Els nous dibuixos d''Star Wars', a partir d'avui a Cartoon Network

Ja era hora que el canal Cartoon Netwoork ens donés una alegria com aquesta. Avui, a partir de les 21.35 hores, estrenen els dos primers episodis d'Star Wars: The Clone Wars, la sèrie d'animació creada i produïda per George Lucas per donar continuïtat a l'univers propi de La Guerra de las Galaxias. De fet, és la primera sèrie d'animació creada per Lucas Animation, i situa l'acció de la nissaga en el temps comprès entre l'episodi segon, El ataque de los clones, i l'episodi tercer, La venganza de los Sith. En realitat, Lucas va començar la producció d'Star Wars: The Clone Wars l'any 2005, poc després del rodatge del tercer episodi. Durant tres anys, els equips d'efectes especials, artistes i guionistes van treballar junts per crear una de les sèries animades més esperades de la història de la televisió. Quant a la producció, Lucas va preferir deixar de banda l'estil 2D de la sèrie animada del 2003, també emesa des de fa temps a Cartoon Network, i va optar per imatges generades per ordinador, tot conservant l'aspecte anime que tant li agrada. Quan va veure com quedaven les imatges en pantalla gegant, el director va decidir estrenar el capítol pilot als cinemes, l'estiu passat, amb una pel·lícula que té el mateix títol i que serveix de pòrtic per a les històries de la sèrie de televisió.



Star Wars: The Clone Wars torna a explicar les aventures de personatges ja coneguts com Anakin Skywalker, Obi Wan Kenobi i Yoda; però també introdueix nous protagonistes com Ahsoka Tano, una adolescent de l'espècie Togruta que és una padawan impacient per ensenyar el seu valor al seu mestre Anakin. A més, la sèrie també abordarà el misteriós passat del comte Dooku, del general Griveous i les relacions entre els comandants clons a la guerra, en el marc de l'efrontament de la República Galàctica contra el Cost Fosc, integrat per l'exèrcit separatista i la seua immensa tropa de robots. En aquest sentit, Lucas ha explicat que estava convençut que es podien explicar encara més històries relacionades amb Star Wars, i que està desitjant tornar a contar totes les aventures a través de l'animació. Unes declaracions, precisament, que s'han interpretat com que Lucas podria estar pensant en fer una nova versió animada dels sis episodis de la nissaga galàctica, cosa que sens dubte seria molt ben rebuda pels fans més joves, i que per tant garantiria la renovació del públic de la nissaga d'Star Wars.

Star Wars: The Clone Wars té fins ara 27 episodis, i s'emetrà a partir d'aquesta nit a les 21.35 hores a Cartoon Network, que també ha programat una sèrie de redifusions durant tota la setmana. La primera serà demà dissabte les 22.10 hores, però també hi haurà una altra diumenge a les 10.25 hores i a les 19.00 hores, així com dilluns a les 16.45 hores i a les 21.35 hores.

També pots llegir aquest article a Pantalla-Completa.

Els dibuixos clàssics de Superman

El portal de vídeos Joost, del qual ja hem parlat altres vegades, ha anunciat una novetat interessant: els curtmetratges de dibuixos animats de Superman que els estudis Fleischer van produir entre el 1941 i el 1943 per al cinema. Max Fleischer va ser un dels pioners de l'animació, creador de Betty Boop i responsable també de l'adaptació cinematogràfica de Popeye. Amb el seu germà Dave, va crear la rotoscòpia, una tècnica d'animació que consisteix en utilitzar imatges reals per crear els dibuixos animats, i també va inventar el rotògraf, un instrument que permetia incorporar els dibuixos animats a les imatges reals. Els seus 17 curtmetratges de Superman, personatge que només feia tres anys que havia fet la seua primera aparició a la revista Action Comics, són una autèntica joia de l'animació, tot i que ja han passat gairebé 70 anys. Vista la popularitat del personatge, la Paramount va encarregar una sèrie de curtmetratges als estudis Fleishcher, que al nostre país s'han editat en dos DVDs a un preu molt econòmic. Però si no els heu vist o us costa trobar-los, podeu anar fins a Joost (transformat des de fa uns mesos en un portal amb un esperit més social, i pel qual podeu utilitzar el vostre usuari de Facebook), i veure els vídeos clàssics de Superman amb una qualitat d'imatge i so extraordinària. A més, la nova versió de Joost permet incrustrar els vídeos als vostres blocs...

<a href="http://www.joost.com/05970p2/t/Superman-The-Beginning">Superman: The Beginning</a>

Més informació:
-Superman, los dibujos animados de Fleischer
-Joost abandona el escritorio, se traslada a la web y se vuelve más social

'Herois', arriba la tercera temporada

Les persones canvien, els herois també. Amb aquest lema, el canal de pagament Sci Fi ja ha començat a anunciar l'estrena de la tercera temporada d'Héroes, programada per al proper 26 de febrer. Per tant, falten poc més de dos setmanes perquè torne a les nostres pantalles una de les sèries més esperades d'aquest primer trimestre del 2009. I més encara, després que la segona temporada d'Herois s'acabés de forma sobtada i amb molts serrells sense resoldre, com a conseqüència de la passada vaga de guionistes a Hollywood. Així, la sèrie estel·lar de Sci Fi tornarà a la graella dels dijous amb un programa especial (Héroes en la alfombra roja, a les 21.15 hores) i els dos primers capítols de la temporada tres, un nou volum que té el prometedor títol de Villanos, ja que els seus capítols estaran marcats per l'aparició d'una sèrie de nous personatges que també tenen superpoders, però que tenen l'afany d'utilitzar-los amb finalitats destructives. A més, el principal atractiu és que la nova temporada comença després dels trets que van impedir que Nathan Petrelli fes pública l'existència dels superherois. Sense voler descobrir detalls fonamentals de l'argument, només direm que Nathan sobreviu miraculosament a l'atemptat, i que intenta canviar el passat per evitar que els herois siguen perseguits i eliminats en el futur. Mentrestant, el japonès Hiro Nakamura i el seu fidel escuder, Ando, hauran d'enfrontar-se a una dona supersònica, que li ha pres la meitat d'una fórmula que conté el secret dels superherois. A més, el dolent Sylar tornarà a agafar més protagonisme, i es farà indestructible després d'una visita a l'animadora Claire. Tot seguit, podeu veure la promoció de la tercera temporada de la sèrie, que està difonent Sci Fi...

També pots llegir aquest article a Pantalla-Completa

El món de Moebius, a Canal+

El dibuixant francès Jean Giraud, potser més conegut com Moebius, és el protagonista del documental que Canal+ estrena aquest vespre a partir de les 19.50 hores. De fet, la fama internacional va arribar-li encara com a Giraud i gràcies a una de les seues obres més conegudes, El teniente Blueberry, una obra mestra en què el dibuixant va reinterpretar els cànons del western tradicional per renovar-lo a través del còmic. Després, l'autor va aprofundir la seua relació amb el còmic de ciència-ficció i va esdevenir Moebius, i sobretot se'l recorda per la seua participació a la històrica revista Métal Hurlant. A partir del 1974, Moebius havia format el grup dels Humanoides Associats amb altres autors com Dionnet, Philippe Druillet i Farkas. La revista va revolucionar el món del còmic amb sèries d'historietes de fantasia i ciència-ficció, i va representar una veritable alternativa europea als còmics nord-americans de superherois. Però sobretot, cal destacar la seua obra magna, El Incal (1980), feta en col·laboració amb el polifacètic guionista Alejandro Jodorowsky.


Durant la dècada dels vuitanta, Moebius també va participar en el disseny de pel·lícules com Tron, Blade Runner, Masters del Universo, Willow, Abyss i, ja durant els noranta, com El quinto elemento, però sens dubte la seua col·laboració més destacada van ser els dibuixos que van inspirar el disseny artístic d'Alien (1979). Amb tot, també cal recordar els seus esbossos per a la versió fallida de Dune que havia de dirigir Jodorwsky. Moebius, que també s'havia llegit la novel·la de Frank Herbert, de la qual era un entusiasta, va acabar fent 3.000 dibuixos per al projecte Dune, amb un repartiment d'actors tan estrambòtic com el que haguessin format Orson Welles, Salvador Dalí, Mick Jagger, Gloria Swanson, Charlotte Rampling, David Carradine i Alain Delon. La pel·lícula no va tirar endavant, però fruit d'aquesta col·laboració amb Jodorowky, Moebius va publicar El Incal, i els seus dibuixos van acabar impregnant l'estil del Dune que David Lynch va acabar dirigint l'any 1984.

Més informació:
-Tribut a 'Dune' i el 'Dune' que no va poder ser

També pots llegir aquest article a Pantalla-Completa

'El ataque de los robots de Nebulosa-5' es veurà a Tarragona


Los robó espaciale van a atacar la Tierra mu pronto. Vienen de Nebulosa-5, el lujar más lejano del Universo. Amb aquesta introducció ja mítica comença el curtmetratge El ataque de los robots de Nebulosa-5, que ha dirigit Chema García, i que ha estat l'única pel·lícula espanyola seleccionada per al prestigiós festival de cinema independent de Sundance, el passat més gener. De fet, el curtmetratge ja ha rebut un munt de premis, i en el cas de Sundance va rebre una menció especial del jurat. El treball d'aquest jove realitzador d'Elx demostra que amb una càmera, una bona història i sentit de l'humor n'hi ha prou per fer una gran pel·lícula de ciència-ficció, i que l'absència de sofisticats efectes especials i la falta de trucs digitals és un aspecte secundari. El ataque de los robots de Nebulosa-5 narra la història d'un jove discapacitat que rep el missatge d'una raça d'autòmates que vol aniquilar l'espècia humana perquè ja som una seriosa amenaça per a altres civilitzacions. Gran part de l'èxit d'aquest curtmetratge és per la seua difusió a través d'internet (aquí podeu veure el bloc oficial d'El ataque de los robots de Nebulosa-5) i en especial a You Tube, però també cal destacar la seua gran qualitat com a pel·lícula curta, que és el que compta quan et presentes a un festival. Tant és així, que Nebulosa-5 ha aconseguit un dels tres premis del festival barceloní Curt Ficcions, l'objectiu del qual és apropar als espectadors el gènere del curtmetratge. De fet, a partir d'aquest divendres, els tres curts guanyadors del Curt Ficcions es projectaran a les sales de cinema de 21 ciutats de l'Estat espanyol, entre les quals es troba Tarragona. Però si Tarragona us cau una mica lluny, també podeu veure El ataque de los robots de Nebulosa-5 aquí, a Hespèria...

'Mecanoscrit' arribarà al cinema

El director català Bigas Luna portarà al cinema la novel·la Mecanoscrit del segon origen, una de les obres fonamentals de l'escriptor Manuel de Pedrolo i potser un dels màxims exponents de la literatura catalana de ciència ficció. Ho podem llegir al portal Cultura.21. cat, que també anuncia que el rodatge de la pel·lícula podria començar abans de final d'any, amb la previsió que puga estrenar-se l'any 2010. Mecanoscrit... descriu la lluita per la vida i l'esforç per autoeducar-se de dos joves, un noi i una noia, que són els únics supervivents a la Terra després que el planeta haja quedat pràcticament destruït per unes mans extraterrestres. Actualment, l’única adaptació que teníem de la novel·la de Pedrolo és la mítica sèrie que TV3 va emetre a partir del desembre de 1985, dirigida per Ricard Reguant, i que en realitat va ser la primera ficció produïda íntegrament per Televisió de Catalunya. En aquest sentit, la pel·lícula de Bigas Luna incorporarà algunes novetats, ja que es titularà Segon origen (cosa que considerem un error, ja que per abreujar el títol som molts els que ens referim a la novel·la com Mecanoscrit). D'altra banda, la protagonista femenina, l'Alba, serà una actriu catalana, mentre que es buscarà un actor nord-americà per interpretar el paper protagonista masculí, Dídac. Ja al desembre, El Periódico de Catalunya va informar de la possibilitat que el Mecanoscrit del segon origen arribés al cinema, després que el productor Tono Folguera i el seu soci, Carles Porta, aconseguissen la cessió dels drets de l'obra per part de la família de Pedrolo. Els productors, però, havien de complir la condició que va imposar l'escriptor, i que era que la pel·lícula fos filmada en llengua catalana. Per tant, vol dir això que l'actor nord-americà que interprete el Dídac haurà d'aprendre a parlar en català?

També pots llegir aquest article al bloc Pantalla-Completa.

Hespèria a l'Ebrebloc 2009

Segur que ja us heu reservat el lloc a la vostra agenda per assistir a l'Ebrebloc 2009. Que no??? Doncs ara teniu una altra raó per fer-ho, ja que el dissabte per la tarda, a la Biblioteca de Roquetes, s'hi celebrarà una taula redona ben atractiva: sobre els blocs col·lectius de l'Ebresfera.

Hi assistiran representants de Cinema-Clàssics, de La Voz Telúrica, dels Exalumnes de la Mercè, i una ànima per part d'Hespèria. Es parlarà sobre què són els blocs col·lectius, com es creen, com comencen a caminar, i com (com a nous Prometeus) acaben tenint vida pròpia.

Com que parlarem del nostre bloc, i dels resultats que es poden arribar a aconseguir amb un de col·lectiu, no ens quedarà altre remei que fer una mica de presentació en el món analògic del llibre de relats curts de ciència-ficció, que bé s'ho mereix, i reconèixer l'esforç de tots els participants al concurs. Si voleu, en aquell moment tindrem alguns exemplars en paper del llibre, pel que si teniu previst anar-hi podeu aprofitar per adquirir-ne un.

Ens veiem a l'Ebrebloc!

Edgar Allan Poe a Lletres Ebrenques

El passat divendres, a Lletres Ebrenques (el programa d'Antena Caro que us podeu descarregar), el podcast del dia va estar dedicat a Edgar Allan Poe, a rel de l'homenatge. Van escollir el darrer podcast d'asteroide, un poema titulat «Somni» traduït magistralment per l'emigdi. Tot seguit us adjuntem el tall del programa a on surt, amb una nova entrada psicodèlica i futurista que m'encanta!




[Descarregar el fragment del programa.]

Pòster definitiu de 'Watchmen'

Després de moltes dificultats pel litigi entre Warner i Fox, i d'un rodatge blindat en què les imatges s'han anat servint amb comptagotes, ja és segur que l'esperada adaptació cinematogràfica de Watchmen, considerat el Ciutadà Kane del còmic, s'estrenarà el proper 6 de març. Ahir vam poder veure el pòster definitiu de la pel·lícula a Blog de Cine, i podem dir que ens ha agradat força. Bàsicament, han reaprofitat la imatge que ja havien dissenyat per anunciar la banda sonora original de la pel·lícula, amb música d'artistes tan diversos com Nat King Cole, Janis Joplin, My Chemical Romance, Leonard Cohen o Nina Simone. Al pòster, potser no calia anunciar que Watchmen és una obra del "visionari director de 300", i més sense dir el nom del director (Zack Snyder, que a primera vista ha fet un treball impecable a l'hora de portar les vinyetes al cel·luloide). La veritat és que l'aperitiu del pòster i dels primers vídeos i tràilers que hem vist a la xarxa ens han posat la mel als llavis, i ja tenim ganes que Watchmen arribe a les pantalles, per veure si la pel·lícula està a l'alçada de l'obra mestra del còmic que van crear els genis Alan Moore i Dave Gibbons. De moment, també se sap que el muntatge que arribarà als cinemes durarà 163 minuts, i que després hi haurà la inevitable versió íntegra al DVD, que segur que serà més fidel al còmic. D'altra banda, per seguir tota l'actualitat sobre la pel·lícula us recomanem aquest widget especial que ha posat en circulació la Paramount, que ens dóna accés directe a la informació sobre la pel·lícula, tràilers i altres materials sobre Watchmen, així com un sempre útil compte enrera per a l'estrena del film...





'Érase una vez el espacio' ha tornat

M'he emportat una bona sorpresa quan he comprovat que la sèrie de dibuixos animats Érase una vez el espacio ha tornat de nou a TVE. En aquest cas, però, no l'emet ni La 1 ni La 2, i que jo sàpiga tampoc Clan TVE, sinó que la televisió pública espanyola ha recuperat aquesta sèrie tan recordada dels anys vuitanta per a TVE Internacional, el seu canal via satèl·lit. En concret, els 26 únics episodis de Érase una vez el espacio es poden veure tots els diumenges al matí, cap a les 10.15 hores, hora de Madrid. La sèrie va ser creada pel cèlebre Albert Barillé per als estudis Procidis, i va ser emesa per primer cop per la cadena France 3 a partir de 9 d'octubre de 1982. A Espanya es va poder veure per TVE, que també va participar en la seua coproducció al costat d'altres cadenes de Bèlgica, Canadà, Itàlia, Japó, Noruega, Holanda, Suècia i Suïssa.

Llegeix la resta de l'article a Pantalla-Completa