Edgar Allan Poe a Lletres Ebrenques

El passat divendres, a Lletres Ebrenques (el programa d'Antena Caro que us podeu descarregar), el podcast del dia va estar dedicat a Edgar Allan Poe, a rel de l'homenatge. Van escollir el darrer podcast d'asteroide, un poema titulat «Somni» traduït magistralment per l'emigdi. Tot seguit us adjuntem el tall del programa a on surt, amb una nova entrada psicodèlica i futurista que m'encanta!




[Descarregar el fragment del programa.]

Pòster definitiu de 'Watchmen'

Després de moltes dificultats pel litigi entre Warner i Fox, i d'un rodatge blindat en què les imatges s'han anat servint amb comptagotes, ja és segur que l'esperada adaptació cinematogràfica de Watchmen, considerat el Ciutadà Kane del còmic, s'estrenarà el proper 6 de març. Ahir vam poder veure el pòster definitiu de la pel·lícula a Blog de Cine, i podem dir que ens ha agradat força. Bàsicament, han reaprofitat la imatge que ja havien dissenyat per anunciar la banda sonora original de la pel·lícula, amb música d'artistes tan diversos com Nat King Cole, Janis Joplin, My Chemical Romance, Leonard Cohen o Nina Simone. Al pòster, potser no calia anunciar que Watchmen és una obra del "visionari director de 300", i més sense dir el nom del director (Zack Snyder, que a primera vista ha fet un treball impecable a l'hora de portar les vinyetes al cel·luloide). La veritat és que l'aperitiu del pòster i dels primers vídeos i tràilers que hem vist a la xarxa ens han posat la mel als llavis, i ja tenim ganes que Watchmen arribe a les pantalles, per veure si la pel·lícula està a l'alçada de l'obra mestra del còmic que van crear els genis Alan Moore i Dave Gibbons. De moment, també se sap que el muntatge que arribarà als cinemes durarà 163 minuts, i que després hi haurà la inevitable versió íntegra al DVD, que segur que serà més fidel al còmic. D'altra banda, per seguir tota l'actualitat sobre la pel·lícula us recomanem aquest widget especial que ha posat en circulació la Paramount, que ens dóna accés directe a la informació sobre la pel·lícula, tràilers i altres materials sobre Watchmen, així com un sempre útil compte enrera per a l'estrena del film...





'Érase una vez el espacio' ha tornat

M'he emportat una bona sorpresa quan he comprovat que la sèrie de dibuixos animats Érase una vez el espacio ha tornat de nou a TVE. En aquest cas, però, no l'emet ni La 1 ni La 2, i que jo sàpiga tampoc Clan TVE, sinó que la televisió pública espanyola ha recuperat aquesta sèrie tan recordada dels anys vuitanta per a TVE Internacional, el seu canal via satèl·lit. En concret, els 26 únics episodis de Érase una vez el espacio es poden veure tots els diumenges al matí, cap a les 10.15 hores, hora de Madrid. La sèrie va ser creada pel cèlebre Albert Barillé per als estudis Procidis, i va ser emesa per primer cop per la cadena France 3 a partir de 9 d'octubre de 1982. A Espanya es va poder veure per TVE, que també va participar en la seua coproducció al costat d'altres cadenes de Bèlgica, Canadà, Itàlia, Japó, Noruega, Holanda, Suècia i Suïssa.

Llegeix la resta de l'article a Pantalla-Completa

Hespèria a El Punt

Ahir diumenge, a l'edició d'El Punt de les Terres de l'Ebre, en un article dedicat al llibre Ebre blook, impulsat per la Llibreria Serret i editat per Cossetània, hi va sortir una referència al llibre de relats curts de ciència-ficció, que tot seguit us reproduïm:

Un altre projecte interessant a la xarxa és el bloc col·lectiu de ciència-ficció de l'Ebre Hesperia.cat, que ha organitzat un concurs de relats curts de ciència-ficció, de només 140 caràcters (dues ratlles). S'hi van presentar una cinquantena d'autors. Ara han publicat un llibre digital que recull tots aquests relats, i qui vulga també pot rebre l'edició impresa a casa. El llibre el presentaran aprofitant la tercera trobada de blocaires ebrencs, el 6 i 7 de febrer.

Hespèria a Lletres ebrenques

Segur que tots coneixeu el programa «Lletres ebrenques», conduït per l'Emigdi Subirats i emès a Antena Caro (i que podeu descarregar a la web). El que suposo que ja no n'esteu tant al cas és que al programa de divendres l'Emigdi va parlar durant una bona estona del llibre de relats curts de ciència-ficció que hem editat i la presentació que vam fer. Moltes gràcies emigdi!

Us adjuntem el tall del programa en què en parla i, a més a més, si continueu escoltant, us trobareu amb un podcast d'asteroide fet amb un poema del mestre accídia.






[Descarregar el fragment del programa.]

'A.I.', una partitura de John Williams

Un dels aspectes de la pel·lícula Inteligencia Artificial (A.I.) que va provocar menys controvèrsia va ser l'excel·lent partitura de John Williams. Amb tot, la banda sonora que va escriure el músic habitual d'Steven Spielberg no és de les més conegudes de la seua discografia, i és per això que des d'aquí tractarem de reivindicar-la avui com una de les més interessants que ha composat en els últims anys. De fet, la música d'A.I. va suposar la seua 41a candidatura als premis Oscar com a millor banda sonora del 2001, guardó que Williams no guanya des del 1993 amb La lista de Schindler, quan va anunciar que es retiraria i que no composaria més música per a cinema. Per sort, no va ser així, i aquell mateix 2001, Williams també va composar la música d'una altra pel·lícula fantàstica, Harry Potter y la Piedra Filosofal (per la qual també va obtenir la nominació a l'Oscar), i des del 1993 encara ha escrit unes altres 25 bandes sonores més, tot obtenint quatre nominacions més per Atrápame si puedes (2002), Harry Potter y el prisionero de Azkaban (2004), i Múnich i Memorias de una Geisha (2005).

A la banda sonora d'Inteligencia Artificial, revisió del conte de Pinotxo en què Spielberg va aprofitar un guió del desaparegut Stanley Kubrick a partir d'un relat de Brian Aldiss, el músic nord-americà torna a donar una lliçó de com una partitura cinematogràfica ha de captar l'essència i tota l'emoció d'una pel·lícula, sense deixar de descriure tots els detalls. Com ja sabeu, la música de John Williams suposa fonamentalment la recuperació del so simfònic de les grans orquestres per al cinema, però també té una forta influència jazzística, sons intimistes i alguns tocs folklòrics. Però a Inteligencia Artificial, el músic s'allunya de la seua estructura habitual (que desenvolupa un main theme principal), i a més d'un leitmotiv evocador i memorable (base de la cançó For Always, que als crèdits canten Lara Fabien i Josh Groban) i dels passatges més tendres i dramàtics de l'obra, a la banda sonora d'A.I. també podem trobar exemples molt sòlids de la versatilitat i del bon ofici de Williams, amb temes com The Mecha World, que inclou una descripció angoixant del món mecanitzat dels robots. També són brillants els temes musicals que acompanyen la visita a les ciutats dels dos protagonistes, el nen-robot David i el robot-gigoló Joe. En aquest sentit, la barreja de ritmes i d'estils fa que la música d'Inteligencia Artificial siga una de les més modernes de Williams, amb moments d'un lirisme tràgic (Abandoned in the woods, quan el xiquet és abandonat al bosc, recorda alguns moments d'E.T.) i intents de fragments techno (The Moon Rising). Però especialment estremidor és Where Dreams are born, un tema vocal que és una veritable meravella, a càrrec de la soprano Barbara Booney. En definitiva, una altra gran banda sonora de Williams, que no es troba entre les més conegudes de l'autor. A.I. és molt descriptiva però també es pot gaudir sense les imatges de la pel·lícula o llegint un llibre, i ara podeu trobar-la a molt bon preu en moltes botigues de discos.

Edgar Allan Poe · «El corb»

Avui fa dos-cents anys del naixement d'Edgar Allan Poe, i des d'Hespèria ens sumem a l'homenatge que se li ret arreu dels Països Catalans i la catosfera. Ho fem amb un podcast d'un dels seus poemes més famosos, El corb. Traduït magníficament al francès per Baudelaire i Mallarmé, i un exemple clàssic del romanticisme, és una profunda al·legoria poètica sobre la mort i el seu abisme separador, i el mateix Poe el recitava sovint.

La influència del poema ha trascendit els paràmetres purament literaris i podem trobar-lo referenciat en molts aspectes de la cultura popular (per posar alguns exemples variats, els Simpson n'han fet una paròdia, hi ha miniatures de warhammer que s'inspiren en el corb, i fins i tot Lou Reed li ha posat el nom a un dels seus discs).

La traducció que hem utilitzat és la de Xavier Benguerel, i la música que l'acompanya és ben romàntica: el Piano Concerto No. 2 in C Minor, Op. 18 - II. Adagio sostenuto, de Serguei Rakhmàninov. La tria ha vingut perquè el compositor rus es va inspirar en un poema de Poe per confeccionar la simfonia coral The Bells i ens ha semblat adequat juntar avui a un i altre romàntic.

Que disfruteu de la lectura, i moltes gràcies per participar en l'homenatge!




[Descarregar el podcast.]


Il·lustració de John Tenniel.

Homenatge a Poe a la catosfera

Els adeptes d'Edgar Allan Poe han complit amb la seua paraula i, un a un, van desfilant per la catosfera per retre homenatge al Mestre. Anirem fent pública la llista de les seues ofrenes, i si ens deixem alguna no dubteu en avisar-nos, que l'afegirem!


> El racó del llibre
































Kutrefacto, a les Nits a l'Àtic

No només de textos i pel·lícules fetes viuen els hesperians. A voltes també ens interessem pel món analògic. I és així com esta nit tenim una cita a Amposta, a les Nits a l'Àtic, en què es parlarà del cinema al youtube a les Terres de l'Ebre (i si voleu, via internet around the world).

Però la qüestió és que, entre els participants a la taula, hi trobarem gent de la productora Kutrefacto, que realitzen curts de terror. La seua darrera obra és El hijo del naranjo, i tot seguit podeu fer-ne un tastet. Us ho perdreu?




Aquest divendres 16 de gener tindrà lloc una nova sessió del cicle de xerrades Nits a l’Àtic.

Taula rodona “DEL CINEMA AL YOUTUBE AL NOSTRE TERRITORI“, que comptarà amb:

  • Representants de Kutrefacto, productora ebrenca de curtmetratges de terror. El seu darrer treball, El hijo del Naranjo.
  • Jordi Antich, ulldeconenc autor de diversos documentals, organitzador de diferents festivals de música i exposicions, actualment treballa d’auxiliar tècnic a TV3.

Dia: divendres 16 de gener

Lloc: Consell Comarcal del Montsià, Sala Emili Vives.

Municipi: Amposta

Horari:

  • 21:15h - 22:15h: Taula rodona
  • 22:15h - 23:30h: networking amb copa de cava

Més informació: http://www.atic2.cat/proximaxerrada

Homenatge a Edgar Allan Poe

El proper dilluns, dia 19, farà 200 anys del naixement d'uns dels escriptors "contemporanis" més importants, l'Edgar Allan Poe. Sense ell el conte no seria el mateix (i no parlem ja del gènere del terror!). A la xarxa fa dies que a blocsdelletres es poden seguir els posts dels blocaires que parlen d'ell, i la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia [web i bloc] ha decidit tirar endavant una sèrie de lectures arreu del territori dels Països Catalans.

Des de les Terres de l'Ebre, Hespèria també se sumarà a estos actes [cartell], però a la nostra manera, i el proper dilluns, a les 19.30, posarem un post especial que tractarà sobre l'obra de l'autor americà.

Alhora, volem fer una crida a tots els blocaires. No res que no sapigueu fer: què tal si el dilluns 19 escrivim tots un post sobre el Poe? Cadascú a l'estil del seu bloc, de la manera i amb el contingut que més li agrade! I si ens aviseu, aquí mateix, anirem fent una mica de recull de tots els posts!

'Eureka', nova temporada a Sci-Fi



Si hi ha ara mateix una sèrie de ciència-ficció a la televisió, en el sentit estricte de la paraula, aquesta és Eureka. El canal Sci-Fi estrena aquesta mateixa nit, a partir de les 22.00 hores i en exclusiva, la tercera temporada d'aquesta sèrie ambientada en una població habitada únicament per homes i dones amb una intel·ligència molt per damunt de la mitjana, i que es dediquen a la investigació, els descobriments i els avenços científics. Així, tot i la densitat científica del seu argument, que fa que la sèrie siga difícil de seguir pels que no tenen uns mínims coneixements de ciència i tecnologia, Eureka va aconseguir la passada temporada uns índexs força acceptables d'audiència (2,5 milions d'espectadors setmanals) a la cadena Sci Fi, que va renovar-la per una tercera temporada, emesa l'estiu passat als Estats Units. Els primers vuit episodis de la nova temporada arriben ara a la versió espanyola del canal Sci-Fi, i suposem que més endavant seran emesos en obert a Cuatro. En aquesta nova temporada, els espectadors descobrirem més secrets de la companyia Global Dynamics de la mà del sheriff Carter (Colin Ferguson), però sobretot dels interessants i excèntrics habitants d'Eureka. A més, una de les novetats de la temporada serà la incorporació d'un nou personatge, ja que l'actriu Ever Carradine interpretarà Lexi, la germana independent i rebel del cap de la policia local.

Hespèria: Relats curts de ciència-ficció

Benvinguts a Hespèria!

Avui us presentarem un llibre molt especial, tal i com ja us havíem avançat fa uns dies, i serà per escrit i en podcast. I és especial perquè és fruit de la participació de piulaires i blocaires a un concurs de relats curts de ciència-ficció. Poc es podia esperar que relats de 140 caràcters, al final, es puguessen traduir al format paper!

Al juliol del 2008 els impulsors del bloc Hespèria vam decidir tirar endavant un concurs de narrativa. S'hi havia de participar mitjançant el twitter, o via correu electrònic, i el relat no podia excedir l'espai que cap en una piulada.

La participació al concurs va ser molt més important que la que esperàvem i per això hem decidit transformar la piuladissa en paper, per reconèixer l'esforç literari de tants i tants internautes. Este és, doncs, el nostre regal de Reis Galàctics per a tots vosaltres.

La coberta del llibre està il·lustrada amb un fragment de la nostra capçalera, obra de l'artista Kurai-Sawada, a ella li volem fer avui una menció especial per la seua desinteressada col·laboració.

Us convidem a tots a llegir la resolució del concurs, per saber com es va acabar de coure tot plegat, amb l'obra guanyadora de JM Tibau, i la finalista de l'Aina.

Per finalitzar, manllevarem unes paraules de la resolució, ja que resumeixen perfectament el que volem dir:

Finalment, volem fer palesa la qualitat de totes les obres presentades al concurs, causa que ens hagen complicat la definitiva resolució final, i agrair a tots els participants l’atreviment d’haver-s’hi presentat. Per a ells este llibre, ja que sense tots ells esta iniciativa hauria estat impossible d’aconseguir.

Moltes gràcies a tots.





Descarregar el podcast. Música d'Omars Attack.



Comprar el llibre.
Descarregar el llibre en format pdf.
Llegir el llibre en línia.

Ara que hem acabat, si voleu, podeu passar a fer la xerrada tot clicant a «comentaris». Ara mateix estem obrint les ampolles de cava i servint-les. Agafeu-ne una copa, i mentrestant preneu tant de pernil com vulgueu i aneu picant canapès d'aquí i d'allà (no us n'esteu, agafeu-ne tants com vulgueu, que en tenim més!).

Nota per als que aniran a l'Ebrebloc: Hespèria farà una comanda de llibres per tindre'ls de cara a l'Ebrebloc d'enguany, que se celebra del 6 al 7 de febrer a Tortosa i Roquetes. Si us fa mandra demanar directament el llibre, podem portar-vos-ho a les jornades i allí ens aboneu els diners. Heu d'escriure'ns a hesperia@hesperia.cat abans del divendres per poder-ho tindre a temps.

Invitació a la presentació en línia del llibre

Benvolguts;

Hespèria es complau a convidar-vos a la presentació en línia del llibre Relats curts de ciència-ficció que conté els textos participants al Concurs de relats curts de ciència-ficció i que es durà a terme el propvinent dimarts 13 de gener a les 20 h a la web www.hesperia.cat.

Hi sou tots convidats, i us animem a fer còrrer la invitació entre els vostres contactes!

Comunicat als participants del Concurs

Els Reis Galàctics pareix que enguany arribaran una mica tard. I és que des d’Hespèria estem preparant una edició en paper dels textos participants al Concurs de relats curts de ciencia-ficció, que estarà disponible a lulu.com per uns pocs euros. El motiu d’aquest post és per comunicar-ho als participants i, alhora, fer una crida a tots aquells que no hi desitgen aparèixer: cal que ens ho diguen a l’adreça de correu electrònic hesperia@hesperia.cat. En cas de no rebre cap comunicació per part dels interessats en una setmana, entendrem que tenim el permís dels respectius autors per tal que figuren al llibre.

Revisem 'Poltergeist'

La primera pel·lícula que hem remirat en aquest 2009, per aquelles coses d'haver de canviar panyals de matinada, ha estat Poltergeist, que el canal TCM ha posat a les 7.20 hores del matí. El film va ser el primer èxit d'Steven Spielberg com a productor, ja que en realitat Poltergeist va ser dirigida per Tobe Hooper, un director especialitzat en el cinema de terror després d'haver realitzat la mítica La matanza de Texas (1974) i una primera adaptació de Salem's Lot (1979), l'obra vampírica d'Stephen King. De fet, no seria l'última col·laboració entre Spielberg i Hooper, ja que el director de Poltergeist també havia de firmar, anys més tard, alguns dels capítols de la minisèrie Abducidos (Taken). Així, Poltergeist va estrenar-se l'any 1982, amb un aclaparador èxit de crítica i públic. De fet, va convertir-se en una de les pel·lícules més vistes de la dècada dels vuitanta, però també en un clàssic modern del cinema de terror.

Poltergeist es basava en un episodi de la sèrie televisiva La dimensió desconeguda, i en realitat està plena de referències al món de la televisió. De fet, la pel·lícula en sí és una metàfora perfecta sobre els perills de la televisió, orquestrada per una generació de cineastes que havien crescut amb la televisió, però que volien fer un tipus de cinema que fes que el gran públic tornés a la foscor de les sales. Més enllà dels extraordinaris efectes visuals, realment innovadors en la seua època, el millor de Poltergeist és la seua doble lectura i la manera com està construïda la narració, amb tota una sèrie de senyals que vaticinen el que passarà després. A la pel·lícula, un matrimoni (Craig T. Nelson i JoBeth Williams) i els seus tres fills viuen a la casa dels seus somnis, en una urbanització idíl·lica, sense sospitar que una maledicció afecta la casa. L'àmbit domèstic protector, habitual en el cinema d'Spielberg, és aquí una terrible amenaça, amb una història que combina el terror tecnològic amb els contes clàssics de fantasmes. Així, no només es comencen a moure els objectes de la casa, sinó que la petita Carol Anne (Heather O'Rourke) veu coses estranyes a la pantalla de la tele quan s'acaba la programació. De fet, quan una força maligna s'emportarà Carol Anne cap a una altra dimensió, la seua família podrà parlar amb ella a través del vidre de la tele, com si la xiqueta hagués quedat atrapada dins de la televisió.

La televisió és un personatge més a la casa de Poltergeist, ja que hi ha aparells en gairebé totes les habitacions. A més, l'espectador nota que alguna cosa no va bé quan es produeixen les interferències amb el comandament a distància de la casa del veí, que sí deixa que el seu fill vegi programes infantils. En canvi, els fenòmens paranormals de la casa semblen un càstig, primer, per un consum excessiu de televisió, però també per haver ultratjat un antic cementiri amb les obres de la urbanització. Totes les coses tenen un límit, sembla la sentència dels responsables de la pel·lícula, just en una època en què el liberalisme salvatge de la naixent Era Reagan animava els nord-americans a crèixer sense aturador. De fet, en una de les escenes més intimistes, al llit dels pares i just abans de l'esclat de la tempesta, veiem que el pare està llegint un llibre sobre la figura humana i política de Reagan. És un dels elements que ajuda a posar Poltergeist en el seu context històric i cultural, al costat de les referències al cinema del mateix Spielberg (hi ha una cita indirecta de Tiburón) i del seu amic George Lucas, ja que l'habitació dels xiquets està plena d'articles de merchandising de La Guerra de las Galaxias, estrenada només cinc anys abans. Finalment, cal destacar la música inquietant i apegalosa que va composar Jerry Goldsmith. La meua escena favorita? Quan sembla que tot ha acabat i la família arriba a un motel, i el pare decideix traure l'aparell de televisió al carrer.