Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris literatura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris literatura. Mostrar tots els missatges

Les "ovelles" ja són a la xarxa

Doncs sí, ja podeu llegir el llibre que recull les aportacions al II premi Ovelles elèctriques, de ciència-ficció, fanatasia i terror, i comprar-lo en paper si és que us plau! Al llibre hi podreu trobar els guanyadors, els finalistes, i una selecció de les obres presentades que, per la seua qualitat, no podien passar de llarg de l'edició.

Tot seguit us apuntem la relació de relats del llibre, de ben segur que picareu en algun d'ells!

-"Una idea ridícula", de José Manuel Fernández Aguilera
-"Plaga d'humanitat", de menut
-"La decisión", de Serafín Gimeno Solà
-"Órbita Koimeterion", de José María Pérez Hernández
-"Crideu les qui oloren les bruixes", de menut
-"Odiar sense límits", de Uwe Vegas
-"Una creu de gules sobre un camper d’argent", de Alícia Gili Abad
-"A la luz del faro", de Serafín Gimeno Solà
-"Crímenes periódicos", de Iván Olmedo Fernández
-"Feel The Horror Experience", de Ignacio Cid Hermoso
-"Kristallnacht", de Luisa Fernández
-"La Sangre de la Flor Blanca", de Héctor Gómez Herrero
-"Náufrago Cuántico", de Manuel Mije
-"La protagonista", de Sara Sacristán Horcajada
-"Un cuento heleno", de Sergio Generelo Tresaco
-"Tres, dos, uno... ", de José Ignacio Becerril Polo
-"Suerte 1.0", de Jorge Asteguieta Reguero
-"Patucos verdes, pulsera roja", de Sara Sacristán Horcajada
-"Éste es el fin", de Miguel Martín Cruz
-"Instintos", de Uwe Vegas

Fa 100 anys que ens va deixar Mark Twain

Avui, 21 d'abril, es compleix el primer centenari de la mort de l'escriptor, periodista i conferenciant nord-americà Mark Twain. Nascut amb el nom real de Samuel Langhorne Clemens el 30 de novembre 1835 a Florida, una petita població de l'estat de Missouri, l'autor immortal de "Les aventures de Tom Sawyer" va morir el 21 d'abril 1910 a Redding (Connecticut).

Però des d'Hespèria el volem recordar per una altra obra seua, Un ianqui a la cort del rei Artús, i no ho diem perquè se n'han fet centenars de pel·lícules i adaptacions (la imatge que acompanya este apunt és de la pel·lícula de l'obra en què apareixen Myrna Loy i Will Rogers, del 1931). Un ianqui a la cort del rei Artús es pot considerar la primera obra d'història alternativa, anomenada també pels amants de les paraules estranyes com 'ucronia'. Podeu trobar esta obra, i moltes més, dins del Projecte Gutenberg, així que no teniu excusa per llegir-lo en anglès!

I tot això passa quan naix la nova pàgina de literatura Pàgina Ebrenca. Segurament s'hauran conjurat els astres per a que així fos... o el creador de la pàgina tindrà alguna cosa a veure amb el fosc món hesperià...

II Premi Ictineu 2010: Els nominats

Si sou lectors de ciència-ficció, de fantasia o de terror teniu una cita ineludible amb el Premi Ictineu. La raó? doncs que en una primera fase del premi tothom pot dir la seua i escollir les millors obres publicades en català al 2009 d'entre quatre categories (millor novel·la original en català, millor relat original en català, millor novel·la traduïda al català i millor relat traduït al català).


Però no us atabaleu.... Teniu temps fins al 31 d'agost. Així que si no esteu molt al dia, podeu agafar la llista de candidats i completar la vostra biblioteca! Després, amb els finalistes, la gent de la SCCFF i de les Ter_Cat posaran fil a l'agulla i en decidiran el final.

Per cert, entre els nominats, però fora de concurs, hi podreu trobar el llibre de Relats curts de terror, creat a rel del concurs de relats curts que vam organitzar. Felicitats a tots els autors, i gràcies als organitzadors per comptar amb la nostra petita aportació!

L'èxit de la sèrie 'Flashforward' propicia la reedició de la novel·la 'Recuerdos del futuro'

Els que seguiu Flashforward haureu vist, als títols de crèdit inicials, que la sèrie està inspirada en els llibres de Robert J. Sawyer. Pos bé, l'editorial Factoría de las Ideas ha anunciat avui la imminent publicadió de Flashforward, la novel·la que ja havia editat abans amb el títol Recuerdos del futuro. El canadenc Robert J. Sawyer és en l'actualitat un dels més eminents escriptors de ciència ficció, com demostra el fet que la seua obra és una de les més estudiades, dins del gènere, a les universitats nord-americanes. Així, l'autor ha publicat més de 20 novel·les amb les principals editorials dels Estats Units, i ha guanyat també més de 20 premis internacionals pel seu treball, entre els quals destaquen els prestigiosos premis Hugo i Nebula. A casa nostra, va rebre la menció esperat del jurat del premi UPC de novel·la curta de ciència-ficció, l'any 1996, amb el relat Hélice ("una emotiva i lúcida especulació sobre el que pot oferir l'enginyeria genètica). En aquest sentit, les seues novel·les més conegudes fins al moment són El experimento terminal (premi Nebula, Ediciones B), Cambio de Esquemas i Factor de Humanidad (La Factoría de Ideas). La nova edició de Flashforward sortirà a la venda aquest mes de novembre, amb una traducció de Carlos Lacasa Martín i un preu aproximat de 20 euros. Segons la informació facilitada per l'editorial, es tracta d'una "novel.la rodona, plena de l'enginy habitual de Sawyer, de les seves descripcions i diàlegs d'alta escola, de personatges perfectament construïts i d'un brillant sentit del ritme". Podeu comprovar-ho per vosaltres mateixos llegint el primer capítol de Flashforward, gentilesa de Factoría de las Ideas, tot clicant en aquest enllaç.

Hespèria, un podcast de H.P. Lovecraft

Del llibre Relats curts de terror ens arriba un poema de HP Lovecraft, de nom «Hespèria», com este mateix bloc, i que pertany al poemari Fongs de Yuggoth. Fa de pòrtic als textos participants al concurs de relats curts vam organitzar fa uns mesos. Era inevitable que hi fos, portant el mateix nom, no trobeu?

La música que escoltareu es titula Sleepless in Dresden, ve de la mà de Doc i es tracta d’una magnífica interpretació lliure de les variacions Goldberg.

Hespèria
La posta de sol d’hivern, que s’encén rere les agulles
i fumerals mig enrunats d’esta pàl·lida esfera,
obre grans portes a algun any oblidat
d’antigues esplendors i desigs divins.
Meravelles venidores prenen en aquells focs vius
carregats d’aventura i sense ombra de por;
una filera d’esfinxs assenyala el camí,
entre parets i torres que tremolen, a lires llunyanes.
És la terra on floreix el significat de la bellesa,
on tot record inexplicat té font,
on el gran riu del Temps comença el seu curs
pel vast buit, en somnis d’hores iluminades per les estrelles.
Els somnis ens apropen —però un antic saber repeteix
que la petja humana mai ha embrutat aquests carrers.
Poema XIII del llibre Fongs de Yuggoth, de H.P. Lovecraft.





[Descarregar el podcast.]

El vigilant d'horitzons

De la mà de Valer Gisbert (a qui vam poder escoltar a Lletres ebrenques) ens arriba a la nostra prestatgeria El vigilant d'horitzons, publicat per Aeditors. Com una rara avis a casa nostra, el llibre, que es troba dins del gènere fantàstic, ens transporta per mites i contrades de les Terres de l'Ebre, per pobles, paisatges i sentiments. Us recomanem la lectura d'esta novel·la èpica, en què hi trobareu aventures i llegendes a pleret, sempre amb el rerefons incomparable dels nostres Ports.

Si voleu fer un petit tastet d'altres obres del mateix autor, podeu lleguir Instants d'estiu, un conte que trobareu a Relats en català, o escoltar-lo directament a ell en este fragment de El riu que parla.

A més a més, al basar de les espècies hi podeu trobar un podcast amb el començament d'El vigilant d'horitzons, i que tot seguit podeu escoltar.





[Descarregar el podcast.]

Hespèria: Relats curts de terror

Finalment ha arribat el dia que molts de vosaltres esperàveu. A partir d'avui ja podeu llegir íntegrament els textos del Concurs de relats curts de terror d'Hespèria, tant els guanyadors com els que no. Ho podeu fer en línia, ho podeu fer descarregant-vos el pdf, i si teniu inclinacions "estranyes" fins i tot ho podeu fer en paper.

Si algú de vosaltres vol el llibre en paper i té por de comprar-ho electrònicament, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres i us en farem arribar els que vulgueu (pagant el que toca, és clar!).

Volem agraïr-vos una volta més la vostra participació al Concurs: presentant textos, fent-ne difusió i llegint el nostre bloc. És un goig poder comptar amb tots vosaltres a l'altra banda de la pantalla!

A més a més, però, volem fer una menció especial a la nostra sinistra col·laboradora gràfica, la Kurai Sawada, que ha realitzat la magnífica coberta del llibre expressament per a tots nosaltres: moltes gràcies!

I, per acabar, us deixem amb una traducció casolana d'un poema de H.P. Lovecraft, que enceta el llibre i que fa de pòrtic a totes les aportacions al Concurs. Fins ben aviat!

Hespèria
La posta de sol d’hivern, que s’encén rere les agulles
i fumerals mig enrunats d’esta pàl·lida esfera,
obre grans portes a algun any oblidat
d’antigues esplendors i desigs divins.
Meravelles venidores prenen en aquells focs vius
carregats d’aventura i sense ombra de por;
una filera d’esfinxs assenyala el camí,
entre parets i torres que tremolen, a lires llunyanes.
És la terra on floreix el significat de la bellesa,
on tot record inexplicat té font,
on el gran riu del Temps comença el seu curs
pel vast buit, en somnis d’hores iluminades per les estrelles.
Els somnis ens apropen —però un antic saber repeteix
que la petja humana mai ha embrutat aquests carrers.
Poema XIII del llibre Fongs de Yuggoth, de H.P. Lovecraft.



Hollywood adaptarà 'La pell freda'

La novel·la La pell freda, de l'escriptor català Albert Sánchez Piñol, tindrà una versió cinematogràfica. Segons les primeres informacions, l'encarregat de dirigir la pel·lícula serà David Slade, realitzador de pel·lícules com Hard Candy o la més que notable 30 días de oscuridad. La versió que Hollywood farà de la novel·la de Sánchez Piñol, que ja ha estat traduïda a 26 llengües, es titularà Cold Skin, i podria començar a filmar-se la primavera de l'any 2010. El que encara no s'ha decidit és qui interpretarà el protagonista, un antic membre de l'Exèrcit Republicà Irlandès que decideix fugir de la societat i accepta una feina per fer d'oficial atmosfèric en una illa perduda al sud de l'Atlàntic. Poc després, l'illa és assetjada per uns éssers monstruosos que el protagonista anomena granotots, tot i que després començarà a mirar-los amb uns altres ulls. L'adaptació de la novel·la anirà a càrrec del guionista Jesús Olmo, que va participar en el guió de la pel·lícula 28 semanas después.

Guillermo del Toro s'estrena com a escriptor amb 'Nocturna', una novel·la sobre vampirs

No serà la primera vegada que el cineasta i productor mexicà Guillermo del Toro revisa el mite del vampirisme, però sí que és una novel·la molt esperada. El director de Hellboy o El laberinto del fauno està a punt de publicar la seua primera novel·la, titulada Nocturna, que ha coescrit amb el nord-americà Chuck Nogan, un dels autors que ven més llibres als Estats Units, però que fins ara no havia escrit cap best-seller del gènere de terror. Abans, Del Toro ja s'havia aproximat al tema dels vampirs a Cronos, la seua ópera prima. Ara el director presenta uns vampirs que no són guapos, joves ni romàntics, sinó absolutament horripilants. Nocturna, que editarà Suma de Letras, formarà part d'una anomenada Trilogia de la Foscor, al costat de dues novel·les més, Fosca i Eterna, que sortiran a la llum en els propers dos anys. La història comença amb un argument que recorda l'inici de la sèrie Fringe, la sèrie creada per J.J. Abrams. Nocturna arrenca amb l'arribada d'un avió procedent de Berlín de l'aeroport JFK de Nova York, que desperta la inquietud de la gent quan ningú surt de l'aparell. Així, quan l'equip d'emergència accedeix a l'interior de l'avió, descobreix que tots els seus ocupants estan morts. L'episodi, però, dóna lloc a l'epidèmia d'un virus que converteix els éssers humans en vampirs, tot iniciant-se una batalla entre els xucla-sang en una història molt prometedora que barreja ciència, astronomia, religió i esoterisme. La segona part, titulada Fosca, s'editarà a principis del 2010, i tractarà dels esforços científics per identificar el paràsit que transmet la infecció vampírica, mentre els vampirs s'enfronten entre ells. Finalment, a Eterna, els vampirs victoriosos provocaran un hivern nuclear i s'enfrontaran a un grup d'humans que resisteixen al seu domini, decidits a recuperar el control sobre el món. Evidentment, ja s'ha començat a parlar d'una possible adaptació cinematogràfica de la triologia de novel·les, que podria assumir el mateix director mexicà. Per la seua banda, Del Toro continua dirigint a Nova Zelanda el rodatge de la versió cinematogràfica d'El Hobbit, la novel·la de JRR Tolkien considerada la preqüela d'El señor de los Anillos.

El secret de l'or que creix

Avui, dia 20, és el darrer que teniu per presentar les vostres creacions al concurs de relats curts de terror, així que espavileu-vos, que encara hi sou a temps!

La participació en este concurs ha estat increïblement alta (ja portem més de 100 relats) i no podem fer res més que donar-vos les gràcies per la terrorífica acollida que ha tingut entre tots vosaltres.

Bé, ben mirat sí que podem fer alguna cosa: agraïr-vos-ho amb un regal. I com que avui és la data en què va morir Bram Stoker, l'escriptor que va catapultar al món cultural la figura de Dràcula, hem fet una traducció casolana d'un dels seus contes, El secret de l'or que creix, i us l'oferim en format de llibre electrònic (i, si algú el vol, en paper i tot!).



Format llibre electrònic.
Format paper a Bubok. Format paper a Lulu. Descarregar en format pdf.

El llibre de les set xibeques

En un altre post d'Hespèria ja hem parlat de les novel·les de l'Andreu Carranza. Avui, però, farem una petita immersió en el temps i us farem cinc cèntims del Llibre de les set xibeques.

El motiu a partir del qual es mou tota la trama és un fantàstic llibre, que pareix ben viu, i que cada volta que s'obre presenta uns textos diferents: alguns plens de sabiduria, d'altres de literatura, i d'altres de notes biogràfiques (és, en certa manera, de l'espècie de libro de arena).

En la novel·la, plantejada des de l'actualitat, s'hi barregen motius de ciència-ficció i fantasia. Tot partint de la història familiar dels protagonistes, de Cal Calafat, el lector pot reviure escenes que van des de l'època dels Templers a la lluita antinuclear dels setanta. És, en certa manera, un dibuix d'un canvi d'època, de costums i de cultura, que una riuada s'encarrega de catalitzar, i que té com a marc preferent la vida de la Ribera, la de l'«imaginari» poble d'Ocàs.

Al basar de les espècies hi podeu trobar un podcast d'un fragment del llibre, i que tot seguit podeu escoltar.





[Descarregar el podcast.]

Catarsi, nova publicació catalana de ciència-ficció per Sant Jordi

Una de les novetats editorials que es produiran per la propera diada de Sant Jordi és la publicació Catarsi. La revista de les Ter-Cat, una nova revista catalana de ciència-ficció. Segons llegim avui al bloc Planeta Països Catalans, de l'Andreu Mas, el preu de venda al públic de Catarsi serà de 2,5 euros. Encara no es coneixen, però, ni la periodicitat ni la distribució que farà aquesta nova publicació que es presenta al mercat com «la primera revista catalana dedicada íntegrament a la ciència-ficció, la fantasia i el terror». Amb tot, Mas ens cita altres precedents de publicacions íntegraments dedicades al gènere, com la Lovecraft Magazine, una revista de consum i distribució limitats, que no va aconseguir tirar endavant. El primer número de Catarsi inclou vuit relats (un d’ells, d’Edgar Allan Poe), un assaig de Sergi Ruiz sobre el tractament de la ciència-ficció a TV3, i una entrevista amb l’escriptor Antoni Munné-Jordà, una de les persones que més entén de ciència-ficció al nostre país i un dels pocs exponents literaris autòctons. Els relats que es publiquen en aquest primer número s’han triat entre els més de 30 originals que han rebut els promotors de la iniciativa (22 dels quals estaven escrits en català, 4 en castellà i 4 més en anglès). D'altra banda, Catarsi naix a partir de les Tertúlies Catalanes de ciència-ficció, terror i fantasia. Les tertúlies se celebren arreu del país i els membres que en formen part es comuniquen a través d'una llista de correu.

Videobloc tenebrós del Concurs

El JM Tibau, el guanyador de la Corona d'Heli Sòlid, s'ha animat a videobloquejar (gràcies al taller del seu homònim) i ha produït un magnífic vídeo sobre el concurs de relats de terror digne de piular (acceptem videopiulades al concurs?).

Concurs de relats breus de terror

El cementeri roman en silenci.

Un silenci aparent.
Els morts a les tombes xiuxiuegen.
Xiuxiuegen i piulen.
Ningú no els escolta, ningú no els escolta com piulen.
Només ells, els morts mateixos.
Només ells.
Ells i els corbs, senten el seu lament.

Piuleu!


Piuleu al Twitter i conteu-nos terrorífiques històries, fosques, malèfiques, tristes i melangioses, de por, antigues llegendes, déus primigenis, engendres de l'infern, legions demoníaques... tot allò que vulgueu i més, això sí amb els 140 caràcters de rigor


Després de l'èxit obtingut al primer concurs que vam organitzar, del que vam publicar un llibre (aquí, aquí, aquí i aquí) , i com que som com som hem decidit fer-ne un altre. Aquesta vegada us demanem relats de terror amb format twitter; això és amb un màxim de 140 caràcters.


La idea del concurs és que la gent hi participe mitjançant el compte de twitter que hem obert expressament per al concurs, tot i que també ens podeu enviar les vostres aportacions per correu electrònic o mitjançant el mur de la pàgina que tenim activa a Facebook. I a més a més tenim preparat un lot de llibres i pel·lícules per al guanyador!


Us deixo també uns banners per si voleu publicitar el concurs al vostre bloc. Quadrat i Llarg


Bases del Concurs de relats curts de terror

1. Aquest és un concurs de relats breus escrits de terror en català o valencià, o balear... o qualsevol dels seus dialectes.

2. Per participar-hi cal que tingueu un compte de twitter i que envieu un missatge amb el relat encapçalat per @Twitthesperia.

3. Es poden enviar relats fins el dia 20 d'abril de 2009.

4. També es poden enviar els relats per correu electrònic a hesperia@hesperia.cat. No s’acceptaran relats de més de 140 caràcters.

5. I també es podran enviar a la plana de facebook d'Hespèria. No s’acceptaran relats de més de 140 caràcters.

6. El guanyador serà anunciat a la pàgina http://www.hesperia.cat.

7. El premi serà un lot de llibres i pel·lícules de ciència-ficció, fantasia i terror.

8. Els relats enviats es trobaran sota llicència CC 2.5.

9. Amb els relats participants s'editarà un llibre electrònic i un en paper, com en l'anterior concurs.

10. Es demana adequació normativa. No s'acceptaran relats amb abús d’abreviatures, llenguatge SMS o falta de cohesió gramatical.

12. La participació al concurs implica l'acceptació d'aquestes bases.


El món de Moebius, a Canal+

El dibuixant francès Jean Giraud, potser més conegut com Moebius, és el protagonista del documental que Canal+ estrena aquest vespre a partir de les 19.50 hores. De fet, la fama internacional va arribar-li encara com a Giraud i gràcies a una de les seues obres més conegudes, El teniente Blueberry, una obra mestra en què el dibuixant va reinterpretar els cànons del western tradicional per renovar-lo a través del còmic. Després, l'autor va aprofundir la seua relació amb el còmic de ciència-ficció i va esdevenir Moebius, i sobretot se'l recorda per la seua participació a la històrica revista Métal Hurlant. A partir del 1974, Moebius havia format el grup dels Humanoides Associats amb altres autors com Dionnet, Philippe Druillet i Farkas. La revista va revolucionar el món del còmic amb sèries d'historietes de fantasia i ciència-ficció, i va representar una veritable alternativa europea als còmics nord-americans de superherois. Però sobretot, cal destacar la seua obra magna, El Incal (1980), feta en col·laboració amb el polifacètic guionista Alejandro Jodorowsky.


Durant la dècada dels vuitanta, Moebius també va participar en el disseny de pel·lícules com Tron, Blade Runner, Masters del Universo, Willow, Abyss i, ja durant els noranta, com El quinto elemento, però sens dubte la seua col·laboració més destacada van ser els dibuixos que van inspirar el disseny artístic d'Alien (1979). Amb tot, també cal recordar els seus esbossos per a la versió fallida de Dune que havia de dirigir Jodorwsky. Moebius, que també s'havia llegit la novel·la de Frank Herbert, de la qual era un entusiasta, va acabar fent 3.000 dibuixos per al projecte Dune, amb un repartiment d'actors tan estrambòtic com el que haguessin format Orson Welles, Salvador Dalí, Mick Jagger, Gloria Swanson, Charlotte Rampling, David Carradine i Alain Delon. La pel·lícula no va tirar endavant, però fruit d'aquesta col·laboració amb Jodorowky, Moebius va publicar El Incal, i els seus dibuixos van acabar impregnant l'estil del Dune que David Lynch va acabar dirigint l'any 1984.

Més informació:
-Tribut a 'Dune' i el 'Dune' que no va poder ser

També pots llegir aquest article a Pantalla-Completa

'Mecanoscrit' arribarà al cinema

El director català Bigas Luna portarà al cinema la novel·la Mecanoscrit del segon origen, una de les obres fonamentals de l'escriptor Manuel de Pedrolo i potser un dels màxims exponents de la literatura catalana de ciència ficció. Ho podem llegir al portal Cultura.21. cat, que també anuncia que el rodatge de la pel·lícula podria començar abans de final d'any, amb la previsió que puga estrenar-se l'any 2010. Mecanoscrit... descriu la lluita per la vida i l'esforç per autoeducar-se de dos joves, un noi i una noia, que són els únics supervivents a la Terra després que el planeta haja quedat pràcticament destruït per unes mans extraterrestres. Actualment, l’única adaptació que teníem de la novel·la de Pedrolo és la mítica sèrie que TV3 va emetre a partir del desembre de 1985, dirigida per Ricard Reguant, i que en realitat va ser la primera ficció produïda íntegrament per Televisió de Catalunya. En aquest sentit, la pel·lícula de Bigas Luna incorporarà algunes novetats, ja que es titularà Segon origen (cosa que considerem un error, ja que per abreujar el títol som molts els que ens referim a la novel·la com Mecanoscrit). D'altra banda, la protagonista femenina, l'Alba, serà una actriu catalana, mentre que es buscarà un actor nord-americà per interpretar el paper protagonista masculí, Dídac. Ja al desembre, El Periódico de Catalunya va informar de la possibilitat que el Mecanoscrit del segon origen arribés al cinema, després que el productor Tono Folguera i el seu soci, Carles Porta, aconseguissen la cessió dels drets de l'obra per part de la família de Pedrolo. Els productors, però, havien de complir la condició que va imposar l'escriptor, i que era que la pel·lícula fos filmada en llengua catalana. Per tant, vol dir això que l'actor nord-americà que interprete el Dídac haurà d'aprendre a parlar en català?

També pots llegir aquest article al bloc Pantalla-Completa.

Edgar Allan Poe a Lletres Ebrenques

El passat divendres, a Lletres Ebrenques (el programa d'Antena Caro que us podeu descarregar), el podcast del dia va estar dedicat a Edgar Allan Poe, a rel de l'homenatge. Van escollir el darrer podcast d'asteroide, un poema titulat «Somni» traduït magistralment per l'emigdi. Tot seguit us adjuntem el tall del programa a on surt, amb una nova entrada psicodèlica i futurista que m'encanta!




[Descarregar el fragment del programa.]

Hespèria a El Punt

Ahir diumenge, a l'edició d'El Punt de les Terres de l'Ebre, en un article dedicat al llibre Ebre blook, impulsat per la Llibreria Serret i editat per Cossetània, hi va sortir una referència al llibre de relats curts de ciència-ficció, que tot seguit us reproduïm:

Un altre projecte interessant a la xarxa és el bloc col·lectiu de ciència-ficció de l'Ebre Hesperia.cat, que ha organitzat un concurs de relats curts de ciència-ficció, de només 140 caràcters (dues ratlles). S'hi van presentar una cinquantena d'autors. Ara han publicat un llibre digital que recull tots aquests relats, i qui vulga també pot rebre l'edició impresa a casa. El llibre el presentaran aprofitant la tercera trobada de blocaires ebrencs, el 6 i 7 de febrer.

Hespèria a Lletres ebrenques

Segur que tots coneixeu el programa «Lletres ebrenques», conduït per l'Emigdi Subirats i emès a Antena Caro (i que podeu descarregar a la web). El que suposo que ja no n'esteu tant al cas és que al programa de divendres l'Emigdi va parlar durant una bona estona del llibre de relats curts de ciència-ficció que hem editat i la presentació que vam fer. Moltes gràcies emigdi!

Us adjuntem el tall del programa en què en parla i, a més a més, si continueu escoltant, us trobareu amb un podcast d'asteroide fet amb un poema del mestre accídia.






[Descarregar el fragment del programa.]

'A.I.', una partitura de John Williams

Un dels aspectes de la pel·lícula Inteligencia Artificial (A.I.) que va provocar menys controvèrsia va ser l'excel·lent partitura de John Williams. Amb tot, la banda sonora que va escriure el músic habitual d'Steven Spielberg no és de les més conegudes de la seua discografia, i és per això que des d'aquí tractarem de reivindicar-la avui com una de les més interessants que ha composat en els últims anys. De fet, la música d'A.I. va suposar la seua 41a candidatura als premis Oscar com a millor banda sonora del 2001, guardó que Williams no guanya des del 1993 amb La lista de Schindler, quan va anunciar que es retiraria i que no composaria més música per a cinema. Per sort, no va ser així, i aquell mateix 2001, Williams també va composar la música d'una altra pel·lícula fantàstica, Harry Potter y la Piedra Filosofal (per la qual també va obtenir la nominació a l'Oscar), i des del 1993 encara ha escrit unes altres 25 bandes sonores més, tot obtenint quatre nominacions més per Atrápame si puedes (2002), Harry Potter y el prisionero de Azkaban (2004), i Múnich i Memorias de una Geisha (2005).

A la banda sonora d'Inteligencia Artificial, revisió del conte de Pinotxo en què Spielberg va aprofitar un guió del desaparegut Stanley Kubrick a partir d'un relat de Brian Aldiss, el músic nord-americà torna a donar una lliçó de com una partitura cinematogràfica ha de captar l'essència i tota l'emoció d'una pel·lícula, sense deixar de descriure tots els detalls. Com ja sabeu, la música de John Williams suposa fonamentalment la recuperació del so simfònic de les grans orquestres per al cinema, però també té una forta influència jazzística, sons intimistes i alguns tocs folklòrics. Però a Inteligencia Artificial, el músic s'allunya de la seua estructura habitual (que desenvolupa un main theme principal), i a més d'un leitmotiv evocador i memorable (base de la cançó For Always, que als crèdits canten Lara Fabien i Josh Groban) i dels passatges més tendres i dramàtics de l'obra, a la banda sonora d'A.I. també podem trobar exemples molt sòlids de la versatilitat i del bon ofici de Williams, amb temes com The Mecha World, que inclou una descripció angoixant del món mecanitzat dels robots. També són brillants els temes musicals que acompanyen la visita a les ciutats dels dos protagonistes, el nen-robot David i el robot-gigoló Joe. En aquest sentit, la barreja de ritmes i d'estils fa que la música d'Inteligencia Artificial siga una de les més modernes de Williams, amb moments d'un lirisme tràgic (Abandoned in the woods, quan el xiquet és abandonat al bosc, recorda alguns moments d'E.T.) i intents de fragments techno (The Moon Rising). Però especialment estremidor és Where Dreams are born, un tema vocal que és una veritable meravella, a càrrec de la soprano Barbara Booney. En definitiva, una altra gran banda sonora de Williams, que no es troba entre les més conegudes de l'autor. A.I. és molt descriptiva però també es pot gaudir sense les imatges de la pel·lícula o llegint un llibre, i ara podeu trobar-la a molt bon preu en moltes botigues de discos.