Mellon

«L’interès per la màgia, el joc i l’atzar són elements a destacar de Parafaragaramus. El mateix títol i la disposició formal amb que es reprodueix en la coberta del llibre és una referència al món de l’il·lusionisme. pa-ra-fa-ra-ga-ra-mus simula les paraules pronunciades pels mags en el punt culminant dels seus espectacles, la paraula desencadenant de l’efecte màgic i sorprenent del truc.»¹ I així ha estat, al llarg del temps i les edats, en totes les històries que podem espigolar tot passejant pel basar.

La màgia, el joc i l’atzar són elements que intervenen, en major o menor mesura, en gran part de les trames dels teixits ficcionals. Perquè la ciència ficció, al cap i a la fi, no deixa de ser una cientifització dels tradicionals ingredients màgics. La teletransportació de l’univers Star Treck té el seu corresponent en les portes que et traslladen d’un món a un altre de les llegendes celtes; els conjurs del Gandalf del Senyor dels Anells venen a ser les paraules d’ordre de Paul Moab Dib a Dune i les bruixes que endevinen el futur en les aventures de Conan es corresponen a les profecies historicistes que trobem en La Fundació d’Asimov.

D’entre tot el catàleg d’espècies màgiques, però, cal fer parada i fonda obligatòriament en la figura de Merlí. El mag del cicle artúric és hereu de tot un seguit de tradicions simbòliques que endinsen les seues rels en diferents punts de la cultura religiosa i folkórica occidental, símbols que prenen caire universal quan s’analitzen amb lupa. Entre tots estos són de destacar els atributs i característiques que s’hereten d’un ampli ventall de tradicions que van des de la del druida celta als déus i semideus grecs i romans (fixeu-vos en l’astúcia, la sabiduria i els poders de Mercuri).

Però, alhora, el sabi Merlí es perpetua en el temps, no només com a protagonista o actor de les tradicions orals, sinó que serveix de model i d’inspiració per a la resta de mags de la història de la literatura.

Recordar les obres que recullen, mantenen i amplien el seu caràcter seria un repte digne de qualsevol doctorand. Aquí, però, només us incitarem a degustar una obra que conté ingredients màgics tant del passat, com del present i d’un possible futur, La Espada de Fuego, de Javier Negrete.² Ambientat en un futur postapocalíptic que ha deixat la humanitat en un estadi paregut a l’edat mitjana, els pocs que conserven la tecnologia d’abans del col·lapse apareixen als ulls de la resta com a mags. Éssers que, amb només una sola paraula, són capaços de desencadenar qualsevol acció que puga imaginar-se: màgia per a uns, ciència per als altres (no serà que sempre ha estat així?).

Notes:

* Mellon: ‘amic’ en llengua élfica. És la paraula que ha d’endevinar i pronunciar en Gandalf per tal d’obrir les portes màgiques de Moria al primer llibre del Senyor dels Anells, de J. R. Tolkien.

1. Sol Enjuanes Puyol, Joan Brossa - Joan Ponç: afinitats o influències. Consultat el 14 de juny de 2007 en esta adreça.

2. Per saber-ne més, entreu a la pàgina oficial o llegiu este article.