Cinc anys de Mecanoscrit.cat

Pels despistats, sapigueu que la pàgina Mecanoscrit.cat fa temps que ens ofereix als internautes material de ciència-ficció, fantasia i terror en català que molt rarament podem trobar amb facilitat al mercat.

Ara que han fet cinc anyets, han decidit renovar la pàgina per tal que els usuaris puguen navegar-hi amb més facilitat i intuïció, afegint noves opcions com la de descàrrega directa (tot un encert, crec jo).

Tot seguit us apuntem el que la gent de Mecanoscrit apunta de la nova etapa que enceten, i que esperem que dure molts mil·lenis més!

Mecanoscrit.cat – La pròxima generació

Ja ho deia el filòsof: El canvi és la única cosa immutable.

Després d’una més que satisfactòria etapa que va germinar a mitjans de 2005, la pàgina web de referència en l’àmbit del P2P i del Gènere Fantàstic en català, www.mecanoscrit.cat, commemorant el seu 5è aniversari, ha decidit renovar la fesomia amb la que es presenta als internautes que van a la recerca de material del gènere de la Ciència-ficció, la Fantasia i el Terror en la nostra llengua i que, malauradament, no troben en el mercat audiovisual actual.

Curiosament, els internautes ens enfrontem sovint amb la paradoxa que sèries com ara Star Trek, Babylon 5, Buck Rogers o La Dimensió Desconeguda (ofertes en català diverses vegades pels canals de televisió), en el moment que els DVD’s es posen a la venda, aquests no inclouen l'idioma català en les seves opcions. Igualment fa pel que respecta a pel·lícules, tan actuals com clàssiques.

Mecanoscrit.cat neix, doncs, de la necessitat d’oferir un producte que aglutini aquestes temàtiques, en la nostra llengua, i sobretot, en la màxima qualitat possible.

En aquesta nova etapa, la organització de Mecanoscrit ha optat per un disseny centrat més en l’aspecte gràfic i intuïtiu, donant al navegant més facilitat i comoditat en la cerca que dugui a terme. Tot el conjunt respira un entorn visual més agradable i directe.

El segon aspecte que també crida l’atenció és l’existència de la Descàrrega Directa, mètode que se suma al ja existent sistema ED2K (liderat per l’eMule). D’aquesta manera, el leit motiv de Mecanoscrit (la difusió del Gènere Fantàstic en català), assoleix la màxima competitivitat al permetre a l’usuari gaudir del producte en un temps proporcional al seu ample de banda més que no pas en el nombre de fonts existent en la xarxa ED2K, lluny ja de recances com s’ha encarregat darrerament d’aclarir la justícia.

La organització d’aquest web s’estructura en base a un grup de col·laboradors que, units per unes afinitats comunes i sense més ànim de lucre que la satisfacció que aporta la feina ben feta, es dediquen a tasques que van des de l’actualització del calendari d’emissions televisives, fins al llançament final dels productes, passant abans per un llarg procés de producció, ripeig, sincronització, subtitulatge, muntatge, controls de qualitat, etc.

Una feina dura, llarga i oculta que només es percep en el moment de gaudir del material publicat. Garantit!

Clarke i l'Ipad

Que la ciència-ficció s'avança a la realitat, o la profetitza, ja ho sabem tots plegats. Entre moltíssims exemples només cal llegir les novel·les de Jules Verne per trobar avenços tecnològics ben actuals, o comprovar com les lleis de la robòtica d'Asimov s'apliquen avui en dia.

Un d'estos exemples l'hem pogut subratllar fa pocs dies, tal i com ens han explicat a Beat.cat (via Boing Boing). I és que Arthur C. Clarke a 2001: una odissea a l'espai posava a les mans del protagonista un enginy anomenat Newspad: s'hi podien llegir els informe i consultar les darreres notícies de la Terra, entre altres coses, i no em direu que no es pareix molt al recent Ipad. Podeu llegir el passatge de la novel·la on es descriu el Newspad aquí.

I si voleu escoltar un fragment de la novel·la, ho podeu fer apretant el play que apareix tot seguit (d'un podcast nostre).

Exposició sobre Terminator al Japó

Si aquests dies teniu previst allargar-vos al Japó, sapigueu que podeu veure una exposició (i una exposició seriosa, no una frikada qualsevol) dedicada a Terminator, tot coincidint amb la propera estrena de la quarta pel·lícula de la nissaga, titulada Terminator Salvation. De fet, la mostra va inaugurar-se el passat 19 de març i es podrà veure fins al 28 de juny. Al nostre país, Terminator Salvation s'estrena el proper 5 de juny i aquí queda la cosa; però al Japó ja han començat a escalfar motors i al museu Miraikan de Tòquio, especialitzat en la ciència emergent i la innovació tecnològica, han decidit exhibir les figures dels cyborgs que s'han utilitzat al llarg de la sèrie de pel·lícules iniciada l'any 1984 per James Cameron. L'exposiciu es diu Terminator, batalla o coexistència. Un lema que demostra clarament l'interès que desperta al Japó el tema de la intel·ligència artificial, els perills dels avenços tecnològics i la possible coexistència d'homes i robots en un futur cada cop menys llunyà. Com us dèiem, a l'exposició es mostren les obres d'art i de vestuari que realment van utilitzar-se durant la filmació de les pel·lícules de Terminator, però també s'expliquen les últimes investgiacions sobre la capacitat comunicativa dels robots, des del punt de vista de la ciència i de la tecnologia. Així, l'aparició d'un robot bípede ha permès millorar l'atenció a la gent i als animals de companyia, i els robots que fan les feines domèstiques estan cada vegada més desenvolupats. A través de l'exposició, els responsables del museu Miraikan han volgut reflexionar sobre el futur ideal i la relació dels éssers humans amb els robots.

Tot seguit, podeu veure el tràiler de Terminator Salvation, interpretada per Christian Bale en la pell de John Connor, el líder de la resistència humana contra les màquines.

El primer record de TV3: 'Taràntula'

Avui que encara s'està celebrant el 25è aniversari de TV3 i que la cadena ens demana quin és el nostre primer record de la Televisió de Catalunya, he recordat que la primera imatge que vaig sintonitzar i ha quedat congelada al meu cervell és la pel·lícula Taràntula, que Jack Arnold havia dirigit l'any 1955. Com també explicava l'altre dia Manel Zaera, en realitat el primer record que temim de TV3 és el fet de no poder sintonitzar-la. Tot i que la primera emissió en proves va fer-se el 10 de setembre del 1983, amb la mítica i recordada presentació de l'actor Joan Pera, l'emissió regular no va començar fins mesos després, i a les Terres de l'Ebre encara vam haver d'esperar uns anys, fins que el repetidor de Caro va començar a difondre el senyal de TV3. Fins que vaig tenir set o vuit anys, a la televisió que teníem a casa només s'agafaven la Primera i la Segunda de TVE (ara La 1 i La 2). Quan vam saber que ja podíem rebre TV3, cada dia li preguntava a mon pare que quan em sintonitzaria TV3, fins que va arribar el dia en què havien anunciat l'emissió de la pel·lícula Taràntula. Tots els meus amics havien dit que la mirarien, i jo no podia deixar passar aquell dia sense que la tele de casa sintonitzés La Nostra. Encara recordo la il·lusió que em va produir veure les primeres imatges de TV3, mentre el meu pare girava la rodeta de la caixa de sintonies (sí, les teles d'abans anaven així, era tot manual), i sobretot l'impacte que vaig tenir quan, ja mirant la pel·lícula, vaig veure una taràntula gegant caminant per una carretera. Les escenes de Taràntula no m'abandonaran mai, i cada vegada que reviso la pel·lícula encara la valoro més, tot i que és una obra secundària dintre de la filmografia del director. Jack Arnold, com recordareu, és l'autor d'altres obres mestres del cinema de ciència-ficció dels anys 50, com El increíble hombre menguante, pel·lícula que també va marcar la meua infantesa, o La mujer y el monstruo, de la qual vaig manllevar una imatge promocional per al meu perfil de Blogger.
Si no heu vist mai Taràntula, tot seguit teniu el tràiler original...

El Twitter d'Hespèria

Com que som uns viciats del twitter, no ens hem pogut estar de crear un compte per a que pugueu estar al cas de les actualitzacions del bloc i de les novetats que anirem desgranant els propers dies. Ja us avancem que el twitter (el nanoblog per excel·lència) serà una eina molt important en este bloc, així que si no hi teniu cap compte aneu-vos-en fent un perquè segur que us farà un bon servei d'aquí poquet!

Vinga, followingueu-vos-hi ja!!!

[L'antena de la imatge és la de Canberra.]

Mor Stan Winston, el pare d'Alien i altres monstres mítics del cinema

Diumenge va morir als 62 anys el supervisor d'efectes especials Stan Winston, un dels últims grans creadors d'efectes especials de l'època anterior als retocs digitals. El seu llegat quedarà en pel·lícules mítiques dels gèneres de ciència-ficció, terror i acció, ja que va parir les criatures de pel·lícules com Alien, Terminator, Predator o Jurassic Park, encara que també és el responsable dels efectes d'altres pel·lícules en què els monstres eren el menys important, com Eduardo Manos Tijeras o Inteligencia Artificial. De fet, Stan Winston també era un gran especialista en maquillatge, encara que el seu reconeixement professional i artístic va ser pels efectes especials. El seu primer Oscar va ser gràcies a Aliens, i després va sumar-ne tres més per Terminator 2 i per Parc Juràssic. En aquests moments, tot i patir el càncer que finalment se l'ha emportat, Winston havia treballat en els efectes de la nova pel·lícula de Batman, i es trobava preparant els de la quarta pel·lícula de la nissaga de Terminator. A la cartellera encara podem admirar un dels seus últims treballs, ja que va participar en els efectes especials d'Iron Man, que ha estat un èxit de crítica i públic. Cosa que no deixa de ser curiosa, ja que el treball de gent com Stan Winston demostra que els artesans del cinema encara són necessaris, en l'època dels grans efectes generats amb ordinador...

25 anys de la pel·lícula 'Jocs de guerra'

Aquests dies d'actualitat nuclear per les fuites a la central d'Ascó, es compleix el 25è aniversari de Jocs de guerra, una de les últimes pel·lícules de ciència-ficció que va abordar la por de la humanitat a una guerra nuclear mundial. La caiguda del mur de Berlín i la desfeta del bloc soviètic va fer que també desaparegués de l'imaginari de Hollywood la paranoia per un possible atac comunista amb armes nuclears, però estem parlant d'una pel·lícula que va estrenar-se l'any 1983. Dirigida per l'irregular John Badham, la pel·lícula està ambientada en els últims anys de la Guerra Freda, i tot i que l'era Reagan havia començat, tenia un missatge clarament contrari a la cursa armamentística. A més, és una de les primeres produccions que aborda l'existència de les xarxes informàtiques de defensa militar, precedent clar de la internet actual, però sobretot de la figura del hacker.
En aquest sentit, David (interpretat per un joveníssim Matthew Broderick,) és un gran coneixedor de la informàtica, que se se salta els més avançats sistema de seguretat per aconseguir jocs d'ordinador abans que apareguen al mercat. Un dia, el protagonista utilitza un mòdem per trucar a números telefònics a l'atzar, fins trobar un ordinador al que puga entrar, una tècnica que avui es coneix com a war dialing, en al·lusió a la pel·lícula Jocs de guerra (War Games). El problema és que David entra en un sistema militar i contacta amb Joshua, un ordinador que controla el llançament dels míssils nuclears contra l'enemic. El jove, pensant-se que es tracta d'un joc, activa el sistema de defensa i comença una alerta militar de màxim nivell, amb un perillós compte enrera que pot desembocar en un conflicte nuclear amb la URSS, de proporcions apocalíptiques. Com diria la frase més famosa de la pel·lícula, la guerra nuclear és un joc molt estrany, en què només hi ha una forma de guanyar: no jugar. Una altra curiositat és que l'ordinador utilitzat a la pel·lícula era un IMSAI 8080, una de les primeres microcomputadores, llançat al mercat l'any 1975, i que Jocs de guerra és un dels films que va inspirar un videojoc, titulat Defcon, l'any 2006. Enguany s'ha previst l'estrena d'una seqüela de Jocs de guerra, en què la trama se centra en una falsa amenaça terrorista i en què l'ordinador del sistema es dirà Ripley.

Super Namoid t'ajuda a pensar un nom

Tots alguna vegada quan hem intentat escriure una història fantàstica, sigui ciència ficció, terror o un altre tipus de fantasia, hem tingut problemes per trobar un nom. Sigui aquest el nom dels personatges, de les bèsties, de la maquinària, dels déus, etc. Tot això ens ho pot solucionar Super Namoid, una aplicació web que funciona barrejant els noms de la seva base de dades per donar-nos un llistat aproximat d'allò que li demanem.

Entre altre opcions podem cercar noms d'home, de dona, d'animals, de monstres, èlfics, orcs, de medicines, ... També hi ha curiositats com noms de vídeojocs, de pel·lícules de terror i fins i tot pot inventar-se un títol d'especialitat informàtica.

Aquest programari treballa cercant en un diccionari especialitzat per cada categoria i barreja les lletres segons uns paràmetres que nosaltres podem més o menys modificar. Al desplegable de Resemble Words trobem quatre opcions; Strongly ens donarà molt pocs resultats però probablement més acurats, al contrari que l'opció Little, i l'opció Dinamyc mostrarà un llistat optimitzat.

D'aquesta manera a l'hora d'escriure no ens haurem de preocupar de cap altra cosa que no sigui triar un nom de la llista. A més a més, hi haurà més d'una vegada que ens farem un tip de riure, ja que els resultats poden ésser d'allò més absurds.

Visions del futur

Documentals sobre la relació de l'espècie humana amb la tecnologia

El canal temàtic Odisea (disponible al dial 60 de Digital+ i en altres operadors) ha estrenat aquesta setmana la sèrie de documentals Visiones del futuro, que intenta fer un recorregut per les tecnologies que transformaran la vida humana al llarg d'aquest segle. El primer capítol, titulat Inteligencia, la revolución informática, es va emetre dimarts i ens proposava imaginar un món en què les persones estarem connectats de forma directa a potents computadores, o en què els frigorífics podran saber què ens fa falta a casa i comprar a través d'internet, amb la nostra targeta de crèdit. A més, podria ser una societat sense malalties, en què podrem parlar i interactuar amb els diferents objectes, i en què conceptes ara tan fantàstics com la teletransportació, la telepatia i la invisibilitat ja seran possibles. La sèrie Visiones del futuro està presentada pel físic i escriptor nord-americà d'origen japonès Michio Kaku, que està convençut que aquesta realitat està més a prop del que ens pensem. En aquest sentit, les properes setmanes Odisea emetrà els altres documentals, Vida, la revolución biomolecular (dimarts, 10 de juny) i Materia, la revolución cuántica (dimarts, 17 de juny), a partir de les 19.00 hores.