L'èxit de la sèrie 'Flashforward' propicia la reedició de la novel·la 'Recuerdos del futuro'

Els que seguiu Flashforward haureu vist, als títols de crèdit inicials, que la sèrie està inspirada en els llibres de Robert J. Sawyer. Pos bé, l'editorial Factoría de las Ideas ha anunciat avui la imminent publicadió de Flashforward, la novel·la que ja havia editat abans amb el títol Recuerdos del futuro. El canadenc Robert J. Sawyer és en l'actualitat un dels més eminents escriptors de ciència ficció, com demostra el fet que la seua obra és una de les més estudiades, dins del gènere, a les universitats nord-americanes. Així, l'autor ha publicat més de 20 novel·les amb les principals editorials dels Estats Units, i ha guanyat també més de 20 premis internacionals pel seu treball, entre els quals destaquen els prestigiosos premis Hugo i Nebula. A casa nostra, va rebre la menció esperat del jurat del premi UPC de novel·la curta de ciència-ficció, l'any 1996, amb el relat Hélice ("una emotiva i lúcida especulació sobre el que pot oferir l'enginyeria genètica). En aquest sentit, les seues novel·les més conegudes fins al moment són El experimento terminal (premi Nebula, Ediciones B), Cambio de Esquemas i Factor de Humanidad (La Factoría de Ideas). La nova edició de Flashforward sortirà a la venda aquest mes de novembre, amb una traducció de Carlos Lacasa Martín i un preu aproximat de 20 euros. Segons la informació facilitada per l'editorial, es tracta d'una "novel.la rodona, plena de l'enginy habitual de Sawyer, de les seves descripcions i diàlegs d'alta escola, de personatges perfectament construïts i d'un brillant sentit del ritme". Podeu comprovar-ho per vosaltres mateixos llegint el primer capítol de Flashforward, gentilesa de Factoría de las Ideas, tot clicant en aquest enllaç.

El remake de 'V' s'estrena el 3 de novembre als Estats Units i el 27 de desembre aquí


Ja hi ha data oficial per a l'arribada al nostre país de l'esperat remake de la sèrie V. El canal de pagament TNT té previst preestrenar el primer episodi de la nova versió de la popular sèrie dels anys vuitanta a partir del 27 de desembre, a les 22.15 hores. Com ja sabreu, V és la reinterpretació de la sèrie de ciència-ficció escrita i dirigida per Kenneth Johnson, i que la cadena nord-americana NBC va emetre originalment entre els anys 1983 i 1985. V explicava la història del primer contacte entre els humans i una raça alienígena que s'autodenominava Els Visitants, i que van arribar amb uns grans plats voladors que es van col·locar estratègicament al damunt de les principals ciutats del planeta. Primer asseguraven que venien a la Terra de forma pacífica, tot regalant als humans impossibles avenços tecnològics i mèdics. Però alguns científics van començar a desconfiar de les veritables intencions d'Els Visitants, i un periodista va destapar les terribles intencions dels alienígenes. Amb aquest argument i personatges tan carismàtics com Mike Donovan o la visitant Diana, la sèrie V va assolir una gran popularitat arreu del món.

Després de diversos intents de recuperar la sèrie, finalment ha tirat endavant un projecte de la cadena nord-americana ABC, que s'estrenarà dimarts de la setmana que ve, el 3 de novembre. Ja podeu veure les primeres imatges al web de la cadena. Entre els actors que apareixeran a la sèrie hi ha actors amb el ganxo d'Elizabeth Mithcell (Perdidos) o Scott Wolf (Tots cinc, The Nine). El remake ha estat encarregat a un equip creatiu comandat per Scott Peters (Los 4.400), i l'expectació que ha generat l'estrena de la nova versió de V ha estat tan gran que l'ABC ha optat per canviar la forma d'emissió de la sèrie. Així, dimarts s'emetrà el capítol pilot, però després d'emetre els quatre primers episodis, la cadena aturarà V fins als primers mesos del 2010. Els espectadors d'aquí notarem menys aquesta aturada, ja que V es preestrenarà a TNT el 27 de desembre, i l'estrena oficial de la sèrie ja serà dins del 2010.

'Flash Forward', primeres impressions


Cuatro va emetre ahir el segon episodi de Flash Forward, una de les sèries revelació de la nova temporada. Com ja vam comentar fa uns dies, el canal de pagament AXN estrena el nou capítol de Flash Forward un dia abans que Cuatro, i per tant dilluns ja vam poder veure el segon episodi de la sèrie amb què la cadena nord-americana ABC vol aconseguir una substituta de garanties per a Perdidos. De moment, sembla que va pel bon camí, ja que aquesta setmana s'ha sabut que l'ABC ha decidit concedir una temporada completa a Flash Forward, més enllà dels 13 episodis inicials. Això sí, vistos els dos primers epidosi i encara que és una ficció molt digna, ems atrevim a posar en dubte que Flash Forward siga una sèrie que puga estar a l'altura de Perdidos. Ni de bon tros és Flash Forward una sèrie tan complexa i amb tantes lectures i matisos com l'obra mestra de J.J. Abrams.

La nova sèrie de l'ABC està concebuda com una sèrie de masses, més que com una sèrie de culte que després esdevé un fenomen de masses. És a dir, segueix una estratègia narrativa més efectista, més senzilla de seguir i d'entendre, i també un ritme molt més ràpid. Així, aprofita algun dels trucs de guió que hem vist a Perdidos. Però, per començar, té un protagonista indiscutible, l'agent de l'FBI Mark Benford, i per tant no és una sèrie coral com si que ho és Lost. Sens dubte, el pitjor de tot ha estat la manera amb què resolen el primer misteri de la sèrie: de seguida descobreixen i tothom entèn que durant els 2 minuts i 17 segons que han estat inconscients han vist el seu futur, i més concretament el 29 d'abril del 2010. A més, en aquests dos primers episodis han abusat de l'ús dels flash bakcs dels personatges sobre els seus flash forwards, que han esdevingut massa redundants. A banda, una altra cosa que no ens agrada de Flash Forward és el to excessivament còmic d'alguna de les escenes, sobretot aquelles que passen a la seu de l'FBI. Tot i això, cal reconèixer que la sèrie té alguns cops bons, i que Flash Forward té molts dels requisits per ser un èxit.

D'entrada, en el primer episodi van utilitzar un seguit de trucs per enganxar els fans de Perdidos. Ho hem pogut llegir a través d'un missatge al grup de correu Delta Dharma, que ens ha enllaçat un article del bloc Seriesblog. Així, durant el capítol pilot hi hauria diverses referències als famosos números de Perdidos i a les taronges de John Locke. Però els més evidents són, i és veritat, l'escena en què un ocell s'estavella contra un vidre (com en el capítol de Perdidos dedicat a la infantesa de Walt), i sobretot un cartell de la companyia Oceanic Airlines i un autobús amb un anunci de Lost. Uns detalls que, en el nostre cas, no fan més que trencar-nos l'univers de sentit de la sèrie i la credibilitat de Flash Forward: no pot ser que, en una sèrie en què apareix una atractiu, Sonya Walger, que ja té un paper a Perdidos (Penny Widmore), apareguen elements de la ficció (Oceanic Airlines) i de la realitat (Lost). O una cosa o l'altra...

Arriba 'Flash Forward', la sèrie que ha de succeir 'Perdidos'


Només onze dies després de la seua espectacular estrena als Estats Units, el passat 24 de setembre, aquesta nit arriba al nostre país la sèrie Flash Forward, sens dubte una de les més esperades de la nova temporada. En concret, el canal de pagament AXN l'estrenarà aquest dilluns, 5 d'octubre, a partir de les 22.25 hores, mentre que Cuatro l'estrenarà en obert demà, el 6 d'octubre a partir de les 22.15 hores. Tot seguit, la cadena privada també ha anunciat que estrenarà en obert la cinquena temporada de Perdidos, amb un doble episodi.

Creada pels prestigiosos David S. Goyer (guionista d'El caballero oscuro i Batman Begins, i director de La semilla del mal) i Bannon Braga (productor de sèries com 24 o Star Trek Enterprise), Flash Forward és la nova aposta de la cadena ABC, que amb aquesta sèrie busca un èxit semblant al que va aconseguir amb Perdidos. De moment ja ho ha aconseguit, ja que l'estrena va ser vista per 12,5 milions d'espectadors i aconseguint molt bones crítiques. En aquest cas, Flash Forward està basada en un best-seller de ciència-ficció de l'escriptor Robert J. Sawyer, i un dels atractius de la sèrie és el seu repartiment, encapçalat per l'actor Joseph Fiennes (Shakespeare in Love) i Sonya Walger i Dominic Monaghan (més coneguts pels seus papers de Penny i Charlie a Perdidos).

Però de què va Flash Forward? Bé, tot comença quan un misteriós esdeveniment fa que els 7.000 milions de persones que viuen a la Terra es desmaien a la vegada. Això serà en el matí del 29 de novembre de 2009. Durant aquest temps, cada persona veurà petits flaixos del que viurà exactament d'aquí a sis mesos. Però segurament el primer que impactarà a la població serà el desconcert generalitzat que ha provocat que tot el món caigués fulminat, independentment d'allà on estigués. Així, el món es converteix en un caos, amb espectaculars accidents a les carreteres, en els llocs de treball, en les llars, als carrers ... Podria haver-hi milers o potser centenars de milers de persones mortes i ferides. Ningú sap què ha passat, però sens dubte estan davant de la més gran i més inesperada catàstrofe mundial.




Els supervivents d'aquest esdeveniment quedaran profundament commocionats després de poder veure, durant els dos minuts i disset segons que han estat inconscients, tot allò que viuran el 29 d'abril de 2010. Aquest és el cas de l'agent especial del FBI Mark Benford, que va caure inconscient juntament amb el seu company Demetri, durant una perillosa persecució per la ciutat de Los Angeles. És en aquest moment quan Benford comença a sospitar que el que ha vist serà el seu futur. Amb ajuda dels seus companys i utilitzant totes les eines que estiguin al seu abast, s'embarcaran en la difícil missió per investigar què ha passat i perquè. Així, la vida de tots i cadascun dels habitants del planeta serà diferent a partir d'ara. Alguns viuran amb por, altres potser amb entusiasme... Però ningú sap com serà la vida humana a partir d'ara.

'Lobo' arribarà al cinema

La Warner ha confirmat que Lobo, el violent i maldeducat personatge de DC Comics, tindrà una adaptació cinematogràfica de la mà del director Guy Ritchie. L'exmarit de Madonna, que ara deu estar retocant els últims detalls del film sobre Sherlock Holmes, complirà d'aquesta manera els desitjos de milers d'afeccionats al còmic d'arreu del món: que Lobo tingue també la seua pròpia pel·lícula. Pels que no el conegueu, Lobo és un antiheroi, un mercenari extraterrestre creat per l'artista Keith Giffen i l'escriptor Roger Slifer. Les seues aventures van començar a la sèrie Omega Men de DC el 1983, però quan va ser interrompuda cinc anys més tard, Lobo es va convertir en un personatge regular a LEGION i la sèrie que la va succeir, REBELS. Això va ser així fins al 1990, moment en què Lobo va tenir la seua pròpia minisèrie, El Último Czarniano, escrita per Alan Grant i dibuixada per Simon Bisley. Les seues aventures destaquen per la violència gratuïta, les paraules mal sonants, l'alt contingut sexual i un sentit de l'humor força macabre, sovint condicionat pel consum d'alguna droga. En aquesta adaptació al cinema, Lobo arribarà al nostre planeta per capturar quatre fugitius que fa temps que busca, tot causant tota mena d'estralls per la galàxia. No li faltarà la seua fidel i atrotinada motocicleta, però amb la peculiaritat que aquesta vegada unirà les seues forces amb una adolescent de poble. Segons llegim a Zona Fandom, el guió de la pel·lícula de Lobo serà de Don Payne (guionista que porta anys treballant a Els Simpson, i que va signar el llibret de la segona part de Los 4 Fantásticos). La pel·lícula, que començarà a filmar-se a principis de l'any 2010, enara no té actor protagonista. Però tenint en compte el caràcter del personatge, la violència gratuïta i el sentit de l'humor de la història, no descartaríem que Lobo fos interpretat per algú semblant a Bruce Willis.

'Harper's Island' arriba a LaSiete amb el seu terror adolescent

La Siete comença aquesta nit l'emissió de Harper's Island (22.00 hores) un nova sèrie de terror adolescent que ja va preestrenar-se a la pantalla de Telecinco fa pocs dies. La història comença quan, en una petita illa prop de Seattle, s'ha de celebrar un casament. Aquest esdeveniment, en principi feliç, s'acaba convertint en un malson quan, de sobte, els cossos sense vida dels convidats comencen a aparèixer, un per un. La sèrie recorda clàssics moderns del gènere de terror adolescent com Viernes 13 o Sé lo que hicísteis el último verano, però amb molta menys sang i un ritme irregular. Vistos els dos primers episodis, es nota que Harper's Island hauria pogut ser una sèrie molt millor, potser amb uns altres guionistes que aprofundissin més en els personatges, i amb uns directors que posessin més l'accent en remarcar els moments de suspens i dels assassinats. La sèrie té molt sovint un problema de to. Hi ha moments en què Harper's Island no sembla una sèrie de misteri o de terror.

Haper's Island és una creació d'Ari Schlossberg per a la cadena CBS, que no ha tingut gaire sort. De moment, i no creiem que la cosa canvie, només hi ha els 13 episodis de la primera temporada. Així, en les dues primeres entregues, els convidats es reuneixen en el vaixell que els portarà rumb a l'illa de Harper. Mentre té lloc una festa al vaixell, Henry i Abby, la seua millor amiga, parlen sobre la por d'ella de tornar al lloc on va créixer, ja que allà hi va morir assassinada la seua mare, a mans d'un home anomenat John Wakefield. Entre la llista de convidats també figura Marty, oncle de Henry, que viatja portant una bossa amb 250.000 dòlars i una pistola. Poc després, el grup arriba a The Candlewick Inn, l'hotel que acollirà els diferents actes festius de les noces, i Abby es sobresalta amb sobtats records del passat.

Hespèria, un podcast de H.P. Lovecraft

Del llibre Relats curts de terror ens arriba un poema de HP Lovecraft, de nom «Hespèria», com este mateix bloc, i que pertany al poemari Fongs de Yuggoth. Fa de pòrtic als textos participants al concurs de relats curts vam organitzar fa uns mesos. Era inevitable que hi fos, portant el mateix nom, no trobeu?

La música que escoltareu es titula Sleepless in Dresden, ve de la mà de Doc i es tracta d’una magnífica interpretació lliure de les variacions Goldberg.

Hespèria
La posta de sol d’hivern, que s’encén rere les agulles
i fumerals mig enrunats d’esta pàl·lida esfera,
obre grans portes a algun any oblidat
d’antigues esplendors i desigs divins.
Meravelles venidores prenen en aquells focs vius
carregats d’aventura i sense ombra de por;
una filera d’esfinxs assenyala el camí,
entre parets i torres que tremolen, a lires llunyanes.
És la terra on floreix el significat de la bellesa,
on tot record inexplicat té font,
on el gran riu del Temps comença el seu curs
pel vast buit, en somnis d’hores iluminades per les estrelles.
Els somnis ens apropen —però un antic saber repeteix
que la petja humana mai ha embrutat aquests carrers.
Poema XIII del llibre Fongs de Yuggoth, de H.P. Lovecraft.





[Descarregar el podcast.]

'Avatar, la llegenda d'Aang', segons M. Night Shyamalan

La nova pel·lícula del director nord-americà M. Night Shyamalan es titularà Airbender: el último guerrero, i és una adaptació de la sèrie d'animació Avatar. La leyenda de Aang. De fet, el títol de la pel·lícula ha perdut l'Avatar de la sèrie de dibuixos animats, ja que la Paramount no vol que ningú la puga confondre amb el nou projecte de James Cameron, titulat també Avatar. El film de Shyamalan s'estrenarà l'estiu del 2010, però a internet ja s'han pogut veure les primeres imatges, i també hi ha el primer tràiler. L'objectiu del director d'El sexto sentido és fer un triologia i ser molt fidel a la sèrie, que beu directament de l'imaginari del japonès Hayao Miyazaki. El protagonista d'Airbender és el petit Noah Ringer, que encarna el personatge principal de la sèrie d'animació creada per Michael Dante DiMartino i Bryan Konietzko, i que al nostre país es pot veure a través del canal Nickelodeon. En aquest món imaginari, Aire, Aigua, Terra i Foc són quatre tribus amb un destí comú i terrible, quan la nació del Foc declara una guerra brutal a les altres tres. Després d'un segle de lluita, sembla que no hi ha esperança perquè algú puga posar fi a la destrucció, fins que Aang descobreix que és l'únic Avatar amb el poder de manipular els quatre elements. Així, el petit Aang s'unirà a Katara, una mestra d'Agua, i al seu germà Sokka per restablir l'equilibri en un món turmentat per la guerra. Tot seguit, podeu veure el tràiler del film:


*També pots llegir:
-
Avatar: la leyenda de Aang a la Wikipèdia

El vigilant d'horitzons

De la mà de Valer Gisbert (a qui vam poder escoltar a Lletres ebrenques) ens arriba a la nostra prestatgeria El vigilant d'horitzons, publicat per Aeditors. Com una rara avis a casa nostra, el llibre, que es troba dins del gènere fantàstic, ens transporta per mites i contrades de les Terres de l'Ebre, per pobles, paisatges i sentiments. Us recomanem la lectura d'esta novel·la èpica, en què hi trobareu aventures i llegendes a pleret, sempre amb el rerefons incomparable dels nostres Ports.

Si voleu fer un petit tastet d'altres obres del mateix autor, podeu lleguir Instants d'estiu, un conte que trobareu a Relats en català, o escoltar-lo directament a ell en este fragment de El riu que parla.

A més a més, al basar de les espècies hi podeu trobar un podcast amb el començament d'El vigilant d'horitzons, i que tot seguit podeu escoltar.





[Descarregar el podcast.]

Ciència-ficció francesa amb 'Chrysalis'

Julien Leclercq és el director de Chrysalis, la pel·lícula de producció francesa del 2007 que Canal+ estrena aquesta nit, a partir de les 22.00 hores. L'acció del film ens trasllada al París de l'any 2020, quan el cadàver d'una jove immigrant és trobat amb unes estranyes marques al voltant dels ulls. El policia David Hoffman establirà un vincle possible entre aquest fet inexplicable i un delinqüent dedicat al contraban, que serà detingut cm a sospitós de la mort de la dona. En aquest context, en un món en què el passat i els records es poden implantar al centre neuràlgic del cervell, la memòria s'ha convertit en un bé molt cobejat, fins al punt de portar les persones a cometre els crims més terribles. Chrysalis està interpretada per Marthe Keller, Albert Dupontel i Marie Guillard, i és una mostra del cinema fantàstic i de ciència-ficció que s'està fent els últims anys al país veí. Amb tot, Chrysalis no va rebre el suport de la crítica, que va acusar Leclercq (director que s'estrenava en el llargmetratge, després de fer alguns curts) de poca experiència i, sobretot, de no haver sabut dirigir els actors per implicar-los en la història. Tot i així, la producció i l'estètica de la pel·lícula semblen més que acceptables, com podeu veure en el següent tràiler...

On s'escriuen els llibres de ciència ficció?

Via el Diari d'un llibre vell ens assabentem d'una galeria d'imatges ben peculiar. Es tracta d'una vintena d'imatges preses en els santuaris de creació de diferents autors de ciència-ficció, que us convidem a visitar. De totes, per il·lustrar este post, hem triat la d'Alice LeGrow, creadora i il·lustradora del món Bizenghast, en què es barreja el còmic i la sci-fi al més pur estil manga, i que de ben segur deu agradar a més d'una il·lustadora de casa nostra (oi, Kurai?).

'Monstruoso', de Matt Reeve i J.J. Abrams, s'estrena a Canal+

Aquesta nit arriba a Canal+ la pel·lícula Monstruoso, un ambiciós projecte cinematogràfic de J.J. Abrams, el director de l'última versió d'Star Trek i el creador de sèries d'èxit com Perdidos i Fringe. La pel·lícula va estrenar-se al gener del 2008 als Estats Units amb el títol de Cloverfield, després d'una intensa campanya publicitària a través d'internet (primer es va donar a conèixer amb l'enigmàtic títol de 1-18-08, que és la data de l'estrena seguint el format anglosaxó, amb un joc numèric que recorda els números de Lost). Dirigida per Matt Reeves, Monstruoso està construïda a partir dels hipotètics enregistraments d'una videocàmera que les autoritats han trobat després d'una catàstrofe. Per tant, també permeten els espectadors saber què és el que va passar, a mode de flash back i seguint la tradició de cintes com El proyecto de la bruja de Blair. Les imatges ens mostren la festa que un jove anomenat Rob (Michael Sahl-David) està celebrant amb motiu d'un ascens important i el seu imminent viatge al Japó. El seu milloc amic, Hud (T.J. Millar) està enregistrant la festa amb una càmera casolana, i quan han sortit al terrat de l'edifici i estan gaudint de la nit de Nova York, la casa comença a tremolar, hi ha una apagada general i comencen a caure boles de foc des del cel. Els convidats a la festa s'espanten quan veuen que hi ha explosions per tot arreu, surten al carrer i la videocàmera capta una ombra misteriosa. Alguna cosa està atacant Nova York i sembla que és alguna cosa que no és humana...

El més interessant d'aqueta barreja de gèneres que és Monstruoso, una pel·lícula que cal veure en versió original si de veritat voleu apreciar el realisme de les interpretacions, és que J.J. Abrams i el seu guionista habitual, Drew Goddard, van fer una lectura moderna de clàssics de la ciència-ficció com Godzilla o King Kong. De fet, Abrams ha explicat que va tenir la idea de fer Cloverfield després d'un viatge al Japó amb el seu fill, i de visitar una botiga de joguines que tenia ninots de Goldzilla. En realitat, Monstruoso és un Godzilla post-11S, que més que centrar-se en la figura del monstre prefereix posar el focus de la càmera en les experiències personals dels ciutadans que estan patint l'atac. Per això no és estrany que la pel·lícula es narrés utilitzant la primera persona i que es filmés usant l'estil de càmera no estabilitzada, per fer veure que era l'enregistrament d'una videocàmera casolana. El problema, però, és que aquesta tècnica no sempre té els efectes desitjats, i que hi ha molta gent que es mareja quan veu una pel·lícula com Monstruoso en el cinema. Tot i així, recomanem veure Cloverfield en pantalla gran, amb els llums apagats i el volum una mica alt, per gaudir dels espectaculars efectes de so. La pel·lícula va tenir un pressupost aproximat de 30 milions de dòlars, i al final va tenir uns guanys nets de més de 120 milions. És per això que Paramount va autoritzar la segona part de la pel·lícula, si bé Abrams ha anunciat fins a cinc parts de Cloverfield. La veritat és que Monstruoso es fa curta, i que quan acaba et quedes amb ganes de saber què va passar després...

Hespèria: Relats curts de terror

Finalment ha arribat el dia que molts de vosaltres esperàveu. A partir d'avui ja podeu llegir íntegrament els textos del Concurs de relats curts de terror d'Hespèria, tant els guanyadors com els que no. Ho podeu fer en línia, ho podeu fer descarregant-vos el pdf, i si teniu inclinacions "estranyes" fins i tot ho podeu fer en paper.

Si algú de vosaltres vol el llibre en paper i té por de comprar-ho electrònicament, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres i us en farem arribar els que vulgueu (pagant el que toca, és clar!).

Volem agraïr-vos una volta més la vostra participació al Concurs: presentant textos, fent-ne difusió i llegint el nostre bloc. És un goig poder comptar amb tots vosaltres a l'altra banda de la pantalla!

A més a més, però, volem fer una menció especial a la nostra sinistra col·laboradora gràfica, la Kurai Sawada, que ha realitzat la magnífica coberta del llibre expressament per a tots nosaltres: moltes gràcies!

I, per acabar, us deixem amb una traducció casolana d'un poema de H.P. Lovecraft, que enceta el llibre i que fa de pòrtic a totes les aportacions al Concurs. Fins ben aviat!

Hespèria
La posta de sol d’hivern, que s’encén rere les agulles
i fumerals mig enrunats d’esta pàl·lida esfera,
obre grans portes a algun any oblidat
d’antigues esplendors i desigs divins.
Meravelles venidores prenen en aquells focs vius
carregats d’aventura i sense ombra de por;
una filera d’esfinxs assenyala el camí,
entre parets i torres que tremolen, a lires llunyanes.
És la terra on floreix el significat de la bellesa,
on tot record inexplicat té font,
on el gran riu del Temps comença el seu curs
pel vast buit, en somnis d’hores iluminades per les estrelles.
Els somnis ens apropen —però un antic saber repeteix
que la petja humana mai ha embrutat aquests carrers.
Poema XIII del llibre Fongs de Yuggoth, de H.P. Lovecraft.



Hollywood adaptarà 'La pell freda'

La novel·la La pell freda, de l'escriptor català Albert Sánchez Piñol, tindrà una versió cinematogràfica. Segons les primeres informacions, l'encarregat de dirigir la pel·lícula serà David Slade, realitzador de pel·lícules com Hard Candy o la més que notable 30 días de oscuridad. La versió que Hollywood farà de la novel·la de Sánchez Piñol, que ja ha estat traduïda a 26 llengües, es titularà Cold Skin, i podria començar a filmar-se la primavera de l'any 2010. El que encara no s'ha decidit és qui interpretarà el protagonista, un antic membre de l'Exèrcit Republicà Irlandès que decideix fugir de la societat i accepta una feina per fer d'oficial atmosfèric en una illa perduda al sud de l'Atlàntic. Poc després, l'illa és assetjada per uns éssers monstruosos que el protagonista anomena granotots, tot i que després començarà a mirar-los amb uns altres ulls. L'adaptació de la novel·la anirà a càrrec del guionista Jesús Olmo, que va participar en el guió de la pel·lícula 28 semanas después.

'Terminator Salvation' arriba als cines


Terminator Salvation, quarta pel·lícula de la nissaga iniciada l'any 1984 per James Cameron, arriba aquest cap de setmana a les sales de cinema. El film està ambientat just després de l'Apocalipsi del 2018, amb un John Connor (líder de la resistència humana contra les màquines, el temut Skynet i el seu exèrcit de Terminators) que aquesta vegada està interpretat per l'omnipresent Christian Bale. En aquest sentit, Bale ens sembla l'actor perfecte per interpretar John Connor (reviseu sens falta el seu paper brutal a El imperio del fuego, en què no lluitava contra robots, sinó contra dracs), però cal dir que el també protagonista de Batman és el cinquè actor que interpreta el líder de la resistència. El primer en fer-ho va ser l'adolescent Edward Furlong, a Terminator 2: El juicio final (James Cameron, 1991). Més o menys amb la mateixa edat a la ficció, John Connor ha tingut la cara de Thomas Dekker, l'actor adolescent de la sèrie Terminator. Les cròniques de Sarah Connor. A més, també a Terminator 2, els espectadors podíem veure un Connor més adult interpretat per Michael Edwards. El quart actor a la nòmina del personatge va ser Nick Stahl, a la pel·lícula Terminator 3: La rebelión de las máquinas, que el menystingut Jonathan Mostow va dirigir l'any 2003.



Hespèria a La Tossa

En l'edició en paper del setmanari anoienc La Tossa hi apareix el nostre flamant guanyador del Concurs, el Joan Pinyol, fent gala del seu vici de navegació cibernètica.

Si voleu donar-li una ulladda a l'article, podeu clicar en este enllaç.

Guillermo del Toro s'estrena com a escriptor amb 'Nocturna', una novel·la sobre vampirs

No serà la primera vegada que el cineasta i productor mexicà Guillermo del Toro revisa el mite del vampirisme, però sí que és una novel·la molt esperada. El director de Hellboy o El laberinto del fauno està a punt de publicar la seua primera novel·la, titulada Nocturna, que ha coescrit amb el nord-americà Chuck Nogan, un dels autors que ven més llibres als Estats Units, però que fins ara no havia escrit cap best-seller del gènere de terror. Abans, Del Toro ja s'havia aproximat al tema dels vampirs a Cronos, la seua ópera prima. Ara el director presenta uns vampirs que no són guapos, joves ni romàntics, sinó absolutament horripilants. Nocturna, que editarà Suma de Letras, formarà part d'una anomenada Trilogia de la Foscor, al costat de dues novel·les més, Fosca i Eterna, que sortiran a la llum en els propers dos anys. La història comença amb un argument que recorda l'inici de la sèrie Fringe, la sèrie creada per J.J. Abrams. Nocturna arrenca amb l'arribada d'un avió procedent de Berlín de l'aeroport JFK de Nova York, que desperta la inquietud de la gent quan ningú surt de l'aparell. Així, quan l'equip d'emergència accedeix a l'interior de l'avió, descobreix que tots els seus ocupants estan morts. L'episodi, però, dóna lloc a l'epidèmia d'un virus que converteix els éssers humans en vampirs, tot iniciant-se una batalla entre els xucla-sang en una història molt prometedora que barreja ciència, astronomia, religió i esoterisme. La segona part, titulada Fosca, s'editarà a principis del 2010, i tractarà dels esforços científics per identificar el paràsit que transmet la infecció vampírica, mentre els vampirs s'enfronten entre ells. Finalment, a Eterna, els vampirs victoriosos provocaran un hivern nuclear i s'enfrontaran a un grup d'humans que resisteixen al seu domini, decidits a recuperar el control sobre el món. Evidentment, ja s'ha començat a parlar d'una possible adaptació cinematogràfica de la triologia de novel·les, que podria assumir el mateix director mexicà. Per la seua banda, Del Toro continua dirigint a Nova Zelanda el rodatge de la versió cinematogràfica d'El Hobbit, la novel·la de JRR Tolkien considerada la preqüela d'El señor de los Anillos.

Resolució del concurs de relats curts de terror



Avui 27 de maig, data clau per als fans del cinema de terror, ja que el 27 de maig de 1911 va néixer Vincent Price i el 27 de maig de 1922 va néixer Cristopher Lee, anunciem la resolució del concurs de relats curts de terror.

Reunides les nostres ànimes turmentades i després dels sacrificis rituals i les ofrenes als foscos déus de l'Hades els oracles han parlat i el jurat del concurs de relats curts de terror decideix que el Guanyador del Calze Sagnant de l'Infern és el relat següent

"Mirades La pilota arribà al pou i ella mirà avall. -Hi ha ulls que em miren! -És clar! Són els teus reflectits! No la convencé. N'hi havia tres." de Joan Pinyol

I també, com en l'edició de relats de ciència ficció, ens hem vist obligats a atorgar un Accèssit de Víscres Supurants per la Qualitat Literària a l'obra

"Buh! Després de devorar al nen i llepar la sang que havia espargida sobre el llit, el monstre va tornar al conte del que havia sortit" de Mary Lovecraft

S'ha decidit pel primer perquè essencialment era el que cercàvem; senzillesa, suggeriment, capacitat de síntesi i sobretot sentiment d'intranquil·litat i por. Aquesta nena que capta quelcom estrany i no accepta l'argument de l'adult, aquesta innocència escapçada ens treu de la nostra illa d'ignorància; com deia el mestre H.P. Lovecraft:" La cosa més misericordiosa del món penso que és la incapacitat de ment humana per a relacionar tot allò que hi conté. Vivim en una illa de plàcida ignorància entre les boires dels obscurs mars de l'infinit, fet que no implica que viatgem gaire lluny." Bé; nosaltres, mitjançant la protagonista hem abandonat aquesta illa.

També hem pres la decisió d'atorgar un accèssit a la segona obra perqué teníem aquest relat per finalista segur tan bon punt el vam llegir i tot i ser més explícit que el guanyador les connotacions més viscerals i sagnants, sense caure en la grolleria, ens encanten.

Tots dos guanyadors rebran un lot de llibres i pel·lícules.

Finalement volem agrair la gran quantitat d'obres presentades, més de cent, i la qualitat d'aquestes. Aquests fets ens ha fet tardar una mica en donar el nostre veredicte; a més a més volíem aprofitar la doble efemèride d'avui.

Només resta dir-vos que com en la darrera ocasió volem mostrar el nostre agraïment amb un llibre que en aquest moment està a la fase final de l'edició i que properament apareixerà per aquesta pàgina.

Moltíssimes gràcies a tots,


"La cúpula de més enllà de la Cúpula del Tro"

Dia de l'Orgull Friki 2009

Avui és el Dia de l'Orgull Friki, i des d'Hespèria també volem festejar-lo. Ho farem amb un petit vídeo, digne del millor Enterrament de la Sardina. Es tracta d'un funeral que uns desesperats frikis van realitzar a Gavatxilàndia a un dels herois més importants de la nostra infantesa, en Son Goku. Perquè la pel·lícula que han fet es pot declarar com un autèntic heroicidi, no trobeu?

El secret de l'or que creix

Avui, dia 20, és el darrer que teniu per presentar les vostres creacions al concurs de relats curts de terror, així que espavileu-vos, que encara hi sou a temps!

La participació en este concurs ha estat increïblement alta (ja portem més de 100 relats) i no podem fer res més que donar-vos les gràcies per la terrorífica acollida que ha tingut entre tots vosaltres.

Bé, ben mirat sí que podem fer alguna cosa: agraïr-vos-ho amb un regal. I com que avui és la data en què va morir Bram Stoker, l'escriptor que va catapultar al món cultural la figura de Dràcula, hem fet una traducció casolana d'un dels seus contes, El secret de l'or que creix, i us l'oferim en format de llibre electrònic (i, si algú el vol, en paper i tot!).



Format llibre electrònic.
Format paper a Bubok. Format paper a Lulu. Descarregar en format pdf.

Exposició sobre Terminator al Japó

Si aquests dies teniu previst allargar-vos al Japó, sapigueu que podeu veure una exposició (i una exposició seriosa, no una frikada qualsevol) dedicada a Terminator, tot coincidint amb la propera estrena de la quarta pel·lícula de la nissaga, titulada Terminator Salvation. De fet, la mostra va inaugurar-se el passat 19 de març i es podrà veure fins al 28 de juny. Al nostre país, Terminator Salvation s'estrena el proper 5 de juny i aquí queda la cosa; però al Japó ja han començat a escalfar motors i al museu Miraikan de Tòquio, especialitzat en la ciència emergent i la innovació tecnològica, han decidit exhibir les figures dels cyborgs que s'han utilitzat al llarg de la sèrie de pel·lícules iniciada l'any 1984 per James Cameron. L'exposiciu es diu Terminator, batalla o coexistència. Un lema que demostra clarament l'interès que desperta al Japó el tema de la intel·ligència artificial, els perills dels avenços tecnològics i la possible coexistència d'homes i robots en un futur cada cop menys llunyà. Com us dèiem, a l'exposició es mostren les obres d'art i de vestuari que realment van utilitzar-se durant la filmació de les pel·lícules de Terminator, però també s'expliquen les últimes investgiacions sobre la capacitat comunicativa dels robots, des del punt de vista de la ciència i de la tecnologia. Així, l'aparició d'un robot bípede ha permès millorar l'atenció a la gent i als animals de companyia, i els robots que fan les feines domèstiques estan cada vegada més desenvolupats. A través de l'exposició, els responsables del museu Miraikan han volgut reflexionar sobre el futur ideal i la relació dels éssers humans amb els robots.

Tot seguit, podeu veure el tràiler de Terminator Salvation, interpretada per Christian Bale en la pell de John Connor, el líder de la resistència humana contra les màquines.



El llibre de les set xibeques

En un altre post d'Hespèria ja hem parlat de les novel·les de l'Andreu Carranza. Avui, però, farem una petita immersió en el temps i us farem cinc cèntims del Llibre de les set xibeques.

El motiu a partir del qual es mou tota la trama és un fantàstic llibre, que pareix ben viu, i que cada volta que s'obre presenta uns textos diferents: alguns plens de sabiduria, d'altres de literatura, i d'altres de notes biogràfiques (és, en certa manera, de l'espècie de libro de arena).

En la novel·la, plantejada des de l'actualitat, s'hi barregen motius de ciència-ficció i fantasia. Tot partint de la història familiar dels protagonistes, de Cal Calafat, el lector pot reviure escenes que van des de l'època dels Templers a la lluita antinuclear dels setanta. És, en certa manera, un dibuix d'un canvi d'època, de costums i de cultura, que una riuada s'encarrega de catalitzar, i que té com a marc preferent la vida de la Ribera, la de l'«imaginari» poble d'Ocàs.

Al basar de les espècies hi podeu trobar un podcast d'un fragment del llibre, i que tot seguit podeu escoltar.





[Descarregar el podcast.]

Ciència-ficció a la japonesa: 'Ergo Proxy'

Demà dimecres, 8 d'abril, a partir de les 20:30 hores, el canal de pagament Animax estrena la sèrie Ergo Proxy. Sens dubte, es tracta d'una de les estrenes més espectaculars que Animax ha programat per aquesta primavera, i també una de les notícies més esperades pels afeccionats al manganime i a la ciència-ficció en general. Ergo Proxy és la nova proposta dels productors de l'aclamada sèrie Samurai Champloo, una impressionant producció que té com a escenari un món futurista i imaginari, devastat per l'apocalipsi nuclear i en què ja no existeixen els sentiments humans. L'anime és del 2006 i està basat en un manga que dos anys abans havien escrit Dai Sato i dibuixat Yumiko Harao. El conegut estudi Mangoble va produir la versió animada per a la xarxa de televisió per satèl·lit Wowow, amb direcció de Shukou Murase i guió del mateix Dai Sato. Ergo Proxy es caracteriza per la combinació de 2D digital, 3D per ordinador i efectes digitals especials. La sèrie té un total de 21 episodis. Tot seguit, podeu veure l'anunci promocional que està emetent Animax...



Així, en aquest futur apocalíptic, hi ha una ciutat, Romdo, concebuda com una utopia segellada, en què humans i androides (els autoreivs) coexisteixen en pau, sota el control total del govern. Però el pla no funciona, i Romdo és un lloc fosc i depriment, en què els sentiments humans han quedat arraconats fins a desaparèixer. En aquest context, mentre investiga una sèrie d'assassinats desconcertants, presumptament comesos per uns autoreivs infectats per un virus, una detectiu del servei d'intel·ligència, Re-I Mayer, rep una críptica advertència sobre alguna cosa que està a punt de despertar. Poc temps després, la detectiu és atacada per una monstruosa criatura, anomenada Proxy, que no és ni androide ni ésser humà. A partir d'aquest moment, el misteri dels Proxys l'obsessiona, i decideix saltar-se totes les normes per investigar pels seu compte qui són en realitat. Per acabar-ho d'adobar, Re-I és la néta de Donovan Mayer, un dels líders més importants de Romdo i actual regent de la ciutat.
En el vídeo següent podeu veure l'impressionant capçalera de la sèrie...


Catarsi, nova publicació catalana de ciència-ficció per Sant Jordi

Una de les novetats editorials que es produiran per la propera diada de Sant Jordi és la publicació Catarsi. La revista de les Ter-Cat, una nova revista catalana de ciència-ficció. Segons llegim avui al bloc Planeta Països Catalans, de l'Andreu Mas, el preu de venda al públic de Catarsi serà de 2,5 euros. Encara no es coneixen, però, ni la periodicitat ni la distribució que farà aquesta nova publicació que es presenta al mercat com «la primera revista catalana dedicada íntegrament a la ciència-ficció, la fantasia i el terror». Amb tot, Mas ens cita altres precedents de publicacions íntegraments dedicades al gènere, com la Lovecraft Magazine, una revista de consum i distribució limitats, que no va aconseguir tirar endavant. El primer número de Catarsi inclou vuit relats (un d’ells, d’Edgar Allan Poe), un assaig de Sergi Ruiz sobre el tractament de la ciència-ficció a TV3, i una entrevista amb l’escriptor Antoni Munné-Jordà, una de les persones que més entén de ciència-ficció al nostre país i un dels pocs exponents literaris autòctons. Els relats que es publiquen en aquest primer número s’han triat entre els més de 30 originals que han rebut els promotors de la iniciativa (22 dels quals estaven escrits en català, 4 en castellà i 4 més en anglès). D'altra banda, Catarsi naix a partir de les Tertúlies Catalanes de ciència-ficció, terror i fantasia. Les tertúlies se celebren arreu del país i els membres que en formen part es comuniquen a través d'una llista de correu.

Remake confirmat del clàssic 'El hombre con rayos X en los ojos'

El director espanyol Juan Carlos Fresnadillo, realitzador de la notable Intacto, que va assolir un important èxit internacional amb la pel·lícula 28 Semanas Después, serà l'encarregat de dirigir un remake del clàssic El hombre con rayos X en los ojos. De fet, Fresnadillo havia esdevingut un director força cotitzat a Hollywood, i més després que Dreamworks, la productora d'Steven Spielberg, el fitxés per dirigir una pel·lícula amb el títol provisional de Wednesday, sobre una persecució desesperada als carrers de Los Angeles. De fet, al gener d'enguany havia de començar el rodatge de Wednesday, amb un argument a priori força semblant al de Breakdown, la pel·lícula de Jonathan Mostow amb Kurt Russell, i per tant amb una història sobre rodes a l'estil de Duel, el telefilm fundacional de la filmografia d'Spielberg. Però sembla que Wednesday encara es troba en la fase de pre-producció, amb la previsió que puga estrenar-se el 2010.
De fet, ara Fresnadillo ha signat un altre contracte amb MGM, per dirigir la nova versió de la pel·lícula que Roger Corman va dirigir l'any 1963. Així, en la primera versió de El hombre con rayos X en los ojos, l'actor Ray Milland intepretava el doctor James Xavier, un científic que estava a punt de fer un gran descobriment en la tecnologia de visió amb rajos X, però que veu com l'administració li retalla el pressupost per investigar. Tot i així, desesperat per poder demostrar els seus resultats, el professor Xavier decideix provar en el seu propi cos una droga que aconsegueix augmentar la visió, i que li permet poder observar a través dels objectes. Sens dubte, un dels clàssics més grans de la història de la ciència-ficció i una de les pel·lícules mítiques de la nostra infantesa, que ara Fresnadillo tindrà l'oportunitat d'homenatjar. En aquest sentit, caldrà veure si es manté el tema de la radiació i dels perills de la droga o si els guionistes opten per introduir un element més actual, com per exemple els riscos de la manipulació genètica. I sobretot, també caldrà veure si l'actor protagonista del remake és capaç de donar al personatge del científic la profunditat i l'angoixa que impregnava la interpretació de Ray Milland. Tot seguit, teniu dues de les escenes més recordades...


'Mazinger Z', el naixement d'un robot

Des d'ahir al vespre i durant tot el dia d'avui, podreu veure el primer episodi de Mazinger Z a la portada del bloc Pantalla-Completa. Gràcies a la tecnologia del portal ADNStream i a la seua generosa política de compartició de continguts, hem pogut incrustar el capítol El nacimiento de un robot milagroso a la pàgina principal del nostre bloc. És així com cada setmana podreu disfrutar d'aquesta mítica sèrie de manga i d'anime creada pel gran dibuixant japonès Go Nagai, i que va marcar la infantesa de molts de nosaltres. Qui no va jugar algun cop a Mazinger Z, cridant allò de Puños fuera? Mazinger Z va revolucionar els dibuixos animats i va ajudar a implantar l'anime fora del Japó, que fins aquell moment havia exportat amb èxit altres sèries més infantils i amb menys acció. Però a més, Mazinger Z va ser una sèrie precussora del gènere mecha (robots gegants amb persones que els tripulen des de l'interior), en què després van inspirar-se altres mangas i animes, així com productes nord-americans com Transformers. La sèrie va ser produïda l'any 1972 per la mítica Toei Animation per encàrrec del canal FujiTV, que va emetre un total de 92 episodis fins al 1974. A l'Estat espanyol, TVE va estrenar-la l'any 1978 però només van doblar-se al castellà 24 episodis, els quals no es van emetre respectant la cronologia original. Segons llegim a la Viquipèdia, el guió de Mazinger Z va ser escrit per Susumu Takahisa i Keisuke Fujikawa, els directors van ser Jou Serikawa, Tomoharu Katsumata, Nobuo Onuki i Bonjin Nagaki. El disseny dels caràcters va estar a càrrec de Yoshiyuki Hane i la música de fons va ser composta per Shunsuke Kikuchi. A més, hi ha diverses continuacions animades, com Gran Mazinger i Mazinkaiser, aquesta última no basada en el manga, tot i que va comptar amb la col·laboració de Go Nagai. A més, el proganista Kōji Kabuto apareix en altres sèries del mateix autor com UFO Robe Grendizer.

Tot seguit teniu la capçalera de la sèrie, i a la portada de Pantalla-Completa, el primer capítol...

Catifa roja per als Herois

L'esdeveniment televisiu de la jornada d'avui és sens dubte l'estrena de la tercera temporada de la sèrie Héroes al canal temàtic Sci-Fi. Són 13 episodis que formen part del volum anomenat Villanos, ja que els dolents són els que dominaran els capítols en aquesta temporada de la sèrie, la més buscada a internet durant el 2008. Així, el pare dels germans Petrelli, que veurem per primera vegada en escena, resultarà ser una persona molt ambiciosa, que generarà molts conflictes a la família d'herois. A més, Hiro Nakamura tornarà al passat per reviure una part molt dolorosa de la seua biografia, mentre Sylar començarà un peregrinatge angoixant per descobrir la seua veritable naturalesa. També tindrà greus conflictes interiors l'indi Mohinder, que haurà d'afrontar un greu dilema ètic relacionat amb una de les seues investigacions. Per sort, Sci-Fi estrenarà la tercera temporada emetent els dos primers episodis, a partir de les 22.00 hores. Però a més a més, just abans (21.15 hores) també emetrà un programa especial titulat Héroes en la alfombra roja, que és mateix reportatge que la cadena nord-americana NBC va programar amb motiu de l'estrena de la tercera temporada als Estats Units. El programa té una durada d'uns 40 minuts i ens ensenyarà el més interessant de la festa de presentació de la tercera temporada d'Herois que va tenir lloc a Edison, un dels locals amb més glamour de Los Angeles. A la festa van assistir els protagonistes de la sèrie, però també altres actors com la còmica Tina Fey (Rockefeller Plaza). A més de les entrevistes als responsables, actors i actrius d'Héroes, l'especial també repassarà el més important de les dues temporades anteriors, i oferirà un avanç de les imatges més espectaculars de la nova temporada. Tot seguit teniu un tast amb un parell de vídeos: una promo de Sci-Fi i un reportatge sobre la festa del tercer volum d'Herois...



Spiderman tindrà un espectacle musical a Broadway de la mà d'U2

I la pregunta és: calia? Alguns pensaran que sí. Per això, ahir va fer-se públic que el grup irlandès U2 participarà en la creació del primer musical de Broadway inspirat en el popular personatge de còmic de la Marvel. El proper 18 de febrer de 2010, Spiderman deixarà de ser només un personatge de còmic i de cinema (Sony Pictures ja ha confirmat que Spiderman 4 començarà a filmar-se a finals d'enguany, perquè puga estrenar-se al maig del 2011), i l'alter ego de Peter Parker també serà una estrella del musical. Pel que diuen, U2 posarà la lletra i la música de l'espectacle, que es titularà Spider-Man, Turn Off the Dark. A més, el musical d'Spiderman estarà dirigit per Julie Taymor, amb molta experiència a Broadway i responsable de l'exitosa adaptació d'El Rey León. A més, Taymor també té una certa experiència al món del cinema, ja que va dirigir les pel·lícules Titus i Frida, tot i que aquí caldria destacar la interessant Across the Universe, el musical que aprofitava les cançons de The Beatles per fer una relectura de l'argument de Hair. En aquest sentit, el llibret de l'obra -que ha coescrit la mateixa directora del musical- tornarà a explicar els orígens de l'Home-Aranya, si bé també introduirà algun material novedós. Encara no se sap l'actor que interpretarà Spiderman, però no ens imaginem Tobey Maguire cantant. D'altra banda, aquesta no serà la primera incursió d'U2 en el món dels còmics, ja que van participar en la banda sonora de Batman Forever amb el tema Hold me, thrill me, kiss me, kill me. El videoclip és una veritable joia de l'animació...

El Nosferatu s'escampa per la xarxa

Pocs dies després d'haver engegat el concurs, la plaga s'ha anat extenent per la xarxa. Ja no només entre els adeptes hesperians habituals, sinó més enllà i tot. Ho certifiquen els més de vint relats que hem anat rebent, per twitter, facebook i correu. I els efectes secundaris d'esta plaga s'han estés més enllà i tot: el nostre Nosferatu ha anat ocupant, com aquell qui no vol, nínxols dels blocs d'arreu de la catosfera. Gràcies a tots per acollir-lo!

> Sempre en surada

> Gamoia

> Personal i transferible

> La Marfanta

> Mots emblocats

> el bloc d'un de reus

> tens un racó dalt del món

> xarel_10

> Llibres llegits i per llegir



Videobloc tenebrós del Concurs

El JM Tibau, el guanyador de la Corona d'Heli Sòlid, s'ha animat a videobloquejar (gràcies al taller del seu homònim) i ha produït un magnífic vídeo sobre el concurs de relats de terror digne de piular (acceptem videopiulades al concurs?).

Concurs de relats breus de terror

El cementeri roman en silenci.

Un silenci aparent.
Els morts a les tombes xiuxiuegen.
Xiuxiuegen i piulen.
Ningú no els escolta, ningú no els escolta com piulen.
Només ells, els morts mateixos.
Només ells.
Ells i els corbs, senten el seu lament.

Piuleu!


Piuleu al Twitter i conteu-nos terrorífiques històries, fosques, malèfiques, tristes i melangioses, de por, antigues llegendes, déus primigenis, engendres de l'infern, legions demoníaques... tot allò que vulgueu i més, això sí amb els 140 caràcters de rigor


Després de l'èxit obtingut al primer concurs que vam organitzar, del que vam publicar un llibre (aquí, aquí, aquí i aquí) , i com que som com som hem decidit fer-ne un altre. Aquesta vegada us demanem relats de terror amb format twitter; això és amb un màxim de 140 caràcters.


La idea del concurs és que la gent hi participe mitjançant el compte de twitter que hem obert expressament per al concurs, tot i que també ens podeu enviar les vostres aportacions per correu electrònic o mitjançant el mur de la pàgina que tenim activa a Facebook. I a més a més tenim preparat un lot de llibres i pel·lícules per al guanyador!


Us deixo també uns banners per si voleu publicitar el concurs al vostre bloc. Quadrat i Llarg


Bases del Concurs de relats curts de terror

1. Aquest és un concurs de relats breus escrits de terror en català o valencià, o balear... o qualsevol dels seus dialectes.

2. Per participar-hi cal que tingueu un compte de twitter i que envieu un missatge amb el relat encapçalat per @Twitthesperia.

3. Es poden enviar relats fins el dia 20 d'abril de 2009.

4. També es poden enviar els relats per correu electrònic a hesperia@hesperia.cat. No s’acceptaran relats de més de 140 caràcters.

5. I també es podran enviar a la plana de facebook d'Hespèria. No s’acceptaran relats de més de 140 caràcters.

6. El guanyador serà anunciat a la pàgina http://www.hesperia.cat.

7. El premi serà un lot de llibres i pel·lícules de ciència-ficció, fantasia i terror.

8. Els relats enviats es trobaran sota llicència CC 2.5.

9. Amb els relats participants s'editarà un llibre electrònic i un en paper, com en l'anterior concurs.

10. Es demana adequació normativa. No s'acceptaran relats amb abús d’abreviatures, llenguatge SMS o falta de cohesió gramatical.

12. La participació al concurs implica l'acceptació d'aquestes bases.


Divendres i 13, torna Jason!

Avui no és un dia qualsevol. És divendres 13. Recordeu la frase El meu fill es va ofegar perquè no sabia nedar, es deia Jason i avui és el seu aniversari? Això vol dir que avui és la data perfecta perquè arribe als cinemes Viernes 13, la nova versió d'una de les nissagues de terror que més adolescents ha fet xisclar als cinemes d'arreu del món. L'encarregat de dirigir la ressurrecció de Jason ha estat Marcus Nispel, responsable del remake de La matanza de Texas (2004) i del film fantàstic Pathfinder, el guía del desfiladero, mentre que a la producció de la cinta ens trobem el nom de Michael Bay, el productor més megalòman del Hollywood actual.
En aquesta ocasió, la persona que farà despertar les ires d'un dels espectres més sanguinaris i terrorífics del cinema postmodern serà l'actor Jared Padalecki, estrella juvenil gràcies a la seua aparició a la sèrie de televisió Sobrenatural. Padalecki interpreta Clay, un jove que busca la seua germana desapareguda i que s'endinsa al misteriós bosc de Crystal Lake, on trobarà les restes d'una antiga casa de camp abandonada. En contra dels consells de la policia i de les advertències de la gent de la zona, Clay continuarà la seua recerca acompanyat per una dona i un grup d'estudiants inconscients, que l'únic que volen és passar un cap de setmana divertit en una casa propera al llac. En aquest sentit, completen el repartiment altres actors televisius, com la jove Danielle Panabaker (la filla del fiscal a la sèrie Shark) i Ryan Hansen (el patètic i divertit Dick Casablancas de Veronica Mars). Les víctimes perfectes per al fantasma que sempre surt de cacera amb una màscara d'hòquei i una serra mecànica!

Com recordareu, la pel·lícula Viernes 13 original va ser dirigida l'any 1980 per Sean S. Cunningham, un productor que a principi dels anys setanta havia produït un dels primers èxits de l'slasher nord-americà, la cinta de Wes Craven titulada La última casa a la izquierda. L'objectiu era aprofitar la moda de pel·lícules sobre assassins en sèrie d'adolescents que s'havia iniciat amb l'èxit de La noche de Halloween (1978), de John Carpenter. Aquell primer Viernes 13 va impulsar la carrera del jove actor Kevin Bacon, però sens dubte la pel·lícula és recordada pels efectes especials de l'especialista Tom Savini: el més espectacular, l'assassinat amb la destral a la cara d'una de les noies. Una altra escena mítica és l'ensurt final, quan la protagonista supervivent se'n va del campanent de boy scouts remant amb una piragua, i el cadàver infantil de Jason surt de l'aigua per bolcar l'embarcació. Una escena final que serviria per donar pas a una de les franquícies més rentables de la història del cinema, amb més seqüeles al llarg dels anys vuitanta i noranta, però també amb l'entrada del nou segle. En total, 10 parts de Viernes 13, més l'spin-off Freddy contra Jason, que Ronny Yu va dirigir l'any 2003, i en què l'assassí de Cristal Lake s'enfrontava a un altre monstre postmodern, Freddy Kruegger. Cinc anys després, Jason Voorhees torna a ressuscitar, perquè com deia el lema de la sisena part, La maldad nunca muere.

Els nous dibuixos d''Star Wars', a partir d'avui a Cartoon Network

Ja era hora que el canal Cartoon Netwoork ens donés una alegria com aquesta. Avui, a partir de les 21.35 hores, estrenen els dos primers episodis d'Star Wars: The Clone Wars, la sèrie d'animació creada i produïda per George Lucas per donar continuïtat a l'univers propi de La Guerra de las Galaxias. De fet, és la primera sèrie d'animació creada per Lucas Animation, i situa l'acció de la nissaga en el temps comprès entre l'episodi segon, El ataque de los clones, i l'episodi tercer, La venganza de los Sith. En realitat, Lucas va començar la producció d'Star Wars: The Clone Wars l'any 2005, poc després del rodatge del tercer episodi. Durant tres anys, els equips d'efectes especials, artistes i guionistes van treballar junts per crear una de les sèries animades més esperades de la història de la televisió. Quant a la producció, Lucas va preferir deixar de banda l'estil 2D de la sèrie animada del 2003, també emesa des de fa temps a Cartoon Network, i va optar per imatges generades per ordinador, tot conservant l'aspecte anime que tant li agrada. Quan va veure com quedaven les imatges en pantalla gegant, el director va decidir estrenar el capítol pilot als cinemes, l'estiu passat, amb una pel·lícula que té el mateix títol i que serveix de pòrtic per a les històries de la sèrie de televisió.



Star Wars: The Clone Wars torna a explicar les aventures de personatges ja coneguts com Anakin Skywalker, Obi Wan Kenobi i Yoda; però també introdueix nous protagonistes com Ahsoka Tano, una adolescent de l'espècie Togruta que és una padawan impacient per ensenyar el seu valor al seu mestre Anakin. A més, la sèrie també abordarà el misteriós passat del comte Dooku, del general Griveous i les relacions entre els comandants clons a la guerra, en el marc de l'efrontament de la República Galàctica contra el Cost Fosc, integrat per l'exèrcit separatista i la seua immensa tropa de robots. En aquest sentit, Lucas ha explicat que estava convençut que es podien explicar encara més històries relacionades amb Star Wars, i que està desitjant tornar a contar totes les aventures a través de l'animació. Unes declaracions, precisament, que s'han interpretat com que Lucas podria estar pensant en fer una nova versió animada dels sis episodis de la nissaga galàctica, cosa que sens dubte seria molt ben rebuda pels fans més joves, i que per tant garantiria la renovació del públic de la nissaga d'Star Wars.

Star Wars: The Clone Wars té fins ara 27 episodis, i s'emetrà a partir d'aquesta nit a les 21.35 hores a Cartoon Network, que també ha programat una sèrie de redifusions durant tota la setmana. La primera serà demà dissabte les 22.10 hores, però també hi haurà una altra diumenge a les 10.25 hores i a les 19.00 hores, així com dilluns a les 16.45 hores i a les 21.35 hores.

També pots llegir aquest article a Pantalla-Completa.