Les "ovelles" ja són a la xarxa

Doncs sí, ja podeu llegir el llibre que recull les aportacions al II premi Ovelles elèctriques, de ciència-ficció, fanatasia i terror, i comprar-lo en paper si és que us plau! Al llibre hi podreu trobar els guanyadors, els finalistes, i una selecció de les obres presentades que, per la seua qualitat, no podien passar de llarg de l'edició.

Tot seguit us apuntem la relació de relats del llibre, de ben segur que picareu en algun d'ells!

-"Una idea ridícula", de José Manuel Fernández Aguilera

-"Plaga d'humanitat", de menut

-"La decisión", de Serafín Gimeno Solà

-"Órbita Koimeterion", de José María Pérez Hernández

-"El arte de la guerra según Charles Darwin", de Ricardo Montesinos

-"Crideu les qui oloren les bruixes", de menut

-"Odiar sense límits", de Uwe Vegas

-"Una creu de gules sobre un camper d’argent", de Alícia Gili Abad

-"A la luz del faro", de Serafín Gimeno Solà

-"Crímenes periódicos", de Iván Olmedo Fernández

-"Feel The Horror Experience", de Ignacio Cid Hermoso

-"Kristallnacht", de Luisa Fernández

-"La Sangre de la Flor Blanca", de Héctor Gómez Herrero

-"Náufrago Cuántico", de Manuel Mije

-"La protagonista", de Sara Sacristán Horcajada

-"Un cuento heleno", de Sergio Generelo Tresaco

-"Tres, dos, uno... ", de José Ignacio Becerril Polo

-"Suerte 1.0", de Jorge Asteguieta Reguero

-"Patucos verdes, pulsera roja", de Sara Sacristán Horcajada

-"Éste es el fin", de Miguel Martín Cruz

-"Instintos", de Uwe Vegas

Por de domini públic

De ben segur que molts heu sentit a parlar del Nosferatu de Murnau, de l'any 1922. Però quants de vosaltres l'ha vist sencer? Ara ja és molt fàcil poder-lo veure gràcies a la pàgina Horrortheque, en què es recullen tota una sèrie de pel·lícules clàssiques de terror que es troben en domini públic i que, a més a més, podeu descarregar.

Així que ara no teniu cap excusa per passar una mala nit veient les impressionants escenes interpretades per Vincent Price de The Last Man on Earth o contemplant la Yvette Vickers a l'Attack of the Giant Leeches, per posar-vos dos exemples ben diferenciats!

II Premi Ictineu 2010: Els nominats

Si sou lectors de ciència-ficció, de fantasia o de terror teniu una cita ineludible amb el Premi Ictineu. La raó? doncs que en una primera fase del premi tothom pot dir la seua i escollir les millors obres publicades en català al 2009 d'entre quatre categories (millor novel·la original en català, millor relat original en català, millor novel·la traduïda al català i millor relat traduït al català).

Però no us atabaleu.... Teniu temps fins al 31 d'agost. Així que si no esteu molt al dia, podeu agafar la llista de candidats i completar la vostra biblioteca! Després, amb els finalistes, la gent de la SCCFF i de les Ter_Cat posaran fil a l'agulla i en decidiran el final.

Per cert, entre els nominats, però fora de concurs, hi podreu trobar el llibre de Relats curts de terror, creat a rel del concurs de relats curts que vam organitzar. Felicitats a tots els autors, i gràcies als organitzadors per comptar amb la nostra petita aportació!

'Harper's Island' arriba a LaSiete amb el seu terror adolescent

La Siete comença aquesta nit l'emissió de Harper's Island (22.00 hores) un nova sèrie de terror adolescent que ja va preestrenar-se a la pantalla de Telecinco fa pocs dies. La història comença quan, en una petita illa prop de Seattle, s'ha de celebrar un casament. Aquest esdeveniment, en principi feliç, s'acaba convertint en un malson quan, de sobte, els cossos sense vida dels convidats comencen a aparèixer, un per un. La sèrie recorda clàssics moderns del gènere de terror adolescent com Viernes 13 o Sé lo que hicísteis el último verano, però amb molta menys sang i un ritme irregular. Vistos els dos primers episodis, es nota que Harper's Island hauria pogut ser una sèrie molt millor, potser amb uns altres guionistes que aprofundissin més en els personatges, i amb uns directors que posessin més l'accent en remarcar els moments de suspens i dels assassinats. La sèrie té molt sovint un problema de to. Hi ha moments en què Harper's Island no sembla una sèrie de misteri o de terror.

Haper's Island és una creació d'Ari Schlossberg per a la cadena CBS, que no ha tingut gaire sort. De moment, i no creiem que la cosa canvie, només hi ha els 13 episodis de la primera temporada. Així, en les dues primeres entregues, els convidats es reuneixen en el vaixell que els portarà rumb a l'illa de Harper. Mentre té lloc una festa al vaixell, Henry i Abby, la seua millor amiga, parlen sobre la por d'ella de tornar al lloc on va créixer, ja que allà hi va morir assassinada la seua mare, a mans d'un home anomenat John Wakefield. Entre la llista de convidats també figura Marty, oncle de Henry, que viatja portant una bossa amb 250.000 dòlars i una pistola. Poc després, el grup arriba a The Candlewick Inn, l'hotel que acollirà els diferents actes festius de les noces, i Abby es sobresalta amb sobtats records del passat.

Hespèria, un podcast de H.P. Lovecraft

Del llibre Relats curts de terror ens arriba un poema de HP Lovecraft, de nom «Hespèria», com este mateix bloc, i que pertany al poemari Fongs de Yuggoth. Fa de pòrtic als textos participants al concurs de relats curts vam organitzar fa uns mesos. Era inevitable que hi fos, portant el mateix nom, no trobeu?

La música que escoltareu es titula Sleepless in Dresden, ve de la mà de Doc i es tracta d’una magnífica interpretació lliure de les variacions Goldberg.

Hespèria
La posta de sol d’hivern, que s’encén rere les agulles
i fumerals mig enrunats d’esta pàl·lida esfera,
obre grans portes a algun any oblidat
d’antigues esplendors i desigs divins.
Meravelles venidores prenen en aquells focs vius
carregats d’aventura i sense ombra de por;
una filera d’esfinxs assenyala el camí,
entre parets i torres que tremolen, a lires llunyanes.
És la terra on floreix el significat de la bellesa,
on tot record inexplicat té font,
on el gran riu del Temps comença el seu curs
pel vast buit, en somnis d’hores iluminades per les estrelles.
Els somnis ens apropen —però un antic saber repeteix
que la petja humana mai ha embrutat aquests carrers.
Poema XIII del llibre Fongs de Yuggoth, de H.P. Lovecraft.

[Descarregar el podcast.]

'Monstruoso', de Matt Reeve i J.J. Abrams, s'estrena a Canal+

Aquesta nit arriba a Canal+ la pel·lícula Monstruoso, un ambiciós projecte cinematogràfic de J.J. Abrams, el director de l'última versió d'Star Trek i el creador de sèries d'èxit com Perdidos i Fringe. La pel·lícula va estrenar-se al gener del 2008 als Estats Units amb el títol de Cloverfield, després d'una intensa campanya publicitària a través d'internet (primer es va donar a conèixer amb l'enigmàtic títol de 1-18-08, que és la data de l'estrena seguint el format anglosaxó, amb un joc numèric que recorda els números de Lost). Dirigida per Matt Reeves, Monstruoso està construïda a partir dels hipotètics enregistraments d'una videocàmera que les autoritats han trobat després d'una catàstrofe. Per tant, també permeten els espectadors saber què és el que va passar, a mode de flash back i seguint la tradició de cintes com El proyecto de la bruja de Blair. Les imatges ens mostren la festa que un jove anomenat Rob (Michael Sahl-David) està celebrant amb motiu d'un ascens important i el seu imminent viatge al Japó. El seu milloc amic, Hud (T.J. Millar) està enregistrant la festa amb una càmera casolana, i quan han sortit al terrat de l'edifici i estan gaudint de la nit de Nova York, la casa comença a tremolar, hi ha una apagada general i comencen a caure boles de foc des del cel. Els convidats a la festa s'espanten quan veuen que hi ha explosions per tot arreu, surten al carrer i la videocàmera capta una ombra misteriosa. Alguna cosa està atacant Nova York i sembla que és alguna cosa que no és humana...

El més interessant d'aqueta barreja de gèneres que és Monstruoso, una pel·lícula que cal veure en versió original si de veritat voleu apreciar el realisme de les interpretacions, és que J.J. Abrams i el seu guionista habitual, Drew Goddard, van fer una lectura moderna de clàssics de la ciència-ficció com Godzilla o King Kong. De fet, Abrams ha explicat que va tenir la idea de fer Cloverfield després d'un viatge al Japó amb el seu fill, i de visitar una botiga de joguines que tenia ninots de Goldzilla. En realitat, Monstruoso és un Godzilla post-11S, que més que centrar-se en la figura del monstre prefereix posar el focus de la càmera en les experiències personals dels ciutadans que estan patint l'atac. Per això no és estrany que la pel·lícula es narrés utilitzant la primera persona i que es filmés usant l'estil de càmera no estabilitzada, per fer veure que era l'enregistrament d'una videocàmera casolana. El problema, però, és que aquesta tècnica no sempre té els efectes desitjats, i que hi ha molta gent que es mareja quan veu una pel·lícula com Monstruoso en el cinema. Tot i així, recomanem veure Cloverfield en pantalla gran, amb els llums apagats i el volum una mica alt, per gaudir dels espectaculars efectes de so. La pel·lícula va tenir un pressupost aproximat de 30 milions de dòlars, i al final va tenir uns guanys nets de més de 120 milions. És per això que Paramount va autoritzar la segona part de la pel·lícula, si bé Abrams ha anunciat fins a cinc parts de Cloverfield. La veritat és que Monstruoso es fa curta, i que quan acaba et quedes amb ganes de saber què va passar després...

Hespèria: Relats curts de terror

Finalment ha arribat el dia que molts de vosaltres esperàveu. A partir d'avui ja podeu llegir íntegrament els textos del Concurs de relats curts de terror d'Hespèria, tant els guanyadors com els que no. Ho podeu fer en línia, ho podeu fer descarregant-vos el pdf, i si teniu inclinacions "estranyes" fins i tot ho podeu fer en paper.

Si algú de vosaltres vol el llibre en paper i té por de comprar-ho electrònicament, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres i us en farem arribar els que vulgueu (pagant el que toca, és clar!).

Volem agraïr-vos una volta més la vostra participació al Concurs: presentant textos, fent-ne difusió i llegint el nostre bloc. És un goig poder comptar amb tots vosaltres a l'altra banda de la pantalla!

A més a més, però, volem fer una menció especial a la nostra sinistra col·laboradora gràfica, la Kurai Sawada, que ha realitzat la magnífica coberta del llibre expressament per a tots nosaltres: moltes gràcies!

I, per acabar, us deixem amb una traducció casolana d'un poema de H.P. Lovecraft, que enceta el llibre i que fa de pòrtic a totes les aportacions al Concurs. Fins ben aviat!

Hespèria
La posta de sol d’hivern, que s’encén rere les agulles
i fumerals mig enrunats d’esta pàl·lida esfera,
obre grans portes a algun any oblidat
d’antigues esplendors i desigs divins.
Meravelles venidores prenen en aquells focs vius
carregats d’aventura i sense ombra de por;
una filera d’esfinxs assenyala el camí,
entre parets i torres que tremolen, a lires llunyanes.
És la terra on floreix el significat de la bellesa,
on tot record inexplicat té font,
on el gran riu del Temps comença el seu curs
pel vast buit, en somnis d’hores iluminades per les estrelles.
Els somnis ens apropen —però un antic saber repeteix
que la petja humana mai ha embrutat aquests carrers.
Poema XIII del llibre Fongs de Yuggoth, de H.P. Lovecraft.

Hollywood adaptarà 'La pell freda'

La novel·la La pell freda, de l'escriptor català Albert Sánchez Piñol, tindrà una versió cinematogràfica. Segons les primeres informacions, l'encarregat de dirigir la pel·lícula serà David Slade, realitzador de pel·lícules com Hard Candy o la més que notable 30 días de oscuridad. La versió que Hollywood farà de la novel·la de Sánchez Piñol, que ja ha estat traduïda a 26 llengües, es titularà Cold Skin, i podria començar a filmar-se la primavera de l'any 2010. El que encara no s'ha decidit és qui interpretarà el protagonista, un antic membre de l'Exèrcit Republicà Irlandès que decideix fugir de la societat i accepta una feina per fer d'oficial atmosfèric en una illa perduda al sud de l'Atlàntic. Poc després, l'illa és assetjada per uns éssers monstruosos que el protagonista anomena granotots, tot i que després començarà a mirar-los amb uns altres ulls. L'adaptació de la novel·la anirà a càrrec del guionista Jesús Olmo, que va participar en el guió de la pel·lícula 28 semanas después.

Hespèria a La Tossa

En l'edició en paper del setmanari anoienc La Tossa hi apareix el nostre flamant guanyador del Concurs, el Joan Pinyol, fent gala del seu vici de navegació cibernètica.

Si voleu donar-li una ulladda a l'article, podeu clicar en este enllaç.

Guillermo del Toro s'estrena com a escriptor amb 'Nocturna', una novel·la sobre vampirs

No serà la primera vegada que el cineasta i productor mexicà Guillermo del Toro revisa el mite del vampirisme, però sí que és una novel·la molt esperada. El director de Hellboy o El laberinto del fauno està a punt de publicar la seua primera novel·la, titulada Nocturna, que ha coescrit amb el nord-americà Chuck Nogan, un dels autors que ven més llibres als Estats Units, però que fins ara no havia escrit cap best-seller del gènere de terror. Abans, Del Toro ja s'havia aproximat al tema dels vampirs a Cronos, la seua ópera prima. Ara el director presenta uns vampirs que no són guapos, joves ni romàntics, sinó absolutament horripilants. Nocturna, que editarà Suma de Letras, formarà part d'una anomenada Trilogia de la Foscor, al costat de dues novel·les més, Fosca i Eterna, que sortiran a la llum en els propers dos anys. La història comença amb un argument que recorda l'inici de la sèrie Fringe, la sèrie creada per J.J. Abrams. Nocturna arrenca amb l'arribada d'un avió procedent de Berlín de l'aeroport JFK de Nova York, que desperta la inquietud de la gent quan ningú surt de l'aparell. Així, quan l'equip d'emergència accedeix a l'interior de l'avió, descobreix que tots els seus ocupants estan morts. L'episodi, però, dóna lloc a l'epidèmia d'un virus que converteix els éssers humans en vampirs, tot iniciant-se una batalla entre els xucla-sang en una història molt prometedora que barreja ciència, astronomia, religió i esoterisme. La segona part, titulada Fosca, s'editarà a principis del 2010, i tractarà dels esforços científics per identificar el paràsit que transmet la infecció vampírica, mentre els vampirs s'enfronten entre ells. Finalment, a Eterna, els vampirs victoriosos provocaran un hivern nuclear i s'enfrontaran a un grup d'humans que resisteixen al seu domini, decidits a recuperar el control sobre el món. Evidentment, ja s'ha començat a parlar d'una possible adaptació cinematogràfica de la triologia de novel·les, que podria assumir el mateix director mexicà. Per la seua banda, Del Toro continua dirigint a Nova Zelanda el rodatge de la versió cinematogràfica d'El Hobbit, la novel·la de JRR Tolkien considerada la preqüela d'El señor de los Anillos.

Resolució del concurs de relats curts de terror

Avui 27 de maig, data clau per als fans del cinema de terror, ja que el 27 de maig de 1911 va néixer Vincent Price i el 27 de maig de 1922 va néixer Cristopher Lee, anunciem la resolució del concurs de relats curts de terror.

Reunides les nostres ànimes turmentades i després dels sacrificis rituals i les ofrenes als foscos déus de l'Hades els oracles han parlat i el jurat del concurs de relats curts de terror decideix que el Guanyador del Calze Sagnant de l'Infern és el relat següent

"Mirades La pilota arribà al pou i ella mirà avall. -Hi ha ulls que em miren! -És clar! Són els teus reflectits! No la convencé. N'hi havia tres." de Joan Pinyol

I també, com en l'edició de relats de ciència ficció, ens hem vist obligats a atorgar un Accèssit de Víscres Supurants per la Qualitat Literària a l'obra

"Buh! Després de devorar al nen i llepar la sang que havia espargida sobre el llit, el monstre va tornar al conte del que havia sortit" de Mary Lovecraft

S'ha decidit pel primer perquè essencialment era el que cercàvem; senzillesa, suggeriment, capacitat de síntesi i sobretot sentiment d'intranquil·litat i por. Aquesta nena que capta quelcom estrany i no accepta l'argument de l'adult, aquesta innocència escapçada ens treu de la nostra illa d'ignorància; com deia el mestre H.P. Lovecraft:" La cosa més misericordiosa del món penso que és la incapacitat de ment humana per a relacionar tot allò que hi conté. Vivim en una illa de plàcida ignorància entre les boires dels obscurs mars de l'infinit, fet que no implica que viatgem gaire lluny." Bé; nosaltres, mitjançant la protagonista hem abandonat aquesta illa.

També hem pres la decisió d'atorgar un accèssit a la segona obra perqué teníem aquest relat per finalista segur tan bon punt el vam llegir i tot i ser més explícit que el guanyador les connotacions més viscerals i sagnants, sense caure en la grolleria, ens encanten.

Tots dos guanyadors rebran un lot de llibres i pel·lícules.

Finalement volem agrair la gran quantitat d'obres presentades, més de cent, i la qualitat d'aquestes. Aquests fets ens ha fet tardar una mica en donar el nostre veredicte; a més a més volíem aprofitar la doble efemèride d'avui.

Només resta dir-vos que com en la darrera ocasió volem mostrar el nostre agraïment amb un llibre que en aquest moment està a la fase final de l'edició i que properament apareixerà per aquesta pàgina.

Moltíssimes gràcies a tots,


"La cúpula de més enllà de la Cúpula del Tro"

El secret de l'or que creix

Avui, dia 20, és el darrer que teniu per presentar les vostres creacions al concurs de relats curts de terror, així que espavileu-vos, que encara hi sou a temps!

La participació en este concurs ha estat increïblement alta (ja portem més de 100 relats) i no podem fer res més que donar-vos les gràcies per la terrorífica acollida que ha tingut entre tots vosaltres.

Bé, ben mirat sí que podem fer alguna cosa: agraïr-vos-ho amb un regal. I com que avui és la data en què va morir Bram Stoker, l'escriptor que va catapultar al món cultural la figura de Dràcula, hem fet una traducció casolana d'un dels seus contes, El secret de l'or que creix, i us l'oferim en format de llibre electrònic (i, si algú el vol, en paper i tot!).

Open publication - Free publishing - More catalan

Format llibre electrònic.
Format paper a Bubok. Format paper a Lulu. Descarregar en format pdf.

Catarsi, nova publicació catalana de ciència-ficció per Sant Jordi

Una de les novetats editorials que es produiran per la propera diada de Sant Jordi és la publicació Catarsi. La revista de les Ter-Cat, una nova revista catalana de ciència-ficció. Segons llegim avui al bloc Planeta Països Catalans, de l'Andreu Mas, el preu de venda al públic de Catarsi serà de 2,5 euros. Encara no es coneixen, però, ni la periodicitat ni la distribució que farà aquesta nova publicació que es presenta al mercat com «la primera revista catalana dedicada íntegrament a la ciència-ficció, la fantasia i el terror». Amb tot, Mas ens cita altres precedents de publicacions íntegraments dedicades al gènere, com la Lovecraft Magazine, una revista de consum i distribució limitats, que no va aconseguir tirar endavant. El primer número de Catarsi inclou vuit relats (un d’ells, d’Edgar Allan Poe), un assaig de Sergi Ruiz sobre el tractament de la ciència-ficció a TV3, i una entrevista amb l’escriptor Antoni Munné-Jordà, una de les persones que més entén de ciència-ficció al nostre país i un dels pocs exponents literaris autòctons. Els relats que es publiquen en aquest primer número s’han triat entre els més de 30 originals que han rebut els promotors de la iniciativa (22 dels quals estaven escrits en català, 4 en castellà i 4 més en anglès). D'altra banda, Catarsi naix a partir de les Tertúlies Catalanes de ciència-ficció, terror i fantasia. Les tertúlies se celebren arreu del país i els membres que en formen part es comuniquen a través d'una llista de correu.

El Nosferatu s'escampa per la xarxa

Pocs dies després d'haver engegat el concurs, la plaga s'ha anat extenent per la xarxa. Ja no només entre els adeptes hesperians habituals, sinó més enllà i tot. Ho certifiquen els més de vint relats que hem anat rebent, per twitter, facebook i correu. I els efectes secundaris d'esta plaga s'han estés més enllà i tot: el nostre Nosferatu ha anat ocupant, com aquell qui no vol, nínxols dels blocs d'arreu de la catosfera. Gràcies a tots per acollir-lo!

> Sempre en surada

> Gamoia

> Personal i transferible

> La Marfanta

> Mots emblocats

> el bloc d'un de reus

> tens un racó dalt del món

> xarel_10

> Llibres llegits i per llegir

> Pantalla-Completa

> el basar de les espècies

> coca de recapte

> l'home que no sabia riure

> el cau del plany i del dolor

> meo quidem animo

> terra de llibres

> un salt al món

> friccions

> des del meu mar

> blog de l'assumpta

> el teu! (i si me n'he deixat algun, aviseu!)

Videobloc tenebrós del Concurs

El JM Tibau, el guanyador de la Corona d'Heli Sòlid, s'ha animat a videobloquejar (gràcies al taller del seu homònim) i ha produït un magnífic vídeo sobre el concurs de relats de terror digne de piular (acceptem videopiulades al concurs?).

Concurs de relats breus de terror

El cementeri roman en silenci.

Un silenci aparent.
Els morts a les tombes xiuxiuegen.
Xiuxiuegen i piulen.
Ningú no els escolta, ningú no els escolta com piulen.
Només ells, els morts mateixos.
Només ells.
Ells i els corbs, senten el seu lament.

Piuleu!

Piuleu al Twitter i conteu-nos terrorífiques històries, fosques, malèfiques, tristes i melangioses, de por, antigues llegendes, déus primigenis, engendres de l'infern, legions demoníaques... tot allò que vulgueu i més, això sí amb els 140 caràcters de rigor

Després de l'èxit obtingut al primer concurs que vam organitzar, del que vam publicar un llibre (aquí, aquí, aquí i aquí) , i com que som com som hem decidit fer-ne un altre. Aquesta vegada us demanem relats de terror amb format twitter; això és amb un màxim de 140 caràcters.

La idea del concurs és que la gent hi participe mitjançant el compte de twitter que hem obert expressament per al concurs, tot i que també ens podeu enviar les vostres aportacions per correu electrònic o mitjançant el mur de la pàgina que tenim activa a Facebook. I a més a més tenim preparat un lot de llibres i pel·lícules per al guanyador!

Us deixo també uns banners per si voleu publicitar el concurs al vostre bloc. Quadrat i Llarg

Bases del Concurs de relats curts de terror

1. Aquest és un concurs de relats breus escrits de terror en català o valencià, o balear... o qualsevol dels seus dialectes.

2. Per participar-hi cal que tingueu un compte de twitter i que envieu un missatge amb el relat encapçalat per @Twitthesperia.

3. Es poden enviar relats fins el dia 20 d'abril de 2009.

4. També es poden enviar els relats per correu electrònic a hesperia@hesperia.cat. No s’acceptaran relats de més de 140 caràcters.

5. I també es podran enviar a la plana de facebook d'Hespèria. No s’acceptaran relats de més de 140 caràcters.

6. El guanyador serà anunciat a la pàgina http://www.hesperia.cat.

7. El premi serà un lot de llibres i pel·lícules de ciència-ficció, fantasia i terror.

8. Els relats enviats es trobaran sota llicència CC 2.5.

9. Amb els relats participants s'editarà un llibre electrònic i un en paper, com en l'anterior concurs.

10. Es demana adequació normativa. No s'acceptaran relats amb abús d’abreviatures, llenguatge SMS o falta de cohesió gramatical.

12. La participació al concurs implica l'acceptació d'aquestes bases.

Divendres i 13, torna Jason!

Avui no és un dia qualsevol. És divendres 13. Recordeu la frase El meu fill es va ofegar perquè no sabia nedar, es deia Jason i avui és el seu aniversari? Això vol dir que avui és la data perfecta perquè arribe als cinemes Viernes 13, la nova versió d'una de les nissagues de terror que més adolescents ha fet xisclar als cinemes d'arreu del món. L'encarregat de dirigir la ressurrecció de Jason ha estat Marcus Nispel, responsable del remake de La matanza de Texas (2004) i del film fantàstic Pathfinder, el guía del desfiladero, mentre que a la producció de la cinta ens trobem el nom de Michael Bay, el productor més megalòman del Hollywood actual.
En aquesta ocasió, la persona que farà despertar les ires d'un dels espectres més sanguinaris i terrorífics del cinema postmodern serà l'actor Jared Padalecki, estrella juvenil gràcies a la seua aparició a la sèrie de televisió Sobrenatural. Padalecki interpreta Clay, un jove que busca la seua germana desapareguda i que s'endinsa al misteriós bosc de Crystal Lake, on trobarà les restes d'una antiga casa de camp abandonada. En contra dels consells de la policia i de les advertències de la gent de la zona, Clay continuarà la seua recerca acompanyat per una dona i un grup d'estudiants inconscients, que l'únic que volen és passar un cap de setmana divertit en una casa propera al llac. En aquest sentit, completen el repartiment altres actors televisius, com la jove Danielle Panabaker (la filla del fiscal a la sèrie Shark) i Ryan Hansen (el patètic i divertit Dick Casablancas de Veronica Mars). Les víctimes perfectes per al fantasma que sempre surt de cacera amb una màscara d'hòquei i una serra mecànica!

Com recordareu, la pel·lícula Viernes 13 original va ser dirigida l'any 1980 per Sean S. Cunningham, un productor que a principi dels anys setanta havia produït un dels primers èxits de l'slasher nord-americà, la cinta de Wes Craven titulada La última casa a la izquierda. L'objectiu era aprofitar la moda de pel·lícules sobre assassins en sèrie d'adolescents que s'havia iniciat amb l'èxit de La noche de Halloween (1978), de John Carpenter. Aquell primer Viernes 13 va impulsar la carrera del jove actor Kevin Bacon, però sens dubte la pel·lícula és recordada pels efectes especials de l'especialista Tom Savini: el més espectacular, l'assassinat amb la destral a la cara d'una de les noies. Una altra escena mítica és l'ensurt final, quan la protagonista supervivent se'n va del campanent de boy scouts remant amb una piragua, i el cadàver infantil de Jason surt de l'aigua per bolcar l'embarcació. Una escena final que serviria per donar pas a una de les franquícies més rentables de la història del cinema, amb més seqüeles al llarg dels anys vuitanta i noranta, però també amb l'entrada del nou segle. En total, 10 parts de Viernes 13, més l'spin-off Freddy contra Jason, que Ronny Yu va dirigir l'any 2003, i en què l'assassí de Cristal Lake s'enfrontava a un altre monstre postmodern, Freddy Kruegger. Cinc anys després, Jason Voorhees torna a ressuscitar, perquè com deia el lema de la sisena part, La maldad nunca muere.

Edgar Allan Poe a Lletres Ebrenques

El passat divendres, a Lletres Ebrenques (el programa d'Antena Caro que us podeu descarregar), el podcast del dia va estar dedicat a Edgar Allan Poe, a rel de l'homenatge. Van escollir el darrer podcast d'asteroide, un poema titulat «Somni» traduït magistralment per l'emigdi. Tot seguit us adjuntem el tall del programa a on surt, amb una nova entrada psicodèlica i futurista que m'encanta!



[Descarregar el fragment del programa.]

Edgar Allan Poe · «El corb»

Avui fa dos-cents anys del naixement d'Edgar Allan Poe, i des d'Hespèria ens sumem a l'homenatge que se li ret arreu dels Països Catalans i la catosfera. Ho fem amb un podcast d'un dels seus poemes més famosos, El corb. Traduït magníficament al francès per Baudelaire i Mallarmé, i un exemple clàssic del romanticisme, és una profunda al·legoria poètica sobre la mort i el seu abisme separador, i el mateix Poe el recitava sovint.

La influència del poema ha trascendit els paràmetres purament literaris i podem trobar-lo referenciat en molts aspectes de la cultura popular (per posar alguns exemples variats, els Simpson n'han fet una paròdia, hi ha miniatures de warhammer que s'inspiren en el corb, i fins i tot Lou Reed li ha posat el nom a un dels seus discs).

La traducció que hem utilitzat és la de Xavier Benguerel, i la música que l'acompanya és ben romàntica: el Piano Concerto No. 2 in C Minor, Op. 18 - II. Adagio sostenuto, de Serguei Rakhmàninov. La tria ha vingut perquè el compositor rus es va inspirar en un poema de Poe per confeccionar la simfonia coral The Bells i ens ha semblat adequat juntar avui a un i altre romàntic.

Que disfruteu de la lectura, i moltes gràcies per participar en l'homenatge!



[Descarregar el podcast.]


Il·lustració de John Tenniel.

Homenatge a Poe a la catosfera

Els adeptes d'Edgar Allan Poe han complit amb la seua paraula i, un a un, van desfilant per la catosfera per retre homenatge al Mestre. Anirem fent pública la llista de les seues ofrenes, i si ens deixem alguna no dubteu en avisar-nos, que l'afegirem!

> El racó del llibre

> Distopies

> Raons que rimen

> Atles particular

> Castells de cartes

> De res, massa

> Cròniques de sota el mugró

> Biblosfera

> Coses i altres coses

> Un racó del meu petit món

> L'illa dels llibres

> El racó de les impressions i la memòria

> Penedesfera

> Diari d'un llibre vell

> La maleta sarda

> L'habitació grisa

> Tens un racó dalt del món

> Ariadna al laberint grotesc

> Des del meu mar

> L'escriptori

> Ovelles elèctriques

> L'altre costat de la lent

> A l'atzar agraeixo

> La Marfanta

> La Rayuela Cosmicómica

> bloGuejat

> Poesia infantil i juvenil

> Quadern d'en Cinto Amat

> Els ambigrames d'en Txescu

> Sobre llibres

> Emigdi Subirats

> Nessie School of Languages

> Poemes i lletres

> Totes les paraules

> Meo quidem animo

> Blog de Mònica

> Fragments manuscrits

> Gazophylacium

> El bloc d'en Raül

> Mots emblocats

> Ebremedia

> B de llibre

> Un altre invent

> Assumpta Morellà

> Vapors de trementina

> Cinema-clàssics

> La panxa del bou

> Diccitionari

> Riell Bulevard (1 i 2)

> el basar de les espècies

> Hatshepsut

> Fonamental

> Calgru

> El país dels Kokamuskes

> Llibres i lectures (1 i 2)

> Vilafestuc