Hespèria

La música de les Galàxies

2010-05-25T22:21:00.003+02:00

Avui que és el Dia de l'Orgull Friki us convidem a viatjar a una galàxia molt, molt llunyana... però amb l'oïda! I és que els amics del Violí Vermell han dedicat un parell de programes a la banda sonora de la saga de la Guerra de les Galàxies, composada per John Williams. El primer està dedicat a les tres pel·lícules clàssiques, i el segon a les tres darreres; i val la pena escoltar-los doncs la tria que han fet és magnífica! Podeu escoltar-ho directament des de la seua web, o bé apretant el «play» tot seguit

"Stargate Universe" arriba a la TDT de la mà d'Antena.Neox

2010-05-11T17:14:00.003+02:00

Antena 3 continua la seua estratègia d'anar enriquint amb sèries internacionals el seu canal Antena.Neox de la TDT. Fa pocs dies que s'acaba de confirmar que Neox estrenarà, el proper 15 de maig, la sèrie "Stargate Universe", la darrera entrega de la franquícia d'"Stargate" que encara faltava per arribar a l'Estat espanyol. Serà aquest dissabte a partir de les 22.00 hores. D'aquesta manera, el canal de la TDT s'avançarà a Syfy, ja que el canal de pagament de la Universal també es trobava negociant l'adquisició d'"Stargate Universe", actualment en emissió als Estats Units amb un èxit força notable. Així, després d'emetre "Stargate Atlantis", Neox torna a apostar per la ciència-ficció i ens portarà "Stargate Universe" en exclusiva. La sèrie explica la història d'un grup de soldats, científics i civils que, fugint d'un atac, acaben atrapats molt lluny de la Terra, en una nau mastodòntica i molt antiga, coneguda com Destiny.

Potser l'argument us recordarà una mica a "Battlestar Galactica". Siga com siga, els protagonistes d'"Stargate Universe" hauran de viure en un punt indeterminat de l'espai i del temps, aferrats a la noció de l'esperança i bloquejats en un rumb desconegut, tot intentant tornar a la Terra. Així, amb tot tipus de perills i aventures, alguns dels personatges esdevindran veritables herois, mentre que d'altres es tornaran dolents. A Antena.Neox, "Stargate Universe" es podrà veure en format panoràmic, amb opció d'escoltar la sèrie en la seua versió original i amb subtítols en castellà.

160è joc literari

2010-05-05T07:00:00.001+02:00

De cal Tibau ve un joc literari amb què Hespèria col·labora. La nostra missió: descobrir nous móns, i arribar allà a on mai ha anat ningú. I, de passada, donar unes petites pistes als navegants que els puga resultar d'ajuda per traçar el seu camí cap a la fita que s'amaga darrere del joc literari. Aquí van:

1. En vida, va ser considerat un dels «Tres Grans» escriptors de ciència-ficció.
2. Va viure als Estats Units, però al Registre Civil d'a on va nàixer van escriure el seu nom en alfabet ciríl·lic.
3. Gràcies a ell, avui els robots tenen les seues tres lleis.

PD: no escriviu la solució de l'enigma en resposta a este article, que prou fàcil us ho hem deixat!

"Thor", fill d'Odin i de Kenneth Branagh

2010-05-04T17:27:00.002+02:00

Ja tenim aquí les primeres imatges del "Thor" que està dirigint Kenneth Branagh. Ja han filtrat la primera fotografia. Però a més a més, la companyia Marvel Studios ha aprofitat que "Iron Man 2" ja ha arribat als cinemes d'alguns països (aquí ho va fer el 30 d'abril, però als Estats Units no s'estrenarà fins aquest divendres), per oferir un tast de la seua pròxima pel·lícula. L'encarregat d'interpretar el déu nòrdic és l'actor australià Chris Hemsworth, que en aquesta imatge llueix una armadura que s'allunya de la imatge del Thor popularitzada pels còmics creats pels grans Jack Kirby i Stan Lee. Alguns recordareu Hemsworth del seu paper com a George Kirk a "Star Trek XI". D'altra banda, l'estiu passat es va confirmar Natalie Portman en el paper de Jane Foster, la infermera que es va enamorar de Donald Blake, un dels alter ego de Thor.

Amb tot, la filtració d'aquesta imatge arriba, com dèiem, coincidint amb l'estrena d'"Iron Man 2", i quan molts ja sabem que després dels crèdits finals hi ha una escena addicional que té molt a veure amb l'adaptació cinematogràfica de Thor. Una pel·lícula que no s'estrenarà fins d'aquí gairebé un any, el 6 de maig del 2011. Després de "Thor" arribarà la pel·lícula que també s'està preparant sobre el Capitán América, i just després s'estrenaria "Los Vengadores".

Les "ovelles" ja són a la xarxa

2010-05-02T22:03:00.002+02:00

Doncs sí, ja podeu llegir el llibre que recull les aportacions al II premi Ovelles elèctriques, de ciència-ficció, fanatasia i terror, i comprar-lo en paper si és que us plau! Al llibre hi podreu trobar els guanyadors, els finalistes, i una selecció de les obres presentades que, per la seua qualitat, no podien passar de llarg de l'edició.

Tot seguit us apuntem la relació de relats del llibre, de ben segur que picareu en algun d'ells!

-"Una idea ridícula", de José Manuel Fernández Aguilera
-"Plaga d'humanitat", de menut
-"La decisión", de Serafín Gimeno Solà
-"Órbita Koimeterion", de José María Pérez Hernández
-"El arte de la guerra según Charles Darwin", de Ricardo Montesinos
-"Crideu les qui oloren les bruixes", de menut
-"Odiar sense límits", de Uwe Vegas
-"Una creu de gules sobre un camper d’argent", de Alícia Gili Abad
-"A la luz del faro", de Serafín Gimeno Solà
-"Crímenes periódicos", de Iván Olmedo Fernández
-"Feel The Horror Experience", de Ignacio Cid Hermoso
-"Kristallnacht", de Luisa Fernández
-"La Sangre de la Flor Blanca", de Héctor Gómez Herrero
-"Náufrago Cuántico", de Manuel Mije
-"La protagonista", de Sara Sacristán Horcajada
-"Un cuento heleno", de Sergio Generelo Tresaco
-"Tres, dos, uno... ", de José Ignacio Becerril Polo
-"Suerte 1.0", de Jorge Asteguieta Reguero
-"Patucos verdes, pulsera roja", de Sara Sacristán Horcajada
-"Éste es el fin", de Miguel Martín Cruz
-"Instintos", de Uwe Vegas

Por de domini públic

2010-04-30T19:23:00.004+02:00

De ben segur que molts heu sentit a parlar del Nosferatu de Murnau, de l'any 1922. Però quants de vosaltres l'ha vist sencer? Ara ja és molt fàcil poder-lo veure gràcies a la pàgina Horrortheque, en què es recullen tota una sèrie de pel·lícules clàssiques de terror que es troben en domini públic i que, a més a més, podeu descarregar.

Així que ara no teniu cap excusa per passar una mala nit veient les impressionants escenes interpretades per Vincent Price de The Last Man on Earth o contemplant la Yvette Vickers a l'Attack of the Giant Leeches, per posar-vos dos exemples ben diferenciats!

Cinc anys de Mecanoscrit.cat

2010-04-29T15:58:00.000+02:00

Pels despistats, sapigueu que la pàgina Mecanoscrit.cat fa temps que ens ofereix als internautes material de ciència-ficció, fantasia i terror en català que molt rarament podem trobar amb facilitat al mercat.

Ara que han fet cinc anyets, han decidit renovar la pàgina per tal que els usuaris puguen navegar-hi amb més facilitat i intuïció, afegint noves opcions com la de descàrrega directa (tot un encert, crec jo).

Tot seguit us apuntem el que la gent de Mecanoscrit apunta de la nova etapa que enceten, i que esperem que dure molts mil·lenis més!

Mecanoscrit.cat – La pròxima generació

Ja ho deia el filòsof: El canvi és la única cosa immutable.

Després d’una més que satisfactòria etapa que va germinar a mitjans de 2005, la pàgina web de referència en l’àmbit del P2P i del Gènere Fantàstic en català, www.mecanoscrit.cat, commemorant el seu 5è aniversari, ha decidit renovar la fesomia amb la que es presenta als internautes que van a la recerca de material del gènere de la Ciència-ficció, la Fantasia i el Terror en la nostra llengua i que, malauradament, no troben en el mercat audiovisual actual.

Curiosament, els internautes ens enfrontem sovint amb la paradoxa que sèries com ara Star Trek, Babylon 5, Buck Rogers o La Dimensió Desconeguda (ofertes en català diverses vegades pels canals de televisió), en el moment que els DVD’s es posen a la venda, aquests no inclouen l'idioma català en les seves opcions. Igualment fa pel que respecta a pel·lícules, tan actuals com clàssiques.

Mecanoscrit.cat neix, doncs, de la necessitat d’oferir un producte que aglutini aquestes temàtiques, en la nostra llengua, i sobretot, en la màxima qualitat possible.

En aquesta nova etapa, la organització de Mecanoscrit ha optat per un disseny centrat més en l’aspecte gràfic i intuïtiu, donant al navegant més facilitat i comoditat en la cerca que dugui a terme. Tot el conjunt respira un entorn visual més agradable i directe.

El segon aspecte que també crida l’atenció és l’existència de la Descàrrega Directa, mètode que se suma al ja existent sistema ED2K (liderat per l’eMule). D’aquesta manera, el leit motiv de Mecanoscrit (la difusió del Gènere Fantàstic en català), assoleix la màxima competitivitat al permetre a l’usuari gaudir del producte en un temps proporcional al seu ample de banda més que no pas en el nombre de fonts existent en la xarxa ED2K, lluny ja de recances com s’ha encarregat darrerament d’aclarir la justícia.

La organització d’aquest web s’estructura en base a un grup de col·laboradors que, units per unes afinitats comunes i sense més ànim de lucre que la satisfacció que aporta la feina ben feta, es dediquen a tasques que van des de l’actualització del calendari d’emissions televisives, fins al llançament final dels productes, passant abans per un llarg procés de producció, ripeig, sincronització, subtitulatge, muntatge, controls de qualitat, etc.

Una feina dura, llarga i oculta que només es percep en el moment de gaudir del material publicat. Garantit!

Fa 100 anys que ens va deixar Mark Twain

2010-04-21T21:34:00.003+02:00

Avui, 21 d'abril, es compleix el primer centenari de la mort de l'escriptor, periodista i conferenciant nord-americà Mark Twain. Nascut amb el nom real de Samuel Langhorne Clemens el 30 de novembre 1835 a Florida, una petita població de l'estat de Missouri, l'autor immortal de "Les aventures de Tom Sawyer" va morir el 21 d'abril 1910 a Redding (Connecticut).

Però des d'Hespèria el volem recordar per una altra obra seua, Un ianqui a la cort del rei Artús, i no ho diem perquè se n'han fet centenars de pel·lícules i adaptacions (la imatge que acompanya este apunt és de la pel·lícula de l'obra en què apareixen Myrna Loy i Will Rogers, del 1931). Un ianqui a la cort del rei Artús es pot considerar la primera obra d'història alternativa, anomenada també pels amants de les paraules estranyes com 'ucronia'. Podeu trobar esta obra, i moltes més, dins del Projecte Gutenberg, així que no teniu excusa per llegir-lo en anglès!

I tot això passa quan naix la nova pàgina de literatura Pàgina Ebrenca. Segurament s'hauran conjurat els astres per a que així fos... o el creador de la pàgina tindrà alguna cosa a veure amb el fosc món hesperià...

Clarke i l'Ipad

2010-03-22T23:30:00.001+01:00

Que la ciència-ficció s'avança a la realitat, o la profetitza, ja ho sabem tots plegats. Entre moltíssims exemples només cal llegir les novel·les de Jules Verne per trobar avenços tecnològics ben actuals, o comprovar com les lleis de la robòtica d'Asimov s'apliquen avui en dia.

Un d'estos exemples l'hem pogut subratllar fa pocs dies, tal i com ens han explicat a Beat.cat (via Boing Boing). I és que Arthur C. Clarke a 2001: una odissea a l'espai posava a les mans del protagonista un enginy anomenat Newspad: s'hi podien llegir els informe i consultar les darreres notícies de la Terra, entre altres coses, i no em direu que no es pareix molt al recent Ipad. Podeu llegir el passatge de la novel·la on es descriu el Newspad aquí.

I si voleu escoltar un fragment de la novel·la, ho podeu fer apretant el play que apareix tot seguit (d'un podcast nostre).

II Premi Ictineu 2010: Els nominats

2010-02-09T17:30:00.002+01:00

Si sou lectors de ciència-ficció, de fantasia o de terror teniu una cita ineludible amb el Premi Ictineu. La raó? doncs que en una primera fase del premi tothom pot dir la seua i escollir les millors obres publicades en català al 2009 d'entre quatre categories (millor novel·la original en català, millor relat original en català, millor novel·la traduïda al català i millor relat traduït al català).

Però no us atabaleu.... Teniu temps fins al 31 d'agost. Així que si no esteu molt al dia, podeu agafar la llista de candidats i completar la vostra biblioteca! Després, amb els finalistes, la gent de la SCCFF i de les Ter_Cat posaran fil a l'agulla i en decidiran el final.

Per cert, entre els nominats, però fora de concurs, hi podreu trobar el llibre de Relats curts de terror, creat a rel del concurs de relats curts que vam organitzar. Felicitats a tots els autors, i gràcies als organitzadors per comptar amb la nostra petita aportació!

La sèrie 'Lost', en versió original amb subtítols en català

2010-02-06T01:25:00.003+01:00

Ja hem vist els dos primers episodis de la sisena temporada de Perdidos. Però tothom tranquil, que no us pensem estripar l'argument, ni el plaer de veure els nous capítols de la millor sèrie de televisió actual. En canvi, us parlarem del bloc Lost/Perduts, una iniciativa que un grup de seguidors de la sèrie ha posat en marxa, per traduir Lost al català i penjar a internet els episodis en versió original amb subtítols. Per tant, Lost també és Perduts, gràcies a Miquel Strubell i un col·lectiu de set persones que es dediquen a subtitular la sèrie. El gran moment d'expansió del bloc va ser arran de la seua incorporació al Facebook, on tenen més de 1.500 adhesions. Tot i que van començar a subtitular en català a partir de la quarta temporada, han arribat a tenir 10.000 descàrregues, amb un model atractiu de llengua, una bona sincronia amb les imatges i una traducció excel·lent. Aquesta setmana els han entrevistat a El Punt, però també al programa El Món de Rac 1, i aquest divendres l'articulista Vicenç Villatoro els dedicava la seua columna al diari Avui. La veritat és que el que fa aquesta gent no té preu, ja que posen Lost a l'abast de tothom i en la llengua del país. Així, ja podeu veure els dos primers episodis de la sisena temporada amb versió original i subtítols en català, descarregant-vos l'arxiu de forma directa. Tot seguit, podeu veure l'episodi pilot de Perduts com segur que encara no l'havíeu vist: en versió original i subtítols en català...

'Perdidos', trobada de fans a Amposta

2010-02-04T17:58:00.000+01:00

El fenomen Perdidos també té molts de seguidors a les Terres de l'Ebre. La sala teatre del Casal d'Amposta (carretera Simpàtica, 6) serà aquest divendres a la nit l'escenari de la primera Trobada Lost, amb què els seguidors de la sèrie Perdidos de les Terres de l'Ebre es prepararan per a l'estrena de la sisena temporada al nostre país, prevista per al 9 de febrer. La trobada està organitzada per l'entitat Atictes amb la col·laboració de Delta Dharma (la comunitat lostiana de les Terres de l'Ebre) i el patrocini de l'Antena del Coneixement d'Amposta de la URV. La nit lostie d'Amposta començarà a partir de les 22.30 hores amb el visionat de l'últim episodi de la cinquena temporada de la sèrie, una de les millors d'aquesta producció creada per J.J. Abrams per a la cadena nord-americana ABC. Però sobretot, la Trobada Lost d'Amposta oferirà la possibilitat d'avançar-se a l'estrena oficial a Espanya i veure el primer capítol de la sisena temporada de Perdidos. A més, en versió original, en alta definició i amb subtítols en català. [Teniu més informació sobre l'estrena de la sisena temporada de Perdidos a l'especial Lost del bloc Pantalla-Completa].

Tot seguit, hi haurà una taula rodona amb diversos ponents, que exposaran les diverses teories que hi ha sobre la sèrie, així com les hipòtesis sobre el significat real de l'illa i el destí dels personatges de Perdidos. Finalment, també hi haurà un col·loqui amb tots els assistents. A més, la nit serà amenitzada amb música d'ambient de les bandes sonores originals de les primeres temporades de Lost. Per tant, serà una vetllada lostie que els més fans d'aquesta sèrie a les Terres de l'Ebre no es poden perdre. Tot seguit, podeu veure el sensacional vídeo promocional que ha fet un dels més losties d'Amposta i veritable alma mater de la trobada, el videoblocaire Jesús Ferré...

'V' es veurà en obert per TV3 i Canal 9

2010-01-11T11:06:00.001+01:00

El canal de pagament TNT inicia aquest dijous, 14 de gener, a partir de les 22.15 hores, les emissions regulars de V, tot i que ja va estrenar el primer episodi el passat 27 de desembre. Per la seua banda, serà Televisió de Catalunya i també Canal 9 qui emetrà en obert el remake sèrie de ciència-ficció escrita i dirigida per Kenneth Johnson, i que la cadena nord-americana NBC va emetre originalment entre els anys 1983 i 1985. V explicava la història del primer contacte entre els humans i una raça alienígena que s'autodenominava Els Visitants, i que van arribar amb uns grans plats voladors que es van col·locar estratègicament al damunt de les principals ciutats del planeta. Una de les coses que més sorprenien els humans és que els alienígenes sabien parlar totes les llengües del món. Ara, gràcies a l'acord de la Forta amb la Warner, els llangardaixos també podran parlar en català. Encara no hi ha data per a l'emissió de V per TV3, ja que abans ha d'acabar d'emetre Damages i Fringe (també encara sense data).

Després de diversos intents de recuperar la sèrie, la Warner va tirar endavant el remake de V, que la cadena nord-americana ABC va estrenar el 3 de novembre. Entre els actors que apareixeren a la sèrie hi ha actors amb el ganxo d'Elizabeth Mithcell (Perdidos) o Scott Wolf (Tots cinc, The Nine). El remake ha estat encarregat a un equip creatiu comandat per Scott Peters (Los 4.400). L'expectació va ser tan gran que l'estrena de V als Estats Units va reunir davant de la patalla uns 14 milions d'espectadors, tot i que l'audiència ha anat baixant, i el quart capítol només va captar l'interès de 9 milions de persones. Ara mateix, la sèrie ha aturat la seua emissió a la cadena ABC, i no tornarà a les pantalles nord-americanes fins al 30 de març del 2010. En aquest sentit, falten per emetre 10 episodis de la primera temporada de la sèrie.

L'èxit de la sèrie 'Flashforward' propicia la reedició de la novel·la 'Recuerdos del futuro'

2009-11-04T12:25:00.003+01:00

Els que seguiu Flashforward haureu vist, als títols de crèdit inicials, que la sèrie està inspirada en els llibres de Robert J. Sawyer. Pos bé, l'editorial Factoría de las Ideas ha anunciat avui la imminent publicadió de Flashforward, la novel·la que ja havia editat abans amb el títol Recuerdos del futuro. El canadenc Robert J. Sawyer és en l'actualitat un dels més eminents escriptors de ciència ficció, com demostra el fet que la seua obra és una de les més estudiades, dins del gènere, a les universitats nord-americanes. Així, l'autor ha publicat més de 20 novel·les amb les principals editorials dels Estats Units, i ha guanyat també més de 20 premis internacionals pel seu treball, entre els quals destaquen els prestigiosos premis Hugo i Nebula. A casa nostra, va rebre la menció esperat del jurat del premi UPC de novel·la curta de ciència-ficció, l'any 1996, amb el relat Hélice ("una emotiva i lúcida especulació sobre el que pot oferir l'enginyeria genètica). En aquest sentit, les seues novel·les més conegudes fins al moment són El experimento terminal (premi Nebula, Ediciones B), Cambio de Esquemas i Factor de Humanidad (La Factoría de Ideas). La nova edició de Flashforward sortirà a la venda aquest mes de novembre, amb una traducció de Carlos Lacasa Martín i un preu aproximat de 20 euros. Segons la informació facilitada per l'editorial, es tracta d'una "novel.la rodona, plena de l'enginy habitual de Sawyer, de les seves descripcions i diàlegs d'alta escola, de personatges perfectament construïts i d'un brillant sentit del ritme". Podeu comprovar-ho per vosaltres mateixos llegint el primer capítol de Flashforward, gentilesa de Factoría de las Ideas, tot clicant en aquest enllaç.

El remake de 'V' s'estrena el 3 de novembre als Estats Units i el 27 de desembre aquí

2009-10-28T16:19:00.003+01:00

Ja hi ha data oficial per a l'arribada al nostre país de l'esperat remake de la sèrie V. El canal de pagament TNT té previst preestrenar el primer episodi de la nova versió de la popular sèrie dels anys vuitanta a partir del 27 de desembre, a les 22.15 hores. Com ja sabreu, V és la reinterpretació de la sèrie de ciència-ficció escrita i dirigida per Kenneth Johnson, i que la cadena nord-americana NBC va emetre originalment entre els anys 1983 i 1985. V explicava la història del primer contacte entre els humans i una raça alienígena que s'autodenominava Els Visitants, i que van arribar amb uns grans plats voladors que es van col·locar estratègicament al damunt de les principals ciutats del planeta. Primer asseguraven que venien a la Terra de forma pacífica, tot regalant als humans impossibles avenços tecnològics i mèdics. Però alguns científics van començar a desconfiar de les veritables intencions d'Els Visitants, i un periodista va destapar les terribles intencions dels alienígenes. Amb aquest argument i personatges tan carismàtics com Mike Donovan o la visitant Diana, la sèrie V va assolir una gran popularitat arreu del món.

Després de diversos intents de recuperar la sèrie, finalment ha tirat endavant un projecte de la cadena nord-americana ABC, que s'estrenarà dimarts de la setmana que ve, el 3 de novembre. Ja podeu veure les primeres imatges al web de la cadena. Entre els actors que apareixeran a la sèrie hi ha actors amb el ganxo d'Elizabeth Mithcell (Perdidos) o Scott Wolf (Tots cinc, The Nine). El remake ha estat encarregat a un equip creatiu comandat per Scott Peters (Los 4.400), i l'expectació que ha generat l'estrena de la nova versió de V ha estat tan gran que l'ABC ha optat per canviar la forma d'emissió de la sèrie. Així, dimarts s'emetrà el capítol pilot, però després d'emetre els quatre primers episodis, la cadena aturarà V fins als primers mesos del 2010. Els espectadors d'aquí notarem menys aquesta aturada, ja que V es preestrenarà a TNT el 27 de desembre, i l'estrena oficial de la sèrie ja serà dins del 2010.

'Flash Forward', primeres impressions

2009-10-14T18:12:00.001+02:00

Cuatro va emetre ahir el segon episodi de Flash Forward, una de les sèries revelació de la nova temporada. Com ja vam comentar fa uns dies, el canal de pagament AXN estrena el nou capítol de Flash Forward un dia abans que Cuatro, i per tant dilluns ja vam poder veure el segon episodi de la sèrie amb què la cadena nord-americana ABC vol aconseguir una substituta de garanties per a Perdidos. De moment, sembla que va pel bon camí, ja que aquesta setmana s'ha sabut que l'ABC ha decidit concedir una temporada completa a Flash Forward, més enllà dels 13 episodis inicials. Això sí, vistos els dos primers epidosi i encara que és una ficció molt digna, ems atrevim a posar en dubte que Flash Forward siga una sèrie que puga estar a l'altura de Perdidos. Ni de bon tros és Flash Forward una sèrie tan complexa i amb tantes lectures i matisos com l'obra mestra de J.J. Abrams.

La nova sèrie de l'ABC està concebuda com una sèrie de masses, més que com una sèrie de culte que després esdevé un fenomen de masses. És a dir, segueix una estratègia narrativa més efectista, més senzilla de seguir i d'entendre, i també un ritme molt més ràpid. Així, aprofita algun dels trucs de guió que hem vist a Perdidos. Però, per començar, té un protagonista indiscutible, l'agent de l'FBI Mark Benford, i per tant no és una sèrie coral com si que ho és Lost. Sens dubte, el pitjor de tot ha estat la manera amb què resolen el primer misteri de la sèrie: de seguida descobreixen i tothom entèn que durant els 2 minuts i 17 segons que han estat inconscients han vist el seu futur, i més concretament el 29 d'abril del 2010. A més, en aquests dos primers episodis han abusat de l'ús dels flash bakcs dels personatges sobre els seus flash forwards, que han esdevingut massa redundants. A banda, una altra cosa que no ens agrada de Flash Forward és el to excessivament còmic d'alguna de les escenes, sobretot aquelles que passen a la seu de l'FBI. Tot i això, cal reconèixer que la sèrie té alguns cops bons, i que Flash Forward té molts dels requisits per ser un èxit.

D'entrada, en el primer episodi van utilitzar un seguit de trucs per enganxar els fans de Perdidos. Ho hem pogut llegir a través d'un missatge al grup de correu Delta Dharma, que ens ha enllaçat un article del bloc Seriesblog. Així, durant el capítol pilot hi hauria diverses referències als famosos números de Perdidos i a les taronges de John Locke. Però els més evidents són, i és veritat, l'escena en què un ocell s'estavella contra un vidre (com en el capítol de Perdidos dedicat a la infantesa de Walt), i sobretot un cartell de la companyia Oceanic Airlines i un autobús amb un anunci de Lost. Uns detalls que, en el nostre cas, no fan més que trencar-nos l'univers de sentit de la sèrie i la credibilitat de Flash Forward: no pot ser que, en una sèrie en què apareix una atractiu, Sonya Walger, que ja té un paper a Perdidos (Penny Widmore), apareguen elements de la ficció (Oceanic Airlines) i de la realitat (Lost). O una cosa o l'altra...

Arriba 'Flash Forward', la sèrie que ha de succeir 'Perdidos'

2009-10-05T12:44:00.000+02:00

Només onze dies després de la seua espectacular estrena als Estats Units, el passat 24 de setembre, aquesta nit arriba al nostre país la sèrie Flash Forward, sens dubte una de les més esperades de la nova temporada. En concret, el canal de pagament AXN l'estrenarà aquest dilluns, 5 d'octubre, a partir de les 22.25 hores, mentre que Cuatro l'estrenarà en obert demà, el 6 d'octubre a partir de les 22.15 hores. Tot seguit, la cadena privada també ha anunciat que estrenarà en obert la cinquena temporada de Perdidos, amb un doble episodi.

Creada pels prestigiosos David S. Goyer (guionista d'El caballero oscuro i Batman Begins, i director de La semilla del mal) i Bannon Braga (productor de sèries com 24 o Star Trek Enterprise), Flash Forward és la nova aposta de la cadena ABC, que amb aquesta sèrie busca un èxit semblant al que va aconseguir amb Perdidos. De moment ja ho ha aconseguit, ja que l'estrena va ser vista per 12,5 milions d'espectadors i aconseguint molt bones crítiques. En aquest cas, Flash Forward està basada en un best-seller de ciència-ficció de l'escriptor Robert J. Sawyer, i un dels atractius de la sèrie és el seu repartiment, encapçalat per l'actor Joseph Fiennes (Shakespeare in Love) i Sonya Walger i Dominic Monaghan (més coneguts pels seus papers de Penny i Charlie a Perdidos).

Però de què va Flash Forward? Bé, tot comença quan un misteriós esdeveniment fa que els 7.000 milions de persones que viuen a la Terra es desmaien a la vegada. Això serà en el matí del 29 de novembre de 2009. Durant aquest temps, cada persona veurà petits flaixos del que viurà exactament d'aquí a sis mesos. Però segurament el primer que impactarà a la població serà el desconcert generalitzat que ha provocat que tot el món caigués fulminat, independentment d'allà on estigués. Així, el món es converteix en un caos, amb espectaculars accidents a les carreteres, en els llocs de treball, en les llars, als carrers ... Podria haver-hi milers o potser centenars de milers de persones mortes i ferides. Ningú sap què ha passat, però sens dubte estan davant de la més gran i més inesperada catàstrofe mundial.

Els supervivents d'aquest esdeveniment quedaran profundament commocionats després de poder veure, durant els dos minuts i disset segons que han estat inconscients, tot allò que viuran el 29 d'abril de 2010. Aquest és el cas de l'agent especial del FBI Mark Benford, que va caure inconscient juntament amb el seu company Demetri, durant una perillosa persecució per la ciutat de Los Angeles. És en aquest moment quan Benford comença a sospitar que el que ha vist serà el seu futur. Amb ajuda dels seus companys i utilitzant totes les eines que estiguin al seu abast, s'embarcaran en la difícil missió per investigar què ha passat i perquè. Així, la vida de tots i cadascun dels habitants del planeta serà diferent a partir d'ara. Alguns viuran amb por, altres potser amb entusiasme... Però ningú sap com serà la vida humana a partir d'ara.

'Lobo' arribarà al cinema

2009-09-04T17:40:00.000+02:00

La Warner ha confirmat que Lobo, el violent i maldeducat personatge de DC Comics, tindrà una adaptació cinematogràfica de la mà del director Guy Ritchie. L'exmarit de Madonna, que ara deu estar retocant els últims detalls del film sobre Sherlock Holmes, complirà d'aquesta manera els desitjos de milers d'afeccionats al còmic d'arreu del món: que Lobo tingue també la seua pròpia pel·lícula. Pels que no el conegueu, Lobo és un antiheroi, un mercenari extraterrestre creat per l'artista Keith Giffen i l'escriptor Roger Slifer. Les seues aventures van començar a la sèrie Omega Men de DC el 1983, però quan va ser interrompuda cinc anys més tard, Lobo es va convertir en un personatge regular a LEGION i la sèrie que la va succeir, REBELS. Això va ser així fins al 1990, moment en què Lobo va tenir la seua pròpia minisèrie, El Último Czarniano, escrita per Alan Grant i dibuixada per Simon Bisley. Les seues aventures destaquen per la violència gratuïta, les paraules mal sonants, l'alt contingut sexual i un sentit de l'humor força macabre, sovint condicionat pel consum d'alguna droga. En aquesta adaptació al cinema, Lobo arribarà al nostre planeta per capturar quatre fugitius que fa temps que busca, tot causant tota mena d'estralls per la galàxia. No li faltarà la seua fidel i atrotinada motocicleta, però amb la peculiaritat que aquesta vegada unirà les seues forces amb una adolescent de poble. Segons llegim a Zona Fandom, el guió de la pel·lícula de Lobo serà de Don Payne (guionista que porta anys treballant a Els Simpson, i que va signar el llibret de la segona part de Los 4 Fantásticos). La pel·lícula, que començarà a filmar-se a principis de l'any 2010, enara no té actor protagonista. Però tenint en compte el caràcter del personatge, la violència gratuïta i el sentit de l'humor de la història, no descartaríem que Lobo fos interpretat per algú semblant a Bruce Willis.

'Harper's Island' arriba a LaSiete amb el seu terror adolescent

2009-09-03T17:53:00.004+02:00

La Siete comença aquesta nit l'emissió de Harper's Island (22.00 hores) un nova sèrie de terror adolescent que ja va preestrenar-se a la pantalla de Telecinco fa pocs dies. La història comença quan, en una petita illa prop de Seattle, s'ha de celebrar un casament. Aquest esdeveniment, en principi feliç, s'acaba convertint en un malson quan, de sobte, els cossos sense vida dels convidats comencen a aparèixer, un per un. La sèrie recorda clàssics moderns del gènere de terror adolescent com Viernes 13 o Sé lo que hicísteis el último verano, però amb molta menys sang i un ritme irregular. Vistos els dos primers episodis, es nota que Harper's Island hauria pogut ser una sèrie molt millor, potser amb uns altres guionistes que aprofundissin més en els personatges, i amb uns directors que posessin més l'accent en remarcar els moments de suspens i dels assassinats. La sèrie té molt sovint un problema de to. Hi ha moments en què Harper's Island no sembla una sèrie de misteri o de terror.

Haper's Island és una creació d'Ari Schlossberg per a la cadena CBS, que no ha tingut gaire sort. De moment, i no creiem que la cosa canvie, només hi ha els 13 episodis de la primera temporada. Així, en les dues primeres entregues, els convidats es reuneixen en el vaixell que els portarà rumb a l'illa de Harper. Mentre té lloc una festa al vaixell, Henry i Abby, la seua millor amiga, parlen sobre la por d'ella de tornar al lloc on va créixer, ja que allà hi va morir assassinada la seua mare, a mans d'un home anomenat John Wakefield. Entre la llista de convidats també figura Marty, oncle de Henry, que viatja portant una bossa amb 250.000 dòlars i una pistola. Poc després, el grup arriba a The Candlewick Inn, l'hotel que acollirà els diferents actes festius de les noces, i Abby es sobresalta amb sobtats records del passat.

Hespèria, un podcast de H.P. Lovecraft

2009-08-21T18:19:00.003+02:00

Del llibre Relats curts de terror ens arriba un poema de HP Lovecraft, de nom «Hespèria», com este mateix bloc, i que pertany al poemari Fongs de Yuggoth. Fa de pòrtic als textos participants al concurs de relats curts vam organitzar fa uns mesos. Era inevitable que hi fos, portant el mateix nom, no trobeu?

La música que escoltareu es titula Sleepless in Dresden, ve de la mà de Doc i es tracta d’una magnífica interpretació lliure de les variacions Goldberg.

Hespèria
La posta de sol d’hivern, que s’encén rere les agulles
i fumerals mig enrunats d’esta pàl·lida esfera,
obre grans portes a algun any oblidat
d’antigues esplendors i desigs divins.
Meravelles venidores prenen en aquells focs vius
carregats d’aventura i sense ombra de por;
una filera d’esfinxs assenyala el camí,
entre parets i torres que tremolen, a lires llunyanes.
És la terra on floreix el significat de la bellesa,
on tot record inexplicat té font,
on el gran riu del Temps comença el seu curs
pel vast buit, en somnis d’hores iluminades per les estrelles.
Els somnis ens apropen —però un antic saber repeteix
que la petja humana mai ha embrutat aquests carrers.
Poema XIII del llibre Fongs de Yuggoth, de H.P. Lovecraft.

[Descarregar el podcast.]

'Avatar, la llegenda d'Aang', segons M. Night Shyamalan

2009-08-19T17:02:00.005+02:00

La nova pel·lícula del director nord-americà M. Night Shyamalan es titularà Airbender: el último guerrero, i és una adaptació de la sèrie d'animació Avatar. La leyenda de Aang. De fet, el títol de la pel·lícula ha perdut l'Avatar de la sèrie de dibuixos animats, ja que la Paramount no vol que ningú la puga confondre amb el nou projecte de James Cameron, titulat també Avatar. El film de Shyamalan s'estrenarà l'estiu del 2010, però a internet ja s'han pogut veure les primeres imatges, i també hi ha el primer tràiler. L'objectiu del director d'El sexto sentido és fer un triologia i ser molt fidel a la sèrie, que beu directament de l'imaginari del japonès Hayao Miyazaki. El protagonista d'Airbender és el petit Noah Ringer, que encarna el personatge principal de la sèrie d'animació creada per Michael Dante DiMartino i Bryan Konietzko, i que al nostre país es pot veure a través del canal Nickelodeon. En aquest món imaginari, Aire, Aigua, Terra i Foc són quatre tribus amb un destí comú i terrible, quan la nació del Foc declara una guerra brutal a les altres tres. Després d'un segle de lluita, sembla que no hi ha esperança perquè algú puga posar fi a la destrucció, fins que Aang descobreix que és l'únic Avatar amb el poder de manipular els quatre elements. Així, el petit Aang s'unirà a Katara, una mestra d'Agua, i al seu germà Sokka per restablir l'equilibri en un món turmentat per la guerra. Tot seguit, podeu veure el tràiler del film:

*També pots llegir:
-Avatar: la leyenda de Aang a la Wikipèdia

El vigilant d'horitzons

2009-08-19T13:36:00.002+02:00

De la mà de Valer Gisbert (a qui vam poder escoltar a Lletres ebrenques) ens arriba a la nostra prestatgeria El vigilant d'horitzons, publicat per Aeditors. Com una rara avis a casa nostra, el llibre, que es troba dins del gènere fantàstic, ens transporta per mites i contrades de les Terres de l'Ebre, per pobles, paisatges i sentiments. Us recomanem la lectura d'esta novel·la èpica, en què hi trobareu aventures i llegendes a pleret, sempre amb el rerefons incomparable dels nostres Ports.

Si voleu fer un petit tastet d'altres obres del mateix autor, podeu lleguir Instants d'estiu, un conte que trobareu a Relats en català, o escoltar-lo directament a ell en este fragment de El riu que parla.

A més a més, al basar de les espècies hi podeu trobar un podcast amb el començament d'El vigilant d'horitzons, i que tot seguit podeu escoltar.

[Descarregar el podcast.]

Ciència-ficció francesa amb 'Chrysalis'

2009-08-18T16:49:00.001+02:00

Julien Leclercq és el director de Chrysalis, la pel·lícula de producció francesa del 2007 que Canal+ estrena aquesta nit, a partir de les 22.00 hores. L'acció del film ens trasllada al París de l'any 2020, quan el cadàver d'una jove immigrant és trobat amb unes estranyes marques al voltant dels ulls. El policia David Hoffman establirà un vincle possible entre aquest fet inexplicable i un delinqüent dedicat al contraban, que serà detingut cm a sospitós de la mort de la dona. En aquest context, en un món en què el passat i els records es poden implantar al centre neuràlgic del cervell, la memòria s'ha convertit en un bé molt cobejat, fins al punt de portar les persones a cometre els crims més terribles. Chrysalis està interpretada per Marthe Keller, Albert Dupontel i Marie Guillard, i és una mostra del cinema fantàstic i de ciència-ficció que s'està fent els últims anys al país veí. Amb tot, Chrysalis no va rebre el suport de la crítica, que va acusar Leclercq (director que s'estrenava en el llargmetratge, després de fer alguns curts) de poca experiència i, sobretot, de no haver sabut dirigir els actors per implicar-los en la història. Tot i així, la producció i l'estètica de la pel·lícula semblen més que acceptables, com podeu veure en el següent tràiler...

On s'escriuen els llibres de ciència ficció?

2009-08-09T21:54:00.003+02:00

Via el Diari d'un llibre vell ens assabentem d'una galeria d'imatges ben peculiar. Es tracta d'una vintena d'imatges preses en els santuaris de creació de diferents autors de ciència-ficció, que us convidem a visitar. De totes, per il·lustrar este post, hem triat la d'Alice LeGrow, creadora i il·lustradora del món Bizenghast, en què es barreja el còmic i la sci-fi al més pur estil manga, i que de ben segur deu agradar a més d'una il·lustadora de casa nostra (oi, Kurai?).

'Monstruoso', de Matt Reeve i J.J. Abrams, s'estrena a Canal+

2009-07-07T14:03:00.003+02:00

Aquesta nit arriba a Canal+ la pel·lícula Monstruoso, un ambiciós projecte cinematogràfic de J.J. Abrams, el director de l'última versió d'Star Trek i el creador de sèries d'èxit com Perdidos i Fringe. La pel·lícula va estrenar-se al gener del 2008 als Estats Units amb el títol de Cloverfield, després d'una intensa campanya publicitària a través d'internet (primer es va donar a conèixer amb l'enigmàtic títol de 1-18-08, que és la data de l'estrena seguint el format anglosaxó, amb un joc numèric que recorda els números de Lost). Dirigida per Matt Reeves, Monstruoso està construïda a partir dels hipotètics enregistraments d'una videocàmera que les autoritats han trobat després d'una catàstrofe. Per tant, també permeten els espectadors saber què és el que va passar, a mode de flash back i seguint la tradició de cintes com El proyecto de la bruja de Blair. Les imatges ens mostren la festa que un jove anomenat Rob (Michael Sahl-David) està celebrant amb motiu d'un ascens important i el seu imminent viatge al Japó. El seu milloc amic, Hud (T.J. Millar) està enregistrant la festa amb una càmera casolana, i quan han sortit al terrat de l'edifici i estan gaudint de la nit de Nova York, la casa comença a tremolar, hi ha una apagada general i comencen a caure boles de foc des del cel. Els convidats a la festa s'espanten quan veuen que hi ha explosions per tot arreu, surten al carrer i la videocàmera capta una ombra misteriosa. Alguna cosa està atacant Nova York i sembla que és alguna cosa que no és humana...

El més interessant d'aqueta barreja de gèneres que és Monstruoso, una pel·lícula que cal veure en versió original si de veritat voleu apreciar el realisme de les interpretacions, és que J.J. Abrams i el seu guionista habitual, Drew Goddard, van fer una lectura moderna de clàssics de la ciència-ficció com Godzilla o King Kong. De fet, Abrams ha explicat que va tenir la idea de fer Cloverfield després d'un viatge al Japó amb el seu fill, i de visitar una botiga de joguines que tenia ninots de Goldzilla. En realitat, Monstruoso és un Godzilla post-11S, que més que centrar-se en la figura del monstre prefereix posar el focus de la càmera en les experiències personals dels ciutadans que estan patint l'atac. Per això no és estrany que la pel·lícula es narrés utilitzant la primera persona i que es filmés usant l'estil de càmera no estabilitzada, per fer veure que era l'enregistrament d'una videocàmera casolana. El problema, però, és que aquesta tècnica no sempre té els efectes desitjats, i que hi ha molta gent que es mareja quan veu una pel·lícula com Monstruoso en el cinema. Tot i així, recomanem veure Cloverfield en pantalla gran, amb els llums apagats i el volum una mica alt, per gaudir dels espectaculars efectes de so. La pel·lícula va tenir un pressupost aproximat de 30 milions de dòlars, i al final va tenir uns guanys nets de més de 120 milions. És per això que Paramount va autoritzar la segona part de la pel·lícula, si bé Abrams ha anunciat fins a cinc parts de Cloverfield. La veritat és que Monstruoso es fa curta, i que quan acaba et quedes amb ganes de saber què va passar després...

Hespèria: Relats curts de terror

2009-06-17T16:31:00.004+02:00

Finalment ha arribat el dia que molts de vosaltres esperàveu. A partir d'avui ja podeu llegir íntegrament els textos del Concurs de relats curts de terror d'Hespèria, tant els guanyadors com els que no. Ho podeu fer en línia, ho podeu fer descarregant-vos el pdf, i si teniu inclinacions "estranyes" fins i tot ho podeu fer en paper.

Si algú de vosaltres vol el llibre en paper i té por de comprar-ho electrònicament, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres i us en farem arribar els que vulgueu (pagant el que toca, és clar!).

Volem agraïr-vos una volta més la vostra participació al Concurs: presentant textos, fent-ne difusió i llegint el nostre bloc. És un goig poder comptar amb tots vosaltres a l'altra banda de la pantalla!

A més a més, però, volem fer una menció especial a la nostra sinistra col·laboradora gràfica, la Kurai Sawada, que ha realitzat la magnífica coberta del llibre expressament per a tots nosaltres: moltes gràcies!

I, per acabar, us deixem amb una traducció casolana d'un poema de H.P. Lovecraft, que enceta el llibre i que fa de pòrtic a totes les aportacions al Concurs. Fins ben aviat!

Hespèria
La posta de sol d’hivern, que s’encén rere les agulles
i fumerals mig enrunats d’esta pàl·lida esfera,
obre grans portes a algun any oblidat
d’antigues esplendors i desigs divins.
Meravelles venidores prenen en aquells focs vius
carregats d’aventura i sense ombra de por;
una filera d’esfinxs assenyala el camí,
entre parets i torres que tremolen, a lires llunyanes.
És la terra on floreix el significat de la bellesa,
on tot record inexplicat té font,
on el gran riu del Temps comença el seu curs
pel vast buit, en somnis d’hores iluminades per les estrelles.
Els somnis ens apropen —però un antic saber repeteix
que la petja humana mai ha embrutat aquests carrers.
Poema XIII del llibre Fongs de Yuggoth, de H.P. Lovecraft.

Hollywood adaptarà 'La pell freda'

2009-06-15T11:55:00.001+02:00

La novel·la La pell freda, de l'escriptor català Albert Sánchez Piñol, tindrà una versió cinematogràfica. Segons les primeres informacions, l'encarregat de dirigir la pel·lícula serà David Slade, realitzador de pel·lícules com Hard Candy o la més que notable 30 días de oscuridad. La versió que Hollywood farà de la novel·la de Sánchez Piñol, que ja ha estat traduïda a 26 llengües, es titularà Cold Skin, i podria començar a filmar-se la primavera de l'any 2010. El que encara no s'ha decidit és qui interpretarà el protagonista, un antic membre de l'Exèrcit Republicà Irlandès que decideix fugir de la societat i accepta una feina per fer d'oficial atmosfèric en una illa perduda al sud de l'Atlàntic. Poc després, l'illa és assetjada per uns éssers monstruosos que el protagonista anomena granotots, tot i que després començarà a mirar-los amb uns altres ulls. L'adaptació de la novel·la anirà a càrrec del guionista Jesús Olmo, que va participar en el guió de la pel·lícula 28 semanas después.

'Terminator Salvation' arriba als cines

2009-06-05T20:00:00.000+02:00

Terminator Salvation, quarta pel·lícula de la nissaga iniciada l'any 1984 per James Cameron, arriba aquest cap de setmana a les sales de cinema. El film està ambientat just després de l'Apocalipsi del 2018, amb un John Connor (líder de la resistència humana contra les màquines, el temut Skynet i el seu exèrcit de Terminators) que aquesta vegada està interpretat per l'omnipresent Christian Bale. En aquest sentit, Bale ens sembla l'actor perfecte per interpretar John Connor (reviseu sens falta el seu paper brutal a El imperio del fuego, en què no lluitava contra robots, sinó contra dracs), però cal dir que el també protagonista de Batman és el cinquè actor que interpreta el líder de la resistència. El primer en fer-ho va ser l'adolescent Edward Furlong, a Terminator 2: El juicio final (James Cameron, 1991). Més o menys amb la mateixa edat a la ficció, John Connor ha tingut la cara de Thomas Dekker, l'actor adolescent de la sèrie Terminator. Les cròniques de Sarah Connor. A més, també a Terminator 2, els espectadors podíem veure un Connor més adult interpretat per Michael Edwards. El quart actor a la nòmina del personatge va ser Nick Stahl, a la pel·lícula Terminator 3: La rebelión de las máquinas, que el menystingut Jonathan Mostow va dirigir l'any 2003.

Hespèria a La Tossa

2009-06-05T18:40:00.002+02:00

En l'edició en paper del setmanari anoienc La Tossa hi apareix el nostre flamant guanyador del Concurs, el Joan Pinyol, fent gala del seu vici de navegació cibernètica.

Si voleu donar-li una ulladda a l'article, podeu clicar en este enllaç.

Guillermo del Toro s'estrena com a escriptor amb 'Nocturna', una novel·la sobre vampirs

2009-06-02T21:24:00.001+02:00

No serà la primera vegada que el cineasta i productor mexicà Guillermo del Toro revisa el mite del vampirisme, però sí que és una novel·la molt esperada. El director de Hellboy o El laberinto del fauno està a punt de publicar la seua primera novel·la, titulada Nocturna, que ha coescrit amb el nord-americà Chuck Nogan, un dels autors que ven més llibres als Estats Units, però que fins ara no havia escrit cap best-seller del gènere de terror. Abans, Del Toro ja s'havia aproximat al tema dels vampirs a Cronos, la seua ópera prima. Ara el director presenta uns vampirs que no són guapos, joves ni romàntics, sinó absolutament horripilants. Nocturna, que editarà Suma de Letras, formarà part d'una anomenada Trilogia de la Foscor, al costat de dues novel·les més, Fosca i Eterna, que sortiran a la llum en els propers dos anys. La història comença amb un argument que recorda l'inici de la sèrie Fringe, la sèrie creada per J.J. Abrams. Nocturna arrenca amb l'arribada d'un avió procedent de Berlín de l'aeroport JFK de Nova York, que desperta la inquietud de la gent quan ningú surt de l'aparell. Així, quan l'equip d'emergència accedeix a l'interior de l'avió, descobreix que tots els seus ocupants estan morts. L'episodi, però, dóna lloc a l'epidèmia d'un virus que converteix els éssers humans en vampirs, tot iniciant-se una batalla entre els xucla-sang en una història molt prometedora que barreja ciència, astronomia, religió i esoterisme. La segona part, titulada Fosca, s'editarà a principis del 2010, i tractarà dels esforços científics per identificar el paràsit que transmet la infecció vampírica, mentre els vampirs s'enfronten entre ells. Finalment, a Eterna, els vampirs victoriosos provocaran un hivern nuclear i s'enfrontaran a un grup d'humans que resisteixen al seu domini, decidits a recuperar el control sobre el món. Evidentment, ja s'ha començat a parlar d'una possible adaptació cinematogràfica de la triologia de novel·les, que podria assumir el mateix director mexicà. Per la seua banda, Del Toro continua dirigint a Nova Zelanda el rodatge de la versió cinematogràfica d'El Hobbit, la novel·la de JRR Tolkien considerada la preqüela d'El señor de los Anillos.

Resolució del concurs de relats curts de terror

2009-05-27T21:33:00.008+02:00

Avui 27 de maig, data clau per als fans del cinema de terror, ja que el 27 de maig de 1911 va néixer Vincent Price i el 27 de maig de 1922 va néixer Cristopher Lee, anunciem la resolució del concurs de relats curts de terror .

Reunides les nostres ànimes turmentades i després dels sacrificis rituals i les ofrenes als foscos déus de l'Hades els oracles han parlat i el jurat del concurs de relats curts de terror decideix que el Guanyador del Calze Sagnant de l'Infern és el relat següent

"Mirades La pilota arribà al pou i ella mirà avall. -Hi ha ulls que em miren! -És clar! Són els teus reflectits! No la convencé. N'hi havia tres." de Joan Pinyol

I també, com en l'edició de relats de ciència ficció, ens hem vist obligats a atorgar un Accèssit de Víscres Supurants per la Qualitat Literària a l'obra

"Buh! Després de devorar al nen i llepar la sang que havia espargida sobre el llit, el monstre va tornar al conte del que havia sortit" de Mary Lovecraft

S'ha decidit pel primer perquè essencialment era el que cercàvem; senzillesa, suggeriment, capacitat de síntesi i sobretot sentiment d'intranquil·litat i por. Aquesta nena que capta quelcom estrany i no accepta l'argument de l'adult, aquesta innocència escapçada ens treu de la nostra illa d'ignorància; com deia el mestre H.P. Lovecraft:" La cosa més misericordiosa del món penso que és la incapacitat de ment humana per a relacionar tot allò que hi conté. Vivim en una illa de plàcida ignorància entre les boires dels obscurs mars de l'infinit, fet que no implica que viatgem gaire lluny." Bé; nosaltres, mitjançant la protagonista hem abandonat aquesta illa.

També hem pres la decisió d'atorgar un accèssit a la segona obra perqué teníem aquest relat per finalista segur tan bon punt el vam llegir i tot i ser més explícit que el guanyador les connotacions més viscerals i sagnants, sense caure en la grolleria, ens encanten.

Tots dos guanyadors rebran un lot de llibres i pel·lícules.

Finalement volem agrair la gran quantitat d'obres presentades, més de cent, i la qualitat d'aquestes. Aquests fets ens ha fet tardar una mica en donar el nostre veredicte; a més a més volíem aprofitar la doble efemèride d'avui.

Només resta dir-vos que com en la darrera ocasió volem mostrar el nostre agraïment amb un llibre que en aquest moment està a la fase final de l'edició i que properament apareixerà per aquesta pàgina.

Moltíssimes gràcies a tots,

"La cúpula de més enllà de la Cúpula del Tro"

Dia de l'Orgull Friki 2009

2009-05-25T22:14:00.002+02:00

Avui és el Dia de l'Orgull Friki, i des d'Hespèria també volem festejar-lo. Ho farem amb un petit vídeo, digne del millor Enterrament de la Sardina. Es tracta d'un funeral que uns desesperats frikis van realitzar a Gavatxilàndia a un dels herois més importants de la nostra infantesa, en Son Goku. Perquè la pel·lícula que han fet es pot declarar com un autèntic heroicidi, no trobeu?

El secret de l'or que creix

2009-04-20T00:02:00.001+02:00

Avui, dia 20, és el darrer que teniu per presentar les vostres creacions al concurs de relats curts de terror, així que espavileu-vos, que encara hi sou a temps!

La participació en este concurs ha estat increïblement alta (ja portem més de 100 relats) i no podem fer res més que donar-vos les gràcies per la terrorífica acollida que ha tingut entre tots vosaltres.

Bé, ben mirat sí que podem fer alguna cosa: agraïr-vos-ho amb un regal. I com que avui és la data en què va morir Bram Stoker, l'escriptor que va catapultar al món cultural la figura de Dràcula, hem fet una traducció casolana d'un dels seus contes, El secret de l'or que creix, i us l'oferim en format de llibre electrònic (i, si algú el vol, en paper i tot!).

Open publication - Free publishing - More catalan

Format llibre electrònic.
Format paper a Bubok. Format paper a Lulu. Descarregar en format pdf.

Exposició sobre Terminator al Japó

2009-04-13T17:28:00.005+02:00

Si aquests dies teniu previst allargar-vos al Japó, sapigueu que podeu veure una exposició (i una exposició seriosa, no una frikada qualsevol) dedicada a Terminator, tot coincidint amb la propera estrena de la quarta pel·lícula de la nissaga, titulada Terminator Salvation. De fet, la mostra va inaugurar-se el passat 19 de març i es podrà veure fins al 28 de juny. Al nostre país, Terminator Salvation s'estrena el proper 5 de juny i aquí queda la cosa; però al Japó ja han començat a escalfar motors i al museu Miraikan de Tòquio, especialitzat en la ciència emergent i la innovació tecnològica, han decidit exhibir les figures dels cyborgs que s'han utilitzat al llarg de la sèrie de pel·lícules iniciada l'any 1984 per James Cameron. L'exposiciu es diu Terminator, batalla o coexistència. Un lema que demostra clarament l'interès que desperta al Japó el tema de la intel·ligència artificial, els perills dels avenços tecnològics i la possible coexistència d'homes i robots en un futur cada cop menys llunyà. Com us dèiem, a l'exposició es mostren les obres d'art i de vestuari que realment van utilitzar-se durant la filmació de les pel·lícules de Terminator, però també s'expliquen les últimes investgiacions sobre la capacitat comunicativa dels robots, des del punt de vista de la ciència i de la tecnologia. Així, l'aparició d'un robot bípede ha permès millorar l'atenció a la gent i als animals de companyia, i els robots que fan les feines domèstiques estan cada vegada més desenvolupats. A través de l'exposició, els responsables del museu Miraikan han volgut reflexionar sobre el futur ideal i la relació dels éssers humans amb els robots.

Tot seguit, podeu veure el tràiler de Terminator Salvation, interpretada per Christian Bale en la pell de John Connor, el líder de la resistència humana contra les màquines.

El llibre de les set xibeques

2009-04-11T16:19:00.003+02:00

En un altre post d'Hespèria ja hem parlat de les novel·les de l'Andreu Carranza. Avui, però, farem una petita immersió en el temps i us farem cinc cèntims del Llibre de les set xibeques.

El motiu a partir del qual es mou tota la trama és un fantàstic llibre, que pareix ben viu, i que cada volta que s'obre presenta uns textos diferents: alguns plens de sabiduria, d'altres de literatura, i d'altres de notes biogràfiques (és, en certa manera, de l'espècie de libro de arena).

En la novel·la, plantejada des de l'actualitat, s'hi barregen motius de ciència-ficció i fantasia. Tot partint de la història familiar dels protagonistes, de Cal Calafat, el lector pot reviure escenes que van des de l'època dels Templers a la lluita antinuclear dels setanta. És, en certa manera, un dibuix d'un canvi d'època, de costums i de cultura, que una riuada s'encarrega de catalitzar, i que té com a marc preferent la vida de la Ribera, la de l'«imaginari» poble d'Ocàs.

Al basar de les espècies hi podeu trobar un podcast d'un fragment del llibre, i que tot seguit podeu escoltar.

[Descarregar el podcast.]

Ciència-ficció a la japonesa: 'Ergo Proxy'

2009-04-07T19:47:00.001+02:00

Demà dimecres, 8 d'abril, a partir de les 20:30 hores, el canal de pagament Animax estrena la sèrie Ergo Proxy. Sens dubte, es tracta d'una de les estrenes més espectaculars que Animax ha programat per aquesta primavera, i també una de les notícies més esperades pels afeccionats al manganime i a la ciència-ficció en general. Ergo Proxy és la nova proposta dels productors de l'aclamada sèrie Samurai Champloo, una impressionant producció que té com a escenari un món futurista i imaginari, devastat per l'apocalipsi nuclear i en què ja no existeixen els sentiments humans. L'anime és del 2006 i està basat en un manga que dos anys abans havien escrit Dai Sato i dibuixat Yumiko Harao. El conegut estudi Mangoble va produir la versió animada per a la xarxa de televisió per satèl·lit Wowow, amb direcció de Shukou Murase i guió del mateix Dai Sato. Ergo Proxy es caracteriza per la combinació de 2D digital, 3D per ordinador i efectes digitals especials. La sèrie té un total de 21 episodis. Tot seguit, podeu veure l'anunci promocional que està emetent Animax...

Així, en aquest futur apocalíptic, hi ha una ciutat, Romdo, concebuda com una utopia segellada, en què humans i androides (els autoreivs) coexisteixen en pau, sota el control total del govern. Però el pla no funciona, i Romdo és un lloc fosc i depriment, en què els sentiments humans han quedat arraconats fins a desaparèixer. En aquest context, mentre investiga una sèrie d'assassinats desconcertants, presumptament comesos per uns autoreivs infectats per un virus, una detectiu del servei d'intel·ligència, Re-I Mayer, rep una críptica advertència sobre alguna cosa que està a punt de despertar. Poc temps després, la detectiu és atacada per una monstruosa criatura, anomenada Proxy, que no és ni androide ni ésser humà. A partir d'aquest moment, el misteri dels Proxys l'obsessiona, i decideix saltar-se totes les normes per investigar pels seu compte qui són en realitat. Per acabar-ho d'adobar, Re-I és la néta de Donovan Mayer, un dels líders més importants de Romdo i actual regent de la ciutat.
En el vídeo següent podeu veure l'impressionant capçalera de la sèrie...

Catarsi, nova publicació catalana de ciència-ficció per Sant Jordi

2009-04-06T22:41:00.004+02:00

Una de les novetats editorials que es produiran per la propera diada de Sant Jordi és la publicació Catarsi. La revista de les Ter-Cat, una nova revista catalana de ciència-ficció. Segons llegim avui al bloc Planeta Països Catalans, de l'Andreu Mas, el preu de venda al públic de Catarsi serà de 2,5 euros. Encara no es coneixen, però, ni la periodicitat ni la distribució que farà aquesta nova publicació que es presenta al mercat com «la primera revista catalana dedicada íntegrament a la ciència-ficció, la fantasia i el terror». Amb tot, Mas ens cita altres precedents de publicacions íntegraments dedicades al gènere, com la Lovecraft Magazine, una revista de consum i distribució limitats, que no va aconseguir tirar endavant. El primer número de Catarsi inclou vuit relats (un d’ells, d’Edgar Allan Poe), un assaig de Sergi Ruiz sobre el tractament de la ciència-ficció a TV3, i una entrevista amb l’escriptor Antoni Munné-Jordà, una de les persones que més entén de ciència-ficció al nostre país i un dels pocs exponents literaris autòctons. Els relats que es publiquen en aquest primer número s’han triat entre els més de 30 originals que han rebut els promotors de la iniciativa (22 dels quals estaven escrits en català, 4 en castellà i 4 més en anglès). D'altra banda, Catarsi naix a partir de les Tertúlies Catalanes de ciència-ficció, terror i fantasia. Les tertúlies se celebren arreu del país i els membres que en formen part es comuniquen a través d'una llista de correu.

Remake confirmat del clàssic 'El hombre con rayos X en los ojos'

2009-03-18T21:18:00.000+01:00

El director espanyol Juan Carlos Fresnadillo, realitzador de la notable Intacto, que va assolir un important èxit internacional amb la pel·lícula 28 Semanas Después, serà l'encarregat de dirigir un remake del clàssic El hombre con rayos X en los ojos. De fet, Fresnadillo havia esdevingut un director força cotitzat a Hollywood, i més després que Dreamworks, la productora d'Steven Spielberg, el fitxés per dirigir una pel·lícula amb el títol provisional de Wednesday, sobre una persecució desesperada als carrers de Los Angeles. De fet, al gener d'enguany havia de començar el rodatge de Wednesday, amb un argument a priori força semblant al de Breakdown, la pel·lícula de Jonathan Mostow amb Kurt Russell, i per tant amb una història sobre rodes a l'estil de Duel, el telefilm fundacional de la filmografia d'Spielberg. Però sembla que Wednesday encara es troba en la fase de pre-producció, amb la previsió que puga estrenar-se el 2010.
De fet, ara Fresnadillo ha signat un altre contracte amb MGM, per dirigir la nova versió de la pel·lícula que Roger Corman va dirigir l'any 1963. Així, en la primera versió de El hombre con rayos X en los ojos, l'actor Ray Milland intepretava el doctor James Xavier, un científic que estava a punt de fer un gran descobriment en la tecnologia de visió amb rajos X, però que veu com l'administració li retalla el pressupost per investigar. Tot i així, desesperat per poder demostrar els seus resultats, el professor Xavier decideix provar en el seu propi cos una droga que aconsegueix augmentar la visió, i que li permet poder observar a través dels objectes. Sens dubte, un dels clàssics més grans de la història de la ciència-ficció i una de les pel·lícules mítiques de la nostra infantesa, que ara Fresnadillo tindrà l'oportunitat d'homenatjar. En aquest sentit, caldrà veure si es manté el tema de la radiació i dels perills de la droga o si els guionistes opten per introduir un element més actual, com per exemple els riscos de la manipulació genètica. I sobretot, també caldrà veure si l'actor protagonista del remake és capaç de donar al personatge del científic la profunditat i l'angoixa que impregnava la interpretació de Ray Milland. Tot seguit, teniu dues de les escenes més recordades...

'Mazinger Z', el naixement d'un robot

2009-03-04T18:50:00.000+01:00

Des d'ahir al vespre i durant tot el dia d'avui, podreu veure el primer episodi de Mazinger Z a la portada del bloc Pantalla-Completa. Gràcies a la tecnologia del portal ADNStream i a la seua generosa política de compartició de continguts, hem pogut incrustar el capítol El nacimiento de un robot milagroso a la pàgina principal del nostre bloc. És així com cada setmana podreu disfrutar d'aquesta mítica sèrie de manga i d'anime creada pel gran dibuixant japonès Go Nagai, i que va marcar la infantesa de molts de nosaltres. Qui no va jugar algun cop a Mazinger Z, cridant allò de Puños fuera? Mazinger Z va revolucionar els dibuixos animats i va ajudar a implantar l'anime fora del Japó, que fins aquell moment havia exportat amb èxit altres sèries més infantils i amb menys acció. Però a més, Mazinger Z va ser una sèrie precussora del gènere mecha (robots gegants amb persones que els tripulen des de l'interior), en què després van inspirar-se altres mangas i animes, així com productes nord-americans com Transformers. La sèrie va ser produïda l'any 1972 per la mítica Toei Animation per encàrrec del canal FujiTV, que va emetre un total de 92 episodis fins al 1974. A l'Estat espanyol, TVE va estrenar-la l'any 1978 però només van doblar-se al castellà 24 episodis, els quals no es van emetre respectant la cronologia original. Segons llegim a la Viquipèdia, el guió de Mazinger Z va ser escrit per Susumu Takahisa i Keisuke Fujikawa, els directors van ser Jou Serikawa, Tomoharu Katsumata, Nobuo Onuki i Bonjin Nagaki. El disseny dels caràcters va estar a càrrec de Yoshiyuki Hane i la música de fons va ser composta per Shunsuke Kikuchi. A més, hi ha diverses continuacions animades, com Gran Mazinger i Mazinkaiser, aquesta última no basada en el manga, tot i que va comptar amb la col·laboració de Go Nagai. A més, el proganista Kōji Kabuto apareix en altres sèries del mateix autor com UFO Robe Grendizer.

Tot seguit teniu la capçalera de la sèrie, i a la portada de Pantalla-Completa, el primer capítol...

Catifa roja per als Herois

2009-02-26T19:33:00.001+01:00

L'esdeveniment televisiu de la jornada d'avui és sens dubte l'estrena de la tercera temporada de la sèrie Héroes al canal temàtic Sci-Fi. Són 13 episodis que formen part del volum anomenat Villanos, ja que els dolents són els que dominaran els capítols en aquesta temporada de la sèrie, la més buscada a internet durant el 2008. Així, el pare dels germans Petrelli, que veurem per primera vegada en escena, resultarà ser una persona molt ambiciosa, que generarà molts conflictes a la família d'herois. A més, Hiro Nakamura tornarà al passat per reviure una part molt dolorosa de la seua biografia, mentre Sylar començarà un peregrinatge angoixant per descobrir la seua veritable naturalesa. També tindrà greus conflictes interiors l'indi Mohinder, que haurà d'afrontar un greu dilema ètic relacionat amb una de les seues investigacions. Per sort, Sci-Fi estrenarà la tercera temporada emetent els dos primers episodis, a partir de les 22.00 hores. Però a més a més, just abans (21.15 hores) també emetrà un programa especial titulat Héroes en la alfombra roja, que és mateix reportatge que la cadena nord-americana NBC va programar amb motiu de l'estrena de la tercera temporada als Estats Units. El programa té una durada d'uns 40 minuts i ens ensenyarà el més interessant de la festa de presentació de la tercera temporada d'Herois que va tenir lloc a Edison, un dels locals amb més glamour de Los Angeles. A la festa van assistir els protagonistes de la sèrie, però també altres actors com la còmica Tina Fey (Rockefeller Plaza). A més de les entrevistes als responsables, actors i actrius d'Héroes, l'especial també repassarà el més important de les dues temporades anteriors, i oferirà un avanç de les imatges més espectaculars de la nova temporada. Tot seguit teniu un tast amb un parell de vídeos: una promo de Sci-Fi i un reportatge sobre la festa del tercer volum d'Herois...

Spiderman tindrà un espectacle musical a Broadway de la mà d'U2

2009-02-26T11:19:00.002+01:00

I la pregunta és: calia? Alguns pensaran que sí. Per això, ahir va fer-se públic que el grup irlandès U2 participarà en la creació del primer musical de Broadway inspirat en el popular personatge de còmic de la Marvel. El proper 18 de febrer de 2010, Spiderman deixarà de ser només un personatge de còmic i de cinema (Sony Pictures ja ha confirmat que Spiderman 4 començarà a filmar-se a finals d'enguany, perquè puga estrenar-se al maig del 2011), i l'alter ego de Peter Parker també serà una estrella del musical. Pel que diuen, U2 posarà la lletra i la música de l'espectacle, que es titularà Spider-Man, Turn Off the Dark. A més, el musical d'Spiderman estarà dirigit per Julie Taymor, amb molta experiència a Broadway i responsable de l'exitosa adaptació d'El Rey León. A més, Taymor també té una certa experiència al món del cinema, ja que va dirigir les pel·lícules Titus i Frida, tot i que aquí caldria destacar la interessant Across the Universe, el musical que aprofitava les cançons de The Beatles per fer una relectura de l'argument de Hair. En aquest sentit, el llibret de l'obra -que ha coescrit la mateixa directora del musical- tornarà a explicar els orígens de l'Home-Aranya, si bé també introduirà algun material novedós. Encara no se sap l'actor que interpretarà Spiderman, però no ens imaginem Tobey Maguire cantant. D'altra banda, aquesta no serà la primera incursió d'U2 en el món dels còmics, ja que van participar en la banda sonora de Batman Forever amb el tema Hold me, thrill me, kiss me, kill me. El videoclip és una veritable joia de l'animació...

El Nosferatu s'escampa per la xarxa

2009-02-17T15:59:00.012+01:00

Pocs dies després d'haver engegat el concurs, la plaga s'ha anat extenent per la xarxa. Ja no només entre els adeptes hesperians habituals, sinó més enllà i tot. Ho certifiquen els més de vint relats que hem anat rebent, per twitter, facebook i correu. I els efectes secundaris d'esta plaga s'han estés més enllà i tot: el nostre Nosferatu ha anat ocupant, com aquell qui no vol, nínxols dels blocs d'arreu de la catosfera. Gràcies a tots per acollir-lo!

> Sempre en surada

> Gamoia

> Personal i transferible

> La Marfanta

> Mots emblocats

> el bloc d'un de reus

> tens un racó dalt del món

> xarel_10

> Llibres llegits i per llegir

> Pantalla-Completa

> el basar de les espècies

> coca de recapte

> l'home que no sabia riure

> el cau del plany i del dolor

> meo quidem animo

> terra de llibres

> un salt al món

> friccions

> des del meu mar

> blog de l'assumpta

> el teu! (i si me n'he deixat algun, aviseu!)

Videobloc tenebrós del Concurs

2009-02-15T18:25:00.002+01:00

El JM Tibau, el guanyador de la Corona d'Heli Sòlid, s'ha animat a videobloquejar (gràcies al taller del seu homònim) i ha produït un magnífic vídeo sobre el concurs de relats de terror digne de piular (acceptem videopiulades al concurs?).

Concurs de relats breus de terror

2009-02-13T22:39:00.013+01:00

El cementeri roman en silenci.

Un silenci aparent.
Els morts a les tombes xiuxiuegen.
Xiuxiuegen i piulen.
Ningú no els escolta, ningú no els escolta com piulen.
Només ells, els morts mateixos.
Només ells.
Ells i els corbs, senten el seu lament.

Piuleu!

Piuleu al Twitter i conteu-nos terrorífiques històries, fosques, malèfiques, tristes i melangioses, de por, antigues llegendes, déus primigenis, engendres de l'infern, legions demoníaques... tot allò que vulgueu i més, això sí amb els 140 caràcters de rigor

Després de l'èxit obtingut al primer concurs que vam organitzar, del que vam publicar un llibre (aquí, aquí, aquí i aquí) , i com que som com som hem decidit fer-ne un altre. Aquesta vegada us demanem relats de terror amb format twitter; això és amb un màxim de 140 caràcters.

La idea del concurs és que la gent hi participe mitjançant el compte de twitter que hem obert expressament per al concurs, tot i que també ens podeu enviar les vostres aportacions per correu electrònic o mitjançant el mur de la pàgina que tenim activa a Facebook. I a més a més tenim preparat un lot de llibres i pel·lícules per al guanyador!

Us deixo també uns banners per si voleu publicitar el concurs al vostre bloc. Quadrat i Llarg

Bases del Concurs de relats curts de terror

1. Aquest és un concurs de relats breus escrits de terror en català o valencià, o balear... o qualsevol dels seus dialectes.

2. Per participar-hi cal que tingueu un compte de twitter i que envieu un missatge amb el relat encapçalat per @Twitthesperia.

3. Es poden enviar relats fins el dia 20 d'abril de 2009.

4. També es poden enviar els relats per correu electrònic a hesperia@hesperia.cat. No s’acceptaran relats de més de 140 caràcters.

5. I també es podran enviar a la plana de facebook d'Hespèria. No s’acceptaran relats de més de 140 caràcters.

6. El guanyador serà anunciat a la pàgina http://www.hesperia.cat.

7. El premi serà un lot de llibres i pel·lícules de ciència-ficció, fantasia i terror.

8. Els relats enviats es trobaran sota llicència CC 2.5.

9. Amb els relats participants s'editarà un llibre electrònic i un en paper, com en l'anterior concurs.

10. Es demana adequació normativa. No s'acceptaran relats amb abús d’abreviatures, llenguatge SMS o falta de cohesió gramatical.

12. La participació al concurs implica l'acceptació d'aquestes bases.

Divendres i 13, torna Jason!

2009-02-13T17:54:00.004+01:00

Avui no és un dia qualsevol. És divendres 13. Recordeu la frase El meu fill es va ofegar perquè no sabia nedar, es deia Jason i avui és el seu aniversari? Això vol dir que avui és la data perfecta perquè arribe als cinemes Viernes 13, la nova versió d'una de les nissagues de terror que més adolescents ha fet xisclar als cinemes d'arreu del món. L'encarregat de dirigir la ressurrecció de Jason ha estat Marcus Nispel, responsable del remake de La matanza de Texas (2004) i del film fantàstic Pathfinder, el guía del desfiladero, mentre que a la producció de la cinta ens trobem el nom de Michael Bay, el productor més megalòman del Hollywood actual.
En aquesta ocasió, la persona que farà despertar les ires d'un dels espectres més sanguinaris i terrorífics del cinema postmodern serà l'actor Jared Padalecki, estrella juvenil gràcies a la seua aparició a la sèrie de televisió Sobrenatural. Padalecki interpreta Clay, un jove que busca la seua germana desapareguda i que s'endinsa al misteriós bosc de Crystal Lake, on trobarà les restes d'una antiga casa de camp abandonada. En contra dels consells de la policia i de les advertències de la gent de la zona, Clay continuarà la seua recerca acompanyat per una dona i un grup d'estudiants inconscients, que l'únic que volen és passar un cap de setmana divertit en una casa propera al llac. En aquest sentit, completen el repartiment altres actors televisius, com la jove Danielle Panabaker (la filla del fiscal a la sèrie Shark) i Ryan Hansen (el patètic i divertit Dick Casablancas de Veronica Mars). Les víctimes perfectes per al fantasma que sempre surt de cacera amb una màscara d'hòquei i una serra mecànica!

Com recordareu, la pel·lícula Viernes 13 original va ser dirigida l'any 1980 per Sean S. Cunningham, un productor que a principi dels anys setanta havia produït un dels primers èxits de l'slasher nord-americà, la cinta de Wes Craven titulada La última casa a la izquierda. L'objectiu era aprofitar la moda de pel·lícules sobre assassins en sèrie d'adolescents que s'havia iniciat amb l'èxit de La noche de Halloween (1978), de John Carpenter. Aquell primer Viernes 13 va impulsar la carrera del jove actor Kevin Bacon, però sens dubte la pel·lícula és recordada pels efectes especials de l'especialista Tom Savini: el més espectacular, l'assassinat amb la destral a la cara d'una de les noies. Una altra escena mítica és l'ensurt final, quan la protagonista supervivent se'n va del campanent de boy scouts remant amb una piragua, i el cadàver infantil de Jason surt de l'aigua per bolcar l'embarcació. Una escena final que serviria per donar pas a una de les franquícies més rentables de la història del cinema, amb més seqüeles al llarg dels anys vuitanta i noranta, però també amb l'entrada del nou segle. En total, 10 parts de Viernes 13, més l'spin-off Freddy contra Jason, que Ronny Yu va dirigir l'any 2003, i en què l'assassí de Cristal Lake s'enfrontava a un altre monstre postmodern, Freddy Kruegger. Cinc anys després, Jason Voorhees torna a ressuscitar, perquè com deia el lema de la sisena part, La maldad nunca muere.

Els nous dibuixos d''Star Wars', a partir d'avui a Cartoon Network

2009-02-13T14:33:00.003+01:00

Ja era hora que el canal Cartoon Netwoork ens donés una alegria com aquesta. Avui, a partir de les 21.35 hores, estrenen els dos primers episodis d'Star Wars: The Clone Wars, la sèrie d'animació creada i produïda per George Lucas per donar continuïtat a l'univers propi de La Guerra de las Galaxias. De fet, és la primera sèrie d'animació creada per Lucas Animation, i situa l'acció de la nissaga en el temps comprès entre l'episodi segon, El ataque de los clones, i l'episodi tercer, La venganza de los Sith. En realitat, Lucas va començar la producció d'Star Wars: The Clone Wars l'any 2005, poc després del rodatge del tercer episodi. Durant tres anys, els equips d'efectes especials, artistes i guionistes van treballar junts per crear una de les sèries animades més esperades de la història de la televisió. Quant a la producció, Lucas va preferir deixar de banda l'estil 2D de la sèrie animada del 2003, també emesa des de fa temps a Cartoon Network, i va optar per imatges generades per ordinador, tot conservant l'aspecte anime que tant li agrada. Quan va veure com quedaven les imatges en pantalla gegant, el director va decidir estrenar el capítol pilot als cinemes, l'estiu passat, amb una pel·lícula que té el mateix títol i que serveix de pòrtic per a les històries de la sèrie de televisió.

Star Wars: The Clone Wars torna a explicar les aventures de personatges ja coneguts com Anakin Skywalker, Obi Wan Kenobi i Yoda; però també introdueix nous protagonistes com Ahsoka Tano, una adolescent de l'espècie Togruta que és una padawan impacient per ensenyar el seu valor al seu mestre Anakin. A més, la sèrie també abordarà el misteriós passat del comte Dooku, del general Griveous i les relacions entre els comandants clons a la guerra, en el marc de l'efrontament de la República Galàctica contra el Cost Fosc, integrat per l'exèrcit separatista i la seua immensa tropa de robots. En aquest sentit, Lucas ha explicat que estava convençut que es podien explicar encara més històries relacionades amb Star Wars, i que està desitjant tornar a contar totes les aventures a través de l'animació. Unes declaracions, precisament, que s'han interpretat com que Lucas podria estar pensant en fer una nova versió animada dels sis episodis de la nissaga galàctica, cosa que sens dubte seria molt ben rebuda pels fans més joves, i que per tant garantiria la renovació del públic de la nissaga d'Star Wars.

Star Wars: The Clone Wars té fins ara 27 episodis, i s'emetrà a partir d'aquesta nit a les 21.35 hores a Cartoon Network, que també ha programat una sèrie de redifusions durant tota la setmana. La primera serà demà dissabte les 22.10 hores, però també hi haurà una altra diumenge a les 10.25 hores i a les 19.00 hores, així com dilluns a les 16.45 hores i a les 21.35 hores.

També pots llegir aquest article a Pantalla-Completa.

Els dibuixos clàssics de Superman

2009-02-12T13:23:00.002+01:00

El portal de vídeos Joost, del qual ja hem parlat altres vegades, ha anunciat una novetat interessant: els curtmetratges de dibuixos animats de Superman que els estudis Fleischer van produir entre el 1941 i el 1943 per al cinema. Max Fleischer va ser un dels pioners de l'animació, creador de Betty Boop i responsable també de l'adaptació cinematogràfica de Popeye. Amb el seu germà Dave, va crear la rotoscòpia, una tècnica d'animació que consisteix en utilitzar imatges reals per crear els dibuixos animats, i també va inventar el rotògraf, un instrument que permetia incorporar els dibuixos animats a les imatges reals. Els seus 17 curtmetratges de Superman, personatge que només feia tres anys que havia fet la seua primera aparició a la revista Action Comics, són una autèntica joia de l'animació, tot i que ja han passat gairebé 70 anys. Vista la popularitat del personatge, la Paramount va encarregar una sèrie de curtmetratges als estudis Fleishcher, que al nostre país s'han editat en dos DVDs a un preu molt econòmic. Però si no els heu vist o us costa trobar-los, podeu anar fins a Joost (transformat des de fa uns mesos en un portal amb un esperit més social, i pel qual podeu utilitzar el vostre usuari de Facebook), i veure els vídeos clàssics de Superman amb una qualitat d'imatge i so extraordinària. A més, la nova versió de Joost permet incrustrar els vídeos als vostres blocs...

<a href="http://www.joost.com/05970p2/t/Superman-The-Beginning">Superman: The Beginning</a>

Més informació:
-Superman, los dibujos animados de Fleischer
-Joost abandona el escritorio, se traslada a la web y se vuelve más social

'Herois', arriba la tercera temporada

2009-02-10T13:45:00.002+01:00

Les persones canvien, els herois també. Amb aquest lema, el canal de pagament Sci Fi ja ha començat a anunciar l'estrena de la tercera temporada d'Héroes, programada per al proper 26 de febrer. Per tant, falten poc més de dos setmanes perquè torne a les nostres pantalles una de les sèries més esperades d'aquest primer trimestre del 2009. I més encara, després que la segona temporada d'Herois s'acabés de forma sobtada i amb molts serrells sense resoldre, com a conseqüència de la passada vaga de guionistes a Hollywood. Així, la sèrie estel·lar de Sci Fi tornarà a la graella dels dijous amb un programa especial (Héroes en la alfombra roja, a les 21.15 hores) i els dos primers capítols de la temporada tres, un nou volum que té el prometedor títol de Villanos, ja que els seus capítols estaran marcats per l'aparició d'una sèrie de nous personatges que també tenen superpoders, però que tenen l'afany d'utilitzar-los amb finalitats destructives. A més, el principal atractiu és que la nova temporada comença després dels trets que van impedir que Nathan Petrelli fes pública l'existència dels superherois. Sense voler descobrir detalls fonamentals de l'argument, només direm que Nathan sobreviu miraculosament a l'atemptat, i que intenta canviar el passat per evitar que els herois siguen perseguits i eliminats en el futur. Mentrestant, el japonès Hiro Nakamura i el seu fidel escuder, Ando, hauran d'enfrontar-se a una dona supersònica, que li ha pres la meitat d'una fórmula que conté el secret dels superherois. A més, el dolent Sylar tornarà a agafar més protagonisme, i es farà indestructible després d'una visita a l'animadora Claire. Tot seguit, podeu veure la promoció de la tercera temporada de la sèrie, que està difonent Sci Fi...

També pots llegir aquest article a Pantalla-Completa

El món de Moebius, a Canal+

2009-02-10T13:40:00.001+01:00

El dibuixant francès Jean Giraud, potser més conegut com Moebius, és el protagonista del documental que Canal+ estrena aquest vespre a partir de les 19.50 hores. De fet, la fama internacional va arribar-li encara com a Giraud i gràcies a una de les seues obres més conegudes, El teniente Blueberry, una obra mestra en què el dibuixant va reinterpretar els cànons del western tradicional per renovar-lo a través del còmic. Després, l'autor va aprofundir la seua relació amb el còmic de ciència-ficció i va esdevenir Moebius, i sobretot se'l recorda per la seua participació a la històrica revista Métal Hurlant. A partir del 1974, Moebius havia format el grup dels Humanoides Associats amb altres autors com Dionnet, Philippe Druillet i Farkas. La revista va revolucionar el món del còmic amb sèries d'historietes de fantasia i ciència-ficció, i va representar una veritable alternativa europea als còmics nord-americans de superherois. Però sobretot, cal destacar la seua obra magna, El Incal (1980), feta en col·laboració amb el polifacètic guionista Alejandro Jodorowsky.

Durant la dècada dels vuitanta, Moebius també va participar en el disseny de pel·lícules com Tron, Blade Runner, Masters del Universo, Willow, Abyss i, ja durant els noranta, com El quinto elemento, però sens dubte la seua col·laboració més destacada van ser els dibuixos que van inspirar el disseny artístic d'Alien (1979). Amb tot, també cal recordar els seus esbossos per a la versió fallida de Dune que havia de dirigir Jodorwsky. Moebius, que també s'havia llegit la novel·la de Frank Herbert, de la qual era un entusiasta, va acabar fent 3.000 dibuixos per al projecte Dune, amb un repartiment d'actors tan estrambòtic com el que haguessin format Orson Welles, Salvador Dalí, Mick Jagger, Gloria Swanson, Charlotte Rampling, David Carradine i Alain Delon. La pel·lícula no va tirar endavant, però fruit d'aquesta col·laboració amb Jodorowky, Moebius va publicar El Incal, i els seus dibuixos van acabar impregnant l'estil del Dune que David Lynch va acabar dirigint l'any 1984.

Més informació:
-Tribut a 'Dune' i el 'Dune' que no va poder ser

També pots llegir aquest article a Pantalla-Completa

'El ataque de los robots de Nebulosa-5' es veurà a Tarragona

2009-02-05T17:54:00.010+01:00

Los robó espaciale van a atacar la Tierra mu pronto. Vienen de Nebulosa-5, el lujar más lejano del Universo. Amb aquesta introducció ja mítica comença el curtmetratge El ataque de los robots de Nebulosa-5, que ha dirigit Chema García, i que ha estat l'única pel·lícula espanyola seleccionada per al prestigiós festival de cinema independent de Sundance, el passat més gener. De fet, el curtmetratge ja ha rebut un munt de premis, i en el cas de Sundance va rebre una menció especial del jurat. El treball d'aquest jove realitzador d'Elx demostra que amb una càmera, una bona història i sentit de l'humor n'hi ha prou per fer una gran pel·lícula de ciència-ficció, i que l'absència de sofisticats efectes especials i la falta de trucs digitals és un aspecte secundari. El ataque de los robots de Nebulosa-5 narra la història d'un jove discapacitat que rep el missatge d'una raça d'autòmates que vol aniquilar l'espècia humana perquè ja som una seriosa amenaça per a altres civilitzacions. Gran part de l'èxit d'aquest curtmetratge és per la seua difusió a través d'internet (aquí podeu veure el bloc oficial d'El ataque de los robots de Nebulosa-5) i en especial a You Tube, però també cal destacar la seua gran qualitat com a pel·lícula curta, que és el que compta quan et presentes a un festival. Tant és així, que Nebulosa-5 ha aconseguit un dels tres premis del festival barceloní Curt Ficcions, l'objectiu del qual és apropar als espectadors el gènere del curtmetratge. De fet, a partir d'aquest divendres, els tres curts guanyadors del Curt Ficcions es projectaran a les sales de cinema de 21 ciutats de l'Estat espanyol, entre les quals es troba Tarragona. Però si Tarragona us cau una mica lluny, també podeu veure El ataque de los robots de Nebulosa-5 aquí, a Hespèria...

'Mecanoscrit' arribarà al cinema

2009-02-05T08:05:00.002+01:00

El director català Bigas Luna portarà al cinema la novel·la Mecanoscrit del segon origen, una de les obres fonamentals de l'escriptor Manuel de Pedrolo i potser un dels màxims exponents de la literatura catalana de ciència ficció. Ho podem llegir al portal Cultura.21. cat, que també anuncia que el rodatge de la pel·lícula podria començar abans de final d'any, amb la previsió que puga estrenar-se l'any 2010. Mecanoscrit... descriu la lluita per la vida i l'esforç per autoeducar-se de dos joves, un noi i una noia, que són els únics supervivents a la Terra després que el planeta haja quedat pràcticament destruït per unes mans extraterrestres. Actualment, l’única adaptació que teníem de la novel·la de Pedrolo és la mítica sèrie que TV3 va emetre a partir del desembre de 1985, dirigida per Ricard Reguant, i que en realitat va ser la primera ficció produïda íntegrament per Televisió de Catalunya. En aquest sentit, la pel·lícula de Bigas Luna incorporarà algunes novetats, ja que es titularà Segon origen (cosa que considerem un error, ja que per abreujar el títol som molts els que ens referim a la novel·la com Mecanoscrit). D'altra banda, la protagonista femenina, l'Alba, serà una actriu catalana, mentre que es buscarà un actor nord-americà per interpretar el paper protagonista masculí, Dídac. Ja al desembre, El Periódico de Catalunya va informar de la possibilitat que el Mecanoscrit del segon origen arribés al cinema, després que el productor Tono Folguera i el seu soci, Carles Porta, aconseguissen la cessió dels drets de l'obra per part de la família de Pedrolo. Els productors, però, havien de complir la condició que va imposar l'escriptor, i que era que la pel·lícula fos filmada en llengua catalana. Per tant, vol dir això que l'actor nord-americà que interprete el Dídac haurà d'aprendre a parlar en català?

També pots llegir aquest article al bloc Pantalla-Completa.

Hespèria a l'Ebrebloc 2009

2009-02-04T20:02:00.004+01:00

Segur que ja us heu reservat el lloc a la vostra agenda per assistir a l'Ebrebloc 2009. Que no??? Doncs ara teniu una altra raó per fer-ho, ja que el dissabte per la tarda, a la Biblioteca de Roquetes, s'hi celebrarà una taula redona ben atractiva: sobre els blocs col·lectius de l'Ebresfera.

Hi assistiran representants de Cinema-Clàssics, de La Voz Telúrica, dels Exalumnes de la Mercè, i una ànima per part d'Hespèria. Es parlarà sobre què són els blocs col·lectius, com es creen, com comencen a caminar, i com (com a nous Prometeus) acaben tenint vida pròpia.

Com que parlarem del nostre bloc, i dels resultats que es poden arribar a aconseguir amb un de col·lectiu, no ens quedarà altre remei que fer una mica de presentació en el món analògic del llibre de relats curts de ciència-ficció, que bé s'ho mereix, i reconèixer l'esforç de tots els participants al concurs. Si voleu, en aquell moment tindrem alguns exemplars en paper del llibre, pel que si teniu previst anar-hi podeu aprofitar per adquirir-ne un.

Ens veiem a l'Ebrebloc!

Edgar Allan Poe a Lletres Ebrenques

2009-01-31T20:05:00.003+01:00

El passat divendres, a Lletres Ebrenques (el programa d'Antena Caro que us podeu descarregar), el podcast del dia va estar dedicat a Edgar Allan Poe, a rel de l'homenatge. Van escollir el darrer podcast d'asteroide, un poema titulat «Somni» traduït magistralment per l'emigdi. Tot seguit us adjuntem el tall del programa a on surt, amb una nova entrada psicodèlica i futurista que m'encanta!

[Descarregar el fragment del programa.]

Pòster definitiu de 'Watchmen'

2009-01-30T08:59:00.000+01:00

Després de moltes dificultats pel litigi entre Warner i Fox, i d'un rodatge blindat en què les imatges s'han anat servint amb comptagotes, ja és segur que l'esperada adaptació cinematogràfica de Watchmen, considerat el Ciutadà Kane del còmic, s'estrenarà el proper 6 de març. Ahir vam poder veure el pòster definitiu de la pel·lícula a Blog de Cine, i podem dir que ens ha agradat força. Bàsicament, han reaprofitat la imatge que ja havien dissenyat per anunciar la banda sonora original de la pel·lícula, amb música d'artistes tan diversos com Nat King Cole, Janis Joplin, My Chemical Romance, Leonard Cohen o Nina Simone. Al pòster, potser no calia anunciar que Watchmen és una obra del "visionari director de 300", i més sense dir el nom del director (Zack Snyder, que a primera vista ha fet un treball impecable a l'hora de portar les vinyetes al cel·luloide). La veritat és que l'aperitiu del pòster i dels primers vídeos i tràilers que hem vist a la xarxa ens han posat la mel als llavis, i ja tenim ganes que Watchmen arribe a les pantalles, per veure si la pel·lícula està a l'alçada de l'obra mestra del còmic que van crear els genis Alan Moore i Dave Gibbons. De moment, també se sap que el muntatge que arribarà als cinemes durarà 163 minuts, i que després hi haurà la inevitable versió íntegra al DVD, que segur que serà més fidel al còmic. D'altra banda, per seguir tota l'actualitat sobre la pel·lícula us recomanem aquest widget especial que ha posat en circulació la Paramount, que ens dóna accés directe a la informació sobre la pel·lícula, tràilers i altres materials sobre Watchmen, així com un sempre útil compte enrera per a l'estrena del film...

'Érase una vez el espacio' ha tornat

2009-01-27T12:58:00.002+01:00

M'he emportat una bona sorpresa quan he comprovat que la sèrie de dibuixos animats Érase una vez el espacio ha tornat de nou a TVE. En aquest cas, però, no l'emet ni La 1 ni La 2, i que jo sàpiga tampoc Clan TVE, sinó que la televisió pública espanyola ha recuperat aquesta sèrie tan recordada dels anys vuitanta per a TVE Internacional, el seu canal via satèl·lit. En concret, els 26 únics episodis de Érase una vez el espacio es poden veure tots els diumenges al matí, cap a les 10.15 hores, hora de Madrid. La sèrie va ser creada pel cèlebre Albert Barillé per als estudis Procidis, i va ser emesa per primer cop per la cadena France 3 a partir de 9 d'octubre de 1982. A Espanya es va poder veure per TVE, que també va participar en la seua coproducció al costat d'altres cadenes de Bèlgica, Canadà, Itàlia, Japó, Noruega, Holanda, Suècia i Suïssa.

Llegeix la resta de l'article a Pantalla-Completa

Hespèria a El Punt

2009-01-26T16:57:00.003+01:00

Ahir diumenge, a l'edició d'El Punt de les Terres de l'Ebre, en un article dedicat al llibre Ebre blook, impulsat per la Llibreria Serret i editat per Cossetània, hi va sortir una referència al llibre de relats curts de ciència-ficció, que tot seguit us reproduïm:

Un altre projecte interessant a la xarxa és el bloc col·lectiu de ciència-ficció de l'Ebre Hesperia.cat, que ha organitzat un concurs de relats curts de ciència-ficció, de només 140 caràcters (dues ratlles). S'hi van presentar una cinquantena d'autors. Ara han publicat un llibre digital que recull tots aquests relats, i qui vulga també pot rebre l'edició impresa a casa. El llibre el presentaran aprofitant la tercera trobada de blocaires ebrencs, el 6 i 7 de febrer.

Hespèria a Lletres ebrenques

2009-01-25T17:24:00.004+01:00

Segur que tots coneixeu el programa «Lletres ebrenques», conduït per l'Emigdi Subirats i emès a Antena Caro (i que podeu descarregar a la web). El que suposo que ja no n'esteu tant al cas és que al programa de divendres l'Emigdi va parlar durant una bona estona del llibre de relats curts de ciència-ficció que hem editat i la presentació que vam fer. Moltes gràcies emigdi!

Us adjuntem el tall del programa en què en parla i, a més a més, si continueu escoltant, us trobareu amb un podcast d'asteroide fet amb un poema del mestre accídia.

[Descarregar el fragment del programa.]

'A.I.', una partitura de John Williams

2009-01-21T18:54:00.000+01:00

Un dels aspectes de la pel·lícula Inteligencia Artificial (A.I.) que va provocar menys controvèrsia va ser l'excel·lent partitura de John Williams. Amb tot, la banda sonora que va escriure el músic habitual d'Steven Spielberg no és de les més conegudes de la seua discografia, i és per això que des d'aquí tractarem de reivindicar-la avui com una de les més interessants que ha composat en els últims anys. De fet, la música d'A.I. va suposar la seua 41a candidatura als premis Oscar com a millor banda sonora del 2001, guardó que Williams no guanya des del 1993 amb La lista de Schindler, quan va anunciar que es retiraria i que no composaria més música per a cinema. Per sort, no va ser així, i aquell mateix 2001, Williams també va composar la música d'una altra pel·lícula fantàstica, Harry Potter y la Piedra Filosofal (per la qual també va obtenir la nominació a l'Oscar), i des del 1993 encara ha escrit unes altres 25 bandes sonores més, tot obtenint quatre nominacions més per Atrápame si puedes (2002), Harry Potter y el prisionero de Azkaban (2004), i Múnich i Memorias de una Geisha (2005).

A la banda sonora d'Inteligencia Artificial, revisió del conte de Pinotxo en què Spielberg va aprofitar un guió del desaparegut Stanley Kubrick a partir d'un relat de Brian Aldiss, el músic nord-americà torna a donar una lliçó de com una partitura cinematogràfica ha de captar l'essència i tota l'emoció d'una pel·lícula, sense deixar de descriure tots els detalls. Com ja sabeu, la música de John Williams suposa fonamentalment la recuperació del so simfònic de les grans orquestres per al cinema, però també té una forta influència jazzística, sons intimistes i alguns tocs folklòrics. Però a Inteligencia Artificial, el músic s'allunya de la seua estructura habitual (que desenvolupa un main theme principal), i a més d'un leitmotiv evocador i memorable (base de la cançó For Always, que als crèdits canten Lara Fabien i Josh Groban) i dels passatges més tendres i dramàtics de l'obra, a la banda sonora d'A.I. també podem trobar exemples molt sòlids de la versatilitat i del bon ofici de Williams, amb temes com The Mecha World, que inclou una descripció angoixant del món mecanitzat dels robots. També són brillants els temes musicals que acompanyen la visita a les ciutats dels dos protagonistes, el nen-robot David i el robot-gigoló Joe. En aquest sentit, la barreja de ritmes i d'estils fa que la música d'Inteligencia Artificial siga una de les més modernes de Williams, amb moments d'un lirisme tràgic (Abandoned in the woods, quan el xiquet és abandonat al bosc, recorda alguns moments d'E.T.) i intents de fragments techno (The Moon Rising). Però especialment estremidor és Where Dreams are born, un tema vocal que és una veritable meravella, a càrrec de la soprano Barbara Booney. En definitiva, una altra gran banda sonora de Williams, que no es troba entre les més conegudes de l'autor. A.I. és molt descriptiva però també es pot gaudir sense les imatges de la pel·lícula o llegint un llibre, i ara podeu trobar-la a molt bon preu en moltes botigues de discos.

Edgar Allan Poe · «El corb»

2009-01-19T19:30:00.001+01:00

Avui fa dos-cents anys del naixement d'Edgar Allan Poe, i des d'Hespèria ens sumem a l'homenatge que se li ret arreu dels Països Catalans i la catosfera. Ho fem amb un podcast d'un dels seus poemes més famosos, El corb. Traduït magníficament al francès per Baudelaire i Mallarmé, i un exemple clàssic del romanticisme, és una profunda al·legoria poètica sobre la mort i el seu abisme separador, i el mateix Poe el recitava sovint.

La influència del poema ha trascendit els paràmetres purament literaris i podem trobar-lo referenciat en molts aspectes de la cultura popular (per posar alguns exemples variats, els Simpson n'han fet una paròdia, hi ha miniatures de warhammer que s'inspiren en el corb, i fins i tot Lou Reed li ha posat el nom a un dels seus discs).

La traducció que hem utilitzat és la de Xavier Benguerel, i la música que l'acompanya és ben romàntica: el Piano Concerto No. 2 in C Minor, Op. 18 - II. Adagio sostenuto, de Serguei Rakhmàninov. La tria ha vingut perquè el compositor rus es va inspirar en un poema de Poe per confeccionar la simfonia coral The Bells i ens ha semblat adequat juntar avui a un i altre romàntic.

Que disfruteu de la lectura, i moltes gràcies per participar en l'homenatge!

[Descarregar el podcast.]

Il·lustració de John Tenniel.

Homenatge a Poe a la catosfera

2009-01-19T10:43:00.033+01:00

Els adeptes d'Edgar Allan Poe han complit amb la seua paraula i, un a un, van desfilant per la catosfera per retre homenatge al Mestre. Anirem fent pública la llista de les seues ofrenes, i si ens deixem alguna no dubteu en avisar-nos, que l'afegirem!

> Cròniques de sota el mugró

> Biblosfera

> Coses i altres coses

> Un racó del meu petit món

> L'illa dels llibres

> El racó de les impressions i la memòria

> Penedesfera

> Diari d'un llibre vell

> La maleta sarda

> L'habitació grisa

> Tens un racó dalt del món

> Ariadna al laberint grotesc

> Des del meu mar

> L'escriptori

> Ovelles elèctriques

> L'altre costat de la lent

> A l'atzar agraeixo

> La Marfanta

> La Rayuela Cosmicómica

> bloGuejat

> Poesia infantil i juvenil

> Quadern d'en Cinto Amat

> Els ambigrames d'en Txescu

> Sobre llibres

> Emigdi Subirats

> Nessie School of Languages

> Poemes i lletres

> Totes les paraules

> Meo quidem animo

> Blog de Mònica

> Fragments manuscrits

> Gazophylacium

> El bloc d'en Raül

> Mots emblocats

> Ebremedia

> B de llibre

> Un altre invent

> Assumpta Morellà

> Vapors de trementina

> Cinema-clàssics

> La panxa del bou

> Diccitionari

> Riell Bulevard (1 i 2)

> el basar de les espècies

> Hatshepsut

> Fonamental

> Calgru

> El país dels Kokamuskes

> Llibres i lectures (1 i 2)

> Vilafestuc

Kutrefacto, a les Nits a l'Àtic

2009-01-16T18:40:00.002+01:00

No només de textos i pel·lícules fetes viuen els hesperians. A voltes també ens interessem pel món analògic. I és així com esta nit tenim una cita a Amposta, a les Nits a l'Àtic, en què es parlarà del cinema al youtube a les Terres de l'Ebre (i si voleu, via internet around the world).

Però la qüestió és que, entre els participants a la taula, hi trobarem gent de la productora Kutrefacto, que realitzen curts de terror. La seua darrera obra és El hijo del naranjo, i tot seguit podeu fer-ne un tastet. Us ho perdreu?

Aquest divendres 16 de gener tindrà lloc una nova sessió del cicle de xerrades Nits a l’Àtic.

Taula rodona “DEL CINEMA AL YOUTUBE AL NOSTRE TERRITORI“, que comptarà amb:

Àngel Miñana, estudiant ampostí de cinema i director del curtmetratge Secretos Enterrados, que serà produït per l’Escola de Cinema de Barcelona (ECIB) i que es rodarà en format cinema a Amposta.

Representants de Kutrefacto, productora ebrenca de curtmetratges de terror. El seu darrer treball, El hijo del Naranjo.

Jesús Ferré, ampostí autor del vídeobloc més destacat en català: La cuina de Jesús.

Jordi Antich, ulldeconenc autor de diversos documentals, organitzador de diferents festivals de música i exposicions, actualment treballa d’auxiliar tècnic a TV3.

Pau Itarte, d’Ulldecona, autor del tràiler documental Sin Piedras.

Dia: divendres 16 de gener

Lloc: Consell Comarcal del Montsià, Sala Emili Vives.

Municipi: Amposta

Horari:

21:15h - 22:15h: Taula rodona

22:15h - 23:30h: networking amb copa de cava

Més informació: http://www.atic2.cat/proximaxerrada

Homenatge a Edgar Allan Poe

2009-01-14T19:23:00.005+01:00

El proper dilluns, dia 19, farà 200 anys del naixement d'uns dels escriptors "contemporanis" més importants, l'Edgar Allan Poe. Sense ell el conte no seria el mateix (i no parlem ja del gènere del terror!). A la xarxa fa dies que a blocsdelletres es poden seguir els posts dels blocaires que parlen d'ell, i la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia [web i bloc] ha decidit tirar endavant una sèrie de lectures arreu del territori dels Països Catalans.

Des de les Terres de l'Ebre, Hespèria també se sumarà a estos actes [cartell], però a la nostra manera, i el proper dilluns, a les 19.30, posarem un post especial que tractarà sobre l'obra de l'autor americà.

Alhora, volem fer una crida a tots els blocaires. No res que no sapigueu fer: què tal si el dilluns 19 escrivim tots un post sobre el Poe? Cadascú a l'estil del seu bloc, de la manera i amb el contingut que més li agrade! I si ens aviseu, aquí mateix, anirem fent una mica de recull de tots els posts!

'Eureka', nova temporada a Sci-Fi

2009-01-14T17:42:00.005+01:00

Si hi ha ara mateix una sèrie de ciència-ficció a la televisió, en el sentit estricte de la paraula, aquesta és Eureka. El canal Sci-Fi estrena aquesta mateixa nit, a partir de les 22.00 hores i en exclusiva, la tercera temporada d'aquesta sèrie ambientada en una població habitada únicament per homes i dones amb una intel·ligència molt per damunt de la mitjana, i que es dediquen a la investigació, els descobriments i els avenços científics. Així, tot i la densitat científica del seu argument, que fa que la sèrie siga difícil de seguir pels que no tenen uns mínims coneixements de ciència i tecnologia, Eureka va aconseguir la passada temporada uns índexs força acceptables d'audiència (2,5 milions d'espectadors setmanals) a la cadena Sci Fi, que va renovar-la per una tercera temporada, emesa l'estiu passat als Estats Units. Els primers vuit episodis de la nova temporada arriben ara a la versió espanyola del canal Sci-Fi, i suposem que més endavant seran emesos en obert a Cuatro. En aquesta nova temporada, els espectadors descobrirem més secrets de la companyia Global Dynamics de la mà del sheriff Carter (Colin Ferguson), però sobretot dels interessants i excèntrics habitants d'Eureka. A més, una de les novetats de la temporada serà la incorporació d'un nou personatge, ja que l'actriu Ever Carradine interpretarà Lexi, la germana independent i rebel del cap de la policia local.

Hespèria: Relats curts de ciència-ficció

2009-01-13T20:00:00.002+01:00

Benvinguts a Hespèria!

Avui us presentarem un llibre molt especial, tal i com ja us havíem avançat fa uns dies, i serà per escrit i en podcast. I és especial perquè és fruit de la participació de piulaires i blocaires a un concurs de relats curts de ciència-ficció. Poc es podia esperar que relats de 140 caràcters, al final, es puguessen traduir al format paper!

Al juliol del 2008 els impulsors del bloc Hespèria vam decidir tirar endavant un concurs de narrativa. S'hi havia de participar mitjançant el twitter, o via correu electrònic, i el relat no podia excedir l'espai que cap en una piulada.

La participació al concurs va ser molt més important que la que esperàvem i per això hem decidit transformar la piuladissa en paper, per reconèixer l'esforç literari de tants i tants internautes. Este és, doncs, el nostre regal de Reis Galàctics per a tots vosaltres.

La coberta del llibre està il·lustrada amb un fragment de la nostra capçalera, obra de l'artista Kurai-Sawada, a ella li volem fer avui una menció especial per la seua desinteressada col·laboració.

Us convidem a tots a llegir la resolució del concurs, per saber com es va acabar de coure tot plegat, amb l'obra guanyadora de JM Tibau, i la finalista de l'Aina.

Per finalitzar, manllevarem unes paraules de la resolució, ja que resumeixen perfectament el que volem dir:

Finalment, volem fer palesa la qualitat de totes les obres presentades al concurs, causa que ens hagen complicat la definitiva resolució final, i agrair a tots els participants l’atreviment d’haver-s’hi presentat. Per a ells este llibre , ja que sense tots ells esta iniciativa hauria estat impossible d’aconseguir.

Moltes gràcies a tots.

Descarregar el podcast. Música d'Omars Attack.

Comprar el llibre.
Descarregar el llibre en format pdf.
Llegir el llibre en línia.

Ara que hem acabat, si voleu, podeu passar a fer la xerrada tot clicant a «comentaris». Ara mateix estem obrint les ampolles de cava i servint-les. Agafeu-ne una copa, i mentrestant preneu tant de pernil com vulgueu i aneu picant canapès d'aquí i d'allà (no us n'esteu, agafeu-ne tants com vulgueu, que en tenim més!).

Nota per als que aniran a l'Ebrebloc: Hespèria farà una comanda de llibres per tindre'ls de cara a l'Ebrebloc d'enguany, que se celebra del 6 al 7 de febrer a Tortosa i Roquetes. Si us fa mandra demanar directament el llibre, podem portar-vos-ho a les jornades i allí ens aboneu els diners. Heu d'escriure'ns a hesperia@hesperia.cat abans del divendres per poder-ho tindre a temps.

Invitació a la presentació en línia del llibre

2009-01-08T17:52:00.003+01:00

Benvolguts;

Hespèria es complau a convidar-vos a la presentació en línia del llibre Relats curts de ciència-ficció que conté els textos participants al Concurs de relats curts de ciència-ficció i que es durà a terme el propvinent dimarts 13 de gener a les 20 h a la web www.hesperia.cat.

Hi sou tots convidats, i us animem a fer còrrer la invitació entre els vostres contactes!

Comunicat als participants del Concurs

2009-01-05T16:09:00.004+01:00

Els Reis Galàctics pareix que enguany arribaran una mica tard. I és que des d’Hespèria estem preparant una edició en paper dels textos participants al Concurs de relats curts de ciencia-ficció, que estarà disponible a lulu.com per uns pocs euros. El motiu d’aquest post és per comunicar-ho als participants i, alhora, fer una crida a tots aquells que no hi desitgen aparèixer: cal que ens ho diguen a l’adreça de correu electrònic hesperia@hesperia.cat. En cas de no rebre cap comunicació per part dels interessats en una setmana, entendrem que tenim el permís dels respectius autors per tal que figuren al llibre.

Revisem 'Poltergeist'

2009-01-02T15:43:00.001+01:00

La primera pel·lícula que hem remirat en aquest 2009, per aquelles coses d'haver de canviar panyals de matinada, ha estat Poltergeist, que el canal TCM ha posat a les 7.20 hores del matí. El film va ser el primer èxit d'Steven Spielberg com a productor, ja que en realitat Poltergeist va ser dirigida per Tobe Hooper, un director especialitzat en el cinema de terror després d'haver realitzat la mítica La matanza de Texas (1974) i una primera adaptació de Salem's Lot (1979), l'obra vampírica d'Stephen King. De fet, no seria l'última col·laboració entre Spielberg i Hooper, ja que el director de Poltergeist també havia de firmar, anys més tard, alguns dels capítols de la minisèrie Abducidos (Taken). Així, Poltergeist va estrenar-se l'any 1982, amb un aclaparador èxit de crítica i públic. De fet, va convertir-se en una de les pel·lícules més vistes de la dècada dels vuitanta, però també en un clàssic modern del cinema de terror.

Poltergeist es basava en un episodi de la sèrie televisiva La dimensió desconeguda, i en realitat està plena de referències al món de la televisió. De fet, la pel·lícula en sí és una metàfora perfecta sobre els perills de la televisió, orquestrada per una generació de cineastes que havien crescut amb la televisió, però que volien fer un tipus de cinema que fes que el gran públic tornés a la foscor de les sales. Més enllà dels extraordinaris efectes visuals, realment innovadors en la seua època, el millor de Poltergeist és la seua doble lectura i la manera com està construïda la narració, amb tota una sèrie de senyals que vaticinen el que passarà després. A la pel·lícula, un matrimoni (Craig T. Nelson i JoBeth Williams) i els seus tres fills viuen a la casa dels seus somnis, en una urbanització idíl·lica, sense sospitar que una maledicció afecta la casa. L'àmbit domèstic protector, habitual en el cinema d'Spielberg, és aquí una terrible amenaça, amb una història que combina el terror tecnològic amb els contes clàssics de fantasmes. Així, no només es comencen a moure els objectes de la casa, sinó que la petita Carol Anne (Heather O'Rourke) veu coses estranyes a la pantalla de la tele quan s'acaba la programació. De fet, quan una força maligna s'emportarà Carol Anne cap a una altra dimensió, la seua família podrà parlar amb ella a través del vidre de la tele, com si la xiqueta hagués quedat atrapada dins de la televisió.

La televisió és un personatge més a la casa de Poltergeist, ja que hi ha aparells en gairebé totes les habitacions. A més, l'espectador nota que alguna cosa no va bé quan es produeixen les interferències amb el comandament a distància de la casa del veí, que sí deixa que el seu fill vegi programes infantils. En canvi, els fenòmens paranormals de la casa semblen un càstig, primer, per un consum excessiu de televisió, però també per haver ultratjat un antic cementiri amb les obres de la urbanització. Totes les coses tenen un límit, sembla la sentència dels responsables de la pel·lícula, just en una època en què el liberalisme salvatge de la naixent Era Reagan animava els nord-americans a crèixer sense aturador. De fet, en una de les escenes més intimistes, al llit dels pares i just abans de l'esclat de la tempesta, veiem que el pare està llegint un llibre sobre la figura humana i política de Reagan. És un dels elements que ajuda a posar Poltergeist en el seu context històric i cultural, al costat de les referències al cinema del mateix Spielberg (hi ha una cita indirecta de Tiburón) i del seu amic George Lucas, ja que l'habitació dels xiquets està plena d'articles de merchandising de La Guerra de las Galaxias, estrenada només cinc anys abans. Finalment, cal destacar la música inquietant i apegalosa que va composar Jerry Goldsmith. La meua escena favorita? Quan sembla que tot ha acabat i la família arriba a un motel, i el pare decideix traure l'aparell de televisió al carrer.

Catarsi: un nou fanzine, i en català!

2008-12-30T22:42:00.002+01:00

Que el món del relat de la ciència-ficció, la fantasia i el terror en català no és precisament un món perfecte ja ho sabem tots. Per això cal tindre en compte (i molt!) les noves iniciatives que s'engeguen al voltant de la seua difusió quan normalment les notícies acostumen a no ser gaire bones.

Així és que via la llista de correu de la SCCFF ens hem assabentat que un grup d'il·luminats (en el bon sentit de la paraula, ja que són de la societat de les Ter-Cat) s'han posat mans a l'obra i ja n'estan preparant una de bona, Catarsi, un fanzine en què es recolliran relats de ciència-ficció, de fantasia i terror en català (i que esperem veure per la xarxa quan haja sortit a la llum!).

Per als lletraferits ebrencs (i els de més enllà), us animem a enviar-hi els vostres textos, i us reproduïm el text de la convocatòria (que també podeu trobar al seu bloc):

Catarsi és el nom que els membres de les Ter-Cat (Tertúlies Catalanes de ciència-ficció, fantasia i terror) hem escollit per anomenar el nou fanzine que volem publicar periòdicament.

El fanzine preten omplir el buit que han deixat altres publicacions dins el panorama literari de gènere fantàstic en català. Catarsi serà doncs una publicació que inclourà entrevistes, notícies i sobretor relats.

A partir d'aquest moment queda oberta la recepció d'originals per ser inclosos al fanzine Catarsi. Han de ser relats d'unes 6.000 paraules com a màxim i que estiguin inscrits dins qualsevol gènere fantàstic (ciència-ficció, fantasia o terror). També s'acceptaran altres formats, com el còmic, el teatre etc...

La nostra voluntat és treure el primer número el proper Sant Jordi de manera que demanem a tot aquell escriptor veterà o novell que vulgui ser publicat i que cregui en la necessitat de promocionar aquests gèneres, tan oblidats dins la literatura catalana, que ens enviï els originals a la següent adreça:

catarsifanzine@gmail.com

Així mateix, tot aquell que desitgi rebre informació sobre actualitzacions i novetats tant en el bloc com en la publicació de números pot deixar el seu e-mail a l'esmentada adreça electrònica.

Novetats mutants: els orígens de Magneto

2008-11-13T14:07:00.001+01:00

Si és cert que els dolents, al cinema, són moltes vegades més atractius que els bons, prepareu-vos per xalar amb la nova pel·lícula que s'està preparant sobre els orígens de Magneto. Just després de confirmar que Joe Johnston (Jumanji, Cariño he encogido a los niños) serà el director de la pel·lícula sobre el Capità Amèrica, que ha de ser el punt d'arrencada de la nova franquícia sobre Los vengadores, Marvel continua per feina, Així, ara ha donat nova informació sobre els diferents projectes sobre els orígens de la Patrulla X. Per tant, a més de l'spin-off sobre Lobezno, Marvel també ha confirmat que farà una preqüela sobre els orígens del dolent de la pel·lícula: Magneto.

La primera pel·lícula d'X-Men ja començava amb un pròleg memorable, que es remuntava a la Segona Guerra Mundial i amb Magneto quan encara era un xiquet, a punt d'entrar en un camp de concentració dels nazis. Era just en aquest moment quan descobria els seus poders... Doncs bé, l'encarregat de dirigir la pel·lícula serà David S. Goyer, responsable de Blade Trinity, i X-Men Origins: Magneto començarà just aquí. En aquest cas, la pel·lícula mostrarà com el jove Eric Lensherr va esdevenir Magneto, i què va passar-li perquè es convertís en un mutant dolent i en l'antítesi del professor Xavier. De fet, el guió també haurà de mostrar l'evolució dels dos, primer amics i després enemics, durant la seua joventut. De fet, sembla que Xavier serà un dels soldats de les forces aliades que participarà en l'alliberament dels camps de concentració, i a partir d'aquí començarà una relació d'amor i odi entre els dos personatges. La previsió és que la pel·lícula es podrà estrenar l'any 2010, però el més greu és que encara no se sap quins seran els actors que interpretaran Xavier i Magneto. Evidentment, no es podrà comptar gaire amb la participació de Ian McKellen i Patrick Stewart, massa vells per tornar a interpretar, en aquesta preqüela, els papers que van fer a la trilogia. Per interent ja circulen tot tipus d'especulacions sobre els actors escollits, però encara no hi ha res de cert.

Proposta de Halloween: '¿Quién puede matar a un niño?'

2008-10-31T13:02:00.007+01:00

Tom i Evelyn són una parella de turistes -ella està embarassada-, que arriben a Almanzora, una població fictícia de la costa espanyola. És la típica parella de turistes britànics que busquen fugir del soroll i de l'estrés de la gran ciutat, i creuen que han trobat un lloc molt tranquil, ideal per passar la lluna de mel que han hagut d'ajornar. Amb tot, la idíl·lica Almanzora és en realitat un lloc massa turístic i bulliciós, i és per això que decideixen llogar una barca i marxar fins a una petita illa que Tom havia visitat quan era més jove. Quan arriben, descobreixen que la illa està únicament habitada per uns xiquets que, posseïts per una violència misteriosa, es rebel·len i ataquen els adults sense pietat...

Aquesta és la inquietant arrancada de la pel·lícula ¿Quién puede matar a un niño?, sens dubte una de les joies del cinema de terror espanyol dels anys setanta. El responsable del film Island of the Damned o Death Is Child's Play [així es va titular la pel·lícula per a la seua distribució a l'estranger, segurament per aprofitar l'enorme tirada comercial que tenia la nissaga d'El pueblo de los malditos], és ni més ni menys que Narciso Ibáñez Serrador, que ja era molt conegut a Espanya pel mític programa de televisió Un, dos, tres... responda otra vez. De fet, ¿Quién puede matar a un niño? és del 1976, només quatre anys després que Chicho posés en marxa el seu popular concurs. Amb tot, Ibáñez Serrador ja portava una prolífica carrera a la televisió, on havia debutat l'any 1963 com a director i intèrpret del programa Muerte bajo el sol. I tres anys més tard, el 1966, va debutar al gènere de terror amb els seus episodis a la sèrie Historias para no dormir, en què va dirigir títols memorables com El cumpleaños, La bodega o El asfalto. De fet, després d'aquests èxits televisius, Chicho va dirigir el seu primer llargmetratge, La residencia (1969), un altre film de terror amb què va aconseguir un gran èxit comercial i de crítica.

¿Quién puede matar a un niño? té un guió del mateix Ibáñez Serrador (tot i que va signar amb el pseudònim de Luis Peñafiel, que ja havia utilitzat a Muerte bajo el sol). Chicho s'havia inspirat en una novel·la de Juan José Plans, un dels escriptors habituals del mitjà ràdio, titulada El juego de los niños. La base de l'argument és que fins i tot les ànimes més innocents poden amagar la maldat més absoluta. És inevitable pensar, per tant, en la novel·la El señor de las moscas, de William Golding, que també ha tingut diverses adaptacions cinematogràfiques, o també en la citada El pueblo de los malditos. En aquest cas, sembla que la rebel·lia dels xiquets no és perquè hagin estat posseïts per ents extraterrestres, sinó com a reacció al tractament que reben els infants per part dels adults, en diferents llocs del món. De fet, el pròleg de la pel·lícula és una successió d'imatges reals de xiquets que pateixen a les guerres, als camps d'extermini o al Tercer Món. Per tant, que els xiquets es rebel·lin contra els adults és qüestió de temps...

La pel·lícula té una música memorable de Waldo de los Ríos i una lluminosa fotografia de José Luis Alcaine, ideal per mostrar el clima càlid i asfixiant d'aquesta illa maleïda, amb unes cases de parets molt blanques que són tota una metàfora de la crueltat infantil. El protagonista masculí és Lewis Fiander, un actor que potser recordareu del film El retorno del doctor Phibes, un altre dels clàssics del gènere de terror de sèrie B. La noia és la rossa Prunella Ransome, amb un paper sublim, ja que és la que més patirà quan pense que potser també porta un monstre al seu interior. ¿Quién puede matar un niño? té escenes memorables, però en una nit com la d'avui, potser la que us impactarà més és la de la pinyata. Però no us dic més. Bona nit i bon Halloween...

Els marcians tornen a invadir la Terra!

2008-10-30T14:04:00.001+01:00

Les principals ràdios d'Espanya participen avui en un projecte comú impulsat per l'Acadèmia de la Ràdio, i que consisteix en la representació de la versió de La guerra dels mons que Orson Wells va fer la nit del 30 d'octubre de 1938, i que va commocionar els Estats Units. Personalment, recordem una versió que fa uns anys va fer la cadena Ser, i que ens van posar durant una de les assignatures de ràdio quan féiem la carrera de Periodisme. Avui l'esdeveniment tindrà lloc al teatre Mira de Pozuelo de Alarcón, a Madrid, i té el suport d'emissores com la Ser, la Cope, Onda Cero, Punto Radio o Ràdio Nacional de España. L'emissió a la cadena CBS de l'obra dramàtica del Mercury Theather que dirigia un Orson Welles amb només 23 anys compleix el seu 70è aniversari, i avui tindrà un merescut homenatge amb una emissió en diferents cadenes. Radio 3 emetrà la representació en directe, i la resta de cadenes l'oferiran més endavant o emetran només alguns minuts d'aquesta nova La guerra de los mundos.

Com alguns ja sabreu, Orson Welles va aconseguir fama internacional amb aquest experiment de teatre a la ràdio, que va demostrar el gran poder dels mitjans de comunicació en un moment en què la propaganda política feia els seus avenços més esgarrifosos en països com l'Alemanya nazi o la Rússia soviètica. En el cas dels Estats Units, encara commocionats per la crisi econòmica del 1929, Welles va fer creure que la invasió marciana era un fet real, ja que va adaptar el text original d'H.G. Wells com si fos un noticiari radiofònic que interrompia de forma sobtada l'emissió d'una vetllada musical. Les famílies van reunir-se espantades al costat dels aparells de ràdio esperant la fi del món, i també s'ha dit que fins i tot van haver suïcidis, tot i que el més probable és que les morts que van haver-hi fossin accidents causats pel pànic de la gent que fugia. Orson Welles va estar a punt d'anar a la presó, però el més important és que la polèmica va fer que captés l'interès de Hollywood i que la productora RKO el contractés l'any 1939 per fer la seua primera pel·lícula. Després de descartar una adaptació de la novel·la El cor de les tenebres, de Joseph Conrad, l'ambiciós i genial Orson Welles es va embarcar en la seua gran obra prima: Ciutadà Kane (1941), una pel·lícula en què Welles va tornar a parlar dels mitjans de comunicació.

La dramatització d'avui de La guerra dels mons també s'ha presentat com un homenatge de l'Acadèmia de la Ràdio a Orson Welles tot reconeixent l'amor del cineasta per Espanya. De fet, les cendres de Welles estan dipositades a la finca de la família del torero Antonio Ordóñez, amic personal de l'autor de Set de mal. Els personatges de la nova versió radiofònica de La guerra dels mons tindran les veus de professionals del mitjà tan prestigiosos com Luis del Olmo, Primitivo Rojas, Juan Ramón Lucas, Ángeles Afuera, José Manuel Alfageme, Charo Soria, Rafael Revert, Juan Manuel Gozalo, Toni Garrido, Mamen Asencio i Juanma Ortega. El director serà Gregorio Parra, i la dramatització tindrà la música en directe de set músics: Julio Cisneros (guitarra), Sergio González (teclat), Ramses Villabona (percussió), Alberto Rubén Lasarte (baix), Carlos Franco (bateria), Manuel Blanco (trompeta) i Edmundo José (trombó). L'emissió seguirà de forma escrupulosa el guió original. Com hem dit, Radio 3 l'emetrà en directe, entre les nou del vespre i les deu de la nit. També es podrà seguir a través del web de RTVE i, després de la seua emissió, l'àudio també podrà escoltar-se a través del sistema de Radio a la carta.

També podeu escoltar l'enregistrament original que va conduir Orson Welles, tot descarregant-vos l'arxiu del web del Mercury Theather.

La Legión del Espacio

2008-10-27T18:01:00.003+01:00

A la xarxa podem trobar un bon grapat de tires còmiques, però n'hi ha una a la que tinc especial estima. Són La Legión del Espacio, una colla de soldats frikis que viuen unes aventures ben curioses, ja que totes estan relacionades amb algun tema de ciència-ficció (pel·lícules, literatura, còmics... tot s'hi val!).

Us recomano seguir-los de tant en tant, ja que acostumen a estar a la última de les darreres notícies i rumors que circulen, i tal i com el Gustau va dedicar un post a Ulisses, ells també han fet el mateix amb una tira!

El monstre de la Llacuna Negra

2008-10-24T12:39:00.000+02:00

Molts anys abans dels monstres alienígenes de pel·lícules com Alien o Predator, la criatura més terrible del cinema va ser el monstre de la Llacuna Negra. La pel·lícula La mujer y el monstruo (Creature from the Black Lagoon), que Jack Arnold va dirigir l'any 1954, va establir i dignificar l'arquetip del nou monstre dels films de sèrie B de la ciència ficció dels anys 50. La història d'aquesta monster-movie comença quan uns científics descobreixen, a la capçalera de l'Amaçones, un jaciment amb les restes d'una estranya criatura prehistòrica, que confirmaria l'evolució de les espècies aquàtiques cap als animals terrestres. Si els científics aconsegueixen saber com va adaptar-se la criatura amfíbia al nou mitjà terrestre, podran utilitzar els coneixements per preparar l'adaptació dels humans a d'altres planetes, quan comenci la colonització de l'espai... És en aquest moment quan es forma una expedició científica que recorre la selva en un vaixell, i que suposa un pas endavant en la ciència ficció cinematogràfica, ja que els científics són els protagonistes de la pel·lícula, i no professors bojos o doctors amb conspiracions per dominar el món. Els protagonistes principals són Richard Carlson, que interpreta el doctor David Reed, i Julie Adams, una exsecretària reciclada a actriu (la seua última aparició coneguda és a la sèrie Perdidos), i que encarna la científica Kay Lawrence. Carlson ja havia treballat l'any anterior amb Arnold a la pel·lícula Vinieron del espacio (It came from outher space, 1953), un altre dels clàssics del gènere. L'actor donava la credibilitat que necessitava una història de ciència-ficció per garantir que fos un èxit entre el gran públic, i no només entre els espectadors adolescents. A més, el to expressament científic del guió també feia que fos més verossímil l'existència d'un monstre subaquàtic en el cor de la selva.

En aquest sentit, l'amenaça per als humans no ve de l'espai exterior, com en la gran majoria de les pel·lícules de ciència ficció dels anys 40, 50 i 60, sinó d'un dels llocs més recòndits i inexplorats del planeta Terra. Aquest és un element realment interessant, que enllaça La mujer y el monstruo amb la literatura d'autors com H.P. Lovecraft, i més encara tenint en compte el caràcter amfibi de la criatura. El disseny del monstre va ser molt laboriós, i en realitat està interpretat per dos actors (Ben Chapman i Ricou Browning), per poder filmar a la vegada les escenes d'estudi i les enregistrades en exteriors. Curiosament, les famoses escenes subaquàtiques van ser filmades en un dels estudis de la Universal, que amb La mujer y el monstruo volia reprendre la seua tradició de pel·lícules de terror. A més, per poder competir amb la gran acceptació que tenia la televisió, Creature from the Black Lagoon va ser filmada amb la tècnica 3D, que feia que la gent necessités unes ulleres especials per poder veure la pel·lícula als cinemes. Així, cal tenir en compte que la impressionant escena de Julie Adams nedant plàcidament a la llacuna amaçònica, mentre el monstre buceja de forma tant amenaçadora com captivadora a pocs metres de distància, estava pensada perquè el públic dels cines veigués un gran cub d'aigua suspès a la sala, amb un monstre que semblava que havia de sortir de la pantalla.

En qualsevol cas, un dels aspectes més recordats de la pel·lícula és el banyador blanc que lluïa l'actriu, i que per primer cop des de la implantació del codi moral a Hollywood (el famós codi Hays) ensenyava les cames senceres. Molt s'ha dit i s'ha escrit sobre el simbolisme sexual de la capbussada-dansa entre la dona i el monstre, així com de la intenció del director de El increíble hombre menguante de revisitar el mite de la Bella i la Bèstia. D'alguna manera, el monstre de la Llacuna Negra també recorda l'altre monstre mític de la Universal, el creat pel doctor Frankenstein i interpretat per Boris Karloff, ja que tant l'amfibi com el monstre de Frankenstein simbolitzen els riscos del mal ús de la ciència i la solitud tràgica que pateixen els éssers que són diferents. Però personalment, el que més ens interessa és la gran tècnica narrativa que Arnold demostra al llarg de la pel·lícula i en especial a les escenes en què el monstre assetja la tripulació del vaixell, amb un desenvolupament de la intriga i sobretot de la música que després havia de servir Steven Spielberg per a la pel·lícula Tiburón. Per cert, sobre la música, una curiositat a tenir en compte és que un dels tres compositors que va escriure la banda sonora per a La mujer y el monstruo va ser Henry Mancini, que tot i la seua joventut ja s'havia especialitzat en la creació de música romàntica i lleugera, i que es va encarregar dels passatges més jovials. Per la seua banda, Hans J. Salter era un col·laborador habitual de Jack Arnold, que també va composar la música de El increíble hombre menguante i d'altres cintes de terror, com El hombre lobo de 1941. El tercer músic va ser Herman Stein, un veritable especialista en la composició de la música dels crèdits dels films, i també col·laborador d'Arnold en pel·lícules com Tarántula, Vinieron del espacio o el mateix El increíble hombre menguante.

L'Odissea, del mite clàssic a l'espai

2008-10-22T11:14:00.001+02:00

No deixem la mitologia grega, ja que si ahir parlàvem d'un projecte per fer una sèrie de televisió basada en les aventures de Jàson i els argonautes, ara ens toca fer-nos ressò d'una possible adaptació cinematogràfica de L'Odissea, l'obra immortal del poeta Homer. Així, a Hollywood fa uns dies que es comenta que Brad Pitt podria interpretar ara Ulisses, després d'haver encarnat l'Aquil·les de la pel·lícula Troya, inspirada en La I·líada, el poemà èpic considerat com la preqüela de L'Odissea. Tot sembla que la Warner podria ser la productora d'aquesta gran superproducció, en què Pitt seria dirigit pel veterà George Miller, el realitzador de la nissaga de Mad Max. En aquest sentit, L'Odissea explica les aventures i penúries d'Ulisses a la seua pàtria, després de la Guerra de Troia, en un viatge que va durar 20 anys. En aquest sentit, se'ns farà difícil veure Brad Pitt fent d'Ulisses, ja que a Troya va fer d'Aquil·les i el paper d'Ulisses a la pel·lícula de Wolfgang Petersen estav interpretat per l'actor anglès Sean Bean, més conegut pel seu paper de Boromir a la trilogia El señor de los Anillos.

Amb tot, el més estrany és que els productors estan estudiant l'opció de situar la història d'Ulisses al futur, a l'espai exterior, i no en l'època de les guerres entre grecs i troians. Un argument que inevitablement ens recorda Ulysses 31, la joia de l'anime dels anys vuitanta que van produir la japonesa Tokyo Movie Shinsha i la francesa DiC Entertainment. A la sèrie de dibuixos animats, que va tenir un total de 26 episodis i va estar dirigida per Nagahama Tadao, Ulisses comandava la nau espacial Odiseus, que després de matar el gran Cíclop aconsegueix rescatar un grup de xiquets presoners, entre els quals es trobava el seu fill Telèmac. Per això, el déu Posseidó el condemna a vagar per l'univers de l'Olimp, i congela la seua tripulació, que es manté en hivernació fins que Ulisses puga trobar el regne d'Hades, condició necessària perquè puga tornar a la Terra. De la mateixa manera, aquest és un argument que també recorda el tema de Galáctica, estrella de combate, que en realitat és una llarga odissea dels humans en el seu retorn a la Terra. En qualsevol cas, el projecte promet, fins i tot si finalment es decarta l'adaptació de L'Odissea al gènere de la ciència-ficció i s'opta per una versió clàssica d'aquest gran poema èpic.

Preparen una sèrie de televisió sobre 'Jàson i els argonautes'

2008-10-21T14:00:00.002+02:00

La cadena NBC ha encarregat la preparació del pilot d'una sèrie inspirada en la pel·lícula Jasón y los argonautas, un dels clàssics del cinema fantàstic dels anys seixanta. Sens dubte és una gran notícia pels afeccionats a le sèries que també som adeptes del gènere fantàstic, que afortunadament travessa un moment excepcional a la televisió. La cadena NBC va estrenar divendres la seua versió televisiva de Robinson Crusoe, i ara ha comprat un guió dels germans Josh i Jonas Pate, escriptors de diversos espidosi de sèries com La mujer biónica, Moonlight i Surface. L'argument de la sèrie seguirà les conegudes aventures de Jàson, l'heroi de la mitologia grega que va iniciar una expedició per trobar el velló d'or. El viatge va sorgir perquè Pèlies va tancar a la presó Èson, rei de Tebes, i es va proclamar monarca. Èson tenia un fill, Jàson, i Pèlies li va dir que si li portava el velló d'or (una missió suïcida) seria proclamat rei. Però Jàson va emprendre l'aventura en el vaixell Argos, construït a Tessàlia amb l'ajuda de la deessa Atena, i acompanyat pels argonautes. El velló es trobava a la Còlquidia, custodiat per un drac, la Hydra de set caps. Jàson, acompanyat d'un grup d'uns cinquanta herois grecs (Orfeu, Càstor, Pòl·lux, Peleu, Hèrcules, Teseu, Laertes, Atalanta -la única dona de l'expedició, famosa corredora i arquera-, Meleagre...) va organitzar una expedició en què van viure tot tipus d'aventures. En aquest sentit, l'episodi més popular, sobretot gràcies a la pel·lícula que va dirigir Don Chaffey l'any 1963 amb unsmagnífics efectes especials del mestre Ray Harryhausen, és la batalla dels argunautes amb els set esquelets. Però també és impressionant la lluita dels argonautes contra Talos, el gegant de bronze, així com la batalla contra la Hydra.

En aquest sentit, sembla que la sèrie de l'NBC buscarà un enfocament tècnic a l'estil de la pel·lícula 300, o de Sanctuary, la sèrie del canal Sci Fi que està revolucionant el gènere televisiu pel fet d'estar filmada davant de pantalles verdes, amb fons generats per ordinador. La veritat és que el projecte té bona pinta, però també és cert que no esperem res de profit dels germans Pate, tenint en compte que les sèries La mujer biónica i sobretot Surface tenien uns guions més aviat fluixots. D'altra banda, gran part de l'èxit de la sèrie dependrà del repartiment d'actors i actrius que contractin per les noves aventures de Jàson. A la pel·lícula, Todd Armstrong estava incommensurable, i la sensual Nancy Kovack també va ser una Medea sensacional. En aquest sentit, estaria bé que la nova versió de Jàson i els argonautes es plantegés com una sèrie per al públic adult, i no com una proposta juvenil, a l'estil de la minisèrie que la productora Hallmark va produir l'any 2000 amb l'actor Jason London (germà bessó de Jeremy London, el protagonista de Mallrats de Kevin Stmith) interpretant el capità dels argonautes.

Via ¡Vaya Tele!

Resolució del concurs de relats breus de ciència-ficció

2008-10-13T00:00:00.000+02:00

Després d’infinites deliberacions cibernètiques, reunit el jurat del concurs de relats breus de ciencia-ficció Hespèria, es decideix que el Guanyador de Corona d’Heli Sòlid és el relat següent

«L’androide mossega el gelat amb passió fingida. Un regalim de nata rellisca comissura avall, i fa malbé circuits d’importància decisiva.» De JM Tibau.

I, alhora, s’atorga un Accèssit de Neutrons per la Qualitat Literària a l’obra

«El segon model arribava ben embolicat quan el primer es desendollava del món. Va deixar una nota de comiat que ningú va saber llegir.» De l’Aina.

El jurat ha decidit premiar el primer perquè la idea de l’androide que vol ser humà, fins i tot fingint els plaers més rudimentaris (com llepar un gelat), és molt captivadora, tot i que el seu desig de ser humà, i per tant de desafiar el seu creador, implica un càstig gairebé diví. Finalment, també ens ha captivat el fet que aparega aquesta expressió de «fa malbé circuits d’importància decisiva», ja que té unes ressonàncies caldersianes.
A més a més, s’ha decidit atorgar un accèssit a la segona obra perquè ens sembla molt encertada, ja que sense dir gaire diu molt (objectiu evident de fer un concurs Twit) i, d’altra banda, sense caure en terminologia ni en conceptes tòpics, subtilment es classifica dintre de la ciència-ficció.

Tots dos guanyadors rebran un lot de llibres properament, entre els quals es troben un parell d'exemplars dels Premis UPC de ciència-ficció, el del 2004 i el del 2008, que han estat cedits pel Consell Social de la UPC.

Finalment, volem fer palesa la qualitat de totes les obres presentades al concurs, causa que ens hagen complicat la definitiva resolució final, i agrair a tots els participants l’atreviment d’haver-s’hi presentat. Per a ells este llibre, ja que sense tots ells esta iniciativa hauria estat impossible d’aconseguir.

Moltes gràcies a tots,

La cúpula de més enllà de la Cúpula del Tro

Get your own - Open publication

Podeu descarregar-vos el llibre amb els relats aquí. I si voleu també podeu posar una finestra amb el llibre al vostre bloc tot copiant este codi.

Avís del concurs de relats breus

2008-10-07T20:33:00.003+02:00

Benvolguts navegants i participants al concurs:

Per causes al·lienígenes a les nostres voluptats us comunicarem el resultat del concurs el propvinent dilluns. Uns daleks han provocat interferències en les nostres comunicacions internes i han endarrerit la resolució final.

Agraïm la vostra infinita paciència, i aprofitem este comunicat per donar-vos les gràcies per la magnífica participació que s'ha enregistrat. Mentrestant podeu llegir els textos presentats aquí.

La cúpula que viu més enllà de la Cúpula del Tro.

Cicle de cinema fantàstic a TV3

2008-10-03T13:51:00.003+02:00

Amb motiu de la celebració de Sitges 2008, el Festival Internacional de Cinema de Catalunya, aquesta mateixa nit TV3 enceta un cicle de pel·lícules de ciència ficció i terror, que emetrà tots els dies de matinada. De fet, TV3 és un dels patrocinadors oficials del festival. La pel·lícula d'avui (a les 00.25 hores) és la francesa Vidocq, dirigida l'any 2001 per Pitof. La història se situa al París de l'any 1830, en què Vidocq (Gérard Depardieu), un expresidiari que s'ha convertit en el detectiu més famós de la seua època, desapareix mentre lluita contra el malvat Alquimista, un assassí que perseguia de feia mesos. La desaparició de Vidocq commociona els parisencs, que el tenien per un heroi, mentre un periodista i l'amant del detectiu miren de trobar les respostes a l'enigma. A més, Vidocq s'ha programat després d'una de les últimes grans produccions del gènere de ciència ficció, El dia de demà (Roland Emmerich, 2004).
El cicle de cinema fantàstic continuarà dilluns amb la pel·lícula Gattaca, que Andrew Niccol va dirigir l'any 1997 tot posant al damunt de la taula la preocupació social que hi havia a finals dels anys noranta pels avenços científics en el camp de la manipulació genètica. La pel·lícula, que començarà a les 00.10 hores, està protagonitzada per Ethan Hawke i Uma Thurman, i explica la història futurista d'una societat que ha arribat a una recerca obsessiva de la perfecció, en què els éssers humans són dissenyats genèticament. A la mateixa hora, però dimarts a la nit, TV3 recuperarà la pel·lícula Starman, el film de John Carpenter del 1984 que explica l'arribada a la Terra d'un extraterrestre amb l'aspecte de Jeff Bridges. Dimecres, a les 00.50 hores, serà el torn de Línia Mortal (Joel Schumacher, 1990), amb Kiefer Sutherland, Julia Roberts i Kevin Bacon protagonitzant un grup d'estudiants de medicina que decideixen fer experiment tan fascinant com perillós: aturar durant alguns minuts les funcions cardíaques per descobrir què passa en el més enllà. L'endemà dijous a les 00.45 hores s'emetrà Donnie Darko (2001), una pel·lícula de Richard Kelly amb Jake Gyllenhaal. A la pel·lícula, Donnie Darko és un estudiant adolescent amb fama de pertorbat mental per les visions que afirma tenir. Per exemple, es troba un conill gegant que li anuncia que el món s'acabarà al cap d'un mes i que s'apodera de la ment del noi, tot obligant-lo a fer tot tipus de malifetes.
Finalment, divendres que ve, 10 d'octubre, TV3 també proposa un programa doble, amb Premonition (Mennan Yapo, 2007) i el muntatge final de Blade Runner, la pel·lícula immortal de Ridley Scott. A Blande Runner, que se situa l'any 2019 a la ciutat de Los Angeles, Deckard és un policia interpretat per Harrison Ford que té llicència per matar. La seua missió és perseguir i exterminar quatre replicants humanoides (dos homes i dues dones) que s'han escapat d'un taller còsmic i s'han infiltrat a la ciutat. Són uns robots intel·ligents exactes als éssers humans, excepte que no tenen afectivitat ni memòria. La nova versió de Blade Runner és, segons el seu director, el muntatge del director definitiu de la pel·lícula. Des de l'any 2000, Scott va estar treballant, gràcies a les noves tecnologies, en la restauració, remasterització i ampliació del film, en què s'inclouen escenes inèdites que l'any 1982 es van haver de suprimir per falta de pressupost. La nova versió de Blade Runner va estrenar-se l'any pasat, per commemorar el 25è aniversari de la pel·lícula.

'Plutón BRB Nero' arriba a La 2

2008-09-25T19:45:00.002+02:00

Ahir a la nit va estrenar-se a La 2 de TVE el primer episodi de la sèrie Plutón BRB Nero. El nou projecte del director Álex de la Iglesia ha fet vessar rius de tinta (com es diuen, els rius de tinta a les pantalles dels ordinadors?), i la veritat és que l'expectativa era molt alta. El gran valor de Pluton BRB Nero és que és una proposta diferent i absolutament innovadora dintre del que era fins ara la ficció espanyola. No és cert, com se'ns ha venut en altres llocs, que es tracte de la primera sèrie de ciència ficció espanyola, ja que els que fan aquesta afirmació no han volgut tenir en compte l'espai infantil Los mundos de Yupi. En qualsevol cas, la nova sèrie d'Álex de la Iglesia no beu de la sèrie que va substituir el Barrio Sésamo i l'entranyable Espinete, sinó de la mateixa Acción Mutante i de la britànica El Nan Roig. Però el millor són els referències als clàssics de la ciència-ficció (Alien, Cuando el destino nos alcance -Soylent Green-, Desafío total o Star Trek) i les al·lusions més o menys frikis, com el fet que la nau Plutón BRB Nero porti al casc una enganxina del refresc Mirinda (recordeu que un dels curtmetratges d'Álex de la Iglesia es titulava, precisament, Mirindas asesinas). Potser el guió del capítol pilot va ser una mica fluix en alguns aspectes: no ens ha agradat la veu en off del principi, que intentava fer gràcia a la força, amb frases presumptament ingenioses, ni tampoc les excessives videoconferències del capità Valladares amb la seua dona.
Plutón BRB Nero és molt millor en aquells moments i en aquells diàlegs d'aparença improvisada i més frescos, en què es nota la mà de De la Iglesia. Evidentment, ajuda molt el fet de tenir actors com Carlos Areces (l'habitual de Muchachada Nui fa aquí de l'oficial Querejeta) o Enrique Villén, impressionant en el seu esgarrifós paper de l'extraterrestre Roswell. No ens acaba de fer el pes l'encarregat d'interpretar el capità Valladares, l'actor Antonio Gil, que en alguns moments sembla un sucedani de Javier Manquiña. Però sí ens han agradat força els androides Lorna (Carolina Bang) i Wollensky (Manuel Tallafe), així com Hoffman (genial, com gairebé sempre, Enrique Martínez) i l'actor que interpreta el president Maculay Culkin III (desconegut Mariano Venancio, tota una sorpresa). Per tant, esperem que l'episodi pilot haja posat les bases per desenvolupar una veritable sèrie de culte, ja que té molts dels ingredients per aconseguir-ho. Per començar, ahir el primer capítol va aconseguir una audiència que va superar la mitjana de La 2, amb un 5,8% de quota de pantalla i un total de 844.000 espectadors, cosa que no està gens malament si tenim en compte que Plutón BRB Nero no va anar al prime time, sinó a partir de les 23.30 hores, després de Perdidos.
Si voleu saber més coses de la sèrie, podeu visitar la web oficial al lloc de RTVE, on ja es pot veure el primer episodi, però sobretot el bloc oficial de Plutón BRB Nero que ha preparat Álex de la Iglesia.

Revisem 'Encontres a la tercera fase'

2008-09-23T11:26:00.002+02:00

Encontres a la tercera fase (1977) va ser la confirmació definitiva del talent d'Steven Spielberg després de El diablo sobre ruedas (Duel, 1971) i Tiburón (1975), fins al punt que va ser per Close Encounters que va rebre la seua primera nominació a l'Oscar com a millor director. Però sobretot, suposa l'aportació més notable d'Spielberg al gènere de ciència-ficció, que va innovar totalment tot presentant els alienígenes com a éssers amistosos. Fins aquell moment, els extraterrestres de les pel·lícules havien estat personatges hostils, caracteritzats per un comportament agressiu i violent contra els humans, com a conseqüència de la paranoia col·lectiva que impregnava la societat nord-americana durant la Guerra Freda, i que evidentment també va arribar a Hollywood. Fins i tot l'alienígena d'Ultimátum a la Tierra (1951), de Robert Wise, que inicialment es presenta com un ésser amistós, recorre a la violència quan els humans no obeeixen el seu ultimàtum per acabar amb les guerres. Però a Encontres a la tercera fase els alienígenes no són hostils, sinó que porten un missatge de pau i d'amistat intergalàctica que més endavant Spielberg aprofundiria en la seua pel·lícula més exitosa, E.T., el extraterrestre.

De fet, el principal tema de Encontres a la tercera fase és que, efectivament, hi ha alguna cosa allà fora, i que no només és possible contactar amb els extraterrestres, sinó també interactuar amb ells. El més curiós és que, paradoxalment, una de les persones contactades és Rory Neary (Richard Dreyfuss), un operari senzill que té molts problemes de comunicació a casa seua. Una nit, Roy presencia uns misteriosos objectes voladors al cel, prop de casa seua. A més, obsessionat per entendre què li està passant, el personatge interpretat per Dreyfuss comença a distanciar-se encara més de la seua dona Ronnie (Teri Garr) i de la realitat que l'envolta. Roy només troba la comprensió que necessita en Jillian Guiler (Melinda Dillon), que també va tenir un episodi nocturn quan unes llums misterioses van endur-se el seu fill. La cosa encara es complica més quan Roy queda desconcertat per l'obstruccionisme del govern nord-americà i pel que sembla una conspiració (el país encara no s'havia recuperat després del xoc per l'escàndol del Watergate), en el que és un precedent clar del personatge de Mulder i la seua lluita a la sèrie Expediente X. Al mateix temps, un grup de científics internacionals, sota la direcció de Claude Lacombe (inoblidable François Truffaut), comença a investigar també els avistaments d'OVNIs i la seua possible relació amb tota una sèrie d'esdeveniments en diferents punts del planeta.
Spielberg va rebre assessorament d'experts en el fenomen OVNI i va estudiar tot tipus d'avistaments i d'abduccions, i gràcies a Encontres a la tercera fase va popularitzar la tipologia d'extraterrestres coneguts com a grisos, també vinculats als fets de Rosewell, que després també veuríem a Expediente X. El que fa la pel·lícula és explicar com afecta el contacte amb els extraterrestres a tres personatges molt diferents (un operari d'una companyia elèctrica, una mare amb un fill abduït i un científic apassionat pel tema), i per tant com un fet extraordinari pot alterar la normalitat quotidiana. Així, són tan memorables les escenes més familiars i intimistes, pròpies del cinema d'Spielberg, com el moment en què Roy intenta fer a casa una escultura amb la misteriosa muntanya que veu a les seues visions, com l'arribada de la Nau Mare, tota envoltada de llums i amb espectaculars efectes especials. La primera vegada que vam veure la Nau obrint-se i deixant sortir totes les persones desaparegudes i abduïdes durant més de 40 anys, no vam poder evitar emocionar-nos. De la mateixa manera, cal destacar la sensacional banda sonora de John Williams, amb la coneguda melodia de cinc notes que els humans van utilitzar per comunicar-se amb els extraterrestres. Encontres a la tercera fase és una pel·lícula que ha envellit molt bé, i no únicament per l'alta qualitat dels seus efectes especials, sinó perquè Spielberg va revestir la pel·lícula amb una pàtina de classicisme, i no ha perdut gens ni mica el seu poder d'atracció.

Revisem 'La máscara de Fu Manchú'

2008-09-19T10:38:00.000+02:00

La máscara de Fu Manchú encara està considerada, avui en dia, com la millor pel·lícula sobre aquest personatge de les que van fer-se a la dècada dels anys 30, potser per no ofendre els seguidors del Fu Manchú interpretat per Christopher Lee. En aquesta pel·lícula, dirigida per Charles Brabin l'any 1932, el malèfic doctor oriental està encarnat pel gran Boris Karloff, un any després d'aconseguir la fama absoluta amb la seua recreació del monstre de Frankenstein, a la pel·lícula de James Whale, i el mateix any en què va repetir triomf amb La mòmia de Karl Freund. La història de La máscara de Fu Manchú comença quan els serveis secrets britànics descobreixen que el doctor Fu Manchú està obsessionat per localitzar la tomba de Gengis Khan, amb l'objectiu d'aconseguir una màscara i una espasa que li han de permetre unificar tots els pobles i nacions d'Àsia, per aixecar-los en contra del domini colonial. Fu Manchú, personatge que va nàixer a partir de la ploma de l'escriptor Sax Rohmer, és un dels dolents més terrorífics de la història del cinema, ja que el doctor xinès posa tot el seu talent i intel·ligència en fer el Mal i exterminar la raça blanca, perquè odia la civilització occidental. Fu Manchú és el mal absolult, sense matisos, i tant aquest personatge com el rei Ming de Flash Gordon van ser utilitzats per la propaganda de Hollywood per fomentar la por al perill groc, a les portes de la Segona Guerra Mundial.
La máscara de Fu Manchú havia de ser la segona pel·lícula de Charles Vidor, però el director va ser acomiadat i subtituït per Brabin. Abans havien arribat a les pantalles dues produccions britàniques, The mistery of Fu Manchu (1923) i The Further Misteries of Fu Manchu (1924), protagonitzades per l'eficaç Harry Agar Lyons, que més endavant va cedir el paper a Warner Oland, quan la Paramount va produir The Misterious Dr. Fu Manchu (1929). Després van arribar La expiación de Fu-Manchú (1930) y La hija del Dragón (1931), també protagonitzades per Oland, però no va ser fins a La máscara de Fu Manchú que el personatge creat per Rohmer va consagrar-se al cinema. La realitat és que és una pel·lícula curta (68 minuts) i molt irregular, en què únicament sobresurten la interpretació de Karloff (tot i que alguns també l'han titllat de ridícula) i la presència de Myrna Loy caracteritzada com a xinesa, ja que encarna la també dolentíssima filla de Fu Manchú. La pel·lícula acumula alguns dels defectes de les primeres cintes sonores, com els diàlegs excessius i alguna situació absurda, sobretot aquelles en les que els personatges anglesos són els protagonistes. Des del punt de vista narratiu, hi ha plànols massa llargs i es troben a faltar alguns primers plànols, per reconèixer més ràpidament els personatges. Però les escenes al castell de Fu Manchú tenen un aire màgic i reflecteixen perfectament les ànsies pan-orientals del xinès, ja que en la decoració del palau s'hi troben mostres de les cultures hindú, àrab, japonesa... També són memorables les escenes en què Fu Manchú practica les seues cèlebres i sàdiques tortures al seus presoners, per aconseguir la màscara i la cimitarra de Gengis Khan. D'alguna manera, aquests són els millors i més terrorífics moments de la pel·lícula. La máscara de Fu Manchú és una preciosa mostra del cinema de terror i de ciència-ficció més primitiu, que cal veure obligatòriament si esteu interessant en l'arqueologia d'aquest gènere.

Tot seguit podeu veure un dels millors fragments de la pel·lícula...

El primer record de TV3: 'Taràntula'

2008-09-11T11:04:00.001+02:00

Avui que encara s'està celebrant el 25è aniversari de TV3 i que la cadena ens demana quin és el nostre primer record de la Televisió de Catalunya, he recordat que la primera imatge que vaig sintonitzar i ha quedat congelada al meu cervell és la pel·lícula Taràntula, que Jack Arnold havia dirigit l'any 1955. Com també explicava l'altre dia Manel Zaera, en realitat el primer record que temim de TV3 és el fet de no poder sintonitzar-la. Tot i que la primera emissió en proves va fer-se el 10 de setembre del 1983, amb la mítica i recordada presentació de l'actor Joan Pera, l'emissió regular no va començar fins mesos després, i a les Terres de l'Ebre encara vam haver d'esperar uns anys, fins que el repetidor de Caro va començar a difondre el senyal de TV3. Fins que vaig tenir set o vuit anys, a la televisió que teníem a casa només s'agafaven la Primera i la Segunda de TVE (ara La 1 i La 2). Quan vam saber que ja podíem rebre TV3, cada dia li preguntava a mon pare que quan em sintonitzaria TV3, fins que va arribar el dia en què havien anunciat l'emissió de la pel·lícula Taràntula. Tots els meus amics havien dit que la mirarien, i jo no podia deixar passar aquell dia sense que la tele de casa sintonitzés La Nostra. Encara recordo la il·lusió que em va produir veure les primeres imatges de TV3, mentre el meu pare girava la rodeta de la caixa de sintonies (sí, les teles d'abans anaven així, era tot manual), i sobretot l'impacte que vaig tenir quan, ja mirant la pel·lícula, vaig veure una taràntula gegant caminant per una carretera. Les escenes de Taràntula no m'abandonaran mai, i cada vegada que reviso la pel·lícula encara la valoro més, tot i que és una obra secundària dintre de la filmografia del director. Jack Arnold, com recordareu, és l'autor d'altres obres mestres del cinema de ciència-ficció dels anys 50, com El increíble hombre menguante, pel·lícula que també va marcar la meua infantesa, o La mujer y el monstruo, de la qual vaig manllevar una imatge promocional per al meu perfil de Blogger.
Si no heu vist mai Taràntula, tot seguit teniu el tràiler original...

Guanyadora joc literari «Tens un racó dalt del món»

2008-09-08T22:12:00.003+02:00

Hespèria ha participat als jocs literaris del mes d'agost del bloc Tens un racó dalt del món gràcies a que el JM Tibau ha integrat el concurs de relats breus en un dels concursos.

I fa uns dies que se'n sap la guanyadora, la Clara Mauri, que s'emporta, entre altres llibres, un parell d'exemplars dels Premis UPC de ciència-ficció, el del 2004 i el del 2008, que han estat cedits pel Consell Social de la UPC. Des d'aquí volem felicitar-la i alhora volem animar-vos a participar al concurs, que encara hi sou a temps!

Podeu llegir algunes de les propostes enviades al concurs aquí o aquí, i si les voleu llegir totes només cal que entreu aquí.

Podcasts de terror i ciència-ficció

2008-09-08T14:19:00.006+02:00

Els que seguiu els Podcasts d'Asteroides ja n'esteu al cas. Però els hesperidians nats pot ser que no, i d'aquí ve el post. Un podcast, per a qui no n'estiga al cas, i resumint-ho molt, és una espècie de bloc (i per tant té un canal de subscripció), però en lloc de lletres es fa amb àudio. I és que els recursos tecnològics que tenim al nostre abast són immensos, i cal intentar traure'n el màxim profit!

Tot seguit vos presento tres podcasts que he fet de terror i de ciencia-ficció. El primer és de Arthur C. Clarke, és un fragment de 2001: Odissea en l'espai, i la música és el Danubi Blau.

El segon és un poema de HP Lovecraft, i la música és de Brunette Models.

I el tercer és un poema del Mestre Accídia, amb música de JT Bruce.

Alhora, vos recomano tres podcasts del tema. No són en català, que no n'he trobat cap, així que si algú en sap d'algun, que ho apunte! El primer, que es troba parat, és el podcast del Sitio de Ciencia-ficción, en què s'hi comenten llibres. El segon és Fuera de órbita, per als fans de la Guerra de les Galàxies. I el tercer és The Leviathan Chronicles, en anglès (i per tant no rasco bola de què hi diuen), ambientat en les profunditats marines, i amb una magnífica presentació gràfica. Que aprofitin!

Revisem 'El tiempo en sus manos'

2008-08-27T21:11:00.001+02:00

El tiempo en sus manos és una pel·lícula de 1960, una de les poques superproduccions de ciència ficció d'una època en què la sèrie B d'aquest gènere vivia una autèntica edat d'or. El responsable de portar la novel·la d'H.G. Wells a la gran pantalla va ser George Pal, que pocs anys abans ja havia produït altres dues pel·lícules mítiques del gènere, Cuando los mundos chocan (1951), dirigida per Rudolph Maté, i la versió de La guerra de los mundos (1953) dirigida pel seu col·laborador, Byron Haskin. Com en la majoria de pel·lícules de ciència-ficció d'aquells anys, el tema d'El tiempo en sus manos és la por silenciosa per la Guerra Freda, però també hi ha una possible segona lectura per l'esclat de les noves revolucions socials i el final del colonialisme. El risc d'una guerra nuclear era real i aquest risc es troba ben present a la trama de la pel·lícula de Pal. Aquí l'amenaça ja no provenia dels marcians ni dels plats voladors d'un altre món, sinó de la incapacitat dels propis humans de conviure en pau. A El tiempo en sus manos, un científic anglès aprofita el sopar de la nit de Reis amb uns amics per explicar-los el que ha fet durant els últims cinc dies, ja que l'última vegada que es van veure va ser la nit del 31 de desembre del 1899. En realitat, George Wells (interpretat per Rod Taylor, tres anys abans de protagonitzar Los Pájaros d'Alfred Hitchcock) ha estat viatjant en el temps, fins a diferents moments del futur, a bord d'una cadira mecànica que permet traspassar "la presó" de la quarta dimensió.
Aquesta és una pel·lícula pacifista perquè la guerra impregna cadascun dels viatges que fa el protagonista, sense moure's del seu barri de Londres. Primer, arriba a l'any 1917 i descobreix que la Gran Bretanya està en guerra amb Alemanya des del 1914; després, pateix els bombardejos alemanys de Londres del 1940, i finalment arriba al 1966, tot assistint a la destrucció atòmica de Londres. Fugint de la guerra i de la catàstrofe natural que desencadena la guerra nuclear, Wells arribarà fins a l'any 802701, on la Terra sembla que ja s'ha recuperat de l'estupidesa humana. En aquest futur tan llunyà, descobreix que els humans han guanyat en bellesa i que no envelleixen mai, però que viuen despreocupats, gairebé sense emocions ni curiositat per res, i completament ignorants del seu passat, ja que tenen els aliments sense haver de fer cap esforç. En realitat, aquesta civilització són els eloi, una de les dues races en què s'ha dividit la humanitat. A l'altra banda, hi ha els morlocks, una raça pàlida i deforme, que viuen al subsòl treballant amb màquines per procurar aliments als eloi, ja que en realitat són el seu ramat: els morlocks practiquen el canibal·lisme! Wells, que simpatitza amb la simpàtica i bonica Weena, una de les eloi, decideix alliberar aquesta raça ingènua i de pas recuperar la seua màquina del temps, que ha caigut a mans dels morlocks.
De fet, més enllà dels avançats efectes especials que va utilitzar El tiempo en sus manos, el més interessant de la pel·lícula és la interpretació política de la història, clarament antibel·licista però a la vegada a favor de l'alliberament dels pobles oprimits. La guerra, per tant, forma part de la condició humana, i per tant el missatge final no és gaire optimista, ja que la intervenció de Wells en favor dels eloi també provoca que aquesta civilització futura utilitze la violència per aconseguir la llibertat. Superats avui tant el missatge com els efectes visuals de la pel·lícula, El tiempo en sus manos continua sent una petita obra mestra, amb una ciència ficció plena de romanticisme i una interpretació poderosa de Rod Taylor, que interpreta el perfecte heroi victorià. Potser l'únic personatge secundari destacable és Alan Young, que interpreta un doble paper en diferents èpoques: el de David Filby, millor amic del protagonista, i el del seu fill James, amb qui es troba en els seus viatges als anys 1917 i 1966. També cal destacar la participació del maniquí de l'aparador de la botiga de moda que hi ha davant de la casa de Wells, i que va canviant de roba vertiginosament, quan el protagonista es troba viatjant pel temps amb la seua cadira mecànica.

Terry Pratchett contraataca als quioscos

2008-08-26T11:15:00.002+02:00

Amb el setembre no només torna el col·legi, sinó els col·leccionables per fascicles als quioscos. Una de les novetats avançades d'aquest setembre, ja que encara som a finals d'agost, és una col·lecció que ens permetrà complir amb un deute pendent. L'editorial Altaya acaba de posar a la venda als quioscos una col·lecció de llibres del britànic Terry Pratchett, un dels escriptors més famosos de fantasia del panorama actual. El llibre encarregat d'obrir la col·lecció és El color de la Magia, la primera novel·la de Pratchett (publicada l'any 1983, com a paròdia de Dungeons and Dragons) i també la que ens presenta l'anomenat Mundodisco (en català, Discmón), un univers pla en forma de pizza, sostingut per quatre elefants que s'aguanten sobre l'esquena d'una tortuga gegant que va nedant per l'espai. En aquest univers estrany conviuen personatges peculiars com Rincewind, que és un bruixot renegat i poc hàbil; Dosflores, el primer turista de Mundodisco; la Mort i tot un seguit de mags, lladres i assassins que ens prometen les aventures més boges i absurdes. De fet, l'univers creat per Terry Pratchett té fama de ser irreverent i ple de disbarats, ja que els bruixots són egoistes i maldestres, i els dracs només existeixen si algú creu en ells. A més, la Mort està cansada del seu treball i se'n va de vacances, mentre els herois són covards, els objectes cometen robatoris i els gnoms són bruts i desagradables. Per no parlar dels elfs, que són mentiders i traïdors; o de les bruixes, conegudes perquè es neguen a pagar els seus impostos...
Pratchett, que va nàixer l'any 1948 (i encara no s'ha mort), va començar treballant com a periodista als 17 anys, i va veure el seu primer cadàver només tres hores després. Després de treballar fent tot tipus de feina com a periodista de comarques, va acabar fent de cap de premsa de quatre centrals nuclears, una experiència de la qual també hauria escrit un llibre "si hi hagués algú disposat a creure's" les seues vivències. Per això va decidir fer literatura fantàstica, amb unes novel·les que han enganxat els seus milions de lectors amb un sentit de l'humor intel·ligent i una visió particular i irònica de la fantasia. De fet, va ser l'autor més llegit al Regne Unit fins a l'arribada de J.K. Rowling i els seus llibres de Harry Potter. La col·lecció de Pratchett arriba als quioscos amb el primer volum, El color de la Magia, per només 2,99 euros, i amb una segona entrega que formen els llibres Rechicero y Brujerías, per 7,99 euros més. Podeu veure la resta d'entregues de la col·lecció El sorprendente mundo de Terry Pratchett clicant aquí.

Déus cosmonautes

2008-08-20T18:48:00.002+02:00

Acabo de llegir un excel·lent article que parla dels déus cosmonautes a la ciència-ficció, escrit per Mario Moreno. Vos en recomano la lectura, perquè fa un recorregut històric (i no només literari, sinó que busca les seues rels en àmbits més aviat esotèrics) a la idea de que els déus de la ciència-ficció puguen pervindre de les estrelles, i ho enceta amb una cita del mateix Gènesi (capítol 6, versicle 4)!

Així, doncs, fa un repàs a diferents pel·lícules (com ara 2001: Una odissea a l’espai) i les seues relacions amb investigadors com Erich von Däniken. Però el que m’ha cridat l’atenció de l’article és quan aprofundix en el tema i troba el moment de la gènesi literària dels déus cosmonautes: en l’obra de HP Lovecraft (qui s’havia inspirat, al seu torn, en les teories d’Helena Petrovna Blavatsky i de Charles Fort).

I tot això mentre encara em bullen a la testa els articles (este, este i este) que van aparèixer a Babèlia sobre la ciència-ficció i l’època de vaques flaques que passen a les Espanyes. En el titulat La era de las mutaciones, em pareix entendre que el seu autor es plany que actualment la ciència-ficció pura ja no està de moda, i que els autors actuals tendeixen a barrejar estils i gèneres per una aparent sequera en els temes purs… i jo em pregunto a on està el problema: el que realment hauria de comptar és que sien bons llibres, no?

A veure si al final hauríem de cremar al Mestre per haver conjurat la por de les estrelles amb el seu terror còsmic, que fa ferum d’hibrització…

'Fundació', del llibre al cinema?

2008-08-19T14:12:00.003+02:00

Les adaptacions cinematogràfiques de les novel·les d'Isaac Asimov s'han fet amb més o menys fortuna, però una notícia així no ens pot deixar indiferents. Ja feia temps que es parlava de portar al cine la nissaga Fundació, però ara sembla que l'estudi Unique Feature, empresa nascuda després de la fusió de New Line i Warner Bros., està treballant en l'adptació del primer llibre de la sèrie, amb l'objectiu de fer dues parts més si la pel·lícula té èxit comercial. De fet, Fundació és només el primer llibre d'una de les nissagues més interessants i complexes de la ciència-ficció, també coneguda com a cicle de Tràntor. Com recordareu els que heu llegit aquest llibre imprescindible, la història creada per Asimov ens portava fins a un futur molt llunyà, en què els humans hem colonitzat tot el Sistema Solar. Fundació comença a Tràntor, la seu de l'Imperi Galàctic, amb la història de Hari Seldon, un matemàtic que ha creat la psicohistòria, una nova ciència que permet predir el comportament de les persones d'una forma estadística, i d'aquesta manera avançar-se al futur. Aquest és el punt de partida d'una nissaga molt complexa i molt extensa, amb molts personatges que van protagonitzant diferents trames secundàries, al llarg del temps i de l'espai. En realitat, la nissaga de la Fundació és una sèrie d'almenys 16 novel·les i reculls de relats de ciència-ficció, que Isaac Asimov va escriure entre els anys 1942 i 1957, i entre 1982 i 1992, any de la mort de l'autor. De fet, el primer llibre és en realitat un recull de cinc relats que van ser publicats per primera vegada, de forma conjunta, l'any 1951. El díficil projecte de portar Fundació a la gran pantalla és la primera iniciativa de Bob Shaye i Michael Lynne, fundadors de l'estudi Unique Feature després de la desaparició de New Line.

Crítica de la pel·lícula 'El caballero oscuro'

2008-08-17T13:19:00.003+02:00

Encara no hem acabat de pair l'allau de pensaments i sensacions que ens van envair després d'acabar de veure El caballero oscuro, però no voldríem que passessin més dies sense fer una crítica de la segona pel·lícula que Christopher Nolan ha dirigit sobre Batman. Si la seua primera incursió al personatge, Batman Begins, era la millor adaptació que fins ara s'havia fet per a la gran pantalla, superant fins i tot les dues pel·lícules de Tim Burton, ara Nolan s'ha superat a ell mateix i amb El caballero oscuro ha fet una obra mestra. L'expectació creada era molt gran, després de mesos d'una intensa campanya viral amb pòsters, tràilers i imatges filtrades a través d'internet, però el director britànic no ens ha decebut. El caballero oscuro és la continuació de Batman Begins, en què continuen Christian Bale (Bruce Wayne-Batman), Michael Caine (Alfred), Gary Oldman (Gordon) i Morgan Freeman (Lucius Fox) en els papers principals, però en què no repeteix Katie Holmes (la dona de Tom Cruise) en el paper de Rachel Dawes, ara amb la cara de Maggie Gyllenhaal. Aquesta actriu és germana de Jake Gyllenhaal, l'actor que a la pel·lícula Brokeback Mountain va compartir protagonisme amb el malaguanyat Heath Ledger, que en el nou Batman interpreta el seu enemic més temut, el Joker.
És un gran encert que Nolan comptés amb Ledger per encarnar el Joker, ja que l'actor australià (a qui ja es parla que se li podria concedir l'Oscar pòstum) va construir un personatge més fidel a còmics com Batman: La broma asesina o bé Batman: Arkham Asylum. És un Joker macabre, psicòpata, cruel i molt fosc, molt allunyat de l'estereotip colorista i bufonesc creat a la sèrie dels anys 60, i consolidat amb la interpretació de Jack Nicholson en la primera pel·lícula de Tim Burton. També ha estat un encert la tria de l'actor Aaron Eckhart, que interpreta el fiscal Harvey Dent i la seua degradació física i moral, el dolent Dos Caras. Però el millor d'El caballero oscuro és que manté l'esperit dels millors còmics de Batman, millorant allò que Nolan ja havia aconseguit amb Batman Begins. És a dir, que Batman no semble una pel·lícula de superherois, sinó la història d'un anti-heroi clarament contradictori, que no sap quin és el paper que ha de jugar en una ciutat corrupta i decadent. De totes maneres, Gotham no és ara la Gotham neogòtica i excessiva dels Batman de Tim Burton (estètica molt vàlida en aquells anys a cavall dels anys vuitanta i noranta), sinó una Gotham realista i post-11S, que s'apropa a qualsevol gran ciutat de principis del segle XXI. De fet, és aquest look internacional de la nova Gotham retratada per Nolan el que fa que la història sobre màfia i terrorisme d'El caballero oscuro siga vàlida per a qualsevol ciutat occidental. I per tant, que qualsevol de nosaltres es puga identificar amb les inquietuds no només de Batman, sinó de la resta dels personatges que l'acompanyen. Quina és l'actitud que hem d'adoptar com a ciutadans davant de l'amenaça, la corrupció política i policial, el xantatge criminal o el terror? Con a democràcia, hem de permetre que apareguin vigilants al marge de la llei? Un tema que recentment també s'ha explorat a la sèrie de còmics Civil War, i que molt aviat també veurem portada a la pantalla amb un altra pel·lícula basada en un còmic mític, la versió de Watchmen que està preparant Zack Snyder.
El guió d'El caballero oscuro és tan senzill com perfecte, amb moments de reflexió filosòfica i les inevitables escenes d'acció, que converteixen la nova pel·lícula de Batman en un entreteniment intel·ligent, un pur espectacle visual que també conté moments encongits i molt íntims. L'excel·lent guió està acompanyat d'una fotografia espectacular i d'uns efectes especials molt mesurats, tot i que en algun moment també és cert que trenquen el to voluntàriament realista de la pel·lícula (com quan Batman surt amb la moto de dintre del Batmòbil trencat). Amb tot, és una pel·lícula que també agradarà els que rebutgen les pel·lícules de superherois, ja que El caballero oscuro és una veritable novel·la gràfica en moviment, cinema pur.

El mite del vampir al cinema

2008-08-15T10:15:00.001+02:00

S'acaba de posar a la venda un nou assaig que explora la sempre frucífera relació entre el cinematògraf i els vampirs. Es tracta del llibre El vampiro reflejado, que ha escrit Ángel Gómez Rivero i que ha editat Alberto Santos. El títol de l'assaig té la seua raó de ser, ja que moltes vegades s'ha especulat que no seria possible filmar un vampir, tenint en compte que els xuclasangs no poden reflexar-se als espills. En aquest sentit, també és cert que molt sovint també s'ha dit i s'ha escrit que les pel·lícules de vampirs són en realitat una metàfora del cine, ja que els vampirs són uns no-morts que, com les imatges dels cinema, surten de les ombres i ens posen en contacte amb un altre món. Francis Ford Coopola ho va entendre molt bé als seu Dràcula, quan el seu Príncep de les Tenebres interpretat per Gary Oldman visita un cinematògraf instal·lat en una fira. Siga com siga, El vampiro reflejado és l'última reflexió sobre aquest tema, en forma de llibre de 286 pàgines que s'està comercialitzant a un preu d'uns 20 euros. L'assaig repassa les diferents representacions dels vampirs en la història del cinema, dels dimonis alats de Méliès fins els monstres carnissers dels nostres dies, passant pel Nosferatu de Murnau i els Dràcules interpretats per Bela Lugosi, John Carradine, Germán Robles, Christopher Lee, Frank Langella, Gary Oldman... El llibre és la conseqüència de la participació de l'autor en l'obra La marca del vampiro, editat per al Festival de Cinema de Terror d'Estepona, en què Gómez Rivero va aportar ni més ni menys que 150 pàgines dedicades als vampirs en el cinema. Els editors van pensar que l'aportació de Gómez Rivero podia publicar-se de forma independent en un llibre més extens, amb més de 400 fotografies. Una obra imprescindible per als vampiròfils, però també per als amants del cinema de terror...

69è joc literari

2008-08-13T09:51:00.002+02:00

El bloc Tens un racó dalt del món organitza, com cada setmana, un joc literari. Esta, però, és sensiblement diferent als de les darreres setmanes, ja que el JM Tibau hi ha integrat el concurs de relats breus de ciència-ficció. Els participants al 69è joc literari han de redactar un relat com els que es demanen al concurs, i els participants en este joc, automàticament, també participaran del nostre concurs.

Per part d'Hespèria, la col·laboració amb el joc consisteix a afegir un parell de llibres al lot que és el premi mensual. Es tracta d'un parell d'exemplars dels Premis UPC de ciència-ficció, el del 2004 i el del 2008, que han estat cedits pel Consell Social de la UPC.

Tot seguit us apuntem el text del joc:

Avui toca el típic joc literari mensual de tipus literari. No us vull fer treballar gaire, i el repte d'avui consistirà en arribar a la mínima expressió.

Amb el joc d'avui vull donar el meu suport i col·laboració a la iniciativa del blog Hespéria de crear un concurs de micrcocontes de ciència ficció amb un màxim de 140 caràcters (espais inclosos), però complicant-ho una mica més per tal que tingui relació amb el premi d'aquest mes. Per a participar al 69è joc literari us demano que m'envieu un text de les mateixes característiques i temàtica, però amb una dificultat afegida: el tex haurà d'incloure tres paraules (noms, verbs o adjectius) que es trobin en algun títol de Manuel de Pedrolo (haureu de dir quins).
Aquest cop teniu l'avantatge que a més de participar als meus jocs, també participareu automàticament al concurs de l'Hespèria.

Com sempre espero les vostres proposes a jesusimaite@gmail.com.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes d'agost serà el 2 de setembre.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

'New Amsterdam' comença a Fox

2008-08-11T11:44:00.002+02:00

El canal Fox comença aquesta nit una de les estrenes sorpresa de l'estiu, la sèrie New Amsterdam, que se'ns presenta com una interessant barreja de ciència ficció, intriga policíaca i fantasia. De fet, era una de les noves produccions nord-americanes que més ganes tenia de veure, però estic una mica decebut perquè la cadena Fox va decidir cancel·lar-la després d'haver emès només els primers vuit episodis. Produïda pel director Lasse Hallström, la sèrie va estrenar-se uns mesos després del previst, ja que New Amsterdam també va ser una de les afectades per la vaga de guionistes. La sèrie comença l'any 1642, època en què l'actual Nova York era la colònia holandesa de New Amsterdam. En aquest context històric, el soldat John Amsterdam, interpretat per l'actor noruec Nikolaj Coster-Waldau salva una indígena que estava a punt de ser assassinada pel seu company, que finalment el fereix a ell. Però la noia fa un encanteri que li salva la vida, i que li concedeix la immortalitat, fins que Amsterdam conegui què és el veritable amor. Tot seguit, la sèrie se situa al present, en què el protagonista, després de gairebé 400 anys, ha tingut més de 600 dones i ara treballa com a detectiu del departament d'homicidis de Nova York. New Amsterdam s'estrena aquesta nit a partir de les 22.20 hores, però a partir de dilluns vinent el canal Fox emetrà dos capítols setmanals, a partir de les 21.30 hores.
En la seua estrena als Estats Units, New Amsterdam va aconseguir una més que acceptable audiència de 13,5 milions d'espectadors i el 12% de quota, aconseguint retenir una bona part dels 28 milions del reality American Idol. Amb tot, la sèrie va estar sempre envoltada de polèmica (per l'accent de l'actor principal i també per una demanda per plagi) i va estar a la corda fluixa fins que la cadena va anunciar la decisió definitiva de no renovar-la per una temporada més.

Col·laboració amb el 68è joc literari

2008-08-06T12:29:00.007+02:00

El bloc Tens uns racó dalt del món proposa jocs literaris cada dimecres, amb premis inclosos. Aquest mes, el premi és un lot de llibres de Manuel de Pedrolo, l'autor del Mecanoscrit del segon origen.

Al joc d'aquesta setmana hi col·laborem amb un text que haureu d'endevinar-ne l'autor. Trobareu les instruccions del joc al seu post titulat 68è joc literari:

El riu no s'acontenta d'impregnar d'olor fluvial tota la vila, sinó que hi deixa també la seva firma, de capa a cap. Totes les cases agafades per l'aigua porten aquesta marca: urna ratlla humida i salitrosa inesborrable.

Banner del concurs

2008-07-31T19:54:00.002+02:00

El nostre amic Jesús, el de les piulades, ens comentava l'altre dia si podíem fer alguna imatge del concurs de relats breus de ciència-ficció, per si algun despistat la volia posar al seu bloc.

Avui que he tingut un ratet m'he posat a fer-la. Inevitablement la font utilitzada ha estat la Metropolis (amb el mateix nom de la pel·lícula). I l'he preparat en tres mides diferents [allargada, menuda, i quadrada] per a que pugueu triar i remenar. I si ho voleu en algun altre format, més gran o amb més resolució, només ho heu de demanar!