Cuatro va emetre ahir el segon episodi de
Flash Forward, una de les sèries revelació de la nova temporada. Com ja vam comentar fa uns dies, el canal de pagament AXN estrena el nou capítol de
Flash Forward un dia abans que Cuatro, i per tant dilluns ja vam poder veure el segon episodi de la sèrie amb què la cadena nord-americana ABC vol aconseguir una substituta de garanties per a
Perdidos. De moment, sembla que va pel bon camí, ja que aquesta setmana s'ha sabut que l'ABC ha decidit concedir una temporada completa a
Flash Forward, més enllà dels 13 episodis inicials. Això sí, vistos els dos primers epidosi i encara que és una ficció molt digna, ems atrevim a posar en dubte que
Flash Forward siga una sèrie que puga estar a l'altura de
Perdidos. Ni de bon tros és
Flash Forward una sèrie tan complexa i amb tantes lectures i matisos com l'obra mestra de J.J. Abrams.
La nova sèrie de l'ABC està concebuda com una sèrie de masses, més que com una sèrie de culte que després esdevé un fenomen de masses. És a dir, segueix una estratègia narrativa més efectista, més senzilla de seguir i d'entendre, i també un ritme molt més ràpid. Així, aprofita algun dels trucs de guió que hem vist a
Perdidos. Però, per començar, té un protagonista indiscutible, l'agent de l'FBI Mark Benford, i per tant no és una sèrie coral com si que ho és
Lost. Sens dubte, el pitjor de tot ha estat la manera amb què resolen el primer misteri de la sèrie: de seguida descobreixen i tothom entèn que durant els 2 minuts i 17 segons que han estat inconscients han vist el seu futur, i més concretament el 29 d'abril del 2010. A més, en aquests dos primers episodis han abusat de l'ús dels flash bakcs dels personatges sobre els seus flash forwards, que han esdevingut massa redundants. A banda, una altra cosa que no ens agrada de
Flash Forward és el to excessivament còmic d'alguna de les escenes, sobretot aquelles que passen a la seu de l'FBI. Tot i això, cal reconèixer que la sèrie té alguns cops bons, i que
Flash Forward té molts dels requisits per ser un èxit.
D'entrada, en el primer episodi van utilitzar un seguit de trucs per enganxar els fans de
Perdidos. Ho hem pogut llegir a través d'un missatge al grup de correu
Delta Dharma, que ens ha enllaçat un article del bloc
Seriesblog. Així, durant el capítol pilot hi hauria diverses referències als famosos números de
Perdidos i a les taronges de John Locke. Però els més evidents són, i és veritat, l'escena en què un ocell s'estavella contra un vidre (com en el capítol de
Perdidos dedicat a la infantesa de Walt), i sobretot un cartell de la companyia Oceanic Airlines i un autobús amb un anunci de
Lost. Uns detalls que, en el nostre cas, no fan més que trencar-nos l'univers de sentit de la sèrie i la credibilitat de
Flash Forward: no pot ser que, en una sèrie en què apareix una atractiu, Sonya Walger, que ja té un paper a
Perdidos (Penny Widmore), apareguen elements de la ficció (Oceanic Airlines) i de la realitat (
Lost). O una cosa o l'altra...
