El futur segons Philip K. Dick, a 'Paycheck'

La 1 de TVE ha programat per aquesta nit una pel·lícula de ciència-ficció en horari de màxima audiència. Malauradament, pensaran alguns, es tracta de Paychek, la pel·lícula protagonitzada per Ben Affleck que l'asiàtic John Woo va dirigir l'any 2003. A Paycheck, Affleck és un geni informàtic que desenvolupa projectes secrets per a una poderosa corporació. Però quan acaba un dels treballs li esborren una part de la memòria, per evitar que puga divulgar informació confidencial sobre el projecte.Quan desperta, descobreix que ha renunciat a un sou astronòmic a canvi d'un grapat d'objectes que no tenen valor: un clip, un encenedor i una clau. Però el més important és que aquests objectes l'ajudaran a reconstruir la seua història i també a sortir de les situacions més complicades i les situacions més perilloses. A partir d'un argument de Philip K. Dick, autor d'altres obres que van inspirar pel·lícules com Blade Ranner, Minority Report o Desafío total, la pel·lícula està considerada com la pitjor de Woo, ja que no funciona com a film de suspens ni com a pel·lícula d'acció, que és el terreny en què millor es mou el director de Hong Kong. És possible que Paycheck hagués funcionat millor amb un altre director que conegués millor el subgènere de la ciència-ficció futurista i amb un altre actor diferent a Ben Affleck. Però sempre val molt la pena veure en acció l'actriu Uma Thurman, i Paycheck també és una bona excusa per apropar-nos a l'univers literari de Dick, sens dubte un dels mestres més importants de la ciència-ficció.

3 comentaris:

  Rayuela

1 de juliol de 2008 a les 17:01

No he leído la novela, pero cuando vi la película sentí que probablemente no le estaban haciendo justicia. Recuerdo a un Ben Affleck inexpresivo (bueno, como siempre)y muchos planos de carreritas. Una lástima, porque la idea de partida es de lo más interesante (y angustioso).

  Anna

2 de juliol de 2008 a les 18:19

No conec la pel·lícula ni el director, però la dificultat de fer cinema basat en una novel·la de Dick ha de ser enorme, i cap de les pel·lícules que s'ha fet ha estat capaç de fugir de la simplificació (tot i que les altres que has mencionat són molt bones).

  Gustau Moreno

8 de juliol de 2008 a les 9:47

Tens raó, és molt difícil portar al cinema una novel·la de Dick. Fins i tot Blade Runner i Desafío total, o Minority Report, que són les millors adaptacions, no han pogut copsar tot el complex món interior dels personatges de Dick (per exemple, Blade Runner és millor sense veu en off, un recurs que en teoria servia per explicar millor els sentiments i les inquietuds del personatge).