L'èxit de la sèrie 'Flashforward' propicia la reedició de la novel·la 'Recuerdos del futuro'

Els que seguiu Flashforward haureu vist, als títols de crèdit inicials, que la sèrie està inspirada en els llibres de Robert J. Sawyer. Pos bé, l'editorial Factoría de las Ideas ha anunciat avui la imminent publicadió de Flashforward, la novel·la que ja havia editat abans amb el títol Recuerdos del futuro. El canadenc Robert J. Sawyer és en l'actualitat un dels més eminents escriptors de ciència ficció, com demostra el fet que la seua obra és una de les més estudiades, dins del gènere, a les universitats nord-americanes. Així, l'autor ha publicat més de 20 novel·les amb les principals editorials dels Estats Units, i ha guanyat també més de 20 premis internacionals pel seu treball, entre els quals destaquen els prestigiosos premis Hugo i Nebula. A casa nostra, va rebre la menció esperat del jurat del premi UPC de novel·la curta de ciència-ficció, l'any 1996, amb el relat Hélice ("una emotiva i lúcida especulació sobre el que pot oferir l'enginyeria genètica). En aquest sentit, les seues novel·les més conegudes fins al moment són El experimento terminal (premi Nebula, Ediciones B), Cambio de Esquemas i Factor de Humanidad (La Factoría de Ideas). La nova edició de Flashforward sortirà a la venda aquest mes de novembre, amb una traducció de Carlos Lacasa Martín i un preu aproximat de 20 euros. Segons la informació facilitada per l'editorial, es tracta d'una "novel.la rodona, plena de l'enginy habitual de Sawyer, de les seves descripcions i diàlegs d'alta escola, de personatges perfectament construïts i d'un brillant sentit del ritme". Podeu comprovar-ho per vosaltres mateixos llegint el primer capítol de Flashforward, gentilesa de Factoría de las Ideas, tot clicant en aquest enllaç.

El remake de 'V' s'estrena el 3 de novembre als Estats Units i el 27 de desembre aquí

Ja hi ha data oficial per a l'arribada al nostre país de l'esperat remake de la sèrie V. El canal de pagament TNT té previst preestrenar el primer episodi de la nova versió de la popular sèrie dels anys vuitanta a partir del 27 de desembre, a les 22.15 hores. Com ja sabreu, V és la reinterpretació de la sèrie de ciència-ficció escrita i dirigida per Kenneth Johnson, i que la cadena nord-americana NBC va emetre originalment entre els anys 1983 i 1985. V explicava la història del primer contacte entre els humans i una raça alienígena que s'autodenominava Els Visitants, i que van arribar amb uns grans plats voladors que es van col·locar estratègicament al damunt de les principals ciutats del planeta. Primer asseguraven que venien a la Terra de forma pacífica, tot regalant als humans impossibles avenços tecnològics i mèdics. Però alguns científics van començar a desconfiar de les veritables intencions d'Els Visitants, i un periodista va destapar les terribles intencions dels alienígenes. Amb aquest argument i personatges tan carismàtics com Mike Donovan o la visitant Diana, la sèrie V va assolir una gran popularitat arreu del món.

Després de diversos intents de recuperar la sèrie, finalment ha tirat endavant un projecte de la cadena nord-americana ABC, que s'estrenarà dimarts de la setmana que ve, el 3 de novembre. Ja podeu veure les primeres imatges al web de la cadena. Entre els actors que apareixeran a la sèrie hi ha actors amb el ganxo d'Elizabeth Mithcell (Perdidos) o Scott Wolf (Tots cinc, The Nine). El remake ha estat encarregat a un equip creatiu comandat per Scott Peters (Los 4.400), i l'expectació que ha generat l'estrena de la nova versió de V ha estat tan gran que l'ABC ha optat per canviar la forma d'emissió de la sèrie. Així, dimarts s'emetrà el capítol pilot, però després d'emetre els quatre primers episodis, la cadena aturarà V fins als primers mesos del 2010. Els espectadors d'aquí notarem menys aquesta aturada, ja que V es preestrenarà a TNT el 27 de desembre, i l'estrena oficial de la sèrie ja serà dins del 2010.

'Flash Forward', primeres impressions

Cuatro va emetre ahir el segon episodi de Flash Forward, una de les sèries revelació de la nova temporada. Com ja vam comentar fa uns dies, el canal de pagament AXN estrena el nou capítol de Flash Forward un dia abans que Cuatro, i per tant dilluns ja vam poder veure el segon episodi de la sèrie amb què la cadena nord-americana ABC vol aconseguir una substituta de garanties per a Perdidos. De moment, sembla que va pel bon camí, ja que aquesta setmana s'ha sabut que l'ABC ha decidit concedir una temporada completa a Flash Forward, més enllà dels 13 episodis inicials. Això sí, vistos els dos primers epidosi i encara que és una ficció molt digna, ems atrevim a posar en dubte que Flash Forward siga una sèrie que puga estar a l'altura de Perdidos. Ni de bon tros és Flash Forward una sèrie tan complexa i amb tantes lectures i matisos com l'obra mestra de J.J. Abrams.

La nova sèrie de l'ABC està concebuda com una sèrie de masses, més que com una sèrie de culte que després esdevé un fenomen de masses. És a dir, segueix una estratègia narrativa més efectista, més senzilla de seguir i d'entendre, i també un ritme molt més ràpid. Així, aprofita algun dels trucs de guió que hem vist a Perdidos. Però, per començar, té un protagonista indiscutible, l'agent de l'FBI Mark Benford, i per tant no és una sèrie coral com si que ho és Lost. Sens dubte, el pitjor de tot ha estat la manera amb què resolen el primer misteri de la sèrie: de seguida descobreixen i tothom entèn que durant els 2 minuts i 17 segons que han estat inconscients han vist el seu futur, i més concretament el 29 d'abril del 2010. A més, en aquests dos primers episodis han abusat de l'ús dels flash bakcs dels personatges sobre els seus flash forwards, que han esdevingut massa redundants. A banda, una altra cosa que no ens agrada de Flash Forward és el to excessivament còmic d'alguna de les escenes, sobretot aquelles que passen a la seu de l'FBI. Tot i això, cal reconèixer que la sèrie té alguns cops bons, i que Flash Forward té molts dels requisits per ser un èxit.

D'entrada, en el primer episodi van utilitzar un seguit de trucs per enganxar els fans de Perdidos. Ho hem pogut llegir a través d'un missatge al grup de correu Delta Dharma, que ens ha enllaçat un article del bloc Seriesblog. Així, durant el capítol pilot hi hauria diverses referències als famosos números de Perdidos i a les taronges de John Locke. Però els més evidents són, i és veritat, l'escena en què un ocell s'estavella contra un vidre (com en el capítol de Perdidos dedicat a la infantesa de Walt), i sobretot un cartell de la companyia Oceanic Airlines i un autobús amb un anunci de Lost. Uns detalls que, en el nostre cas, no fan més que trencar-nos l'univers de sentit de la sèrie i la credibilitat de Flash Forward: no pot ser que, en una sèrie en què apareix una atractiu, Sonya Walger, que ja té un paper a Perdidos (Penny Widmore), apareguen elements de la ficció (Oceanic Airlines) i de la realitat (Lost). O una cosa o l'altra...

Arriba 'Flash Forward', la sèrie que ha de succeir 'Perdidos'

Només onze dies després de la seua espectacular estrena als Estats Units, el passat 24 de setembre, aquesta nit arriba al nostre país la sèrie Flash Forward, sens dubte una de les més esperades de la nova temporada. En concret, el canal de pagament AXN l'estrenarà aquest dilluns, 5 d'octubre, a partir de les 22.25 hores, mentre que Cuatro l'estrenarà en obert demà, el 6 d'octubre a partir de les 22.15 hores. Tot seguit, la cadena privada també ha anunciat que estrenarà en obert la cinquena temporada de Perdidos, amb un doble episodi.

Creada pels prestigiosos David S. Goyer (guionista d'El caballero oscuro i Batman Begins, i director de La semilla del mal) i Bannon Braga (productor de sèries com 24 o Star Trek Enterprise), Flash Forward és la nova aposta de la cadena ABC, que amb aquesta sèrie busca un èxit semblant al que va aconseguir amb Perdidos. De moment ja ho ha aconseguit, ja que l'estrena va ser vista per 12,5 milions d'espectadors i aconseguint molt bones crítiques. En aquest cas, Flash Forward està basada en un best-seller de ciència-ficció de l'escriptor Robert J. Sawyer, i un dels atractius de la sèrie és el seu repartiment, encapçalat per l'actor Joseph Fiennes (Shakespeare in Love) i Sonya Walger i Dominic Monaghan (més coneguts pels seus papers de Penny i Charlie a Perdidos).

Però de què va Flash Forward? Bé, tot comença quan un misteriós esdeveniment fa que els 7.000 milions de persones que viuen a la Terra es desmaien a la vegada. Això serà en el matí del 29 de novembre de 2009. Durant aquest temps, cada persona veurà petits flaixos del que viurà exactament d'aquí a sis mesos. Però segurament el primer que impactarà a la població serà el desconcert generalitzat que ha provocat que tot el món caigués fulminat, independentment d'allà on estigués. Així, el món es converteix en un caos, amb espectaculars accidents a les carreteres, en els llocs de treball, en les llars, als carrers ... Podria haver-hi milers o potser centenars de milers de persones mortes i ferides. Ningú sap què ha passat, però sens dubte estan davant de la més gran i més inesperada catàstrofe mundial.




Els supervivents d'aquest esdeveniment quedaran profundament commocionats després de poder veure, durant els dos minuts i disset segons que han estat inconscients, tot allò que viuran el 29 d'abril de 2010. Aquest és el cas de l'agent especial del FBI Mark Benford, que va caure inconscient juntament amb el seu company Demetri, durant una perillosa persecució per la ciutat de Los Angeles. És en aquest moment quan Benford comença a sospitar que el que ha vist serà el seu futur. Amb ajuda dels seus companys i utilitzant totes les eines que estiguin al seu abast, s'embarcaran en la difícil missió per investigar què ha passat i perquè. Així, la vida de tots i cadascun dels habitants del planeta serà diferent a partir d'ara. Alguns viuran amb por, altres potser amb entusiasme... Però ningú sap com serà la vida humana a partir d'ara.

'Lobo' arribarà al cinema

La Warner ha confirmat que Lobo, el violent i maldeducat personatge de DC Comics, tindrà una adaptació cinematogràfica de la mà del director Guy Ritchie. L'exmarit de Madonna, que ara deu estar retocant els últims detalls del film sobre Sherlock Holmes, complirà d'aquesta manera els desitjos de milers d'afeccionats al còmic d'arreu del món: que Lobo tingue també la seua pròpia pel·lícula. Pels que no el conegueu, Lobo és un antiheroi, un mercenari extraterrestre creat per l'artista Keith Giffen i l'escriptor Roger Slifer. Les seues aventures van començar a la sèrie Omega Men de DC el 1983, però quan va ser interrompuda cinc anys més tard, Lobo es va convertir en un personatge regular a LEGION i la sèrie que la va succeir, REBELS. Això va ser així fins al 1990, moment en què Lobo va tenir la seua pròpia minisèrie, El Último Czarniano, escrita per Alan Grant i dibuixada per Simon Bisley. Les seues aventures destaquen per la violència gratuïta, les paraules mal sonants, l'alt contingut sexual i un sentit de l'humor força macabre, sovint condicionat pel consum d'alguna droga. En aquesta adaptació al cinema, Lobo arribarà al nostre planeta per capturar quatre fugitius que fa temps que busca, tot causant tota mena d'estralls per la galàxia. No li faltarà la seua fidel i atrotinada motocicleta, però amb la peculiaritat que aquesta vegada unirà les seues forces amb una adolescent de poble. Segons llegim a Zona Fandom, el guió de la pel·lícula de Lobo serà de Don Payne (guionista que porta anys treballant a Els Simpson, i que va signar el llibret de la segona part de Los 4 Fantásticos). La pel·lícula, que començarà a filmar-se a principis de l'any 2010, enara no té actor protagonista. Però tenint en compte el caràcter del personatge, la violència gratuïta i el sentit de l'humor de la història, no descartaríem que Lobo fos interpretat per algú semblant a Bruce Willis.

'Harper's Island' arriba a LaSiete amb el seu terror adolescent

La Siete comença aquesta nit l'emissió de Harper's Island (22.00 hores) un nova sèrie de terror adolescent que ja va preestrenar-se a la pantalla de Telecinco fa pocs dies. La història comença quan, en una petita illa prop de Seattle, s'ha de celebrar un casament. Aquest esdeveniment, en principi feliç, s'acaba convertint en un malson quan, de sobte, els cossos sense vida dels convidats comencen a aparèixer, un per un. La sèrie recorda clàssics moderns del gènere de terror adolescent com Viernes 13 o Sé lo que hicísteis el último verano, però amb molta menys sang i un ritme irregular. Vistos els dos primers episodis, es nota que Harper's Island hauria pogut ser una sèrie molt millor, potser amb uns altres guionistes que aprofundissin més en els personatges, i amb uns directors que posessin més l'accent en remarcar els moments de suspens i dels assassinats. La sèrie té molt sovint un problema de to. Hi ha moments en què Harper's Island no sembla una sèrie de misteri o de terror.

Haper's Island és una creació d'Ari Schlossberg per a la cadena CBS, que no ha tingut gaire sort. De moment, i no creiem que la cosa canvie, només hi ha els 13 episodis de la primera temporada. Així, en les dues primeres entregues, els convidats es reuneixen en el vaixell que els portarà rumb a l'illa de Harper. Mentre té lloc una festa al vaixell, Henry i Abby, la seua millor amiga, parlen sobre la por d'ella de tornar al lloc on va créixer, ja que allà hi va morir assassinada la seua mare, a mans d'un home anomenat John Wakefield. Entre la llista de convidats també figura Marty, oncle de Henry, que viatja portant una bossa amb 250.000 dòlars i una pistola. Poc després, el grup arriba a The Candlewick Inn, l'hotel que acollirà els diferents actes festius de les noces, i Abby es sobresalta amb sobtats records del passat.

Hespèria, un podcast de H.P. Lovecraft

Del llibre Relats curts de terror ens arriba un poema de HP Lovecraft, de nom «Hespèria», com este mateix bloc, i que pertany al poemari Fongs de Yuggoth. Fa de pòrtic als textos participants al concurs de relats curts vam organitzar fa uns mesos. Era inevitable que hi fos, portant el mateix nom, no trobeu?

La música que escoltareu es titula Sleepless in Dresden, ve de la mà de Doc i es tracta d’una magnífica interpretació lliure de les variacions Goldberg.

Hespèria
La posta de sol d’hivern, que s’encén rere les agulles
i fumerals mig enrunats d’esta pàl·lida esfera,
obre grans portes a algun any oblidat
d’antigues esplendors i desigs divins.
Meravelles venidores prenen en aquells focs vius
carregats d’aventura i sense ombra de por;
una filera d’esfinxs assenyala el camí,
entre parets i torres que tremolen, a lires llunyanes.
És la terra on floreix el significat de la bellesa,
on tot record inexplicat té font,
on el gran riu del Temps comença el seu curs
pel vast buit, en somnis d’hores iluminades per les estrelles.
Els somnis ens apropen —però un antic saber repeteix
que la petja humana mai ha embrutat aquests carrers.
Poema XIII del llibre Fongs de Yuggoth, de H.P. Lovecraft.

[Descarregar el podcast.]

'Avatar, la llegenda d'Aang', segons M. Night Shyamalan

La nova pel·lícula del director nord-americà M. Night Shyamalan es titularà Airbender: el último guerrero, i és una adaptació de la sèrie d'animació Avatar. La leyenda de Aang. De fet, el títol de la pel·lícula ha perdut l'Avatar de la sèrie de dibuixos animats, ja que la Paramount no vol que ningú la puga confondre amb el nou projecte de James Cameron, titulat també Avatar. El film de Shyamalan s'estrenarà l'estiu del 2010, però a internet ja s'han pogut veure les primeres imatges, i també hi ha el primer tràiler. L'objectiu del director d'El sexto sentido és fer un triologia i ser molt fidel a la sèrie, que beu directament de l'imaginari del japonès Hayao Miyazaki. El protagonista d'Airbender és el petit Noah Ringer, que encarna el personatge principal de la sèrie d'animació creada per Michael Dante DiMartino i Bryan Konietzko, i que al nostre país es pot veure a través del canal Nickelodeon. En aquest món imaginari, Aire, Aigua, Terra i Foc són quatre tribus amb un destí comú i terrible, quan la nació del Foc declara una guerra brutal a les altres tres. Després d'un segle de lluita, sembla que no hi ha esperança perquè algú puga posar fi a la destrucció, fins que Aang descobreix que és l'únic Avatar amb el poder de manipular els quatre elements. Així, el petit Aang s'unirà a Katara, una mestra d'Agua, i al seu germà Sokka per restablir l'equilibri en un món turmentat per la guerra. Tot seguit, podeu veure el tràiler del film:


*També pots llegir:
-Avatar: la leyenda de Aang a la Wikipèdia

El vigilant d'horitzons

De la mà de Valer Gisbert (a qui vam poder escoltar a Lletres ebrenques) ens arriba a la nostra prestatgeria El vigilant d'horitzons, publicat per Aeditors. Com una rara avis a casa nostra, el llibre, que es troba dins del gènere fantàstic, ens transporta per mites i contrades de les Terres de l'Ebre, per pobles, paisatges i sentiments. Us recomanem la lectura d'esta novel·la èpica, en què hi trobareu aventures i llegendes a pleret, sempre amb el rerefons incomparable dels nostres Ports.

Si voleu fer un petit tastet d'altres obres del mateix autor, podeu lleguir Instants d'estiu, un conte que trobareu a Relats en català, o escoltar-lo directament a ell en este fragment de El riu que parla.

A més a més, al basar de les espècies hi podeu trobar un podcast amb el començament d'El vigilant d'horitzons, i que tot seguit podeu escoltar.




[Descarregar el podcast.]

Ciència-ficció francesa amb 'Chrysalis'

Julien Leclercq és el director de Chrysalis, la pel·lícula de producció francesa del 2007 que Canal+ estrena aquesta nit, a partir de les 22.00 hores. L'acció del film ens trasllada al París de l'any 2020, quan el cadàver d'una jove immigrant és trobat amb unes estranyes marques al voltant dels ulls. El policia David Hoffman establirà un vincle possible entre aquest fet inexplicable i un delinqüent dedicat al contraban, que serà detingut cm a sospitós de la mort de la dona. En aquest context, en un món en què el passat i els records es poden implantar al centre neuràlgic del cervell, la memòria s'ha convertit en un bé molt cobejat, fins al punt de portar les persones a cometre els crims més terribles. Chrysalis està interpretada per Marthe Keller, Albert Dupontel i Marie Guillard, i és una mostra del cinema fantàstic i de ciència-ficció que s'està fent els últims anys al país veí. Amb tot, Chrysalis no va rebre el suport de la crítica, que va acusar Leclercq (director que s'estrenava en el llargmetratge, després de fer alguns curts) de poca experiència i, sobretot, de no haver sabut dirigir els actors per implicar-los en la història. Tot i així, la producció i l'estètica de la pel·lícula semblen més que acceptables, com podeu veure en el següent tràiler...