Catifa roja per als Herois

L'esdeveniment televisiu de la jornada d'avui és sens dubte l'estrena de la tercera temporada de la sèrie Héroes al canal temàtic Sci-Fi. Són 13 episodis que formen part del volum anomenat Villanos, ja que els dolents són els que dominaran els capítols en aquesta temporada de la sèrie, la més buscada a internet durant el 2008. Així, el pare dels germans Petrelli, que veurem per primera vegada en escena, resultarà ser una persona molt ambiciosa, que generarà molts conflictes a la família d'herois. A més, Hiro Nakamura tornarà al passat per reviure una part molt dolorosa de la seua biografia, mentre Sylar començarà un peregrinatge angoixant per descobrir la seua veritable naturalesa. També tindrà greus conflictes interiors l'indi Mohinder, que haurà d'afrontar un greu dilema ètic relacionat amb una de les seues investigacions. Per sort, Sci-Fi estrenarà la tercera temporada emetent els dos primers episodis, a partir de les 22.00 hores. Però a més a més, just abans (21.15 hores) també emetrà un programa especial titulat Héroes en la alfombra roja, que és mateix reportatge que la cadena nord-americana NBC va programar amb motiu de l'estrena de la tercera temporada als Estats Units. El programa té una durada d'uns 40 minuts i ens ensenyarà el més interessant de la festa de presentació de la tercera temporada d'Herois que va tenir lloc a Edison, un dels locals amb més glamour de Los Angeles. A la festa van assistir els protagonistes de la sèrie, però també altres actors com la còmica Tina Fey (Rockefeller Plaza). A més de les entrevistes als responsables, actors i actrius d'Héroes, l'especial també repassarà el més important de les dues temporades anteriors, i oferirà un avanç de les imatges més espectaculars de la nova temporada. Tot seguit teniu un tast amb un parell de vídeos: una promo de Sci-Fi i un reportatge sobre la festa del tercer volum d'Herois...

Spiderman tindrà un espectacle musical a Broadway de la mà d'U2

I la pregunta és: calia? Alguns pensaran que sí. Per això, ahir va fer-se públic que el grup irlandès U2 participarà en la creació del primer musical de Broadway inspirat en el popular personatge de còmic de la Marvel. El proper 18 de febrer de 2010, Spiderman deixarà de ser només un personatge de còmic i de cinema (Sony Pictures ja ha confirmat que Spiderman 4 començarà a filmar-se a finals d'enguany, perquè puga estrenar-se al maig del 2011), i l'alter ego de Peter Parker també serà una estrella del musical. Pel que diuen, U2 posarà la lletra i la música de l'espectacle, que es titularà Spider-Man, Turn Off the Dark. A més, el musical d'Spiderman estarà dirigit per Julie Taymor, amb molta experiència a Broadway i responsable de l'exitosa adaptació d'El Rey León. A més, Taymor també té una certa experiència al món del cinema, ja que va dirigir les pel·lícules Titus i Frida, tot i que aquí caldria destacar la interessant Across the Universe, el musical que aprofitava les cançons de The Beatles per fer una relectura de l'argument de Hair. En aquest sentit, el llibret de l'obra -que ha coescrit la mateixa directora del musical- tornarà a explicar els orígens de l'Home-Aranya, si bé també introduirà algun material novedós. Encara no se sap l'actor que interpretarà Spiderman, però no ens imaginem Tobey Maguire cantant. D'altra banda, aquesta no serà la primera incursió d'U2 en el món dels còmics, ja que van participar en la banda sonora de Batman Forever amb el tema Hold me, thrill me, kiss me, kill me. El videoclip és una veritable joia de l'animació...

El Nosferatu s'escampa per la xarxa

Pocs dies després d'haver engegat el concurs, la plaga s'ha anat extenent per la xarxa. Ja no només entre els adeptes hesperians habituals, sinó més enllà i tot. Ho certifiquen els més de vint relats que hem anat rebent, per twitter, facebook i correu. I els efectes secundaris d'esta plaga s'han estés més enllà i tot: el nostre Nosferatu ha anat ocupant, com aquell qui no vol, nínxols dels blocs d'arreu de la catosfera. Gràcies a tots per acollir-lo!

> Sempre en surada

> Gamoia

> Personal i transferible

> La Marfanta

> Mots emblocats

> el bloc d'un de reus

> tens un racó dalt del món

> xarel_10

> Llibres llegits i per llegir

> Pantalla-Completa

> el basar de les espècies

> coca de recapte

> l'home que no sabia riure

> el cau del plany i del dolor

> meo quidem animo

> terra de llibres

> un salt al món

> friccions

> des del meu mar

> blog de l'assumpta

> el teu! (i si me n'he deixat algun, aviseu!)

Videobloc tenebrós del Concurs

El JM Tibau, el guanyador de la Corona d'Heli Sòlid, s'ha animat a videobloquejar (gràcies al taller del seu homònim) i ha produït un magnífic vídeo sobre el concurs de relats de terror digne de piular (acceptem videopiulades al concurs?).

Concurs de relats breus de terror

El cementeri roman en silenci.

Un silenci aparent.
Els morts a les tombes xiuxiuegen.
Xiuxiuegen i piulen.
Ningú no els escolta, ningú no els escolta com piulen.
Només ells, els morts mateixos.
Només ells.
Ells i els corbs, senten el seu lament.

Piuleu!

Piuleu al Twitter i conteu-nos terrorífiques històries, fosques, malèfiques, tristes i melangioses, de por, antigues llegendes, déus primigenis, engendres de l'infern, legions demoníaques... tot allò que vulgueu i més, això sí amb els 140 caràcters de rigor

Després de l'èxit obtingut al primer concurs que vam organitzar, del que vam publicar un llibre (aquí, aquí, aquí i aquí) , i com que som com som hem decidit fer-ne un altre. Aquesta vegada us demanem relats de terror amb format twitter; això és amb un màxim de 140 caràcters.

La idea del concurs és que la gent hi participe mitjançant el compte de twitter que hem obert expressament per al concurs, tot i que també ens podeu enviar les vostres aportacions per correu electrònic o mitjançant el mur de la pàgina que tenim activa a Facebook. I a més a més tenim preparat un lot de llibres i pel·lícules per al guanyador!

Us deixo també uns banners per si voleu publicitar el concurs al vostre bloc. Quadrat i Llarg

Bases del Concurs de relats curts de terror

1. Aquest és un concurs de relats breus escrits de terror en català o valencià, o balear... o qualsevol dels seus dialectes.

2. Per participar-hi cal que tingueu un compte de twitter i que envieu un missatge amb el relat encapçalat per @Twitthesperia.

3. Es poden enviar relats fins el dia 20 d'abril de 2009.

4. També es poden enviar els relats per correu electrònic a hesperia@hesperia.cat. No s’acceptaran relats de més de 140 caràcters.

5. I també es podran enviar a la plana de facebook d'Hespèria. No s’acceptaran relats de més de 140 caràcters.

6. El guanyador serà anunciat a la pàgina http://www.hesperia.cat.

7. El premi serà un lot de llibres i pel·lícules de ciència-ficció, fantasia i terror.

8. Els relats enviats es trobaran sota llicència CC 2.5.

9. Amb els relats participants s'editarà un llibre electrònic i un en paper, com en l'anterior concurs.

10. Es demana adequació normativa. No s'acceptaran relats amb abús d’abreviatures, llenguatge SMS o falta de cohesió gramatical.

12. La participació al concurs implica l'acceptació d'aquestes bases.

Divendres i 13, torna Jason!

Avui no és un dia qualsevol. És divendres 13. Recordeu la frase El meu fill es va ofegar perquè no sabia nedar, es deia Jason i avui és el seu aniversari? Això vol dir que avui és la data perfecta perquè arribe als cinemes Viernes 13, la nova versió d'una de les nissagues de terror que més adolescents ha fet xisclar als cinemes d'arreu del món. L'encarregat de dirigir la ressurrecció de Jason ha estat Marcus Nispel, responsable del remake de La matanza de Texas (2004) i del film fantàstic Pathfinder, el guía del desfiladero, mentre que a la producció de la cinta ens trobem el nom de Michael Bay, el productor més megalòman del Hollywood actual.
En aquesta ocasió, la persona que farà despertar les ires d'un dels espectres més sanguinaris i terrorífics del cinema postmodern serà l'actor Jared Padalecki, estrella juvenil gràcies a la seua aparició a la sèrie de televisió Sobrenatural. Padalecki interpreta Clay, un jove que busca la seua germana desapareguda i que s'endinsa al misteriós bosc de Crystal Lake, on trobarà les restes d'una antiga casa de camp abandonada. En contra dels consells de la policia i de les advertències de la gent de la zona, Clay continuarà la seua recerca acompanyat per una dona i un grup d'estudiants inconscients, que l'únic que volen és passar un cap de setmana divertit en una casa propera al llac. En aquest sentit, completen el repartiment altres actors televisius, com la jove Danielle Panabaker (la filla del fiscal a la sèrie Shark) i Ryan Hansen (el patètic i divertit Dick Casablancas de Veronica Mars). Les víctimes perfectes per al fantasma que sempre surt de cacera amb una màscara d'hòquei i una serra mecànica!

Com recordareu, la pel·lícula Viernes 13 original va ser dirigida l'any 1980 per Sean S. Cunningham, un productor que a principi dels anys setanta havia produït un dels primers èxits de l'slasher nord-americà, la cinta de Wes Craven titulada La última casa a la izquierda. L'objectiu era aprofitar la moda de pel·lícules sobre assassins en sèrie d'adolescents que s'havia iniciat amb l'èxit de La noche de Halloween (1978), de John Carpenter. Aquell primer Viernes 13 va impulsar la carrera del jove actor Kevin Bacon, però sens dubte la pel·lícula és recordada pels efectes especials de l'especialista Tom Savini: el més espectacular, l'assassinat amb la destral a la cara d'una de les noies. Una altra escena mítica és l'ensurt final, quan la protagonista supervivent se'n va del campanent de boy scouts remant amb una piragua, i el cadàver infantil de Jason surt de l'aigua per bolcar l'embarcació. Una escena final que serviria per donar pas a una de les franquícies més rentables de la història del cinema, amb més seqüeles al llarg dels anys vuitanta i noranta, però també amb l'entrada del nou segle. En total, 10 parts de Viernes 13, més l'spin-off Freddy contra Jason, que Ronny Yu va dirigir l'any 2003, i en què l'assassí de Cristal Lake s'enfrontava a un altre monstre postmodern, Freddy Kruegger. Cinc anys després, Jason Voorhees torna a ressuscitar, perquè com deia el lema de la sisena part, La maldad nunca muere.

Els nous dibuixos d''Star Wars', a partir d'avui a Cartoon Network

Ja era hora que el canal Cartoon Netwoork ens donés una alegria com aquesta. Avui, a partir de les 21.35 hores, estrenen els dos primers episodis d'Star Wars: The Clone Wars, la sèrie d'animació creada i produïda per George Lucas per donar continuïtat a l'univers propi de La Guerra de las Galaxias. De fet, és la primera sèrie d'animació creada per Lucas Animation, i situa l'acció de la nissaga en el temps comprès entre l'episodi segon, El ataque de los clones, i l'episodi tercer, La venganza de los Sith. En realitat, Lucas va començar la producció d'Star Wars: The Clone Wars l'any 2005, poc després del rodatge del tercer episodi. Durant tres anys, els equips d'efectes especials, artistes i guionistes van treballar junts per crear una de les sèries animades més esperades de la història de la televisió. Quant a la producció, Lucas va preferir deixar de banda l'estil 2D de la sèrie animada del 2003, també emesa des de fa temps a Cartoon Network, i va optar per imatges generades per ordinador, tot conservant l'aspecte anime que tant li agrada. Quan va veure com quedaven les imatges en pantalla gegant, el director va decidir estrenar el capítol pilot als cinemes, l'estiu passat, amb una pel·lícula que té el mateix títol i que serveix de pòrtic per a les històries de la sèrie de televisió.



Star Wars: The Clone Wars torna a explicar les aventures de personatges ja coneguts com Anakin Skywalker, Obi Wan Kenobi i Yoda; però també introdueix nous protagonistes com Ahsoka Tano, una adolescent de l'espècie Togruta que és una padawan impacient per ensenyar el seu valor al seu mestre Anakin. A més, la sèrie també abordarà el misteriós passat del comte Dooku, del general Griveous i les relacions entre els comandants clons a la guerra, en el marc de l'efrontament de la República Galàctica contra el Cost Fosc, integrat per l'exèrcit separatista i la seua immensa tropa de robots. En aquest sentit, Lucas ha explicat que estava convençut que es podien explicar encara més històries relacionades amb Star Wars, i que està desitjant tornar a contar totes les aventures a través de l'animació. Unes declaracions, precisament, que s'han interpretat com que Lucas podria estar pensant en fer una nova versió animada dels sis episodis de la nissaga galàctica, cosa que sens dubte seria molt ben rebuda pels fans més joves, i que per tant garantiria la renovació del públic de la nissaga d'Star Wars.

Star Wars: The Clone Wars té fins ara 27 episodis, i s'emetrà a partir d'aquesta nit a les 21.35 hores a Cartoon Network, que també ha programat una sèrie de redifusions durant tota la setmana. La primera serà demà dissabte les 22.10 hores, però també hi haurà una altra diumenge a les 10.25 hores i a les 19.00 hores, així com dilluns a les 16.45 hores i a les 21.35 hores.

També pots llegir aquest article a Pantalla-Completa.

Els dibuixos clàssics de Superman

El portal de vídeos Joost, del qual ja hem parlat altres vegades, ha anunciat una novetat interessant: els curtmetratges de dibuixos animats de Superman que els estudis Fleischer van produir entre el 1941 i el 1943 per al cinema. Max Fleischer va ser un dels pioners de l'animació, creador de Betty Boop i responsable també de l'adaptació cinematogràfica de Popeye. Amb el seu germà Dave, va crear la rotoscòpia, una tècnica d'animació que consisteix en utilitzar imatges reals per crear els dibuixos animats, i també va inventar el rotògraf, un instrument que permetia incorporar els dibuixos animats a les imatges reals. Els seus 17 curtmetratges de Superman, personatge que només feia tres anys que havia fet la seua primera aparició a la revista Action Comics, són una autèntica joia de l'animació, tot i que ja han passat gairebé 70 anys. Vista la popularitat del personatge, la Paramount va encarregar una sèrie de curtmetratges als estudis Fleishcher, que al nostre país s'han editat en dos DVDs a un preu molt econòmic. Però si no els heu vist o us costa trobar-los, podeu anar fins a Joost (transformat des de fa uns mesos en un portal amb un esperit més social, i pel qual podeu utilitzar el vostre usuari de Facebook), i veure els vídeos clàssics de Superman amb una qualitat d'imatge i so extraordinària. A més, la nova versió de Joost permet incrustrar els vídeos als vostres blocs...



Més informació:
-Superman, los dibujos animados de Fleischer
-Joost abandona el escritorio, se traslada a la web y se vuelve más social

'Herois', arriba la tercera temporada

Les persones canvien, els herois també. Amb aquest lema, el canal de pagament Sci Fi ja ha començat a anunciar l'estrena de la tercera temporada d'Héroes, programada per al proper 26 de febrer. Per tant, falten poc més de dos setmanes perquè torne a les nostres pantalles una de les sèries més esperades d'aquest primer trimestre del 2009. I més encara, després que la segona temporada d'Herois s'acabés de forma sobtada i amb molts serrells sense resoldre, com a conseqüència de la passada vaga de guionistes a Hollywood. Així, la sèrie estel·lar de Sci Fi tornarà a la graella dels dijous amb un programa especial (Héroes en la alfombra roja, a les 21.15 hores) i els dos primers capítols de la temporada tres, un nou volum que té el prometedor títol de Villanos, ja que els seus capítols estaran marcats per l'aparició d'una sèrie de nous personatges que també tenen superpoders, però que tenen l'afany d'utilitzar-los amb finalitats destructives. A més, el principal atractiu és que la nova temporada comença després dels trets que van impedir que Nathan Petrelli fes pública l'existència dels superherois. Sense voler descobrir detalls fonamentals de l'argument, només direm que Nathan sobreviu miraculosament a l'atemptat, i que intenta canviar el passat per evitar que els herois siguen perseguits i eliminats en el futur. Mentrestant, el japonès Hiro Nakamura i el seu fidel escuder, Ando, hauran d'enfrontar-se a una dona supersònica, que li ha pres la meitat d'una fórmula que conté el secret dels superherois. A més, el dolent Sylar tornarà a agafar més protagonisme, i es farà indestructible després d'una visita a l'animadora Claire. Tot seguit, podeu veure la promoció de la tercera temporada de la sèrie, que està difonent Sci Fi...

També pots llegir aquest article a Pantalla-Completa

El món de Moebius, a Canal+

El dibuixant francès Jean Giraud, potser més conegut com Moebius, és el protagonista del documental que Canal+ estrena aquest vespre a partir de les 19.50 hores. De fet, la fama internacional va arribar-li encara com a Giraud i gràcies a una de les seues obres més conegudes, El teniente Blueberry, una obra mestra en què el dibuixant va reinterpretar els cànons del western tradicional per renovar-lo a través del còmic. Després, l'autor va aprofundir la seua relació amb el còmic de ciència-ficció i va esdevenir Moebius, i sobretot se'l recorda per la seua participació a la històrica revista Métal Hurlant. A partir del 1974, Moebius havia format el grup dels Humanoides Associats amb altres autors com Dionnet, Philippe Druillet i Farkas. La revista va revolucionar el món del còmic amb sèries d'historietes de fantasia i ciència-ficció, i va representar una veritable alternativa europea als còmics nord-americans de superherois. Però sobretot, cal destacar la seua obra magna, El Incal (1980), feta en col·laboració amb el polifacètic guionista Alejandro Jodorowsky.


Durant la dècada dels vuitanta, Moebius també va participar en el disseny de pel·lícules com Tron, Blade Runner, Masters del Universo, Willow, Abyss i, ja durant els noranta, com El quinto elemento, però sens dubte la seua col·laboració més destacada van ser els dibuixos que van inspirar el disseny artístic d'Alien (1979). Amb tot, també cal recordar els seus esbossos per a la versió fallida de Dune que havia de dirigir Jodorwsky. Moebius, que també s'havia llegit la novel·la de Frank Herbert, de la qual era un entusiasta, va acabar fent 3.000 dibuixos per al projecte Dune, amb un repartiment d'actors tan estrambòtic com el que haguessin format Orson Welles, Salvador Dalí, Mick Jagger, Gloria Swanson, Charlotte Rampling, David Carradine i Alain Delon. La pel·lícula no va tirar endavant, però fruit d'aquesta col·laboració amb Jodorowky, Moebius va publicar El Incal, i els seus dibuixos van acabar impregnant l'estil del Dune que David Lynch va acabar dirigint l'any 1984.

Més informació:
-Tribut a 'Dune' i el 'Dune' que no va poder ser

També pots llegir aquest article a Pantalla-Completa