Déus cosmonautes

Acabo de llegir un excel·lent article que parla dels déus cosmonautes a la ciència-ficció, escrit per Mario Moreno. Vos en recomano la lectura, perquè fa un recorregut històric (i no només literari, sinó que busca les seues rels en àmbits més aviat esotèrics) a la idea de que els déus de la ciència-ficció puguen pervindre de les estrelles, i ho enceta amb una cita del mateix Gènesi (capítol 6, versicle 4)!

Així, doncs, fa un repàs a diferents pel·lícules (com ara 2001: Una odissea a l’espai) i les seues relacions amb investigadors com Erich von Däniken. Però el que m’ha cridat l’atenció de l’article és quan aprofundix en el tema i troba el moment de la gènesi literària dels déus cosmonautes: en l’obra de HP Lovecraft (qui s’havia inspirat, al seu torn, en les teories d’Helena Petrovna Blavatsky i de Charles Fort).

I tot això mentre encara em bullen a la testa els articles (este, este i este) que van aparèixer a Babèlia sobre la ciència-ficció i l’època de vaques flaques que passen a les Espanyes. En el titulat La era de las mutaciones, em pareix entendre que el seu autor es plany que actualment la ciència-ficció pura ja no està de moda, i que els autors actuals tendeixen a barrejar estils i gèneres per una aparent sequera en els temes purs… i jo em pregunto a on està el problema: el que realment hauria de comptar és que sien bons llibres, no?

A veure si al final hauríem de cremar al Mestre per haver conjurat la por de les estrelles amb el seu terror còsmic, que fa ferum d’hibrització…






2 comentaris:

  Gustau Moreno

28 d’agost del 2008, a les 9:53

Sí, jo també vaig veure l'article del Babelia sobre la ciència-ficció, i no vaig poder limitar-me a llegir-me'l molt per damunt. Estava ple de tòpics del discurs sobre la ciència-ficció dels anys 80, a més de sobre la barreja de gèneres i tota la pesca. El debat sobre la ciència ficció pura i la soft també me cansa molt, a n'estes altures...

  Anònim

8 de setembre del 2008, a les 22:24

sí,cansa que dóna fàstic, però bé, crec que és una d'aquelles recursivitats dels crítics a la qual hi estem condemnats...