El dibuixant francès Jean Giraud, potser més conegut com Moebius, és el protagonista del documental que Canal+ estrena aquest vespre a partir de les 19.50 hores. De fet, la fama internacional va arribar-li encara com a Giraud i gràcies a una de les seues obres més conegudes, El teniente Blueberry, una obra mestra en què el dibuixant va reinterpretar els cànons del western tradicional per renovar-lo a través del còmic. Després, l'autor va aprofundir la seua relació amb el còmic de ciència-ficció i va esdevenir Moebius, i sobretot se'l recorda per la seua participació a la històrica revista Métal Hurlant. A partir del 1974, Moebius havia format el grup dels Humanoides Associats amb altres autors com Dionnet, Philippe Druillet i Farkas. La revista va revolucionar el món del còmic amb sèries d'historietes de fantasia i ciència-ficció, i va representar una veritable alternativa europea als còmics nord-americans de superherois. Però sobretot, cal destacar la seua obra magna, El Incal (1980), feta en col·laboració amb el polifacètic guionista Alejandro Jodorowsky.
Durant la dècada dels vuitanta, Moebius també va participar en el disseny de pel·lícules com Tron, Blade Runner, Masters del Universo, Willow, Abyss i, ja durant els noranta, com El quinto elemento, però sens dubte la seua col·laboració més destacada van ser els dibuixos que van inspirar el disseny artístic d'Alien (1979). Amb tot, també cal recordar els seus esbossos per a la versió fallida de Dune que havia de dirigir Jodorwsky. Moebius, que també s'havia llegit la novel·la de Frank Herbert, de la qual era un entusiasta, va acabar fent 3.000 dibuixos per al projecte Dune, amb un repartiment d'actors tan estrambòtic com el que haguessin format Orson Welles, Salvador Dalí, Mick Jagger, Gloria Swanson, Charlotte Rampling, David Carradine i Alain Delon. La pel·lícula no va tirar endavant, però fruit d'aquesta col·laboració amb Jodorowky, Moebius va publicar El Incal, i els seus dibuixos van acabar impregnant l'estil del Dune que David Lynch va acabar dirigint l'any 1984.
Més informació:
-Tribut a 'Dune' i el 'Dune' que no va poder ser
També pots llegir aquest article a Pantalla-Completa
El món de Moebius, a Canal+
'El ataque de los robots de Nebulosa-5' es veurà a Tarragona
Los robó espaciale van a atacar la Tierra mu pronto. Vienen de Nebulosa-5, el lujar más lejano del Universo. Amb aquesta introducció ja mítica comença el curtmetratge El ataque de los robots de Nebulosa-5, que ha dirigit Chema García, i que ha estat l'única pel·lícula espanyola seleccionada per al prestigiós festival de cinema independent de Sundance, el passat més gener. De fet, el curtmetratge ja ha rebut un munt de premis, i en el cas de Sundance va rebre una menció especial del jurat. El treball d'aquest jove realitzador d'Elx demostra que amb una càmera, una bona història i sentit de l'humor n'hi ha prou per fer una gran pel·lícula de ciència-ficció, i que l'absència de sofisticats efectes especials i la falta de trucs digitals és un aspecte secundari. El ataque de los robots de Nebulosa-5 narra la història d'un jove discapacitat que rep el missatge d'una raça d'autòmates que vol aniquilar l'espècia humana perquè ja som una seriosa amenaça per a altres civilitzacions. Gran part de l'èxit d'aquest curtmetratge és per la seua difusió a través d'internet (aquí podeu veure el bloc oficial d'El ataque de los robots de Nebulosa-5) i en especial a You Tube, però també cal destacar la seua gran qualitat com a pel·lícula curta, que és el que compta quan et presentes a un festival. Tant és així, que Nebulosa-5 ha aconseguit un dels tres premis del festival barceloní Curt Ficcions, l'objectiu del qual és apropar als espectadors el gènere del curtmetratge. De fet, a partir d'aquest divendres, els tres curts guanyadors del Curt Ficcions es projectaran a les sales de cinema de 21 ciutats de l'Estat espanyol, entre les quals es troba Tarragona. Però si Tarragona us cau una mica lluny, també podeu veure El ataque de los robots de Nebulosa-5 aquí, a Hespèria...
'Mecanoscrit' arribarà al cinema
El director català Bigas Luna portarà al cinema la novel·la Mecanoscrit del segon origen, una de les obres fonamentals de l'escriptor Manuel de Pedrolo i potser un dels màxims exponents de la literatura catalana de ciència ficció. Ho podem llegir al portal Cultura.21. cat, que també anuncia que el rodatge de la pel·lícula podria començar abans de final d'any, amb la previsió que puga estrenar-se l'any 2010. Mecanoscrit... descriu la lluita per la vida i l'esforç per autoeducar-se de dos joves, un noi i una noia, que són els únics supervivents a la Terra després que el planeta haja quedat pràcticament destruït per unes mans extraterrestres. Actualment, l’única adaptació que teníem de la novel·la de Pedrolo és la mítica sèrie que TV3 va emetre a partir del desembre de 1985, dirigida per Ricard Reguant, i que en realitat va ser la primera ficció produïda íntegrament per Televisió de Catalunya. En aquest sentit, la pel·lícula de Bigas Luna incorporarà algunes novetats, ja que es titularà Segon origen (cosa que considerem un error, ja que per abreujar el títol som molts els que ens referim a la novel·la com Mecanoscrit). D'altra banda, la protagonista femenina, l'Alba, serà una actriu catalana, mentre que es buscarà un actor nord-americà per interpretar el paper protagonista masculí, Dídac. Ja al desembre, El Periódico de Catalunya va informar de la possibilitat que el Mecanoscrit del segon origen arribés al cinema, després que el productor Tono Folguera i el seu soci, Carles Porta, aconseguissen la cessió dels drets de l'obra per part de la família de Pedrolo. Els productors, però, havien de complir la condició que va imposar l'escriptor, i que era que la pel·lícula fos filmada en llengua catalana. Per tant, vol dir això que l'actor nord-americà que interprete el Dídac haurà d'aprendre a parlar en català?
També pots llegir aquest article al bloc Pantalla-Completa.
Hespèria a l'Ebrebloc 2009
Segur que ja us heu reservat el lloc a la vostra agenda per assistir a l'Ebrebloc 2009. Que no??? Doncs ara teniu una altra raó per fer-ho, ja que el dissabte per la tarda, a la Biblioteca de Roquetes, s'hi celebrarà una taula redona ben atractiva: sobre els blocs col·lectius de l'Ebresfera.
Hi assistiran representants de Cinema-Clàssics, de La Voz Telúrica, dels Exalumnes de la Mercè, i una ànima per part d'Hespèria. Es parlarà sobre què són els blocs col·lectius, com es creen, com comencen a caminar, i com (com a nous Prometeus) acaben tenint vida pròpia.
Com que parlarem del nostre bloc, i dels resultats que es poden arribar a aconseguir amb un de col·lectiu, no ens quedarà altre remei que fer una mica de presentació en el món analògic del llibre de relats curts de ciència-ficció, que bé s'ho mereix, i reconèixer l'esforç de tots els participants al concurs. Si voleu, en aquell moment tindrem alguns exemplars en paper del llibre, pel que si teniu previst anar-hi podeu aprofitar per adquirir-ne un.
Ens veiem a l'Ebrebloc!
Edgar Allan Poe a Lletres Ebrenques
[Descarregar el fragment del programa.]
Pòster definitiu de 'Watchmen'
Després de moltes dificultats pel litigi entre Warner i Fox, i d'un rodatge blindat en què les imatges s'han anat servint amb comptagotes, ja és segur que l'esperada adaptació cinematogràfica de Watchmen, considerat el Ciutadà Kane del còmic, s'estrenarà el proper 6 de març. Ahir vam poder veure el pòster definitiu de la pel·lícula a Blog de Cine, i podem dir que ens ha agradat força. Bàsicament, han reaprofitat la imatge que ja havien dissenyat per anunciar la banda sonora original de la pel·lícula, amb música d'artistes tan diversos com Nat King Cole, Janis Joplin, My Chemical Romance, Leonard Cohen o Nina Simone. Al pòster, potser no calia anunciar que Watchmen és una obra del "visionari director de 300", i més sense dir el nom del director (Zack Snyder, que a primera vista ha fet un treball impecable a l'hora de portar les vinyetes al cel·luloide). La veritat és que l'aperitiu del pòster i dels primers vídeos i tràilers que hem vist a la xarxa ens han posat la mel als llavis, i ja tenim ganes que Watchmen arribe a les pantalles, per veure si la pel·lícula està a l'alçada de l'obra mestra del còmic que van crear els genis Alan Moore i Dave Gibbons. De moment, també se sap que el muntatge que arribarà als cinemes durarà 163 minuts, i que després hi haurà la inevitable versió íntegra al DVD, que segur que serà més fidel al còmic. D'altra banda, per seguir tota l'actualitat sobre la pel·lícula us recomanem aquest widget especial que ha posat en circulació la Paramount, que ens dóna accés directe a la informació sobre la pel·lícula, tràilers i altres materials sobre Watchmen, així com un sempre útil compte enrera per a l'estrena del film...
'Érase una vez el espacio' ha tornat
M'he emportat una bona sorpresa quan he comprovat que la sèrie de dibuixos animats Érase una vez el espacio ha tornat de nou a TVE. En aquest cas, però, no l'emet ni La 1 ni La 2, i que jo sàpiga tampoc Clan TVE, sinó que la televisió pública espanyola ha recuperat aquesta sèrie tan recordada dels anys vuitanta per a TVE Internacional, el seu canal via satèl·lit. En concret, els 26 únics episodis de Érase una vez el espacio es poden veure tots els diumenges al matí, cap a les 10.15 hores, hora de Madrid. La sèrie va ser creada pel cèlebre Albert Barillé per als estudis Procidis, i va ser emesa per primer cop per la cadena France 3 a partir de 9 d'octubre de 1982. A Espanya es va poder veure per TVE, que també va participar en la seua coproducció al costat d'altres cadenes de Bèlgica, Canadà, Itàlia, Japó, Noruega, Holanda, Suècia i Suïssa.
Llegeix la resta de l'article a Pantalla-Completa
Hespèria a El Punt
Un altre projecte interessant a la xarxa és el bloc col·lectiu de ciència-ficció de l'Ebre Hesperia.cat, que ha organitzat un concurs de relats curts de ciència-ficció, de només 140 caràcters (dues ratlles). S'hi van presentar una cinquantena d'autors. Ara han publicat un llibre digital que recull tots aquests relats, i qui vulga també pot rebre l'edició impresa a casa. El llibre el presentaran aprofitant la tercera trobada de blocaires ebrencs, el 6 i 7 de febrer.
Hespèria a Lletres ebrenques
Us adjuntem el tall del programa en què en parla i, a més a més, si continueu escoltant, us trobareu amb un podcast d'asteroide fet amb un poema del mestre accídia.
[Descarregar el fragment del programa.]
'A.I.', una partitura de John Williams
Un dels aspectes de la pel·lícula Inteligencia Artificial (A.I.) que va provocar menys controvèrsia va ser l'excel·lent partitura de John Williams. Amb tot, la banda sonora que va escriure el músic habitual d'Steven Spielberg no és de les més conegudes de la seua discografia, i és per això que des d'aquí tractarem de reivindicar-la avui com una de les més interessants que ha composat en els últims anys. De fet, la música d'A.I. va suposar la seua 41a candidatura als premis Oscar com a millor banda sonora del 2001, guardó que Williams no guanya des del 1993 amb La lista de Schindler, quan va anunciar que es retiraria i que no composaria més música per a cinema. Per sort, no va ser així, i aquell mateix 2001, Williams també va composar la música d'una altra pel·lícula fantàstica, Harry Potter y la Piedra Filosofal (per la qual també va obtenir la nominació a l'Oscar), i des del 1993 encara ha escrit unes altres 25 bandes sonores més, tot obtenint quatre nominacions més per Atrápame si puedes (2002), Harry Potter y el prisionero de Azkaban (2004), i Múnich i Memorias de una Geisha (2005).
A la banda sonora d'Inteligencia Artificial, revisió del conte de Pinotxo en què Spielberg va aprofitar un guió del desaparegut Stanley Kubrick a partir d'un relat de Brian Aldiss, el músic nord-americà torna a donar una lliçó de com una partitura cinematogràfica ha de captar l'essència i tota l'emoció d'una pel·lícula, sense deixar de descriure tots els detalls. Com ja sabeu, la música de John Williams suposa fonamentalment la recuperació del so simfònic de les grans orquestres per al cinema, però també té una forta influència jazzística, sons intimistes i alguns tocs folklòrics. Però a Inteligencia Artificial, el músic s'allunya de la seua estructura habitual (que desenvolupa un main theme principal), i a més d'un leitmotiv evocador i memorable (base de la cançó For Always, que als crèdits canten Lara Fabien i Josh Groban) i dels passatges més tendres i dramàtics de l'obra, a la banda sonora d'A.I. també podem trobar exemples molt sòlids de la versatilitat i del bon ofici de Williams, amb temes com The Mecha World, que inclou una descripció angoixant del món mecanitzat dels robots. També són brillants els temes musicals que acompanyen la visita a les ciutats dels dos protagonistes, el nen-robot David i el robot-gigoló Joe. En aquest sentit, la barreja de ritmes i d'estils fa que la música d'Inteligencia Artificial siga una de les més modernes de Williams, amb moments d'un lirisme tràgic (Abandoned in the woods, quan el xiquet és abandonat al bosc, recorda alguns moments d'E.T.) i intents de fragments techno (The Moon Rising). Però especialment estremidor és Where Dreams are born, un tema vocal que és una veritable meravella, a càrrec de la soprano Barbara Booney. En definitiva, una altra gran banda sonora de Williams, que no es troba entre les més conegudes de l'autor. A.I. és molt descriptiva però també es pot gaudir sense les imatges de la pel·lícula o llegint un llibre, i ara podeu trobar-la a molt bon preu en moltes botigues de discos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
