La Warner ha confirmat que Lobo, el violent i maldeducat personatge de DC Comics, tindrà una adaptació cinematogràfica de la mà del director Guy Ritchie. L'exmarit de Madonna, que ara deu estar retocant els últims detalls del film sobre Sherlock Holmes, complirà d'aquesta manera els desitjos de milers d'afeccionats al còmic d'arreu del món: que Lobo tingue també la seua pròpia pel·lícula. Pels que no el conegueu, Lobo és un antiheroi, un mercenari extraterrestre creat per l'artista Keith Giffen i l'escriptor Roger Slifer. Les seues aventures van començar a la sèrie Omega Men de DC el 1983, però quan va ser interrompuda cinc anys més tard, Lobo es va convertir en un personatge regular a LEGION i la sèrie que la va succeir, REBELS. Això va ser així fins al 1990, moment en què Lobo va tenir la seua pròpia minisèrie, El Último Czarniano, escrita per Alan Grant i dibuixada per Simon Bisley. Les seues aventures destaquen per la violència gratuïta, les paraules mal sonants, l'alt contingut sexual i un sentit de l'humor força macabre, sovint condicionat pel consum d'alguna droga. En aquesta adaptació al cinema, Lobo arribarà al nostre planeta per capturar quatre fugitius que fa temps que busca, tot causant tota mena d'estralls per la galàxia. No li faltarà la seua fidel i atrotinada motocicleta, però amb la peculiaritat que aquesta vegada unirà les seues forces amb una adolescent de poble. Segons llegim a Zona Fandom, el guió de la pel·lícula de Lobo serà de Don Payne (guionista que porta anys treballant a Els Simpson, i que va signar el llibret de la segona part de Los 4 Fantásticos). La pel·lícula, que començarà a filmar-se a principis de l'any 2010, enara no té actor protagonista. Però tenint en compte el caràcter del personatge, la violència gratuïta i el sentit de l'humor de la història, no descartaríem que Lobo fos interpretat per algú semblant a Bruce Willis.
Via el Diari d'un llibre vell ens assabentem d'una galeria d'imatges ben peculiar. Es tracta d'una vintena d'imatges preses en els santuaris de creació de diferents autors de ciència-ficció, que us convidem a visitar. De totes, per il·lustrar este post, hem triat la d'Alice LeGrow, creadora i il·lustradora del món Bizenghast, en què es barreja el còmic i la sci-fi al més pur estil manga, i que de ben segur deu agradar a més d'una il·lustadora de casa nostra (oi, Kurai?).
Des d'ahir al vespre i durant tot el dia d'avui, podreu veure el primer episodi de Mazinger Z a la portada del bloc Pantalla-Completa. Gràcies a la tecnologia del portal ADNStream i a la seua generosa política de compartició de continguts, hem pogut incrustar el capítol El nacimiento de un robot milagroso a la pàgina principal del nostre bloc. És així com cada setmana podreu disfrutar d'aquesta mítica sèrie de manga i d'anime creada pel gran dibuixant japonès Go Nagai, i que va marcar la infantesa de molts de nosaltres. Qui no va jugar algun cop a Mazinger Z, cridant allò de Puños fuera? Mazinger Z va revolucionar els dibuixos animats i va ajudar a implantar l'anime fora del Japó, que fins aquell moment havia exportat amb èxit altres sèries més infantils i amb menys acció. Però a més, Mazinger Z va ser una sèrie precussora del gènere mecha (robots gegants amb persones que els tripulen des de l'interior), en què després van inspirar-se altres mangas i animes, així com productes nord-americans com Transformers. La sèrie va ser produïda l'any 1972 per la mítica Toei Animation per encàrrec del canal FujiTV, que va emetre un total de 92 episodis fins al 1974. A l'Estat espanyol, TVE va estrenar-la l'any 1978 però només van doblar-se al castellà 24 episodis, els quals no es van emetre respectant la cronologia original. Segons llegim a la Viquipèdia, el guió de Mazinger Z va ser escrit per Susumu Takahisa i Keisuke Fujikawa, els directors van ser Jou Serikawa, Tomoharu Katsumata, Nobuo Onuki i Bonjin Nagaki. El disseny dels caràcters va estar a càrrec de Yoshiyuki Hane i la música de fons va ser composta per Shunsuke Kikuchi. A més, hi ha diverses continuacions animades, com Gran Mazinger i Mazinkaiser, aquesta última no basada en el manga, tot i que va comptar amb la col·laboració de Go Nagai. A més, el proganista Kōji Kabuto apareix en altres sèries del mateix autor com UFO Robe Grendizer.
Tot seguit teniu la capçalera de la sèrie, i a la portada de Pantalla-Completa, el primer capítol...
I la pregunta és: calia? Alguns pensaran que sí. Per això, ahir va fer-se públic que el grup irlandès U2 participarà en la creació del primer musical de Broadway inspirat en el popular personatge de còmic de la Marvel. El proper 18 de febrer de 2010, Spiderman deixarà de ser només un personatge de còmic i de cinema (Sony Pictures ja ha confirmat que Spiderman 4 començarà a filmar-se a finals d'enguany, perquè puga estrenar-se al maig del 2011), i l'alter ego de Peter Parker també serà una estrella del musical. Pel que diuen, U2 posarà la lletra i la música de l'espectacle, que es titularà Spider-Man, Turn Off the Dark. A més, el musical d'Spiderman estarà dirigit per Julie Taymor, amb molta experiència a Broadway i responsable de l'exitosa adaptació d'El Rey León. A més, Taymor també té una certa experiència al món del cinema, ja que va dirigir les pel·lícules Titus i Frida, tot i que aquí caldria destacar la interessant Across the Universe, el musical que aprofitava les cançons de The Beatles per fer una relectura de l'argument de Hair. En aquest sentit, el llibret de l'obra -que ha coescrit la mateixa directora del musical- tornarà a explicar els orígens de l'Home-Aranya, si bé també introduirà algun material novedós. Encara no se sap l'actor que interpretarà Spiderman, però no ens imaginem Tobey Maguire cantant. D'altra banda, aquesta no serà la primera incursió d'U2 en el món dels còmics, ja que van participar en la banda sonora de Batman Forever amb el tema Hold me, thrill me, kiss me, kill me. El videoclip és una veritable joia de l'animació...
El portal de vídeos Joost, del qual ja hem parlat altres vegades, ha anunciat una novetat interessant: els curtmetratges de dibuixos animats de Superman que els estudis Fleischer van produir entre el 1941 i el 1943 per al cinema. Max Fleischer va ser un dels pioners de l'animació, creador de Betty Boop i responsable també de l'adaptació cinematogràfica de Popeye. Amb el seu germà Dave, va crear la rotoscòpia, una tècnica d'animació que consisteix en utilitzar imatges reals per crear els dibuixos animats, i també va inventar el rotògraf, un instrument que permetia incorporar els dibuixos animats a les imatges reals. Els seus 17 curtmetratges de Superman, personatge que només feia tres anys que havia fet la seua primera aparició a la revista Action Comics, són una autèntica joia de l'animació, tot i que ja han passat gairebé 70 anys. Vista la popularitat del personatge, la Paramount va encarregar una sèrie de curtmetratges als estudis Fleishcher, que al nostre país s'han editat en dos DVDs a un preu molt econòmic. Però si no els heu vist o us costa trobar-los, podeu anar fins a Joost (transformat des de fa uns mesos en un portal amb un esperit més social, i pel qual podeu utilitzar el vostre usuari de Facebook), i veure els vídeos clàssics de Superman amb una qualitat d'imatge i so extraordinària. A més, la nova versió de Joost permet incrustrar els vídeos als vostres blocs...
Més informació:
-Superman, los dibujos animados de Fleischer
-Joost abandona el escritorio, se traslada a la web y se vuelve más social
El dibuixant francès Jean Giraud, potser més conegut com Moebius, és el protagonista del documental que Canal+ estrena aquest vespre a partir de les 19.50 hores. De fet, la fama internacional va arribar-li encara com a Giraud i gràcies a una de les seues obres més conegudes, El teniente Blueberry, una obra mestra en què el dibuixant va reinterpretar els cànons del western tradicional per renovar-lo a través del còmic. Després, l'autor va aprofundir la seua relació amb el còmic de ciència-ficció i va esdevenir Moebius, i sobretot se'l recorda per la seua participació a la històrica revista Métal Hurlant. A partir del 1974, Moebius havia format el grup dels Humanoides Associats amb altres autors com Dionnet, Philippe Druillet i Farkas. La revista va revolucionar el món del còmic amb sèries d'historietes de fantasia i ciència-ficció, i va representar una veritable alternativa europea als còmics nord-americans de superherois. Però sobretot, cal destacar la seua obra magna, El Incal (1980), feta en col·laboració amb el polifacètic guionista Alejandro Jodorowsky.
Durant la dècada dels vuitanta, Moebius també va participar en el disseny de pel·lícules com Tron, Blade Runner, Masters del Universo, Willow, Abyss i, ja durant els noranta, com El quinto elemento, però sens dubte la seua col·laboració més destacada van ser els dibuixos que van inspirar el disseny artístic d'Alien (1979). Amb tot, també cal recordar els seus esbossos per a la versió fallida de Dune que havia de dirigir Jodorwsky. Moebius, que també s'havia llegit la novel·la de Frank Herbert, de la qual era un entusiasta, va acabar fent 3.000 dibuixos per al projecte Dune, amb un repartiment d'actors tan estrambòtic com el que haguessin format Orson Welles, Salvador Dalí, Mick Jagger, Gloria Swanson, Charlotte Rampling, David Carradine i Alain Delon. La pel·lícula no va tirar endavant, però fruit d'aquesta col·laboració amb Jodorowky, Moebius va publicar El Incal, i els seus dibuixos van acabar impregnant l'estil del Dune que David Lynch va acabar dirigint l'any 1984.
Més informació:
-Tribut a 'Dune' i el 'Dune' que no va poder ser
També pots llegir aquest article a Pantalla-Completa
Després de moltes dificultats pel litigi entre Warner i Fox, i d'un rodatge blindat en què les imatges s'han anat servint amb comptagotes, ja és segur que l'esperada adaptació cinematogràfica de Watchmen, considerat el Ciutadà Kane del còmic, s'estrenarà el proper 6 de març. Ahir vam poder veure el pòster definitiu de la pel·lícula a Blog de Cine, i podem dir que ens ha agradat força. Bàsicament, han reaprofitat la imatge que ja havien dissenyat per anunciar la banda sonora original de la pel·lícula, amb música d'artistes tan diversos com Nat King Cole, Janis Joplin, My Chemical Romance, Leonard Cohen o Nina Simone. Al pòster, potser no calia anunciar que Watchmen és una obra del "visionari director de 300", i més sense dir el nom del director (Zack Snyder, que a primera vista ha fet un treball impecable a l'hora de portar les vinyetes al cel·luloide). La veritat és que l'aperitiu del pòster i dels primers vídeos i tràilers que hem vist a la xarxa ens han posat la mel als llavis, i ja tenim ganes que Watchmen arribe a les pantalles, per veure si la pel·lícula està a l'alçada de l'obra mestra del còmic que van crear els genis Alan Moore i Dave Gibbons. De moment, també se sap que el muntatge que arribarà als cinemes durarà 163 minuts, i que després hi haurà la inevitable versió íntegra al DVD, que segur que serà més fidel al còmic. D'altra banda, per seguir tota l'actualitat sobre la pel·lícula us recomanem aquest widget especial que ha posat en circulació la Paramount, que ens dóna accés directe a la informació sobre la pel·lícula, tràilers i altres materials sobre Watchmen, així com un sempre útil compte enrera per a l'estrena del film...
Si és cert que els dolents, al cinema, són moltes vegades més atractius que els bons, prepareu-vos per xalar amb la nova pel·lícula que s'està preparant sobre els orígens de Magneto. Just després de confirmar que Joe Johnston (Jumanji, Cariño he encogido a los niños) serà el director de la pel·lícula sobre el Capità Amèrica, que ha de ser el punt d'arrencada de la nova franquícia sobre Los vengadores, Marvel continua per feina, Així, ara ha donat nova informació sobre els diferents projectes sobre els orígens de la Patrulla X. Per tant, a més de l'spin-off sobre Lobezno, Marvel també ha confirmat que farà una preqüela sobre els orígens del dolent de la pel·lícula: Magneto.
La primera pel·lícula d'X-Men ja començava amb un pròleg memorable, que es remuntava a la Segona Guerra Mundial i amb Magneto quan encara era un xiquet, a punt d'entrar en un camp de concentració dels nazis. Era just en aquest moment quan descobria els seus poders... Doncs bé, l'encarregat de dirigir la pel·lícula serà David S. Goyer, responsable de Blade Trinity, i X-Men Origins: Magneto començarà just aquí. En aquest cas, la pel·lícula mostrarà com el jove Eric Lensherr va esdevenir Magneto, i què va passar-li perquè es convertís en un mutant dolent i en l'antítesi del professor Xavier. De fet, el guió també haurà de mostrar l'evolució dels dos, primer amics i després enemics, durant la seua joventut. De fet, sembla que Xavier serà un dels soldats de les forces aliades que participarà en l'alliberament dels camps de concentració, i a partir d'aquí començarà una relació d'amor i odi entre els dos personatges. La previsió és que la pel·lícula es podrà estrenar l'any 2010, però el més greu és que encara no se sap quins seran els actors que interpretaran Xavier i Magneto. Evidentment, no es podrà comptar gaire amb la participació de Ian McKellen i Patrick Stewart, massa vells per tornar a interpretar, en aquesta preqüela, els papers que van fer a la trilogia. Per interent ja circulen tot tipus d'especulacions sobre els actors escollits, però encara no hi ha res de cert.
Us recomano seguir-los de tant en tant, ja que acostumen a estar a la última de les darreres notícies i rumors que circulen, i tal i com el Gustau va dedicar un post a Ulisses, ells també han fet el mateix amb una tira!
