La música de les Galàxies

Avui que és el Dia de l'Orgull Friki us convidem a viatjar a una galàxia molt, molt llunyana... però amb l'oïda! I és que els amics del Violí Vermell han dedicat un parell de programes a la banda sonora de la saga de la Guerra de les Galàxies, composada per John Williams. El primer està dedicat a les tres pel·lícules clàssiques, i el segon a les tres darreres; i val la pena escoltar-los doncs la tria que han fet és magnífica! Podeu escoltar-ho directament des de la seua web, o bé apretant el «play» tot seguit

Hespèria, un podcast de H.P. Lovecraft

Del llibre Relats curts de terror ens arriba un poema de HP Lovecraft, de nom «Hespèria», com este mateix bloc, i que pertany al poemari Fongs de Yuggoth. Fa de pòrtic als textos participants al concurs de relats curts vam organitzar fa uns mesos. Era inevitable que hi fos, portant el mateix nom, no trobeu?

La música que escoltareu es titula Sleepless in Dresden, ve de la mà de Doc i es tracta d’una magnífica interpretació lliure de les variacions Goldberg.

Hespèria
La posta de sol d’hivern, que s’encén rere les agulles
i fumerals mig enrunats d’esta pàl·lida esfera,
obre grans portes a algun any oblidat
d’antigues esplendors i desigs divins.
Meravelles venidores prenen en aquells focs vius
carregats d’aventura i sense ombra de por;
una filera d’esfinxs assenyala el camí,
entre parets i torres que tremolen, a lires llunyanes.
És la terra on floreix el significat de la bellesa,
on tot record inexplicat té font,
on el gran riu del Temps comença el seu curs
pel vast buit, en somnis d’hores iluminades per les estrelles.
Els somnis ens apropen —però un antic saber repeteix
que la petja humana mai ha embrutat aquests carrers.
Poema XIII del llibre Fongs de Yuggoth, de H.P. Lovecraft.

[Descarregar el podcast.]

Spiderman tindrà un espectacle musical a Broadway de la mà d'U2

I la pregunta és: calia? Alguns pensaran que sí. Per això, ahir va fer-se públic que el grup irlandès U2 participarà en la creació del primer musical de Broadway inspirat en el popular personatge de còmic de la Marvel. El proper 18 de febrer de 2010, Spiderman deixarà de ser només un personatge de còmic i de cinema (Sony Pictures ja ha confirmat que Spiderman 4 començarà a filmar-se a finals d'enguany, perquè puga estrenar-se al maig del 2011), i l'alter ego de Peter Parker també serà una estrella del musical. Pel que diuen, U2 posarà la lletra i la música de l'espectacle, que es titularà Spider-Man, Turn Off the Dark. A més, el musical d'Spiderman estarà dirigit per Julie Taymor, amb molta experiència a Broadway i responsable de l'exitosa adaptació d'El Rey León. A més, Taymor també té una certa experiència al món del cinema, ja que va dirigir les pel·lícules Titus i Frida, tot i que aquí caldria destacar la interessant Across the Universe, el musical que aprofitava les cançons de The Beatles per fer una relectura de l'argument de Hair. En aquest sentit, el llibret de l'obra -que ha coescrit la mateixa directora del musical- tornarà a explicar els orígens de l'Home-Aranya, si bé també introduirà algun material novedós. Encara no se sap l'actor que interpretarà Spiderman, però no ens imaginem Tobey Maguire cantant. D'altra banda, aquesta no serà la primera incursió d'U2 en el món dels còmics, ja que van participar en la banda sonora de Batman Forever amb el tema Hold me, thrill me, kiss me, kill me. El videoclip és una veritable joia de l'animació...

Pòster definitiu de 'Watchmen'

Després de moltes dificultats pel litigi entre Warner i Fox, i d'un rodatge blindat en què les imatges s'han anat servint amb comptagotes, ja és segur que l'esperada adaptació cinematogràfica de Watchmen, considerat el Ciutadà Kane del còmic, s'estrenarà el proper 6 de març. Ahir vam poder veure el pòster definitiu de la pel·lícula a Blog de Cine, i podem dir que ens ha agradat força. Bàsicament, han reaprofitat la imatge que ja havien dissenyat per anunciar la banda sonora original de la pel·lícula, amb música d'artistes tan diversos com Nat King Cole, Janis Joplin, My Chemical Romance, Leonard Cohen o Nina Simone. Al pòster, potser no calia anunciar que Watchmen és una obra del "visionari director de 300", i més sense dir el nom del director (Zack Snyder, que a primera vista ha fet un treball impecable a l'hora de portar les vinyetes al cel·luloide). La veritat és que l'aperitiu del pòster i dels primers vídeos i tràilers que hem vist a la xarxa ens han posat la mel als llavis, i ja tenim ganes que Watchmen arribe a les pantalles, per veure si la pel·lícula està a l'alçada de l'obra mestra del còmic que van crear els genis Alan Moore i Dave Gibbons. De moment, també se sap que el muntatge que arribarà als cinemes durarà 163 minuts, i que després hi haurà la inevitable versió íntegra al DVD, que segur que serà més fidel al còmic. D'altra banda, per seguir tota l'actualitat sobre la pel·lícula us recomanem aquest widget especial que ha posat en circulació la Paramount, que ens dóna accés directe a la informació sobre la pel·lícula, tràilers i altres materials sobre Watchmen, així com un sempre útil compte enrera per a l'estrena del film...

'A.I.', una partitura de John Williams

Un dels aspectes de la pel·lícula Inteligencia Artificial (A.I.) que va provocar menys controvèrsia va ser l'excel·lent partitura de John Williams. Amb tot, la banda sonora que va escriure el músic habitual d'Steven Spielberg no és de les més conegudes de la seua discografia, i és per això que des d'aquí tractarem de reivindicar-la avui com una de les més interessants que ha composat en els últims anys. De fet, la música d'A.I. va suposar la seua 41a candidatura als premis Oscar com a millor banda sonora del 2001, guardó que Williams no guanya des del 1993 amb La lista de Schindler, quan va anunciar que es retiraria i que no composaria més música per a cinema. Per sort, no va ser així, i aquell mateix 2001, Williams també va composar la música d'una altra pel·lícula fantàstica, Harry Potter y la Piedra Filosofal (per la qual també va obtenir la nominació a l'Oscar), i des del 1993 encara ha escrit unes altres 25 bandes sonores més, tot obtenint quatre nominacions més per Atrápame si puedes (2002), Harry Potter y el prisionero de Azkaban (2004), i Múnich i Memorias de una Geisha (2005).

A la banda sonora d'Inteligencia Artificial, revisió del conte de Pinotxo en què Spielberg va aprofitar un guió del desaparegut Stanley Kubrick a partir d'un relat de Brian Aldiss, el músic nord-americà torna a donar una lliçó de com una partitura cinematogràfica ha de captar l'essència i tota l'emoció d'una pel·lícula, sense deixar de descriure tots els detalls. Com ja sabeu, la música de John Williams suposa fonamentalment la recuperació del so simfònic de les grans orquestres per al cinema, però també té una forta influència jazzística, sons intimistes i alguns tocs folklòrics. Però a Inteligencia Artificial, el músic s'allunya de la seua estructura habitual (que desenvolupa un main theme principal), i a més d'un leitmotiv evocador i memorable (base de la cançó For Always, que als crèdits canten Lara Fabien i Josh Groban) i dels passatges més tendres i dramàtics de l'obra, a la banda sonora d'A.I. també podem trobar exemples molt sòlids de la versatilitat i del bon ofici de Williams, amb temes com The Mecha World, que inclou una descripció angoixant del món mecanitzat dels robots. També són brillants els temes musicals que acompanyen la visita a les ciutats dels dos protagonistes, el nen-robot David i el robot-gigoló Joe. En aquest sentit, la barreja de ritmes i d'estils fa que la música d'Inteligencia Artificial siga una de les més modernes de Williams, amb moments d'un lirisme tràgic (Abandoned in the woods, quan el xiquet és abandonat al bosc, recorda alguns moments d'E.T.) i intents de fragments techno (The Moon Rising). Però especialment estremidor és Where Dreams are born, un tema vocal que és una veritable meravella, a càrrec de la soprano Barbara Booney. En definitiva, una altra gran banda sonora de Williams, que no es troba entre les més conegudes de l'autor. A.I. és molt descriptiva però també es pot gaudir sense les imatges de la pel·lícula o llegint un llibre, i ara podeu trobar-la a molt bon preu en moltes botigues de discos.

Miklos Rózsa

Estes últimes setmanes, El violí vermell (podcast i bloc del programa) ha dedicat els seus programes a un dels grans compositors de bandes sonores, en Miklos Rózsa.

Este hongarès, que va fer fortuna a Hollywood, possiblement no és conegut per molta gent. Però si comencem a parlar de les pel·lícules a les que va posar música ens adonarem de seguida de la seua importància. Vos en citaré només algunes: El llibre de la Selva, El Cid, Ben Hur, Recorda, La vida privada de Sherlock Holmes, Juli Cesar, Ivanhoe, Els cavallers de la Taula Redona, etc. És per això que vos recomano vivament l’audició d’estos programes, i la visita a les entrades al bloc del programa que parlen d’ell, que són imprescindibles.

Però d’entre totes les pel·lícules a les que va posar música, m’agradaria aturar-me un moment en una que des de sempre m’ha agradat: El viatge fantàstic de Simbad. I perquè tot just esta? pels fantàstics efectes especials de Ray Harryhausen, el mestre de la tècnica de l’stop-motion (en què hi ha una minuciosa feina de crear i fotografiar models, o ninots, en una sèrie de minúsculs moviments). De ben menut ja m’havia captivat esta tècnica, que s’utilitzava sobretot en les pel·lícules de fantasia i de ciència-ficció, i que sempre em feia volar la imaginació. I ara, que sé qui li posava la música, encara més!