El mite del vampir al cinema

S'acaba de posar a la venda un nou assaig que explora la sempre frucífera relació entre el cinematògraf i els vampirs. Es tracta del llibre El vampiro reflejado, que ha escrit Ángel Gómez Rivero i que ha editat Alberto Santos. El títol de l'assaig té la seua raó de ser, ja que moltes vegades s'ha especulat que no seria possible filmar un vampir, tenint en compte que els xuclasangs no poden reflexar-se als espills. En aquest sentit, també és cert que molt sovint també s'ha dit i s'ha escrit que les pel·lícules de vampirs són en realitat una metàfora del cine, ja que els vampirs són uns no-morts que, com les imatges dels cinema, surten de les ombres i ens posen en contacte amb un altre món. Francis Ford Coopola ho va entendre molt bé als seu Dràcula, quan el seu Príncep de les Tenebres interpretat per Gary Oldman visita un cinematògraf instal·lat en una fira. Siga com siga, El vampiro reflejado és l'última reflexió sobre aquest tema, en forma de llibre de 286 pàgines que s'està comercialitzant a un preu d'uns 20 euros. L'assaig repassa les diferents representacions dels vampirs en la història del cinema, dels dimonis alats de Méliès fins els monstres carnissers dels nostres dies, passant pel Nosferatu de Murnau i els Dràcules interpretats per Bela Lugosi, John Carradine, Germán Robles, Christopher Lee, Frank Langella, Gary Oldman... El llibre és la conseqüència de la participació de l'autor en l'obra La marca del vampiro, editat per al Festival de Cinema de Terror d'Estepona, en què Gómez Rivero va aportar ni més ni menys que 150 pàgines dedicades als vampirs en el cinema. Els editors van pensar que l'aportació de Gómez Rivero podia publicar-se de forma independent en un llibre més extens, amb més de 400 fotografies. Una obra imprescindible per als vampiròfils, però també per als amants del cinema de terror...