Si hi ha ara mateix una sèrie de ciència-ficció a la televisió, en el sentit estricte de la paraula, aquesta és Eureka. El canal Sci-Fi estrena aquesta mateixa nit, a partir de les 22.00 hores i en exclusiva, la tercera temporada d'aquesta sèrie ambientada en una població habitada únicament per homes i dones amb una intel·ligència molt per damunt de la mitjana, i que es dediquen a la investigació, els descobriments i els avenços científics. Així, tot i la densitat científica del seu argument, que fa que la sèrie siga difícil de seguir pels que no tenen uns mínims coneixements de ciència i tecnologia, Eureka va aconseguir la passada temporada uns índexs força acceptables d'audiència (2,5 milions d'espectadors setmanals) a la cadena Sci Fi, que va renovar-la per una tercera temporada, emesa l'estiu passat als Estats Units. Els primers vuit episodis de la nova temporada arriben ara a la versió espanyola del canal Sci-Fi, i suposem que més endavant seran emesos en obert a Cuatro. En aquesta nova temporada, els espectadors descobrirem més secrets de la companyia Global Dynamics de la mà del sheriff Carter (Colin Ferguson), però sobretot dels interessants i excèntrics habitants d'Eureka. A més, una de les novetats de la temporada serà la incorporació d'un nou personatge, ja que l'actriu Ever Carradine interpretarà Lexi, la germana independent i rebel del cap de la policia local.
'Eureka', nova temporada a Sci-Fi
Hespèria: Relats curts de ciència-ficció
Benvinguts a Hespèria!
Avui us presentarem un llibre molt especial, tal i com ja us havíem avançat fa uns dies, i serà per escrit i en podcast. I és especial perquè és fruit de la participació de piulaires i blocaires a un concurs de relats curts de ciència-ficció. Poc es podia esperar que relats de 140 caràcters, al final, es puguessen traduir al format paper!
Al juliol del 2008 els impulsors del bloc Hespèria vam decidir tirar endavant un concurs de narrativa. S'hi havia de participar mitjançant el twitter, o via correu electrònic, i el relat no podia excedir l'espai que cap en una piulada.
La participació al concurs va ser molt més important que la que esperàvem i per això hem decidit transformar la piuladissa en paper, per reconèixer l'esforç literari de tants i tants internautes. Este és, doncs, el nostre regal de Reis Galàctics per a tots vosaltres.
La coberta del llibre està il·lustrada amb un fragment de la nostra capçalera, obra de l'artista Kurai-Sawada, a ella li volem fer avui una menció especial per la seua desinteressada col·laboració.
Us convidem a tots a llegir la resolució del concurs, per saber com es va acabar de coure tot plegat, amb l'obra guanyadora de JM Tibau, i la finalista de l'Aina.
Per finalitzar, manllevarem unes paraules de la resolució, ja que resumeixen perfectament el que volem dir:
Finalment, volem fer palesa la qualitat de totes les obres presentades al concurs, causa que ens hagen complicat la definitiva resolució final, i agrair a tots els participants l’atreviment d’haver-s’hi presentat. Per a ells este llibre, ja que sense tots ells esta iniciativa hauria estat impossible d’aconseguir.
Moltes gràcies a tots.
Descarregar el podcast. Música d'Omars Attack.
Comprar el llibre.
Descarregar el llibre en format pdf.
Llegir el llibre en línia.
Ara que hem acabat, si voleu, podeu passar a fer la xerrada tot clicant a «comentaris». Ara mateix estem obrint les ampolles de cava i servint-les. Agafeu-ne una copa, i mentrestant preneu tant de pernil com vulgueu i aneu picant canapès d'aquí i d'allà (no us n'esteu, agafeu-ne tants com vulgueu, que en tenim més!).
Nota per als que aniran a l'Ebrebloc: Hespèria farà una comanda de llibres per tindre'ls de cara a l'Ebrebloc d'enguany, que se celebra del 6 al 7 de febrer a Tortosa i Roquetes. Si us fa mandra demanar directament el llibre, podem portar-vos-ho a les jornades i allí ens aboneu els diners. Heu d'escriure'ns a hesperia@hesperia.cat abans del divendres per poder-ho tindre a temps.
Invitació a la presentació en línia del llibre
Benvolguts;
Hespèria es complau a convidar-vos a la presentació en línia del llibre Relats curts de ciència-ficció que conté els textos participants al Concurs de relats curts de ciència-ficció i que es durà a terme el propvinent dimarts 13 de gener a les 20 h a la web www.hesperia.cat.
Hi sou tots convidats, i us animem a fer còrrer la invitació entre els vostres contactes!
Comunicat als participants del Concurs
Els Reis Galàctics pareix que enguany arribaran una mica tard. I és que des d’Hespèria estem preparant una edició en paper dels textos participants al Concurs de relats curts de ciencia-ficció, que estarà disponible a lulu.com per uns pocs euros. El motiu d’aquest post és per comunicar-ho als participants i, alhora, fer una crida a tots aquells que no hi desitgen aparèixer: cal que ens ho diguen a l’adreça de correu electrònic hesperia@hesperia.cat. En cas de no rebre cap comunicació per part dels interessats en una setmana, entendrem que tenim el permís dels respectius autors per tal que figuren al llibre.
Revisem 'Poltergeist'
Poltergeist es basava en un episodi de la sèrie televisiva La dimensió desconeguda, i en realitat està plena de referències al món de la televisió. De fet, la pel·lícula en sí és una metàfora perfecta sobre els perills de la televisió, orquestrada per una generació de cineastes que havien crescut amb la televisió, però que volien fer un tipus de cinema que fes que el gran públic tornés a la foscor de les sales. Més enllà dels extraordinaris efectes visuals, realment innovadors en la seua època, el millor de Poltergeist és la seua doble lectura i la manera com està construïda la narració, amb tota una sèrie de senyals que vaticinen el que passarà després. A la pel·lícula, un matrimoni (Craig T. Nelson i JoBeth Williams) i els seus tres fills viuen a la casa dels seus somnis, en una urbanització idíl·lica, sense sospitar que una maledicció afecta la casa. L'àmbit domèstic protector, habitual en el cinema d'Spielberg, és aquí una terrible amenaça, amb una història que combina el terror tecnològic amb els contes clàssics de fantasmes. Així, no només es comencen a moure els objectes de la casa, sinó que la petita Carol Anne (Heather O'Rourke) veu coses estranyes a la pantalla de la tele quan s'acaba la programació. De fet, quan una força maligna s'emportarà Carol Anne cap a una altra dimensió, la seua família podrà parlar amb ella a través del vidre de la tele, com si la xiqueta hagués quedat atrapada dins de la televisió.
La televisió és un personatge més a la casa de Poltergeist, ja que hi ha aparells en gairebé totes les habitacions. A més, l'espectador nota que alguna cosa no va bé quan es produeixen les interferències amb el comandament a distància de la casa del veí, que sí deixa que el seu fill vegi programes infantils. En canvi, els fenòmens paranormals de la casa semblen un càstig, primer, per un consum excessiu de televisió, però també per haver ultratjat un antic cementiri amb les obres de la urbanització. Totes les coses tenen un límit, sembla la sentència dels responsables de la pel·lícula, just en una època en què el liberalisme salvatge de la naixent Era Reagan animava els nord-americans a crèixer sense aturador. De fet, en una de les escenes més intimistes, al llit dels pares i just abans de l'esclat de la tempesta, veiem que el pare està llegint un llibre sobre la figura humana i política de Reagan. És un dels elements que ajuda a posar Poltergeist en el seu context històric i cultural, al costat de les referències al cinema del mateix Spielberg (hi ha una cita indirecta de Tiburón) i del seu amic George Lucas, ja que l'habitació dels xiquets està plena d'articles de merchandising de La Guerra de las Galaxias, estrenada només cinc anys abans. Finalment, cal destacar la música inquietant i apegalosa que va composar Jerry Goldsmith. La meua escena favorita? Quan sembla que tot ha acabat i la família arriba a un motel, i el pare decideix traure l'aparell de televisió al carrer.
Catarsi: un nou fanzine, i en català!
Així és que via la llista de correu de la SCCFF ens hem assabentat que un grup d'il·luminats (en el bon sentit de la paraula, ja que són de la societat de les Ter-Cat) s'han posat mans a l'obra i ja n'estan preparant una de bona, Catarsi, un fanzine en què es recolliran relats de ciència-ficció, de fantasia i terror en català (i que esperem veure per la xarxa quan haja sortit a la llum!).
Per als lletraferits ebrencs (i els de més enllà), us animem a enviar-hi els vostres textos, i us reproduïm el text de la convocatòria (que també podeu trobar al seu bloc):
Catarsi és el nom que els membres de les Ter-Cat (Tertúlies Catalanes de ciència-ficció, fantasia i terror) hem escollit per anomenar el nou fanzine que volem publicar periòdicament.
El fanzine preten omplir el buit que han deixat altres publicacions dins el panorama literari de gènere fantàstic en català. Catarsi serà doncs una publicació que inclourà entrevistes, notícies i sobretor relats.
A partir d'aquest moment queda oberta la recepció d'originals per ser inclosos al fanzine Catarsi. Han de ser relats d'unes 6.000 paraules com a màxim i que estiguin inscrits dins qualsevol gènere fantàstic (ciència-ficció, fantasia o terror). També s'acceptaran altres formats, com el còmic, el teatre etc...
La nostra voluntat és treure el primer número el proper Sant Jordi de manera que demanem a tot aquell escriptor veterà o novell que vulgui ser publicat i que cregui en la necessitat de promocionar aquests gèneres, tan oblidats dins la literatura catalana, que ens enviï els originals a la següent adreça:
catarsifanzine@gmail.com
Així mateix, tot aquell que desitgi rebre informació sobre actualitzacions i novetats tant en el bloc com en la publicació de números pot deixar el seu e-mail a l'esmentada adreça electrònica.
Novetats mutants: els orígens de Magneto
Si és cert que els dolents, al cinema, són moltes vegades més atractius que els bons, prepareu-vos per xalar amb la nova pel·lícula que s'està preparant sobre els orígens de Magneto. Just després de confirmar que Joe Johnston (Jumanji, Cariño he encogido a los niños) serà el director de la pel·lícula sobre el Capità Amèrica, que ha de ser el punt d'arrencada de la nova franquícia sobre Los vengadores, Marvel continua per feina, Així, ara ha donat nova informació sobre els diferents projectes sobre els orígens de la Patrulla X. Per tant, a més de l'spin-off sobre Lobezno, Marvel també ha confirmat que farà una preqüela sobre els orígens del dolent de la pel·lícula: Magneto.
La primera pel·lícula d'X-Men ja començava amb un pròleg memorable, que es remuntava a la Segona Guerra Mundial i amb Magneto quan encara era un xiquet, a punt d'entrar en un camp de concentració dels nazis. Era just en aquest moment quan descobria els seus poders... Doncs bé, l'encarregat de dirigir la pel·lícula serà David S. Goyer, responsable de Blade Trinity, i X-Men Origins: Magneto començarà just aquí. En aquest cas, la pel·lícula mostrarà com el jove Eric Lensherr va esdevenir Magneto, i què va passar-li perquè es convertís en un mutant dolent i en l'antítesi del professor Xavier. De fet, el guió també haurà de mostrar l'evolució dels dos, primer amics i després enemics, durant la seua joventut. De fet, sembla que Xavier serà un dels soldats de les forces aliades que participarà en l'alliberament dels camps de concentració, i a partir d'aquí començarà una relació d'amor i odi entre els dos personatges. La previsió és que la pel·lícula es podrà estrenar l'any 2010, però el més greu és que encara no se sap quins seran els actors que interpretaran Xavier i Magneto. Evidentment, no es podrà comptar gaire amb la participació de Ian McKellen i Patrick Stewart, massa vells per tornar a interpretar, en aquesta preqüela, els papers que van fer a la trilogia. Per interent ja circulen tot tipus d'especulacions sobre els actors escollits, però encara no hi ha res de cert.
Proposta de Halloween: '¿Quién puede matar a un niño?'
Tom i Evelyn són una parella de turistes -ella està embarassada-, que arriben a Almanzora, una població fictícia de la costa espanyola. És la típica parella de turistes britànics que busquen fugir del soroll i de l'estrés de la gran ciutat, i creuen que han trobat un lloc molt tranquil, ideal per passar la lluna de mel que han hagut d'ajornar. Amb tot, la idíl·lica Almanzora és en realitat un lloc massa turístic i bulliciós, i és per això que decideixen llogar una barca i marxar fins a una petita illa que Tom havia visitat quan era més jove. Quan arriben, descobreixen que la illa està únicament habitada per uns xiquets que, posseïts per una violència misteriosa, es rebel·len i ataquen els adults sense pietat...
Aquesta és la inquietant arrancada de la pel·lícula ¿Quién puede matar a un niño?, sens dubte una de les joies del cinema de terror espanyol dels anys setanta. El responsable del film Island of the Damned o Death Is Child's Play [així es va titular la pel·lícula per a la seua distribució a l'estranger, segurament per aprofitar l'enorme tirada comercial que tenia la nissaga d'El pueblo de los malditos], és ni més ni menys que Narciso Ibáñez Serrador, que ja era molt conegut a Espanya pel mític programa de televisió Un, dos, tres... responda otra vez. De fet, ¿Quién puede matar a un niño? és del 1976, només quatre anys després que Chicho po
sés en marxa el seu popular concurs. Amb tot, Ibáñez Serrador ja portava una prolífica carrera a la televisió, on havia debutat l'any 1963 com a director i intèrpret del programa Muerte bajo el sol. I tres anys més tard, el 1966, va debutar al gènere de terror amb els seus episodis a la sèrie Historias para no dormir, en què va dirigir títols memorables com El cumpleaños, La bodega o El asfalto. De fet, després d'aquests èxits televisius, Chicho va dirigir el seu primer llargmetratge, La residencia (1969), un altre film de terror amb què va aconseguir un gran èxit comercial i de crítica.
¿Quién puede matar a un niño? té un guió del mateix Ibáñez Serrador (tot i que va signar amb el pseudònim de Luis Peñafiel, que ja havia utilitzat a Muerte bajo el sol). Chicho s'havia inspirat en una novel·la de Juan José Plans, un dels escriptors habituals del mitjà ràdio, titulada El juego de los niños. La base de l'argument és que fins i tot les ànimes més innocents poden amagar la maldat més absoluta. És inevitable pensar, per tant, en la novel·la El señor de las moscas, de William Golding, que també ha tingut diverses adaptacions cinematogràfiques, o també en la citada El pueblo de los malditos. En aquest cas, sembla que la rebel·lia dels xiquets no és perquè hagin estat posseïts per ents extraterrestres, sinó com a reacció al tractament que reben els infants per part dels adults, en diferents llocs del món. De fet, el pròleg de la pel·lícula és una successió d'imatges reals de xiquets que pateixen a les guerres, als camps d'extermini o al Tercer Món. Per tant, que els xiq
uets es rebel·lin contra els adults és qüestió de temps...
La pel·lícula té una música memorable de Waldo de los Ríos i una lluminosa fotografia de José Luis Alcaine, ideal per mostrar el clima càlid i asfixiant d'aquesta illa maleïda, amb unes cases de parets molt blanques que són tota una metàfora de la crueltat infantil. El protagonista masculí és Lewis Fiander, un actor que potser recordareu del film El retorno del doctor Phibes, un altre dels clàssics del gènere de terror de sèrie B. La noia és la rossa Prunella Ransome, amb un paper sublim, ja que és la que més patirà quan pense que potser també porta un monstre al seu interior. ¿Quién puede matar un niño? té escenes memorables, però en una nit com la d'avui, potser la que us impactarà més és la de la pinyata. Però no us dic més. Bona nit i bon Halloween...
Els marcians tornen a invadir la Terra!
Com alguns ja sabreu, Orson Welles va aconseguir fama internacional amb aquest experiment de teatre a la ràdio, que va demostrar el gran poder dels mitjans de comunicació en un moment en què la propaganda política feia els seus avenços més esgarrifosos en països com l'Alemanya nazi o la Rússia soviètica. En el cas dels Estats Units, encara commocionats per la crisi econòmica del 1929, Welles va fer creure que la invasió marciana era un fet real, ja que va adaptar el text original d'H.G. Wells com si fos un noticiari radiofònic que interrompia de forma sobtada l'emissió d'una vetllada musical. Les famílies van reunir-se espantades al costat dels aparells de ràdio esperant la fi del món, i també s'ha dit que fins i tot van haver suïcidis, tot i que el més probable és que les morts que van haver-hi fossin accidents causats pel pànic de la gent que fugia. Orson Welles va estar a punt d'anar a la presó, però el més important és que la polèmica va fer que captés l'interès de Hollywood i que la productora RKO el contractés l'any 1939 per fer la seua primera pel·lícula. Després de descartar una adaptació de la novel·la El cor de les tenebres, de Joseph Conrad, l'ambiciós i genial Orson Welles es va embarcar en la seua gran obra prima: Ciutadà Kane (1941), una pel·lícula en què Welles va tornar a parlar dels mitjans de comunicació.
La dramatització d'avui de La guerra dels mons també s'ha presentat com un homenatge de l'Acadèmia de la Ràdio a Orson Welles tot reconeixent l'amor del cineasta per Espanya. De fet, les cendres de Welles estan dipositades a la finca de la família del torero Antonio Ordóñez, amic personal de l'autor de Set de mal. Els personatges de la nova versió radiofònica de La guerra dels mons tindran les veus de professionals del mitjà tan prestigiosos com Luis del Olmo, Primitivo Rojas, Juan Ramón Lucas, Ángeles Afuera, José Manuel Alfageme, Charo Soria, Rafael Revert, Juan Manuel Gozalo, Toni Garrido, Mamen Asencio i Juanma Ortega. El director serà Gregorio Parra, i la dramatització tindrà la música en directe de set músics: Julio Cisneros (guitarra), Sergio González (teclat), Ramses Villabona (percussió), Alberto Rubén Lasarte (baix), Carlos Franco (bateria), Manuel Blanco (trompeta) i Edmundo José (trombó). L'emissió seguirà de forma escrupulosa el guió original. Com hem dit, Radio 3 l'emetrà en directe, entre les nou del vespre i les deu de la nit. També es podrà seguir a través del web de RTVE i, després de la seua emissió, l'àudio també podrà escoltar-se a través del sistema de Radio a la carta.
També podeu escoltar l'enregistrament original que va conduir Orson Welles, tot descarregant-vos l'arxiu del web del Mercury Theather.
La Legión del Espacio
Us recomano seguir-los de tant en tant, ja que acostumen a estar a la última de les darreres notícies i rumors que circulen, i tal i com el Gustau va dedicar un post a Ulisses, ells també han fet el mateix amb una tira!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
