Banner del concurs

El nostre amic Jesús, el de les piulades, ens comentava l'altre dia si podíem fer alguna imatge del concurs de relats breus de ciència-ficció, per si algun despistat la volia posar al seu bloc.

Avui que he tingut un ratet m'he posat a fer-la. Inevitablement la font utilitzada ha estat la Metropolis (amb el mateix nom de la pel·lícula). I l'he preparat en tres mides diferents [allargada, menuda, i quadrada] per a que pugueu triar i remenar. I si ho voleu en algun altre format, més gran o amb més resolució, només ho heu de demanar!

Fringe, la nova série de culte?



Fringe és una proposta nova i ambiciosa que ens planteja un nou concepte del misteri. Després de veure el primer capítol hom queda amb una molt bona sensació i amb ganes de veure'n més. Però també em fa por com ho vulguin encarar, ja que el ventall de possibilitats és molt ampli i podem tenir un refregit de tòpics un rere l'altre o podem trobar-nos amb el que va ser Expedient X als 90, però de la mà de les noves perspectives de l'època que vivim, tot amanit amb la manera de fer de J.J. Abrahms.

El capítol pilot és gairebé una pel·lícula; de fet hi ha pel·lícules que he vist darrerament que ni estan tan ben fetes ni m'han enganxat tant. És un plantejament impressionant de la sèrie on nosaltres , a través d'una narració i un ritme molt equilibrat i trepidant, anem descobrint la trama a mesura que la descobreix la protagonista. Això crea un clima de misteri que m'ha captivat i em suggereix que només hem vist la punta l'iceberg d'allò que ens podem aportar els guionistes. Una mica la sensació que vaig tenir amb Lost.

De moment em sembla que les expectatives s'han complit amb escreix, només falta que el públic americà hi sigui fidel i que els guionistes facin una bona feina, que em penso que ambdues coses van una mica lligades. A veure si hi ha sort, ja que aquesta série te totes les butlletes per convertir-se en la nova sèrie de culte... a partir del 9 de setembre.

S'estrena 'Expediente X: creer es la clave'

Avui s'estrena als cines, i per descomptat també als multicinemes de Roquetes i d'Amposta, la nova pel·lícula basada en la sèrie Expediente X, que al nostre país s'ha titulat amb l'afegitó Creer es la clave. De fet, es tracta d'una traducció tan lliure com desafortunada de la frase I want to believe, la coneguda sentència que es podia llegir al pòster penjat al despatx de Mulder, als soterranis de l'FBI. Després de nou temporades a la televisió i d'una primera aparició cinematogràfica ja fa 10 anys, els agents especials Fox Mulder i Dana Scully han tornat a la gran pantalla. La pel·lícula està novament dirigida per Chris Carter, el creador d'Expediente X, i de moment se'n sap ben poca cosa, de la trama. Per sort, el tràiler de la pel·lícula explica pocs detalls, i per tant anirem als cinemes completament verges sobre la nova aventura de Mulder i Scully. El tràiler només se centra en les imatges més terrorífiques de la pel·lícula, i no ens estripa res important de l'argument. Sabem que alguns diuen que no es pot esperar gran cosa, tenint en compte la pel·lícula del 1998. Però aquí som fanàtics de la sèrie i per tant també som dels que vam xalar moltíssim amb Expediente X: la película. D'altra banda, el més important és que David Duchovny i Gillian Anderson repeteixen protagonisme amb els personatges de sempre, i que en la seua nova missió els acompanyen dos actors del pes d'Amanda Peet (la recordareu de la sèrie Studio 60) i Billy Connolly. A més, també repeteix el carismàtic Mitch Pileggi, que recupera el seu paper de Walter Skinner, un dels personatges més estimats pels fans de la sèrie. Tot seguit teniu el tràiler oficial de la pel·lícula...

Arriba la nova amenaça d'Andròmeda

La nova versió de La amenaza de Andrómeda arriba aquesta nit a Canal +, només dos mesos després de la seua estrena als Estats Units. Es tracta d'una minisèrie de dos episodis, que la cadena premium de Digital+ emetrà els dimarts, a partir de les deu de la nit. Com alguns ja sabreu, La amenaza de Andrómeda és una barreja de ciència-ficció, ficció catastròfica i intriga mèdica basada en la primera novel·la del conegut escriptor Michael Crichton, que el director Robert Wise (també responsable de la memorable Ultimátum a la Tierra o de la primera pel·lícula de la saga d'Star Trek) ja va adaptar per a la gran pantalla en una sensacional versió de l'any 1971. La història comença quan un satèl·lit nord-americà d'exploració espacial cau en un petit poble de l'estat de Utah, i les autoritats descobreixen que un perillós virus mortal ha arribat al seu interior. L'amenaça per a la salut pública és més que evident, ja que ha mort gairebé tota la gent del poble, i només hi ha hagut dos supervivents. No sabem encara si aquesta minisèrie està a l'alçada de la pel·lícula de culte del 1971, ja que el fet que estiga produïda pels germans Tony i Ridley Scott no sempre és una garantia de qualitat, sobretot pel primer... Com a mínim, si que ho és el fet que la nova adaptació de La amenaza de Andrómeda acaba de rebre set nominacions per als premis Emmy (millor minisèrie, direcció artística, fotografia, maquillatge, muntatge, so i muntatge de so). També és interessant és el seu repartiment, amb actors molt coneguts d'altres sèries de televisió, com Daniel Dae Kim (el coreà Jin de Perdidos), Eric McCormack (Will, de Will & Grace), Christa Miller (Scrubs), Rick Schroder (Mike Doyle, a 24) o Andre Braugher (Ladrón).La minisèrie La amenaza de Andrómeda va ser estrenada el 26 de maig a la cadena A&E, i va ser vista per gairebé cinc milions d'espectadors.

Miklos Rózsa

Estes últimes setmanes, El violí vermell (podcast i bloc del programa) ha dedicat els seus programes a un dels grans compositors de bandes sonores, en Miklos Rózsa.

Este hongarès, que va fer fortuna a Hollywood, possiblement no és conegut per molta gent. Però si comencem a parlar de les pel·lícules a les que va posar música ens adonarem de seguida de la seua importància. Vos en citaré només algunes: El llibre de la Selva, El Cid, Ben Hur, Recorda, La vida privada de Sherlock Holmes, Juli Cesar, Ivanhoe, Els cavallers de la Taula Redona, etc. És per això que vos recomano vivament l’audició d’estos programes, i la visita a les entrades al bloc del programa que parlen d’ell, que són imprescindibles.

Però d’entre totes les pel·lícules a les que va posar música, m’agradaria aturar-me un moment en una que des de sempre m’ha agradat: El viatge fantàstic de Simbad. I perquè tot just esta? pels fantàstics efectes especials de Ray Harryhausen, el mestre de la tècnica de l’stop-motion (en què hi ha una minuciosa feina de crear i fotografiar models, o ninots, en una sèrie de minúsculs moviments). De ben menut ja m’havia captivat esta tècnica, que s’utilitzava sobretot en les pel·lícules de fantasia i de ciència-ficció, i que sempre em feia volar la imaginació. I ara, que sé qui li posava la música, encara més!


Arriba la nova versió de 'La dona biònica'

La 1 de TVE estrena aquesta nit la primera i única temporada de la sèrie La mujer biónica, que interpretada per Michelle Ryan és una versió del clàssic dels anys setanta protagonitzada per la mítica Lindsay Wagner. Potser perquè la sèrie només té vuit espisodis, TVE ha programat La mujer biónica, amb un capítol doble, a partir de les dotze de la nit. Un horari gens favorable, per aconseguir bons resultats d'audiència en una nit d'estiu. Però això no ens ha de fer perdre de vista que La mujer biónica és una sèrie més que bona de ciència-ficció. La seua estrena a la cadena NBC va aplegar 13 milinos d'espectadors, i tot i que la sèrie va anar perdent audiència, La mujer biónica va acumular bones crítiques. Per tenir en compte són les aparicions de Katee Sackhoff (Galáctica: Estrella de combate) o de l'actor Isaiah Washington, que va ser fitxat per a La mujer biónica després del seu polèmic acomiadament d'Anatomía de Grey, on interpretava el doctor Preston Burke. En realitat, la sentència de mort per a La mujer biónica va ser la vaga de guionistes, ja que quan van tornar a la feina la cadena NBC va confirmar la cancel·lació definitiva de la sèrie. Potser la comparació amb el clàssic és inevitable, així com la sensació que és un argument que després de l'original hem vist altres vegades reflectit en sèries com Nikita, Dark Angel o Painkiller Jane. De fet, la sèrie original sobre la història de la dona biònica Jammie Sommers era en realitat un spin off de la sèrie El hombre de los seis millores de dólares. Però el treball del productor exectiu David Eick en aquesta adaptació és impressionant, així com alguna de les escenes d'acció. Com a mínim, la cancel·lació de la sèrie ha servit perquè el també responsable de Galáctica: Estrella de Combate s'haja posat a treballar en una versió televisiva de la novel·la Hijos de los hombres, que Alfonso Cuarón també va portar al cinema fa dos anys.

Concurs de relats breus de ciència-ficció

Com que a Hespèria som com som, hem decidit tirar endavant un concurs de relats breus. Participar-hi és molt senzill, només cal llegir abans les bases del concurs i posar-se a escriure. La idea del concurs és que la gent hi participe mitjançant el compte de twitter que hem obert expressament per al concurs, tot i que també ens podeu enviar les vostres aportacions per correu electrònic. I a més a més tenim preparat un lot de llibres i pel·lícules per al guanyador!

A més a més, si voleu fer-vos ressó del concurs, podeu utilitzar algun dels banners que hem dissenyat per a que puguen engalanar la vostra web o bloc.

Si teniu qualsevol pregunta o suggeriment al respecte, no dubteu en escriure'ns un comentari al bloc o enviar-nos un correu.

Bases del Concurs de relats breus de ciència-ficció

1. Aquest és un concurs de relats breus escrits de ciència-ficció en català o valencià, o balear... o qualsevol dels seus dialectes.

2. Per participar-hi cal que tingueu un compte de twitter i que envieu un missatge amb el relat encapçalat per @Twitthesperia.

3. Es poden enviar relats fins el dia 11 de setembre de 2008.

4. També es poden enviar els relats per correu electrònic a hesperia@hesperia.cat. No s’acceptaran relats de més de 140 caràcters.

5. El guanyador serà anunciat a la pàgina http://www.hesperia.cat el dia 6 d’octubre de 2008.

6. El premi serà un lot de llibres i pel·lícules de ciència-ficció, fantasia i terror. Entre aquiests es troben dos Premis UPC de ciència-ficció, el del 2004 i el del 2008, que han estat cedits pel Consell Social de la UPC.

7. Els relats enviats es trobaran sota llicència CC 2.5.

8. Podeu llegir els relats enviats aquí.

9. Es demana adequació normativa. No s'acceptaran relats amb abús d’abreviatures, llenguatge SMS o falta de cohesió gramatical.

10. Organitzat per Hespèria.

11. La participació al concurs implica l'acceptació d'aquestes bases.

Doctor Who

Si hi ha una sèrie mítica de ciència ficció crec que és la del Doctor Who. Iniciada al 1963, i rècord Guiness com a sèrie de televisió de ciència ficció amb més temps en antena, ja ha viscut deu canvis de «doctors» al llarg de la seua dilatada història.

Este darrer curs TV3 ha estat emetent-la, i esperem que el curs vinent es faça amb el drets de la següent temporada! pinta molt bé, ja que hi apareix Davros, el creador dels Daleks (els arxienemics del Doctor!). Mentrestant estaria molt bé que es puguessen reemetre els antics capítols d'antics doctors, no trobeu? però bé, em sembla que haurem d'utilitzar les eines que trobem a internet per aconseguir-ho, i si ens perdem sempre podem demanar un cop de mà al fòrum del Doctor (ja vos aviso que de les primeres temporades no trobareu tots els capítols, la BBC va fer-ne «neteja»).

Vos deixo amb un podcast que vaig fer fa uns dies, amb les peces de música clàssica que apareixen a la sèrie.



El futur segons Philip K. Dick, a 'Paycheck'

La 1 de TVE ha programat per aquesta nit una pel·lícula de ciència-ficció en horari de màxima audiència. Malauradament, pensaran alguns, es tracta de Paychek, la pel·lícula protagonitzada per Ben Affleck que l'asiàtic John Woo va dirigir l'any 2003. A Paycheck, Affleck és un geni informàtic que desenvolupa projectes secrets per a una poderosa corporació. Però quan acaba un dels treballs li esborren una part de la memòria, per evitar que puga divulgar informació confidencial sobre el projecte.Quan desperta, descobreix que ha renunciat a un sou astronòmic a canvi d'un grapat d'objectes que no tenen valor: un clip, un encenedor i una clau. Però el més important és que aquests objectes l'ajudaran a reconstruir la seua història i també a sortir de les situacions més complicades i les situacions més perilloses. A partir d'un argument de Philip K. Dick, autor d'altres obres que van inspirar pel·lícules com Blade Ranner, Minority Report o Desafío total, la pel·lícula està considerada com la pitjor de Woo, ja que no funciona com a film de suspens ni com a pel·lícula d'acció, que és el terreny en què millor es mou el director de Hong Kong. És possible que Paycheck hagués funcionat millor amb un altre director que conegués millor el subgènere de la ciència-ficció futurista i amb un altre actor diferent a Ben Affleck. Però sempre val molt la pena veure en acció l'actriu Uma Thurman, i Paycheck també és una bona excusa per apropar-nos a l'univers literari de Dick, sens dubte un dels mestres més importants de la ciència-ficció.